El sector audiovisual avança cap a la sostenibilitat amb la nova guia per a filmacions

28 octubre, 2021 | Notícies,

La guia recull iniciatives sostenibles per a l’aplicació dels rodatges audiovisuals.

La guia, impulsada per l’ICEC a través de la Catalunya Film Commission, és resultat de la transformació que està vivint el sector cultural.

Durant el Festival de Sitges 2021, l’Institut Català de les Empreses Cultural (ICEC), a través de la Catalunya Film Commission, ha presentat la Guia de Sostenibilitat i filmacions per avançar en el desenvolupament sostenible del sector audiovisual.

Aquesta guia és resultat de la transformació que està vivint el sector cultural cap a un entorn més sostenible amb l’objectiu de reduir el consum energètic, usar materials sostenibles i reduir l’impacte ambiental de la seva activitat. Per a la seva elaboració s’han tingut en compte treballs anteriors, com el que van impulsar la Barcelona Film Commission i la certificació Green Film.

L’equip de Sostenibilitat Corporativa ha sigut l’encarregat d’elaborar els continguts d’aquesta guia, mentre que des de Comunicació i Disseny s’ha dissenyat i maquetat el document.

Aquesta eina recull algunes de les iniciatives per a la sostenibilitat que ja es posen en pràctica als rodatges audiovisuals, ampliant-ne la informació i oferint recursos per tal d’implementar-los. Les mesures proposades s’apliquen en la fase de rodatge de les produccions i en queden excloses totes les activitats que tenen a veure amb el funcionament de l’empresa a la seva seu o en altres àmbits no relacionats amb el procés de filmació dels projectes.

El repte d’implementar la sostenibilitat a la cadena de subministrament

25 octubre, 2021 | Reflexions,

Anthesis Lavola pot recolzar a les empreses a través del diagnòstic i la identificació de les millors pràctiques

La gestió de la cadena de subministrament, als seus inicis, es basava fonamentalment en la reducció de costos en matèries primeres i logística. Més endavant es va introduir el concepte de qualitat, on es tenia en compte la cadena de valor i, per tant, la resposta del client o consumidor davant un determinat procés de aprovisionament i operacions. Però no és fins fa unes dècades que la gestió de la cadena de subministrament ha començat a utilitzar conceptes ESG (ambiental, social i de govern), també anomenats TBL per les seves sigles en anglès (triple bottom line).

Temes rellevants i d’abast mundial com el canvi climàtic o l’esclavisme modern, per posar alguns exemples, han donat lloc a situacions que han impulsat a la societat empresarial per interessar-se en la sostenibilitat. No només en les seves operacions, sinó a través dels seus proveïdors fins a “tier-n”, garantint d’aquesta manera que el seu producte o servei final tingui bona qualitat i que compleixi des del seu estat més inicial amb principis i requeriments mínims a nivell ambiental, social i de govern.

Aquesta transició ha anat evolucionant al llarg dels anys, gràcies a casos d’èxit recents que demostren que la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament ve acompanyada d’una reducció de costos i de riscos a mig i llarg terme i, inclús, de reducció de costos en poc temps en àmbits concrets com l’energia, l’aigua i determinades matèries primeres. Sense comptar amb l’impacte en la petjada de carboni, ja que a l’implementar aspectes sostenibles a la cadena de subministrament es garanteix que existeixi un impacte immediat i positiu per a problemes internacionals com el canvi climàtic.

L’auge de la sostenibilitat empresarial i al llarg de la cadena de subministrament s’ha degut també a pressions socials i ambientals, davant l’imminent conflicte creat quan la reducció de costos domina, i ha fet que governs i organitzacions internacionals desenvolupin regulacions i iniciatives en matèria de sostenibilitat empresarial. Això ha estimulat la inclusió de la sostenibilitat com a eix transversal en la gestió de la cadena de subministrament, tan a les empreses com en els requeriments d’inversors i altres grups d’interès.

Per què la gestió de la cadena de subministrament estigui alineada amb els compromisos nacionals i globals, com els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), és imperant la implementació d’objectius a les organitzacions clars que aportin a les metes. Així és com les empreses poden contribuir als ODS, sobretot als objectius 8 (treball decent i creixement econòmic) i 12 (producció i consum responsable). Però també existeixen diverses accions que es poden aplicar per als objectius 5 (igualtat de gènere), 10 (reducció de les desigualtats) i 11 (ciutats i comunitats sostenibles). Amb un plantejament adequat i una proposta d’accions conjuntes amb la societat es poden aconseguir aquestes metes.

Dins de les exigències reglamentàries es troben la llei d’esclavitud moderna del Regne Unit, la llei de due diligence de França, la recent llei de due diligence en treball infantil a Alemanya, el reglament marc per facilitar inversions sostenibles, estàndards com la ISO 20400:2017 en comptes sostenibles, i altres innombrables iniciatives. Una d’aquestes són els mencionats ODS.

Tot i això, les empreses encara s’enfronten al desconeixement o bé a complicacions en el moment d’implementar la sostenibilitat a la cadena de subministrament. Dins dels temes que han causat més problemes a nivell empresarial, segons Syed Abdul and all [1], es troben el compromís dels proveïdors, la participació de l’alta direcció i els sistemes de mesura, així com la planificació estratègica [2] i [3]. Per aquest motiu, Anthesis Lavola veu la necessitat de recolzar a les empreses per a millorar la sostenibilitat de la cadena de subministrament, donant suport a les diferents indústries en el seu diagnòstic i la identificació de les millors pràctiques.

L’auge de la sostenibilitat empresarial i al llarg de la cadena de subministrament ha fet que es desenvolupin regulacions i iniciatives sostenibles

Ampliant els seus serveis, Anthesis Lavola presenta unes fases per a la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament. Es parteix d’un anàlisi o diagnòstic de la situació actual de la cadena de subministrament, el qual depèn de les característiques de l’empresa i els seus proveïdors, a més de la mida, la indústria i sobretot el nivell de risc d’ESG. El risc ESG pot provenir del país d’origen, de la indústria o de la situació particular de l’empresa proveïdora. Es realitza un diagnòstic a través de benchmarking i un macro anàlisi de riscos, amb l’objectiu de segmentar la cadena de subministrament, basats en metodologies Agile.

En la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament, després del diagnòstic, les empreses han de tenir un mecanisme de bon govern capaç de respondre a l’impacte i permetre les accions i reaccions àgils. Així és com la fase inicial i la creació de polítiques, el codi ètic dels proveïdors i el pla estratègic en compres són fonamentals per al govern empresarial.

La implementació i posada en marxa inclou la selecció, homologació i avaluació dels proveïdors basats en el principi que la sostenibilitat a la cadena de subministrament és sinònim de la transparència de la informació a través de la cadena de valor. En aquesta fase s’advoca per l’estandardització de processos, la priorització del desenvolupament dels proveïdors i la selecció de proveïdors responsables.

Com a últim pas en l’acompanyament empresarial, Anthesis Lavola proposa el suport, monitorització i control. Per aconseguir un seguiment adequat i més profund és necessari un anàlisi de dades i informació més àgil, així com la presa de decisions d’acord amb les fases anteriors, on existeixin processos i eines d’identificació del risc i aprofitament d’oportunitat d’aliances.

El camí encara és llarg fins a poder garantir la transparència i la traçabilitat dels productes des del seu origen, però els avenços han sigut significatius i moltes empreses han iniciat aquest camí, arribant cada cop en més profunditat dins de la cadena de subministrament. Per aquesta raó seguirem millorant l’oferta de consultoria empresarial, per recolzar a les empreses en la seva implementació.

[1] Syed Abdul Rehman Khan, Zhang Yu, Heris Golpira, Arshian Sharif, Abbas Mardani, A state-of-the-art review and meta-analysis on sustainable supply chain management: Future research directions, Journal of Cleaner Production, Volume 278, 2021, 123357, ISSN 0959-6526, https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2020.123357. (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0959652620334028)

[2] R. Dubey, A. Gunasekaran, S.J. Childe. The design of a responsive sustainable supply chain network under uncertainty Int. J. Adv. Manuf. Technol., 80 (1–4) (2015), pp. 427-445

[3] Close B. Keating, A. Quazi, A. Kriz, T. Coltman. In pursuit of a sustainable supply chain: insights from westpac banking corporation Supply Chain Manag.: Int. J., 13 (3) (2008), pp. 175-179. Cross Ref View Record in Scopus Google Scholar.

Article de

Conèixer tot l'equip

Com funciona la CALCUTECA?

22 octubre, 2021 | Lavola Educa, Notícies,

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha desenvolupat una calculadora alimentària que puntua els plats cuinats considerant l’impacte ambiental dels aliments utilitzats.

La CALCUTECA és una eina innovadora que permet conèixer el grau de sostenibilitat d’una recepta culinària; es calcula mesurant la petjada de cada ingredient, des de la seva producció, al transport, l’envasat i la pròpia temporalitat de l’aliment.

Amb la perspectiva del cicle de vida, l’usuari pot calcular l’impacte d’una recepta i conèixer-ne la magnitud de la seva petjada –la de carboni, la petjada hídrica, ús del sòl i quantitat de residus generats- per a cada comensal de la recepta. L’eina conté més de 70 ingredients bàsics i es tenen en compte criteris de proximitat, temporada, envasos d’un sol ús o la compra a granel. La quantitat de cada aliment també es té en compte per al resultat final.

Per a fomentar l’ús de la CALCUTECA, s’ha llençat un repte a xarxes socials amb el hashtag #JoNoDevoroElPlaneta. L’AMB anima a la ciutadania a compartir-ne receptes amb baix impacte ambiental i que formaran part d’un llibre amb propostes gastronòmiques més sostenibles.

La creació d’aquesta calculadora alimentària ha comptat amb la participació de l’equip d’economia circular, que ja té experiència en dissenyar eines de càlcul de petjades ambientals. A més, l’equip d’educació és qui dissenya, dinamitza i coordina les activitats del “Compartim un futur”, el programa educatiu de l’AMB on s’emmarca la CALCUTECA.

Ordino reuneix investigadors i gestors per discutir formes de reduir la presència de residus plàstics als ecosistemes de muntanya

18 octubre, 2021 | Notícies,

Notícia original de Julio López-Doval publicada al blog de Plastic0pyr

Els residus plàstics són presents als rius dels pirineus i s’han detectat en peixos.
El dies 28 i 29 de setembre a Ordino, Andorra, s’ha celebrat la conferència del projecte Plastic0Pyr.
El dia 29 de setembre es va realitzar un taller de ciència ciutadana al riu Tristaina, per animar als professors de secundària d’Andorra a participar en el projecte.
Investigadors de diferents centres de recerca, empreses i entitats del tercer sector han presentat els resultats de la seva recerca i activitat.

El dimarts 28 de setembre, vàrem celebrar congrés al Centre de Congressos d’Ordino, Andorra i va ser inaugurat per la MI Sra. Sílvia Calvo Armengol, Ministra de Medi Ambient del Govern d’Andorra, que va emfasitzar la necessitat de la preservació ambiental i del manteniment dels ecosistemes de muntanya lliures de contaminants i residus, i evitar que els rius d’Andorra es converteixin en vies de transport de residus plàstics aigües avall.

Congrés multidisciplinari

Al congrés, els membres del consorci Plastic0Pyr de les Universitats de Barcelona (UB), Girona (UdG), la Université Clermont Auverge, Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC-CEAB), el CNRS-Ecolab i representants de les empreses Anthesis Lavola, Cicloplast i ERCROS S.A. vàrem presentar els resultats de les nostres investigacions, vàrem analitzar el cicle de vida dels plàstics i vàrem discutir estratègies per gestionar de manera eficient els residus plàstics, evitar el seu abandonament al medi natural i fomentar la participació ciutadana en la seva gestió.

El Dr. Gaël Leroux del CNRS-Ecolab va fer un resum d’allò que sabem fins ara sobre la presència i efectes dels residus plàstics a diferents ecosistemes del planeta, remarcant la seva ubiqüitat, fins i tot en llocs remots on l’activitat i accés dels humans és limitat.

Els plàstics i bioplàstics són menys colonitzats per microorganismes i es descomponen més lentament en els medis aquàtics, a diferència dels substrats naturals com poden ser fulles o fusta

Les activitats lúdiques a la muntanya com a font de contaminació als rius dels Pirineus

Les activitats lúdiques a la muntanya són fonts de residus plàstics als sistemes terrestres i aquàtics. Companyes de la UB van analitzar el cicle de vida dels diferents tipus de materials plàstics utilitzats al turisme de muntanya.

Investigadors del CSIC-CEAB i a la UdG van mostrar resultats preliminars sobre la quantificació i caracterització de residus plàstics a les conques de rius pirinencs de Catalunya i Andorra. Els fragments provinents de plàstics més grans (p.e. bosses de plàstic), que poden estar relacionats amb l’activitat turística, van ser els residus plàstics detectats en major nombre. Alguns dels plàstics trobats són deguts a l’activitat humana passada, doncs el riu fa d’embornal i seva hidrodinàmica remobilitza els plàstics antics acumulats en diferents punts de l’hàbitat fluvial i de la ribera. Per altra banda es va vincular el grau d’urbanització de la conca i les activitats turístiques amb el contingut de microplàstics a l’estómac de truites de tres localitats diferents d’Andorra.

Les investigadores del CSIC-CEAB, UdG, UB, la Université Clermont Auverge i l’empresa ERCROS S.A. van presentar els resultats sobre els estudis de camp de degradació dels residus plàstics i les seves característiques químiques. Els plàstics i bioplàstics són menys colonitzats per microorganismes i es descomponen més lentament en els medis aquàtics, a diferència dels substrats naturals com poden ser fulles o fusta. A més, les comunitats de microorganismes que es desenvolupen als substrats naturals són diferents a les que es desenvolupen als plàstics i bioplàstics, per exemple, els organismes que fan fotosíntesi tenen més afinitat per aquests últims.

Representants del CSIC-CEAB, Anthesis-Lavola i la UB van oferir una xerrada sobre aquesta i van organitzar una sessió participativa el dia 29 al riu Tristaina

Participació ciutadana, peça clau

Sobre el projecte de ciència ciutadana Plastic0Pyr switch representants del CSIC-CEAB, Anthesis-Lavola i la UB van oferir una xerrada sobre aquesta i van organitzar una sessió participativa el dia 29 al riu Tristaina, a Arcalís, on professors i professores de centres educatius andorrans van mostrejar un tram de riu per tal detectar, quantificar i classificar residus plàstics al medi aquàtic i terrestre.

Finalment, per tancar les activitats del dia 28 al Centre de Congressos d’Ordino, membres d’Anthesis-Lavola i Cicloplast van oferir una conferència sobre economia circular, oportunitats de negoci vinculades a una millor gestió dels residus plàstics i el seu reaprofitament i revalorització. En aquesta línia, també es va organitzar un taller on representants de la comunitat acadèmica, empresaris del sector turístic, gestors d’espais naturals van discutir casos pràctics on aplicar solucions a la gestió dels residus plàstics en ecosistemes de muntanya basades en l’economia circular.

La conferència i les activitats relacionades al congrés, van tenir una gran participació de públic. Més de 50 participants, membres de centres de recerca com l’Instituto Pirenaico de Ecología – CSIC o Institut Català de Recerca de l’Aigua, de l’administració pública com l’Agència Catalana de l’Aigua o l’Agència Catalana de Residus, la gestió de parcs naturals com el Parc Natural de l’Alt Pirineu o el sector turístic de muntanya i el lleure van assistir a la jornada.

Com ha canviat la factura de l’energia elèctrica i com ens afecta?

| Reflexions,

Hi ha diversos motius que han provocat aquesta situació: alguns són de tipus macroeconòmic, mentre que d’altres són normatius.

En els darrers dies estan apareixent moltes informacions sobre l’encariment del preu de l’energia elèctrica, arribant a nivells que fins ara mai s’havien vist. Hi ha diversos motius que han provocat aquesta situació: alguns són de tipus macroeconòmic, mentre que d’altres són normatius.

L’encariment del preu del gas i dels drets d’emissió són dos dels motius macroeconòmics. Aquestes pujades han comportat un increment molt elevat tant del mercat majorista d’energia com també del mercat de futurs. Això implica un panorama a curt i mig termini gens bo.

Pel que fa als aspectes normatius, introduïts per l’Estat, s’han traduït majoritàriament en un encariment de la factura. Tot i això, donen la possibilitat que cada persona pugui realitzar accions i que poden influir en la reducció del cost de la factura energètica.

Les noves tarifes dels subministraments d’energia elèctrica formen part d’aquests canvis normatius. I afecten a tots els sectors de la societat, des del petit consumidor domèstic al gran consumidor industrial. Els canvis realitzats han sigut significatius i han modificat aspectes que, històricament, estaven establerts des de feia anys.

Canvis en el mercat domèstic

Al mercat domèstic tenim tarifes a baixa tensió i amb potències inferiors a 15 kW de potència. La nova tarifa de referència és l’anomenada 2.0 TD, que unifica la tarifa 2.0 (potència inferior a 10 kW) i 2.1 (potència de 10 a 15 kW).

En el cas dels usuaris amb una potència inferior a 10 kW, poden contractar amb la tarifa PVPC (Preu Voluntari al Petit Consumidor) al mercat regulat. Però també poden contractar a lliure mercat.
Per altra banda, per als usuaris amb potència contractada superior a 10 kW no hi ha possibilitat de contractar a mercat regulat, de manera que han de contractar a lliure mercat. Si la contractació és a lliure mercat es pot donar la situació que la comercialitzadora ofereixi un producte on no hi hagi una separació d’horaris i es facturi tot al mateix preu.

Els principals canvis realitzats a nivell domèstic fan referència als productes amb discriminació horària, principalment. Entre aquests trobem:

Definició de tres períodes horaris iguals per a tothom, a diferència de la discriminació horària anterior, que depenia del consum de cada client. Aquestes franges són:
- P1 o hores punta (més cara): de 10 a 14 h i de 18 a 22 h
- P2 o hores planes: de 8 a 10 h, de 14 a 18 h i de 22 a 0 h
- P3 o hores vall (més barata): de 0 a 8 h
- Aquesta divisió només es produeix de dilluns a divendres. Durant els caps de setmana i festius nacionals totes les hores són de tipus vall.
Possibilitat de contractar dues potències diferents entre horaris vall i la resta d’hores. Abans la potència contractada era la mateixa al llarg del dia.

El canvi més significatiu que hi ha hagut és la implantació de sis franges horàries, en comptes de les tres que hi havia fins ara.

Canvis per a empreses i indústries

Pel que fa a les empreses i les indústries, tenim tarifes a baixa tensió i amb una potència superior als 15 kW. El canvi més significatiu que hi ha hagut és la implantació de sis franges horàries, en comptes de les tres que hi havia fins ara, i que variaran segons el mes. Cada mes s’aplicaran tres d’aquestes franges en funció de l’hora.

Les franges fan referència a l’horari de dilluns a divendres, ja que durant els caps de setmana i els festius nacionals totes les hores es consideraran com a consum en període P6, econòmicament el més barat. Les franges són les següents:

Franja més cara del mes en curs: de 9 a 14 h i de 18 a 22 h
Segona franja més econòmica del mes en curs: de 8 a 9 h, de 14 a 18 h i de 22 a 0 h
P6: de 0 a 8 h

Segons els mesos, els diferents períodes es distribueixen de la següent manera:

P1 i P2 durant els períodes més cars: gener, febrer, juliol i desembre
P2 i P3: març i novembre
P3 i P4: juny, agost i setembre
P4 i P5: abril, maig i octubre
P6: tots els mesos de l’any

Un altre canvi que s’ha produït és la facturació del 100 % de la potència contractada i l’eliminació de la bonificació per una menor demanda de potència. Per altra banda, les penalitzacions per excés de potència contractada (50 kW o inferior) es mantenen amb una fórmula quarthorària semblant a la que hi havia abans. Si la potència contractada és superior a 50 kW, s’aplica una fórmula basada en un sumatori sobre tots els excessos de potència registrats. De cara a l’any vinent sí que es modificarà la fórmula de facturació quan hi ha excessos de potència.

Per al mercat de grans consumidors, amb subministrament d’alta tensió, el primer canvi és que les antigues tarifes 3.1 i 6.x s’unifiquen dins d’un mateix grup i passen a denominar-se 6.x TD. Anteriorment, la tarifa 3.1 tenia 3 períodes horaris, mentre que les tarifes 6.x en tenien 6. Amb la unió de totes elles, tots els usuaris tindran 6 períodes, inclús qui abans tenia la tarifa 3.1.

Els períodes horaris d’aquesta tarifa unificada també es modifiquen lleument, tot i que tenen una distribució semblant a les antigues 6.x. Una de les principals variacions és que l’agost ja no té una sola franja horària, amb una sola tarifa (P6), si no que també inclou altres tarifes segons les hores, com els altres mesos. La distribució és la mateixa que la mencionada a les tarifes per a empreses i indústries.

Pel que fa a les penalitzacions, per a la facturació per excessos de potència s’aplica una fórmula sobre tots els excessos de potència registrats. I es preveu que, de cara al proper any, entri un nou concepte de penalització: l’energia capacitiva. Però a dia d’avui encara no es penalitza.

A Anthesis Lavola us podem ajudar a fer un pas més cap a un consum més eficient i sostenible de l’energia i reduir així els costos energètics.

Més informació sobre els nostres serveis en energia

Com actuar al respecte?

Segons la “Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia” (CNMC) els canvis realitzats a la nova facturació elèctrica responsabilitzen als usuaris del seu consum energètic, de manera que es beneficia a qui el gestiona de forma curosa i es penalitza a qui no aplica mesures de control i optimització. D’aquesta manera es pretén que les accions de millora condueixin cap a la Transició Energètica.

Ara prenen més sentit que mai dur a terme actuacions com ara:

L’optimització de la contractació
Disposar de la figura del gestor energètic
Realitzar una auditoria energètica
La implantació d’un pla d’eficiència energètica
Definir un pla estratègic zero emissions
Implantar un Sistema de Gestió de l’Energia
Instal·lacions d’energies renovables

Aquestes millores i inversions aportaran com a beneficis la reducció del consum energètic, la reducció de emissions de CO₂ i la reducció del cost associat a la factura elèctrica.

Article de

Jordi Casas

Mànager de Net Zero

Conèixer tot l'equip

Ampliar el teletreball permetria reduir la contaminació fins a un 10%

| Notícies,

Un estudi de l’ICTA-UAB on hem col·laborat analitza diferents propostes d’implantació del teletreball a partir de dades de mobilitat i qualitat de l’aire a Barcelona obtingudes durant el confinament

Article de Badia, A., Langemeyer, J., Codina, X. et al. ‘A take-home message from COVID-19 on urban air pollution reduction through mobility limitations and teleworking’. Publicat a ‘Nature’, via Universitat Autònoma de Barcelona

Implantar el sistema de teletreball dos, tres i quatre dies a la setmana permetria reduir els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), el principal contaminant relacionat amb les emissions trànsit, en un 4%, un 8% i un 10%, respectivament. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) a partir de les dades obtingudes d’un model de qualitat de l’aire juntament amb les mesures de les estacions XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) registrades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant el període de restricció obligada de la mobilitat pel confinament per la COVID-19.

Les restriccions de mobilitat per la pandèmia han obligat a moltes persones a treballar des de casa, incrementant així el teletreball i millorant la qualitat de l’aire a les ciutats. Partint d’aquesta situació excepcional, els investigadors del projecte URBAG de l’ICTA-UAB han realitzat un estudi pilot a gran escala que permet reflexionar sobre les lliçons apreses durant el confinament en termes de reducció de la contaminació de l’aire.

Tenint en compte que el 85% dels treballadors de l’AMB es dedica al sector serveis i que prop del 40% del trànsit de vehicles personals està relacionat amb el treball, els investigadors van plantejar tres escenaris sociolaborals diferents sobre la base de la implantació de dos, tres o quatre dies setmanals de teletreball, i van estudiar els canvis en la contaminació amb un model de qualitat de l’aire per a cada un.

El primer escenari planteja un augment del teletreball a dos dies a la setmana, el que permetria reduir les emissions contaminants relacionades amb el trànsit en un 5% i, amb elles, els nivells de NO2 en un 4%. Aquest escenari suposa una disminució dels desplaçaments laborals del 12,5%, si el 20% dels treballadors del sector serveis s’acollís a aquesta opció. Un segon escenari consistent en tres dies de teletreball permetria reduir les emissions en un 10% i els nivells de NO2 en un 8%, reduint els desplaçaments vinculats a la feina en un 25%. Per a això, el 30% dels empleats del sector serveis hauria d’acollir-se a aquesta opció. Un tercer escenari permetria reduir en un 15% les emissions del trànsit i, consegüentment, els nivells de NO2 en un 10%. Per a això, el 40% dels empleats del sector serveis haurien de teletreballar quatre dies a la setmana, reduint així els seus desplaçaments en un 37,5%.

La investigació es va dissenyar en col·laboració amb l’equip de Anthesis Lavola, empresa amb àmplia experiència en planificació de mobilitat urbana i sostenible, i en base als informes de mobilitat publicats per l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona.

La nostra aportació a l’estudi

Durant el període de desescalada que vam viure l’estiu passat, l’equip de Ciutat i Territori va rebre una proposta del Grup de Recerca Sostenipra de la Universitat Autònoma de Barcelona, en què els convidaven a participar en una petita investigació sobre teletreball i qualitat de l’aire, amb la idea de poder aprofitar la situació viscuda arrel de la COVID-19 a mode de prova pilot. Des d’Anthesis Lavola, per la nostra expertesa en l’àmbit de la mobilitat, principalment hem aportat reflexions i nocions metodològiques a l’hora de definir possibles reduccions de mobilitat rodada associades a diferents escenaris d’implementació tant del teletreball com d’altres estratègies de “despresencialització”.

Els resultats de l’estudi mostren que intensificar el teletreball a 2, 3 i 4 dies per setmana permetria reduir les concentracions de NO2 en un 4%, un 8% i un 10% respectivament. Cal tenir en compte que l’NO2 (diòxid de nitrogen) és d’un dels principals contaminants atmosfèrics associats a la mobilitat i que presenta importants efectes sobre la salut de les persones.

L’estudi és d’interès perquè conté una anàlisi de les conseqüències reals en termes de qualitat de l’aire dels canvis dels patrons de mobilitat imposats per l’emergència sanitària. A més a més, l’entenem com una eina molt valuosa a l’hora de defensar mesures relacionades amb la reducció de la mobilitat per raó de treball, que fins ara es justificaven amb models teòrics, però per a les que ara disposem de dades reals.

PortAventura World veu reconeguda la seva trajectòria en sostenibilitat

7 octubre, 2021 | Notícies,

Des de 2015 els acompanyem amb el disseny i el desenvolupament de molts projectes

El Comitè Assessor de IAAPA EMEA, què és l’òrgan de representació dels principals operadors i proveïdors d’atraccions a la regió d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica, ha atorgat un reconeixement a PortAventura World per “l’aposta estratègica en termes de sostenibilitat, pionera en la indústria de l’oci i l’entreteniment”. El guardó IAAPA EMEA Award for Extraordinary Efforts es lliura a les empreses de la institució que hi destaquen pel seu lideratge, innovació i visió de futur. Aquest 2021 l’elegida ha estat PortAventura World pels seus esforços “destacats i pioners” en matèria de sostenibilitat.

A Anthesis Lavola portem des de 2015 acompanyant-los en projectes que impulsen els diferents àmbits de la sostenibilitat: l’anàlisi de materialitat, l’elaboració dels Informes de Responsabilitat Corporativa segons els Estàndars GRI i els requeriments de la Llei 11/2018 en matèria d’informació no financera i diversitat, o l’alineació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). També hem realitzat el càlcul de la petjada de carboni al ressort, l’anàlisi de riscos i oportunitats climàtiques, així com el càlcul i compensació d’emissions a diverses instal·lacions (Hotel Colorado Creek i Centre de Convencions), que han contribuït a fer que PortAventura World sigui el primer ressort neutre en carboni.

En l’àmbit de la maquetació i el disseny sostenible, han estat múltiples les col·laboracions. Des del disseny gràfic dels seus Informes de Responsabilitat Corporativa i publicacions de la Fundació Port Aventura, així com la maquetació dels seus Informes anuals, el disseny de la marca “Green Future” per als seus programes ambientals o la imatge gràfica del seu nou programa educatiu “EcoEduca”.

PortAventura World és un ressort d’oci de referència a escala global. Aquest guardó atorgat pels líders del seu sector segur que inspirarà a moltes més organitzacions en l’impuls de la sostenibilitat. A Anthesis Lavola tenim l’experiència i comptem amb professionals en sostenibilitat corporativa per acompanyar-les.

La necessitat d’una normativa actualitzada sobre residus

6 octubre, 2021 | Reflexions,

Les emissions derivades de la deposició de residus als abocadors correspon al 77 % de les emissions generades en la gestió de residus

La contaminació deguda als residus que generem és una problemàtica greu que té un impacte ecològic gran. Afecta als aqüífers, a l’atmosfera, als oceans i a un gran nombre d’espècies. I, en conseqüència, també ens afecta als humans.

La gran majoria de nosaltres ha vist les típiques imatges d’animals marins amb plàstics enredats en alguna part del cos o dins de l’estómac. També hem vist vastes extensions d’aigua amb residus surant a la superfície. L’abast dels materials llençats que usem diàriament és tan gran que recentment s’han trobat plàstics, envasos i restes de roba a la tercera fossa oceànica més profunda del planeta, a uns 10.000 metres de fondària.

A terra ferma els impactes tampoc són desdenyables. L’acumulació i degradació dels materials als abocadors obligar a prendre mesures per no danyar els entorns. Això implica la necessitat d’impermeabilitzar el sòl sota de l’abocador per evitar que els líquids resultants de la descomposició dels residus, els lixiviats, arribin a contaminar les masses d’aigua properes a través dels aqüífers. I no sempre s’aconsegueix.

A més, s’ha de tenir en compte l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Segons el document “Càlcul de les emissions de GE derivades de la gestió dels residus municipals. Metodologia per a organitzacions”, de febrer de 2020 i elaborat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les emissions derivades de la deposició de residus als abocadors correspon al 77 % de les emissions generades en la gestió de residus. En general, aquest sector és responsable d’un 6 %, aproximadament, de totes les emissions a Catalunya.

Proposta de llei de residus per fomentar l’economia circular

El passat mes de maig, el Govern espanyol va remetre el projecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats per impulsar una economia circular i baixa en carboni. Sense data encara per a la seva aprovació, aquesta nova llei vol alinear-se amb les noves orientacions i els nous objectius en matèria de residus definits per la Unió Europea, com l’augment de la taxa de reciclatge fins a un 65 % de cara a 2035.

Un dels principals objectius de la proposta de Llei i de la Unió Europea és el foment de l’economia circular. Actualment la quantitat de recursos necessaris per produir els materials que usem habitualment és molt gran i una forma de mesurar aquest fenomen és el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra: el dia en que consumim tots els recursos naturals que el planeta és capaç de regenerar en un any.

Des de 1970 aquesta data ha anat avançant: a nivell global, l’any 1997 va ser a finals de setembre i al 2019 va tenir lloc el 29 de juliol. Per aquest 2021, tenint en compte l’efecte de la pandèmia per la Covid-19, també ha sigut el 29 juliol, per a tot el planeta. Però si ens fixem en el cas d’Espanya, els càlculs indiquen que el Dia de la Sobrecapacitat va ser el 25 de maig. És a dir, estem usant els recursos naturals de l’any que ve des de fa quatre mesos. Això implica que estem usant 2,5 planetes Terra per cobrir les nostres necessitats durant el 2021. Només a Espanya.

I les previsions globals indiquen que, de cara a 2025, necessitarem a tot el món tres planetes per mantenir el ritme de producció i consum. Òbviament es tracta d’un ritme insostenible per a la Terra i per a nosaltres: els recursos són finits i l’impacte del canvi climàtic encara pot limitar més l’accés als recursos.

L’ús sostenible dels recursos i la prevenció en la generació de residus són dues formes molt importants per aconseguir convertir-nos en societats sostenibles amb el nostre entorn

Foment de l’ús sostenible dels recursos

A banda de l’economia circular, la nova llei de residus també vol restringir els plàstics d’un sol ús, fomentar la prevenció en la generació de residus, augmentar la taxa de recollida selectiva i reciclatge, incentivar el consum d’aigua no envasada a l’hostaleria i la restauració, implementar instruments econòmics i incentius, aplicar la responsabilitat ampliada del productor i mantenir la regulació dels sòls contaminats.

L’ús sostenible dels recursos i la prevenció en la generació de residus són dues formes molt importants per aconseguir convertir-nos en societats sostenibles amb el nostre entorn. Si no canviem la relació que tenim amb el planeta i la forma com elaborem els materials necessaris per viure, els impactes que generem s’aniran agreujant i tindran conseqüències nefastes. I aquestes ens afectaran tan a nosaltres com a la resta d’espècies existents a la Terra.

Entre totes les persones podem aconseguir canviar els hàbits que tenim i assegurar un futur millor. Un futur que sigui sostenible a tots els nivells i que permeti una convivència correcta amb l’entorn que ens envolta i del qual depenem.

Les organitzacions aposten per memòries en format digital

| Notícies,

La principal tendència observada al 2021 és l’augment dels formats digitals.

Cada cop més organitzacions elaboren les seves memòries i informes anuals, un format que s’ha convertit en el mitjà de comunicació de la sostenibilitat més important. I per tal de captar l’atenció dels grups d’interès, el disseny d’aquests documents és un aspecte molt rellevant.

L’equip de disseny treballa cada any en la imatge gràfica d’un bon nombre de memòries i informes, tan nacionals com internacionals. Al 2021 hem elaborat 35 memòries. I any rere any el nombre augmenta, mostrant la creixent importància de comunicar la sostenibilitat i ser transparents.

Fa uns anys, totes les memòries i informes que realitzàvem eren en format físic. Però des de fa un temps, les empreses s’han interessat pel format digital a l’hora d’elaborar-les, ja siguin PDFs interactius, Genially o pàgines web.

El format digital aporta nombrosos avantatges entre els que hi ha la possibilitat d’incloure interactivitat en els documents, la disminució dels recursos a usar, la reducció de residus generats, la comoditat de llegir el document des de diferents dispositius, la facilitat de compartició i l’accessibilitat.

L’accessibilitat és un dels avantatges més destacats de la digitalització, ja que permet la lectura del document per a persones que no hi tindrien accés per altres mitjans. Com més persones puguin llegir els continguts de les memòries, més conegut serà el compromís de les empreses amb la societat i amb el seu entorn.

La digitalització dels informes permet, per altra banda, donar un valor afegit a les versions impreses. D’aquesta manera es converteixen en un document més valuós i exclusiu, de tirades més curtes.

Les memòries i els informes són el resultat del treball conjunt de continguts i disseny.

Com hem dit abans, el disseny és un dels aspectes més importants de les memòries i informes, però no podem oblidar que també són necessaris uns bons continguts que informin de forma transparent sobre les activitats de l’empresa en matèria de sostenibilitat i d’informació no financera. Aquesta tasca és realitzada per l’equip de Sostenibilitat Corporativa.

El treball conjunt dels dos equips a l’hora d’elaborar aquests documents i d’acompanyar als nostres clients és un dels factors més rellevant en el procés de millora de la comunicació de la sostenibilitat a les empreses.

Si voleu veure algunes memòries realitzades per l’equip de disseny, podeu visitar el portfoli on es mostren els projectes més destacats que hem realitzat. En cas que tingueu interès en elaborar la vostra memòria o informe, podeu contactar amb les nostres expertes Ariadna Bello i Margaux Costas.

Creació d’una calculadora per mesurar l’impacte mediambiental i social dels fons d’inversió

4 octubre, 2021 | Notícies,

Caixa d’Enginyers Gestió ha desenvolupat CIMS (calculadora d’impacte mediambiental i social), una eina per ajudar als seus clients a conèixer l’impacte que generen les inversions dels fons d’Inversió Socialment Responsables.

La sostenibilitat i el canvi climàtic són un dels principals eixos estratègics del Grup Caixa d’Enginyers. Per aquest motiu, Caixa d’Enginyers Gestió, la gestora de fons d’inversió del grup, ha fet un pas més enllà per promoure l’impacte positiu de les inversions en el medi ambient i la societat: ha desenvolupat CIMS, una calculadora d’impacte medi ambiental i social.

CIMS ofereix una perspectiva diferent als socis i sòcies de Caixa d’Enginyers a l’hora de prendre decisions sobre inversió sostenible, des dels àmbits ambiental, social i de bon govern corporatiu (ESG). La calculadora parteix d’una metodologia d’anàlisi pròpia basada en sis indicadors que recullen informació precisa perquè els socis i sòcies de Caixa d’Enginyers puguin avaluar l’impacte de les seves inversions a través dels fons d’inversió socialment responsables (ISR).

Els socis i sòcies poden calcular l’impacte de les seves inversions, introduint l’import de la inversió en un determinat fons ISR, i així veure l’impacte de la seva aportació al fons mitjançant els diferents indicadors associats a la inversió: les emissions evitades gràcies al consum d’energia de fonts renovables, l’energia consumida provinent de fonts renovables, l’aigua estalviada, les hores de formació a persones empleades o el percentatge de dones als Consells d’Administració… Aquests resultats, a més, s’acompanyen d’equivalències generalistes en cada àmbit per facilitar la comprensió de l’impacte.

L’equip de Sostenibilitat Corporativa ha desenvolupat i programat la calculadora per tal que els socis i sòcies de Caixa d’Enginyers coneguin el valor de l’impacte ESG de les inversions realitzades. El procés ha constat de diferents etapes: iniciant-se amb la definició i l’obtenció de les dades per calcular cada indicador de cada fons, posteriorment amb l’elaboració de les equivalències, i finalment, amb la programació de l’aplicatiu general i el disseny gràfic (incloent la maquetació, l’adaptació del disseny a qualsevol dispositiu i les animacions de les icones de resultats, així com les equivalències).