Impactes socials a l’economia informal

21 febrer, 2022 | Reflexions,

Més del 60% de la població activa mundial, és a dir, 2.000 milions de dones, homes i joves, es guanyen la vida en l’economia informal.

L’economia informal o gris es refereix a totes les activitats econòmiques realitzades pels treballadors/es que – en paper o a la pràctica- no estan emparades per acords formals o si ho estan, aquests ho fan de forma insuficient. És una part no regulada de l’economia que no està subjecta a impostos ni a la supervisió dels governs. El sector de l’economia informal pot incloure jornalers, treballadors i treballadores domèstiques, no declarats i a temps parcial o temporal.

Les Nacions Unides afirma que és necessari fer la transició cap a una economia més formal per reduir la pobresa i les desigualtats, promoure condicions laborals més justes i augmentar la productivitat i la sostenibilitat de les empreses. Segons la guia de l’Organització Internacional del Treball sobre la Transició de l’Economia Informal a la Formal, és crucial entendre els factors individuals i els reptes de l’economia informal en l’àmbit nacional i implementar estratègies coherents i integrades que abordin les múltiples dimensions de la informalitat laboral.

Diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són importants per aconseguir que hi hagi justícia social, inclosa la lluita contra els problemes associats amb l’activitat econòmica informal, com l’eliminació de la pobresa (ODS 1), la igualtat de gènere (ODS 5), la reducció de les desigualtats (ODS 10), la pau, la justícia i les institucions sòlides (ODS 16) i les aliances per aconseguir els objectius (ODS 17). Això posa de manifest les àrees rellevants i més impactades per l’economia informal i ressalta la importància de progressar en aquest àmbit.

Quines són les repercussions socials de la informalitat?

El treball autònom pot donar lloc a condicions laborals perilloses sense prestacions i llargues jornades laborals amb ingressos irregulars.
La falta de formació i de tecnologia pot provocar un nivell baix de competències, falta d’accés a la informació i baixa productivitat.
Sense contractes de treball formals, els treballadors no estan protegits per la legislació laboral i no tenen protecció social.
Molts països i regions amb nivells alts de treball informal també tenen alts nivells de pobresa.
La falta d’accés a un òrgan representatiu dels treballadors/es o sindicats que estiguin emparats pels principis fonamentals d’acord amb l’article 2 del codi bàsic de la Iniciativa de Comerç Étic (ITE).

¿Quines raons hi ha darrere de l’economia informal?

L’economia informal ofereix oportunitats de feina, especialment en els països en desenvolupament, a les persones que gaudeixen de seguretat laboral i social. És una economia de fàcil accés i ofereix l’oportunitat d’adquirir habilitats i coneixement que després pot servir per evolucionar cap a una economia formal. Els principals factors de la informalitat són:

Context econòmic i marcs legals, normatius i polítics: La informalitat es pot presentar de forma diferent depenent del context econòmic del país. L’economia informal engloba professions tan diverses com des de conductors de minibusos en economies en desenvolupament fins a treballadors de la construcció a economies avançades.
Factors econòmics i sectorials: els treballadors informals és més probable que guanyin salaris més baixos que els seus companys de l’economia formal perquè no tenen ni protecció social ni accés a crèdit.
Falta d’educació: les empreses informals solen romandre petites, amb baixa productivitat i accés limitat a finançament.
Discriminació: Globalment, 58% de les dones treballadores a l’economia informal tenen més probabilitats d’estar a les categories més precàries i mal pagades del treball informal.
Canvi climàtic: els assentaments precaris que s’han construït al voltant del sistema “formal” augmenten el risc de la majoria de ser impactats per alguna de les conseqüències del canvi climàtic, com l’augment de les temperatures, o la pujada del nivell del mar. Gran part de la població en assentaments precaris treballa dins de l’economia informal, ja que aquests treballadors són normalment exclosos de serveis com l’obtenció d’un domicili legal.

Problemes de justícia social a l’economia informal

Due dilligence: les empreses realitzen avaluacions de risc que mesuren l’exercici social i mediambiental d’una companyia, així i tot, la visibilitat és mínima a causa dels treballadors no comptabilitzats de l’economia submergida i fracassa a l’hora de visibilitzar els nivells més baixos de la cadena de subministrament, inclòs el treball subcontractat i externalitzat.
Visibilitat de les cadenes de subministrament: en alguns casos, els treballadors que es troben a la part més baixa de les cadenes de subministrament són els més vulnerables i poden no estar visibilitzats a causa de la subcontractació o a la falta de contractes escrits.
Pràctiques d’adquisició: les males pràctiques de compra, com els canvis d’última hora, fan que es redueixin els terminis d’entrega dels proveïdors. Aquesta pressió sobre els proveïdors es tradueix en intensificació del treball que a la vegada provoca una falta de visibilitat i subcontractació desautoritzada al sector informal. Això pot donar lloc a hores extres obligatòries i sense remuneració.
Migració climàtica: la migració com a resposta als impactes climàtics pot conduir a un increment de la mobilitat i del desplaçament forçós davant dels riscos que amenacen les seves vides. Aquest fenomen pot ocórrer dins o fora de les fronteres internacionals. Sense estratègies clares per donar suport a aquestes persones, sovint depenen del treball informal per obtenir alguns ingressos.
COVID-19: la pandèmia ha agreujat la situació d’un alt percentatge de la mà d’obra a les cadenes de subministrament globals, com es destaca a la recent avaluació ILO COVID-19 i l’economia informal. S’han vist impactats molts rols dins del sector informal arrel de la COVID-19, i la falta d’una protecció formal ha deixat a persones sense ingressos. Dones, nens i treballadors migrants es veuen particularment afectats mentre lluiten pels seus drets humans, com per exemple l’accés a les vacunes.

¿Com poden els negocis millorar els estàndards de l’economia informal?

Compromisos públics: Assumeix compromisos per millorar les condicions laborals, que haurien d’incloure’s a les declaracions sobre esclavitud moderna i tràfic de persones.
Governança: en la governança corporativa i polítiques, accions i programes específics és necessari dissenyar un pla per descobrir i abordar allò que realment està passant en complexes cadenes de subministrament, especialment en els nivells més baixos, on la visibilitat és baixa i els treballadors són més vulnerables.
Transparència: dibuixa un mapa de les cadenes de subministrament, entén els nivells i l’impacte humà de cada feina en cada un d’ells. D’aquesta forma, podràs entendre característiques com la divisió de gènere, els tipus de feines i la disposició de la legislació del treball just.
Legislació: Entén com la legislació impacta el treball formal en els diferents països. Per exemple, en el Regne Unit, després de dotze setmanes de feina, un treballador contractat per agència té el dret de ser permanent i gaudir dels mateixos drets que un treballador directe. Això inclou rebre el mateix salari que un company de feina permanent que fa la mateixa feina, afiliació automàtica a la pensió i vacances anuals pagades.
Avaluacions de risc de la cadena de subministrament: Realitzar avaluacions de risc a través del concepte de due diligence pel que fa als drets humans, per entendre com el sector informal afecta l’empresa i les cadenes de subministrament, inclosos els residus i el reciclatge.
Adquisició responsable: incorpora els drets humans a les pràctiques d’adquisició i producció, incloent-hi la igualtat de gènere, la llibertat d’associació i indicadors de negociació col·lectiva per a la selecció de proveïdors.
Adaptació als mercats resistents al clima: els governs i les empreses han d’adaptar-se als mercats laborals resistents al clima, incloent-hi la provisió d’una bona assistència sanitària, educació i serveis públics. Les empreses han d’invertir capital humà que pugui incrementar la capacitat de les comunitats, incloses les poblacions indígenes, per a fer front als impactes del canvi climàtic, en particular, mitjançant l’empoderament de les dones i el jovent, que solen ser els primers a enfrontar-se a les altes taxes de desocupació.

Els estereotips de gènere i l’educació científica

10 febrer, 2022 | Lavola Educa, Reflexions,

Des d’Anthesis Lavola, a través dels serveis educatius de museus o equipaments científics i tecnològics, treballem per tal que l’educació en els àmbits STEM pugui ser font d’inspiració per a les carreres professionals de les alumnes que participen a les activitats.

Al 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com a Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. En aquests set anys, la data s’ha convertit en una oportunitat per què des d’institucions científiques i culturals organitzin activitats o programes per donar visibilitat a la presència de la dona a la ciència i fomentar vocacions científiques entre les nenes. Però, s’ha aconseguit anar més enllà per convertir aquesta necessitat en quelcom més que una celebració anual?

Arantxa Arnaiz, responsable de serveis educatius d’Anthesis Lavola, recentment ha realitzat un estudi -en el marc del treball de final de màster d’Innovació en la Intervenció Social i Educativa de la Universitat Rovira i Virgili- sobre com el gènere ha pogut condicionar la vida de les dones professionals del camp científic o tecnològic. I és que vivim en una societat heteropatriarcal, amb intrínseques multituds de dinàmiques i comportaments que es consideren “normals” mentre que, en realitat, suposen una discriminació cap a les dones i les nenes. I l’àmbit científic no n’és una excepció.

El fet d’haver conegut de primera mà les vivències de dones professionals de la ciència, reafirma la vocació de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola de capacitar a alumnat i adults en disciplines STEAM, aportant referents femenins i despertant vocacions entre les nenes i les adolescents.

Potenciant la capacitació científica i aportant referents femenins en el camp, s’obre l’horitzó de nenes que, al projectar el seu futur, poden veure amb naturalitat el poder dedicar-se professionalment a l’àmbit científic o tecnològic.

Entrevista amb dotze científiques

L’estudi ha consistit en la realització d’entrevistes semiestructurades a dotze científiques de la ciutat de Barcelona, a les quals s’ha preguntat quines dificultats o discriminacions han tingut o estan tenint al llarg de la seva carrera professional. Les persones triades tenien diferents edats, amb l’objectiu de buscar diferències generacionals. La majoria de les científiques de més de 45 anys han respost amb un “no” quan se’ls hi ha preguntat si han viscut situacions de discriminació. Les més joves, al contrari, han contestat de forma afirmativa i clara, segurament perquè en els últims anys les dones estan més sensibilitzades i atentes a qüestions com la discriminació per gènere.

A l’analitzar les situacions de cada una d’elles, en tots els casos excepte un, s’ha detectat alguna situació de discriminació, com, per exemple: diferència de tracte per ser dona, empoderament masculí, paternalisme per part dels caps i, l’aspecte més significatiu, discriminació per ser mare. Aquest últim ve donat per una suposada baixa productivitat científica durant aquest període, cosa que comporta la relegació de les mares científiques a rols de gestió a l’ombra, amb diferenciació de tasques per sexe. Així es deriven situacions de sostre de vidre, en la que les dones no promocionen a llocs superiors (igual que els homes), i situacions d’estructures informals, en les que els homes trien als seus col·legues, també homes. Aquesta discriminació implica, per tant, la impossibilitat d’ocupar càrrecs superiors i, en conseqüència, les dones no accedeixen a sous superiors.

Aquest estudi posa de manifest la importància de seguir treballant per millorar i revertir la situació, i del potencial de l’educació per tal que l’alumnat, especialment les nenes i adolescents, puguin normalitzar les seves ambicions professionals en l’àmbit científic.

Quin és el paper de l’educació en disciplines científiques?

Un aspecte significatiu en relació amb les vocacions científiques de les entrevistades que s’ha constatat és que la majoria d’elles s’han dedicat a les ciències per influència del professorat de primària o secundària. Des d’Anthesis Lavola, a través dels serveis educatius de museus o equipaments científics i tecnològics, treballem per tal que l’educació en els àmbits STEM pugui ser font d’inspiració per a les carreres professionals de les alumnes que participen a les activitats, considerant que les etapes de cicle mig i superior de primària són clau per fomentar les vocacions científiques i tecnològiques i per trencar amb els estereotips de gènere relacionats amb aquestes disciplines. Potenciant la capacitació científica i aportant referents femenins en el camp, s’obre l’horitzó de nenes que, al projectar el seu futur, poden veure amb naturalitat el poder dedicar-se professionalment a l’àmbit científic o tecnològic.

En resum, a través d’aquest estudi de casos es posa de manifest la importància de seguir treballant per millorar i revertir la situació, i del potencial de l’educació per tal que l’alumnat, especialment les nenes i adolescents, puguin normalitzar les seves ambicions professionals en l’àmbit científic. Queda camí per recórrer, ja que se segueixen identificant situacions de discriminació en l’àmbit laboral científic, amb situacions de masclisme paternalista, falta d’empoderament femení, discriminació per l’elit científica masculina, discriminació per l’aspecte físic femení en un entorn masculinitzat, i complements de sou poc transparents.

Què proposem per minimitzar situacions de discriminació?

Les dones científiques entrevistades han aportat algunes propostes que presentem en aquest decàleg:

1. Replantejar els barems que sol·licita el sistema català (Generalitat) al donar beques d’investigació, en relació amb aquelles científiques que són mares, afavorint un sistema paritari.

2. Treballar per què els incentius de sou, també anomenats complements, s’atorguin amb transparència i sota uns criteris públics.

3. Incorporar llenguatge inclusiu per què tant homes com dones se sentin identificats. Es demana a les universitat que elaborin o s’adhereixin a un manual de llenguatge inclusiu i que es comparteixi amb tota la plantilla un cop a l’any, realitzant també una revisió anual. Aquest manual hauria de reflectir, tan a nivell gràfic com en el seu contingut, la diversitat social (col·lectiu LGTBQ+, temes racials, persones amb diversitat funcional, etc.).

4. Procurar l’alternança en els càrrecs, és a dir, si un càrrec ha estat ocupat per un home, a la següent convocatòria, a igualtat de currículum, que sigui ocupat per una dona.

5. Seguir aplicant quotes de discriminació positiva, comptant que els candidats que arriben a l’última fase són totes persones candidates al lloc.

6. Globalitzar a totes les beques i contractes el fet d’afegir un any per cada baixa de maternitat o paternitat sol·licitada i realitzada.

7. Abans d’aplicar qualsevol mesura, analitzar si penalitzar a la dona. Conscienciar a la societat i, especialment, a les noves generacions per evidenciar aquestes microdiscriminacions, micromasclismes, diferències subtils, etc.

8. Estipular que tota persona doctoranda tingui un mentor/a per poder prosseguir la seva carrera professional. Que aquest mentor promogui al seu equip alternant el gènere de les persones doctorandes.

9. Formació per al professorat (tant homes com dones), especialment el de més edat, per tractar qüestions de gènere, assegurant-se que coneixen i apliquen els criteris actuals sobre igualtat.

10. Donar visibilitat a la diversitat de científiques que existeixen des de diferents àmbits, a diferents aspectes físics o diferents personalitats.

Bibliografia

Díaz Martínez, Capitolina (2020). Obstáculos para la igualdad de género en las universidades. Universidad de Valencia. Revista Nº 5
European Commission. Directorate-General for Research and Innovation (2019). She Figures 2018: gender in research and innovation Publications Office of the European Union, 2019.
Obervatorio Mujeres, Ciencia e Innovación (OMCI), adscrito al Ministerio de Ciencia e Innovación (2021). Estudio sobre la situación de las jóvenes investigadoras en España 2021. Secretaria General Técnica del Ministerio de Ciencia e Innovación.
Subirats, Marina (2013). Las mujeres y la ciencia. la escasez de mujeres en la academia. Un caso de histéresis social. Nº 6 (2013). ISSN: 1989-7189

Article de

Arantxa Arnaiz

Directora d'Educació

Veure tot l'equip

Implementació de la capacitat de reparació per als fabricants de productes electrònics

9 febrer, 2022 | Reflexions,

Què és la capacitat de reparació i per què és necessària?

La capacitat de reparació (o reparabilitat) és una manera de mesurar la capacitat dels consumidors per a reparar i mantenir els seus productes. En el cas del sector de l’electrònica, això pot incloure la capacitat de desmuntar el dispositiu i substituir i millorar les peces, així com l’accés a la informació que els permeti fer-lo. Aquest concepte està guanyant adeptes a tot el món com a forma fonamental de prolongar la vida útil dels productes i crear models de negoci més circulars.

Molts productes electrònics de consum, com els ordinadors i els portàtils, estan experimentant un escurçament de la vida útil per culpa d’obstacles com la impossibilitat d’actualitzar tecnologia antiga. Si li sumem el constant llançament de tecnologia nova i millorada, s’anima als consumidors a substituir els dispositius amb freqüència, com els telèfons mòbils, que se solen canviar cada dos anys. Només a l’Espanya es calcula que cada any s’eliminen 1 milió de tones de residus electrònics. En aquest context, la capacitat de reparació podria reduir dràsticament aquesta xifra.

Factors legislatius

Les polítiques i la legislació actuals que impulsen la capacitat de reparació són les següents:

El Pla d’Acció d’Economia Circular de la UE incorpora la millora del cicle de vida dels productes.
La Directiva de la UE sobre disseny ecològic incorpora l’eficiència energètica.
La Directiva de la UE sobre Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) inclou responsabilitats en matèria de residus i la fi de vida útil.
Als Estats Units, la legislació estatal exigeix als fabricants de productes electrònics que garanteixin que els consumidors i els centres de reparació disposin de la informació adequada per a poder reparar els productes.

Quins són els aspectes clau per a augmentar la capacitat de reparació dels productes electrònics?

Atès que a Europa alguns productes electrònics només aconsegueixen taxes de reutilització del 2-3%, els consumidors i les ONG exigeixen cada vegada més que els fabricants canviïn els seus models de negoci per a augmentar la capacitat de reparació.

Aquesta tendència també s’impulsa pels governs aplicant legislació específica a les empreses, com el Pla d’Acció d’Economia Circular de la Unió Europea (UE), que estableix que la UE treballarà per a establir una nova legislació sobre el “dret a la reparació” i considerarà nous drets per als consumidors entorn de l’accés a la reparació, les peces de recanvi i els serveis d’actualització. El Regne Unit també va introduir una llei sobre el dret a la reparació el juliol de 2021, i l’espai legislatiu continua desenvolupant-se en altres països, com la regulació de l’Índex de Reparabilitat d’aprovat a França i ja anunciat per a Espanya, que té com a objectiu aconseguir un índex de reparació del 60% per als productes elèctrics i electrònics. Aquesta legislació suposa una oportunitat inexplorada per a canviar la forma en què es fabriquen, subministren i recuperen els productes.

Complir els futurs requeriments de les noves regulacions es convertirà en un requisit previ per a vendre productes en aquestes regions, i és probable que es despleguin polítiques similars en altres països. Els requisits per a un correcte compliment del cicle de vida de les deixalles en la indústria ja demostren la capacitat de la legislació per a impulsar als fabricants a responsabilitzar-se del seu impacte mediambiental.

Quins són els reptes d’aplicar la capacitat de reparació?

La reparació de productes comporta alguns reptes, entre els quals s’inclouen:

Seguretat: garantir la seguretat de les reparacions i actualitzacions és un repte clau, i és necessari gestionar els riscos.
Obsolescència: a mesura que la tecnologia avança i les empreses progressen, els productes es queden obsolets, cosa que significa que els productes antics se substitueixen per versions noves i els consumidors no poden actualitzar els productes que s’han quedat antiquats. Com a conseqüència, han de substituir-los per nova tecnologia i nou programari.
Seguretat de dades: els tercers han de disposar de solucions sòlides i de govern per a gestionar el risc que la capacitat de reparació suposa en relació amb les dades emmagatzemades en els dispositius.
Capacitat: els equips tecnològics són complexos i les reparacions importants requereixen coneixements especialitzats que sovint només poden dur a terme especialistes autoritzats
Inventari: la necessitat de tenir un ampli inventari de peces de recanvi i la gestió de les existències poden ser un factor dissuasiu per als fabricants i els detallistes.
Propietat intel·lectual: un major nombre de dispositius reparables pot posar en perill dissenys confidencials i afectar la innovació.
Sostenibilitat: prolongar la vida útil dels productes pot tenir un impacte general negatiu, ja que mantenir grans gammes de peces redundants resulta car si s’infrautilitzen, la gestió de les devolucions de peces de recanvi pot inflar la petjada logística i l’eficiència energètica de la tecnologia antiga pot ser inferior a la dels nous equivalents.
Demanda del mercat secundari: quan els productes estiguin preparats per a reparar, és necessari que els consumidors confiïn i acceptin la compra de productes electrònics usats de segona mà.

Les empreses poden beneficiar-se de:

Major fidelitat del client
Millor associació i col·laboració
Millors credencials d’inversió
Accés a nous models de negoci
Contribució cap al Net Zero i altres objectius de sostenibilitat

Quins són els beneficis?

L’interès per la sostenibilitat és el motor del canvi, però ha de gestionar-se correctament perquè encaixi amb els objectius empresarials més amplis. Avançar cap a productes més reparables permet a les empreses beneficiar-se de:

Augment de la fidelitat dels clients: l’adopció de la capacitat de reparació i les actualitzacions dels productes existents permetran a les marques i als fabricants fidelitzar als seus clients. El recorregut de productes circulars implica més punts de contacte amb el client, com les botigues de reparació i reutilització i una major inversió personal en el producte.
Major associació i col·laboració: associacions amb els proveïdors i els clients poden donar lloc a beneficis comercials i mediambientals al llarg de tota la cadena de subministrament. Adonar-se dels beneficis d’acords més estrets i de major col·laboració pot crear una major seguretat i, per tant, solucions més rendibles, com acords de contractes més llargs amb xarxes més estretes de socis de confiança.
Millora de les credencials d’inversió: a mesura que l’impacte mediambiental de les empreses es converteix en un indicador clau per als inversors, mesurat basant-nos en mètriques de rendiment sostenible, les empreses que poden millorar el seu impacte mediambiental poden beneficiar-se d’un major suport financer.
Accés a nous models de negoci: la incorporació d’una major capacitat de reparació dels productes electrònics de consum afavoreix el desenvolupament de nous models de negoci circulars, com el lloguer, dispositiu com a servei, plans de millora, venda de peces i mòduls, revenda de productes classificats i plans de manteniment. D’aquesta manera, s’obren nous recorreguts per als productes.
Contribució a la neutralitat de carboni (Net Zero) i altres objectius de sostenibilitat: l’aplicació de models de negoci més circulars pot ajudar els fabricants a reduir les emissions d’abast 3 i avançar cap a l’objectiu de zero emissions netes.

Com poden les empreses augmentar la seva capacitat de reparació?

Les estratègies de reutilització i reparació poden utilitzar-se per a canviar les pautes de producció i consum, posant en relleu els avantatges de les eleccions de material i disseny per a prolongar la vida útil dels diferents productes.

No obstant això, existeix l’oportunitat d’anar un pas més lluny dels requisits definits per la pròxima normativa, ampliant la fase d’ús dels productes mitjançant la reparació, el recondicionament i la reutilització, abans de la seva eliminació responsable al final de la seva vida útil. Les empreses s’enfronten al repte de replantejar l’utillatge de les peces i l’inventari d’existències, la gestió del subministrament i l’eficiència del disseny, per a crear un producte redissenyat de qualitat i assegurança per al consumidor.

Els models de negoci i les cadenes de subministrament alternatius també figuren com una oportunitat que encara no s’ha aprofitat del tot. Existeixen diversos models de negoci circulars que promouen la reutilització i la reparació com a part de l’ús normal dels productes electrònics, per exemple, mitjançant models de lloguer.

Incorporar noves tecnologies, nous models de negoci i una economia linear a una cadena de subministrament tradicional serà tot un repte, així que és necessari per a les empreses i els proveïdors realitzar un enfocament holístic i col·laboratiu

Com pot ajudar Anthesis?

Anthesis té una àmplia experiència en el suport a les empreses perquè s’adaptin a la legislació i apliquin la capacitat de reparació en les pràctiques empresarials, incloent:

Navegar per la política global i els mercats a mesura que aquests es desenvolupen a gran velocitat a través d’iniciatives voluntàries i obligatòries.
Comprendre els valors del producte i del negoci, dissenyar propostes i conceptes de models de negoci, i aplicar-los amb les col·laboracions i associacions adequades, oferint valor afegit i experiència.
Gestionar i mesurar el canvi per a donar vida tant a la història com a les mètriques mitjançant solucions digitals i missatges dirigits a les parts interessades.

Posa’t en contacte amb nosaltres a través del següent formulari per a saber com podria beneficiar-se la teva empresa amb l’augment de la capacitat de reparació dels seus productes.

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Seus

Oficines d'Anthesis Lavola

Espanya Andorra Colòmbia

Amèrica de Nord

Estats Units Canadà

Àsia-Pacífic

Filipines Xina

Amèrica Llatina

Brasil

Orient Mitjà

Emirats Àrabs Units

Europa

Regne Unit Irlanda Itàlia Alemanya Suècia Portugal Finlàndia França Bèlgica Països Baixos

Àfrica

Sud-àfrica

Com afecta la taxonomia sobre finances sostenibles a les empreses?

| Reflexions,

Cada cop més organitzacions avaluen les seves activitats i el seu alineament amb el Pla d’Acció de finances sostenibles i la Taxonomia de la UE per harmonitzar aspectes mediambientals i sostenibles en el si de la UE, així com un procés imprescindible de llenguatge comú.

La taxonomia publicada per la Comissió Europea sobre finances sostenibles ha d’ajudar a identificar les activitats i projectes amb els objectius ambientals de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Per aconseguir-lo serà necessari que les empreses compleixin amb les directives d’informació no financera, així com amb els futurs requeriments d’informació corporativa en matèria de sostenibilitat. D’aquesta manera, es pretén enllaçar aspectes sostenibles amb financers i permetre comparar la materialitat entre empreses del mateix sector.

Com a part de l’exercici de consolidació i responsabilitat de les organitzacions, canvis reguladors i principis i estàndards de lliure adhesió, cada cop més organitzacions avaluen les seves activitats i el seu alineament amb el Pla d’Acció de finances sostenibles i la Taxonomia de la Unió Europea. L’enfoc és una harmonització d’aspectes mediambientals i sostenibles en el si de la Unió Europea i d’un procés imprescindible de llenguatge comú, que igualment s’està desenvolupant en nombrosos països.

El reglament delegat de la Comissió Europea defineix un llistat d’activitats que contribueixen a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Eels agents econòmics i financers i les empreses es comprometen a identificar i classificar les seves activitats, productes i solucions amb una perspectiva científica, economico-financera i sostenible, i el seu posicionament respecte als seus grups d’interès, competidors, societat i reguladors.

Al desembre de 2021, la Comissió Europea va publicar un reglament delegat en el que es defineix un llistat d’activitats que contribueixen a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, els agents econòmics i financers i les empreses es comprometen a identificar i classificar les seves activitats, productes i solucions amb els objectius ambientals de mitigació i adaptació al canvi climàtic, amb una perspectiva científica, econòmico-financera i sostenible, i el seu posicionament respecte als seus grups d’interès, competidors, societat i reguladors. En els propers mesos es publicaran, després de consultes prèvies, els actes delegats relatius als quatre objectius ambientals restants (recursos hídrics i marins, economia circular, prevenció de la contaminació i biodiversitat i ecosistemes). Entraran en vigor, previsiblement al 2023, mitjançant reglaments delegats.

L’entorn actual obliga a identificar nous requeriments i reptes, adaptar-se d’una forma dinàmica i complir amb la Directiva d’Informació no Financera (en anglès, NFRD). En aquest últim exemple, les grans empreses que són entitats d’interès públic, així com els participants en els mercats financers (empreses cotitzades), han d’analitzar les seves activitats. El propòsit és determinar quines d’aquests poden ser classificades com a mitigació i adaptació dins d’alguna de les activitats definides per la Taxonomia per aquests objectius (elegibilitat).

Per a aquelles activitats considerades elegibles, les companyies han d’informar sobre el volum de vendes, OPEX i CAPEX associat a les mateixes durant l’exercici amb les dades de 2021. Aquesta informació s’ha de reportar a l’Estat d’Informació no Financera de l’exercici 2021, que es publica al 2022. Amb aquestes mesures i càlculs, es pretén vincular aspectes sostenibles amb financers i permetre comparar, en part, la materialitat entre empreses del mateix sector.

És imprescindible, per a les empreses financeres i no financeres, requerir de l’assessorament necessari i exacte d’empreses especialitzades per a una correcta posada en escena de les circumstàncies i regulacions que ens afecten.

A partir de 2023 s’haurà d’aprofundir aquest anàlisi amb l’alineament, amb dades de l’exercici 2022. L’objectiu és distingir aquelles activitats elegibles que compleixin amb els criteris tècnics de selecció (CTS), no causen danys significatius a la resta d’objectius ambientals i respecten les garanties socials mínimes (Drets Humans i Drets Laborals). En l’aspecte Social, també s’estan definint les bases per a una taxonomia específica.

Les modificacions futures de les exigències d’informació corporativa en matèria de sostenibilitat, amb l’entrada en vigor el proper any de la CSRD (en anglès, Corporate Sustainability Reporting Directive), derivarà cap al fet que la regulació sostenible abasti un major nombre d’empreses europees i de menor mida que actualment, i que s’avanci, en part, en la Unió Europea de Mercats de Capitals.

Davant de nous requeriments és necessari anticipar-se i crear la metodologia adequada per a que els canvis siguin més fluids i menys costos (econòmic-sostenible) que si no s’actua conforme als continus canvis de l’ecosistema de la Sostenibilitat i l’economia. És imprescindible, per a les empreses financeres i no financeres, requerir de l’assessorament necessari i exacte d’empreses especialitzades per a una correcta posada en escena de les circumstàncies i regulacions que ens afecten.

Un cop identificats, en termes de taxonomia, el què, com i quan, és el moment d’“Activar-se” per tal que els fluxos financers i sostenibles s’alineïn per a tancar la bretxa de sostenibilitat i aconseguir els compromisos i els ODS. És la nostra responsabilitat.

L’equip de Finances Sostenibles d’Anthesis Lavola està assessorant i acompanyant a empreses financers i d’altres sectors en aquest procés desafiant i indispensable.

Key People

Conèixer tot l'equip

Realitzem deu auditories energètiques als aeroports d’AENA

7 febrer, 2022 | Notícies,

Recentment hem finalitzat el contracte adjudicat en la licitació d’AENA “Asistencia técnica para Realización de Auditorías Energéticas en 20 aeropuertos de Aena”.

Per a l’execució del projecte hem formalitzat una UTE amb Grupo Viarium. Des d’Anthesis Lavola hem realitzat un total de 10 auditories als aeroports d’El Prat, Sevilla, Alicante, Málaga, Girona, Vigo, Jerez, Santiago de Compostela, Bilbao i Reus.

A partir de la feina realitzada, consistent en la recopilació i validació de dades, anàlisi de la informació disponible, realització de la visita tècnica a les instal·lacions i elaboració de l’informe d’auditoria, s’ha aconseguit complir els dos principals objectius perseguits:

A partir de les auditories energètiques realitzades als 10 aeroports d’AENA, s’han detectat potencials d’estalvi anuals de 44.000.000 kWh i 26.322 TCO₂.

Per una banda, donar compliment legal a la normativa que obliga a les grans empreses a realitzar auditories energètiques que cobreixin, almenys, el 85 % del consum total d’energia final del conjunt de les seves instal·lacions segons el Reial Decret 56/2016.
I per l’altra, definir les propostes d’acció concretes i específiques per cada aeroport, amb les quals AENA podrà invertir en els propers anys per millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions, reduint el seu consum energètic, el seu cost energètic i les emissions de CO₂.

Resultats de les auditories

El conjunt dels 10 aeroports conforma un total de superfície auditada de 1.000.000 m².
Amb les propostes de millora identificades, s’obtindrà un estalvi anual de 44.000 MWh/any, el que equival a un estalvi anual de l’11 % respecte al consum total.
Addicionalment, s’han valorat propostes de generació d’energia a partir de fonts renovables que permetrien la generació de 261.000 MWh/any d’energia d’origen renovable (l’equivalent al 66,48 % de l’actual consum).
Pel que fa al retorn de les inversions:
- Un 26,8 % de les propostes tenen un període de retorn a curt termini, inferior als 3 anys.
- Un 42 % de les propostes tenen un període de retorn a mig termini, entre 3 i 6 anys.
- Un 31,2 % de les propostes tenen un període de retorn a llarg termini, superior als 6 anys.

Els anàlisis d’estalvi econòmic, energètic i d’emissions, juntament amb els anàlisis financers de les inversions de les propostes plantejades, permetran organitzar i estructurar les accions a realitzar per a definir plans d’inversió i prioritzar les accions a implantar.

El llegat de dos gegants de la natura: Edward O. Wilson i Thomas Lovejoy

3 febrer, 2022 | Som Natura,

E. O. Wilson és considerat el pare de la sociobiologia i Thomas Lovejoy va ser la persona que va descriure per primer cop el concepte de diversitat biològica o biodiversitat

Dos gegants de l’ecologia, la biologia i la conservació de la biodiversitat ens van deixar el passat desembre. Dos savis que s’havien convertit en referents per a moltes persones que treballen per protegir la natura. Estem parlant d’Edward O. Wilson i de Thomas Lovejoy.

E. O. Wilson és conegut per la seva gran carrera científica en el món de l’entomologia, concretament en l’estudi de les formigues, motiu pel qual va rebre el sobrenom de “Senyor de les formigues”. A més, és considerat el pare de la sociobiologia, la ciència encarregada d’investigar les bases biològiques del comportament de les espècies.

Mentre que Thomas Lovejoy va ser la persona que va descriure per primer cop el concepte de diversitat biològica o biodiversitat, és a dir, el conjunt d’espècies que viuen al planeta, l’entorn on viuen i la relació que hi ha entre elles i l’entorn. A més va ser el primer en fer nua estimació de les taxes d’extinció a nivell mundial i a preveure que moltes espècies desapareixerien a principis de segle XXI.

Naturalista per excel·lència i hereu de Darwin

Edward O. Wilson es va doctorar en entomologia (l’estudi dels insectes) a la Universitat de Harvard i va dedicar la seva trajectòria científica a aquests animals, a les formigues per ser més precisos. Les investigacions que va dur a terme en aquest camp li van permetre aprofundir en el coneixement del comportament de les formigues i de les seves societats. També va realitzar grans avenços en el camp de la sociobiologia, en el que va poder comparar les conductes socials de molts animals amb les de l’ésser humà, trobant-hi paral·lelismes.

També és coautor de la teoria de la biogeografia en illes, que diu que la riquesa d’espècies en una illa depèn de la distància entre la illa i el continent, la mida de l’illa i la relació entre immigració i extinció d’espècies. Això significa que hi haurà poques espècies si la illa (o zona aïllada) està lluny del continent (o gran zona amb espècies); si la illa és petita; i si arriben poques espècies i se n’extingeixen moltes. I en tindrà moltes si està a prop, és gran i hi arriben espècies i no se n’extingeixen.

A més, a banda de fer grans aportacions a la ciència, també va destacar en la transmissió d’aquest coneixement, duent a terme una tasca divulgadora molt important amb la que va guanyar dues vegades el premi Pulitzer en la categoria de no ficció: al 1979, amb “La naturalesa humana”, i al 1991, amb “Les formigues”.

Aquesta combinació de ciència, fusió de disciplines, curiositat pel món natural i ganes de transmetre el coneixement adquirit van fer que Wilson fos un naturalista com els que hi havia als segles XVIII i XIX, seguint l’estela de grans personalitats com Alexander von Humboldt o Charles Darwin. De fet, és considerat l’hereu de Darwin en el s. XX.

L’Amazones i la pèrdua d’espècies degut a la desforestació

Per altra banda, les contribucions de Thomas Lovejoy han sigut vitals per poder conèixer com els danys a la natura afecten a la biodiversitat i com canvia el nombre d’espècies a mesura que es va degradant un ecosistema. I tot gràcies a les investigacions que va dur a terme durant els anys que va treballar a l’Amazones.

Les seves investigacions van permetre analitzar les espècies presents en zones intactes, així com en zones aïllades degut a la desforestació. Gràcies a aquests treballs, va poder saber quantes espècies hi havia a l’hàbitat inalterat i quantes un cop aquest havia canviat. La diferència va permetre obtenir la taxa de canvi d’espècies o, el que és el mateix, la taxa d’extinció en funció de la pèrdua d’espais naturals.

Aquests coneixements són els que va usar per estimar la taxa d’extinció a tot el planeta i fer la funesta predicció per al segle XXI mencionada al principi. Una predicció que s’està complint, perquè actualment la taxa d’extinció d’espècies és molt més alta que en els últims deu milions d’anys i hi ha un milió d’espècies amenaçades. És un fenomen que ja es coneix com la sisena gran extinció massiva del planeta, la primera causada per una espècie: la humana.

Wilson i Lovejoy van lluitar per la conservació de la biodiversitat i van influir a moltes persones a seguir els seus passos per preservar les espècies i els ecosistemes.

Referents i inspiració per a noves generacions

Els treballs que han dut a terme Edward O. Wilson i Thomas Lovejoy han ajudat a millorar la comprensió del món natural i a conèixer els danys que estem causant. Però no es van quedar només aquí, si no que van lluitar per la conservació de la biodiversitat i van influir a moltes persones a seguir els seus passos per preservar les espècies i els ecosistemes.

Edward O. Wilson va lluitar durant anys perquè la societat i els governs duguessin a terme accions per a protegir la natura i, en els últims anys, defensava la idea que calia protegir la meitat del planeta, en l’anomenat “Half-Earth project”, a través de la seva pròpia fundació, la E.O. Wilson Biodiversity Foundation. Un projecte que ha inspirat a les Nacions Unides per aconseguir la protecció del 30 % del planeta de cara al 2030, i que té com a nom 30×30.

Tot i la magnitud dels problemes ambientals existents, Thomas Lovejoy era optimista pel que fa al futur i estava segur que podríem aconseguir minimitzar els danys. Al llarg de la seva vida va ajudar i inspirar a moltes altres persones, com Enric Sala, biòleg i explorador resident de la National Geographic Society, creador del projecte Pristine Seas per identificar, estudiar i protegir els últims llocs salvatges de l’oceà.

Queda molta feina per fer i caldrà treballar dur per aconseguir conscienciar a la societat i que els governs actuïn. Però confiem en què la tasca d’aquests dos gegants seguirà viva en les noves generacions i que lluitaran des de les seves espatlles per aconseguir un món millor per al futur. Un futur que serà sostenible o no serà.

PortAventura World llança el seu nou programa educatiu EcoEduca

1 febrer, 2022 | Lavola Educa, Notícies,

Des de PortAventura World s’ha impulsat el programa educatiu EcoEduca per oferir als grups escolars que visitin el parc un espai on aprendre sobre diferents temàtiques ambientals, promovent el respecte pel nostre entorn entre les generacions més joves. Alhora, les activitats del programa EcoEduca busquen donar visibilitat al compromís de PortAventura World amb la sostenibilitat i a les accions que s’estan desenvolupant al parc en línia amb la seva estratègia de Responsabilitat Corporativa.

L’equip d‘educació d’Anthesis Lavola ha ideat, juntament amb l’equip de PortAventura World, dues activitats sobre sostenibilitat adreçades a l’alumnat de Cicle Superior de Primària (5è i 6è) i del primer cicle d’ESO (1r i 2n). Les propostes s’han adaptat al currículum escolar en funció del nivell educatiu, de manera que es treballen els conceptes, continguts i competències adients per cada etapa.

Els grups poden sol·licitar les activitats, de manera gratuïta, per a realitzar-les en combinació amb la seva visita al parc. Les dues es localitzen a la zona temàtica de la Polynesia, i per això l’ambientalització està relacionada amb la cultura maori i la relació respectuosa que aquesta té amb la natura.

L’equip d‘educació d’Anthesis Lavola ha ideat, juntament amb l’equip de PortAventura World, dues activitats sobre sostenibilitat adreçades a l’alumnat.

Una de les activitats té com a temàtica principal la sensibilització envers la protecció de la biodiversitat. Es tracta d’un recorregut guiat i dinamitzat pel Makumanu Garden, en el que els participants podran descobrir la diversitat de plantes i aus del parc. En aquesta activitat podran conèixer al biòleg que té cura de les aus que protagonitzen l’espectacle Aves del paraíso i aprendre de la seva experiència. Així doncs, aquesta proposta educativa exclusiva de PortAventura World dona l’oportunitat als grups escolars de conèixer l’origen i el comportament d’aus exòtiques de diferents continents del món.

L’altra activitat està pensada per a treballar els conceptes de residu zero i economia circular, fomentant la reflexió sobre l’impacte ambiental que produeixen els residus i com podem posar-hi solució. Els participants hauran de superar unes proves per ajudar a un dels protagonistes d’una llegenda maori, en Maui, a reconstruir el Tòtem dels Recursos. Al taller també es posen en valor les iniciatives que està portant a terme PortAventura World per eliminar els plàstics d’un sol ús i algunes alternatives per minimitzar la generació de residus.

Per a cadascuna de les activitats s’han elaborat les fitxes per al professorat on s’inclouen la descripció, els objectius, conceptes i continguts que es treballen, a més a més de propostes d’accions prèvies i posteriors a la visita, com per exemple jocs digitals desenvolupats expressament per al programa. També s’ha elaborat el contingut dels materials educatius necessaris per portar a terme les activitats (cartes, fitxes, taulells, cartells, etc.).

Al 2021 el programa ha estat reconegut en els Premis Jordi Cartanyà (de la Diputació de Tarragona) com a “millor proposta innovadora i creativa que contribueix a un desenvolupament sostenible”.