Please ensure Javascript is enabled for purposes of website accessibility abril 2022 - Anthesis Catalunya

La recollida selectiva de la fracció orgànica: Reptes i Estratègies

27 abril, 2022 | Esdeveniment, Webinar,

Aquest webinar es va dividir en dos blocs temàtics. El primer es va centrar en el sistema d’implantació de la recollida, i el segon en la comunicació ciutadana i les campanyes de sensibilització i informació.

Al primer bloc, la primera ponent va ser Susanna Casanovas, que va abordar la normativa estatal de bioresidus. A continuació, sota el tema de sistema de recollida i recuperació de residus, Montse Masanas va introduir el 5è contenidor i el tancament de contenidors. Seguidament, Daniel García va explicar el cas d’èxit de la recollida porta a porta de la Serra de Cadis i Jesús Diz va posar punt final al primer bloc abordant l’autocompostatge i el compostatge comunitari.

El segon bloc es va iniciar amb la presentació de Yolanda Fulgueiras sobre la Comunicació amb la ciutadania com a peça clau per a la gestió reeixida dels residus. Per il·lustrar aquest concepte, Eva Hernández i Carmen Villanueva van presentar dos casos d’èxit de campanyes de proximitat; la de Madrid Acierta con la organica 2017-2021 i la de la Mancomunitat de Pamplona.

WEBINAR

Divendres, 13 de maig | 12:00-14:00h  

La nova Llei de Residus aprovada el 8 d’abril passat situa les entitats locals i altres organismes supramunicipals en una difícil posició a l’hora de complir als nous objectius i mesures destinades a la reducció, preparació per a la reutilització i reciclatge dels residus municipals.

Abordar el calendari d‘implantació de noves recollides separades i assegurar-ne el finançament, inclosa la nova taxa a l’abocament, requerirà un canvi de paradigma que permeti desenvolupar noves estratègies de gestió dels recursos tècnics, humans i econòmics disponibles.

Sabem que el repte operatiu més immediat per als municipis és abordar de manera eficient la implantació de Recollida Selectiva de la fracció orgànica (FORM).

Per aquesta raó, en aquest webinar us mostrarem exemples d’èxit de diferents alternatives de gestió municipal dels bioresidus que s’han implementat a Espanya. Abordarem tant les metodologies de recollida i recuperació com diferents estratègies d’implantació i implicació ciutadana.

DIRIGIT A

Alcaldes, regidors, tècnics municipals i de medi ambient, personal tècnic i de comunicació d’empreses públiques de residus, consorcis i mancomunitats.

MIRA EL WEBINAR AQUÍ:

 

Ponents

     
Eva Puche, Responsable del Servei al Client d’Andalusia d’Anthesis Lavola Susanna Casanovas, Consultora Mànager i Responsable dels Serveis de Consultoria en l’Àrea de Residus d’Anthesis Lavola Montse Masanas, Directora de projectes en  l’Àrea de residus d’Anthesis Lavola
     

 

     
Jesús Diz, President d’ANEPMA, Associació Nacional d’Empreses Públiques de Medi Ambiente Daniel García Hernández, Tècnic Assessor, BASICA, S.A. Projecte Sierra de Cádiz Yolanda Fulgueiras, Delegada de Madrid i Responsable d’Expansió territorial d’Anthesis Lavola
     

 

Eva Hernandez, Cap de Servei de Seguiment tècnic i Millora de D.G. Serveis de Neteja i Residus de l’Ajuntament de Madrid.  Carmen Villanueva, Responsable d’Educació i Sensibilització Ambiental de la Mancomunitat de Pamplona

Notícies relacionades

Una jornada festiva sobre ciència a l’Hospitalet de Llobregat

22 abril, 2022 | Lavola Educa,

 

En el marc de les Festes de Primavera de L’Hospitalet de Llobregat, l’ajuntament municipal organitza una jornada dedicada a la ciència adreçada a la ciutadania, especialment al públic familiar. Des de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola organitzem la programació de la jornada i coordinem i portem a terme les diferents propostes d’espectacles i tallers que hi tenen lloc. És el tercer any consecutiu que treballem conjuntament amb l’Àrea d’Educació, Innovació i Cultura l’ajuntament per fer possible aquest esdeveniment.  

Entre les propostes s’inclouen tallers, demostracions i xerrades temàtiques, espectacles de ciència i espais lúdics amb jocs, distribuïts en zones diferenciades del Parc de les Planes de la ciutat. Les activitats i espectacles s’han agrupat segons l’edat dels infants als quals s’adrecen. Totes tenen com a objectiu divulgar coneixements científics i aproximar la ciència a la ciutadania a partir de propostes lúdiques i d’entreteniment 

L’equip d’educació porta a terme la conceptualització, producció i dinamització dels tallers amb un equip de 10 persones expertes en educació científica.

S’han programat un total de sis activitats pensades expressament per aquest esdeveniment, per a diferents edats perquè els infants descobreixin i experimentin a partir de diferents aspectes i fenòmens científics. Les propostes, de temàtiques variades, conviden a experimentar amb pigments vegetals, a descobrir l’electricitat estàtica, a fabricar un coet i fer-ne el llançament, a endinsar-se en la nanotecnologia, a observar les reaccions químiques i a conèixer propietats de l’electricitat i els materials conductors i no conductors.  

Per altra banda, Anthesis Lavola ha seleccionat i coordinat la participació d’entitats per a les propostes d’espectacles, de jocs de gran format, xerrades i per les presentacions de l’espai ‘Ciència de L’Hospitalet’ per donar a conèixer els projectes i les persones que fan recerca o divulgació a la ciutat. 

Se celebra el lliurament del Premi Punt de Llibre

El Premi Punt de Llibre s’emmarca en el programa educatiu ‘El comerç i les escoles’ que impulsa la Direcció de Comerç, Restauració i Consum de l’àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, i que l’equip d’educació d’Anthesis Lavola coordina les activitats que s’ofereixen. El programa té com a objectiu donar a conèixer la importància del comerç a Barcelona i incorpora propostes didàctiques que posen en contacte els centres educatius i el teixit comercial arrelat a la nostra ciutat amb l’objectiu d’evidenciar el valor del comerç de proximitat entre l’alumnat de totes les edats i, alhora, fomentar una cultura de consum crític i responsable.

Fruit de les visites i activitats que es porten a terme a diferents comerços dels barris, sorgeix el Premi Punt de Llibre: una iniciativa que proposa a l’alumnat que participa en el programa que expliqui la seva visió del comerç de barri, a través del llenguatge plàstic i en el format d’un punt de llibre. La proposta incorpora una formació pel professorat dels centres participants, organitzada per l’equip que coordina el programa, i que enguany s’ha centrat en la presentació de noves tècniques d’experimentació amb textures, formes i objectes, amb la intenció d’animar als centres i al seu alumnat a explorar composicions artístiques originals i  variades. En aquesta edició s’han presentat més de 500 obres d’alumnat de 24 escoles de la ciutat.

L’acte d’entrega del Premi Punt d’enguany té com a lema ‘Connecta amb el barri’ i durant la celebració es reconeixen les obres més destacades per la seva qualitat artística i pel missatge que transmeten. Per visualitzar-les, els equips d’educació i de disseny d’Anthesis Lavola han participat en l’organització d’una exposició on es mostren les creacions més representatives i, en paral·lel, es reprodueixen exemplars els punts de llibre que es distribueixen per associacions i eixos comercials el dia 23 d’abril, amb motiu de la diada de Sant Jordi, per tal que es puguin distribuir a la ciutadania.

L’acte, de caràcter familiar dedicat a l’alumnat, ha estat organitzat i conceptualitzat conjuntament amb la Direcció de Comerç, Restauració i Consum de l’Ajuntament de Barcelona i els equips d’educació i de comunicació d’Anthesis Lavola. La celebració té lloc el 21 d’abril al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

S’aprova el nou impost sobre els envasos de plàstic

Com s’espera que el nou impost sobre els envasos de plàstic millori el reciclatge i redueixi els residus?

La recentment aprovada Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, regula l’impost sobre envasos de plàstic proposat des de la Unió Europea (UE) en el marc del Green Deal. Aquest impost permet als països implementar penalitzacions econòmiques per tal d’augmentar la quantitat de plàstics que es reciclen al final de la vida útil.

Tot seguit, resumim en què consisteix aquest impost, com s’aplicarà a Europa i a Espanya i què han de fer les empreses per preparar-se.

Què és l’impost sobre els envasos de plàstic de la UE?

L’impost d’envasos de plàstic de la UE  es va publicar el 2020 i abasta tots els Estats membre de la Unió Europea. En essència, per cada quilogram de residus de plàstic que no es reciclin al final de la seva vida útil, els estats membres han de contribuir amb 0,80 euros (800 euros per tona). Amb aquesta contribució s’espera recaptar entre 6.000 i 8.000 milions d’euros que anirien destinats al pla de recuperació NextGenerationEU. Cada estat membre ha de cobrir aquests costos a través del pressupost nacional o delegar-los a la indústria, com ara:

  • Aplicació d’un nou “impost sobre els plàstics” als plàstics no reciclats
  • Integració amb la política o els impostos existents
  • Un sistema de taxes addicionals que se sumaria a les mesures existents (com la imposició del CO2, la responsabilitat ampliada del productor (RAP), el sistema de dipòsit, devolució i retorn i altres taxes/impostos relacionats amb els envasos)
  • Altres mesures fiscals com la reducció de les subvencions o les exempcions d’impostos i taxes utilitzades en aquest país

Com que alguns països ja tenen taxes i impostos, aquests podrien desviar-se per pagar la taxa. Això podria tenir un efecte negatiu, ja que podria desviar diners de la indústria de recollida, reciclatge i recuperació de plàstics.

A més dels envasos alimentaris, l’impost també s’aplica als envasos tèxtils, de fertilitzants i productes agrícoles, de la construcció i de productes cosmètics i farmacèutics. El càlcul de la taxa farà servir les dades de les empreses que utilitzen envasos de plàstic i comercien amb ells a Europa, i si els Estats decideixen aplicar un impost, també tindrà un cost directe per a aquestes empreses. La base emprada per a l’atribució de les taxes nacionals està relacionada principalment amb l’ús d’envasos domèstics perquè es disposa de molt poques dades fiables sobre els envasos d’altres indústries de la UE. Això vol dir que l’aplicació d’impostos sobre les empreses no està del tot relacionada amb les dades que es fan servir per al càlcul de la taxa.

En aquests moments, Espanya, a través de la Llei 7/2022, i Itàlia a través d’un projecte de legislació nacional són els dos únics estats membres de la UE que han desenvolupat legislació nacional sobre aquest “impost sobre els envasos de plàstic”. Actualment, es desconeix quan altres estats membres podrien adoptar una legislació similar, per la qual cosa és important estar atent als canvis.

S’espera que el pla recapti 750.000 milions d’euros, dels quals 8.000 milions procediran de l’impost sobre els envasos de plàstic.  

Per què la UE ha adoptat l’impost sobre els envasos de plàstic?

El 2020, la UE va donar a conèixer un pla de recuperació que pretén ajudar Europa a “reconstruir-se” després de la pandèmia de la Covid-19, amb mesures per lluitar contra el canvi climàtic i donar suport a l’economia circular. L’impost sobre els envasos de plàstic forma part d’aquestes mesures i neix amb l’objectiu de reduir els residus d’aquest tipus. Els ingressos generats per l’impost es destinaran al fons de recuperació de Covid-19 de la UE, que recolzarà les empreses més afectades de tot Europa per la pandèmia de coronavirus. S’espera que el pla recapti 750.000 milions d’euros, uns 8.000 milions dels quals procediran de l’impost sobre els envasos de plàstic.

Com encaixa aquest impost amb les polítiques existents?

Tot i que la taxa pot semblar un altre “impost sobre el plàstic”, difereix dels impostos d’envasat relacionats amb la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) establerts en virtut de la Directiva sobre envasos i residus d’envasos. La RAP (Responsabilitat Ampliada del Productor) augmenta directament la infraestructura de reciclatge i influeix en l’ús de material reciclat o en el disseny i ús de materials per al reciclatge. En canvi, l’impost que planteja la UE, si no s’aplica correctament, té molt poc impacte en el mercat de materials secundaris.

La implementació de l’impost als plàstics crea una “demanda del mercat” que encoratja les empreses a reduir els seus envasos, així com a augmentar l’ús de plàstics reciclats als envasos.

El nou impost sobre plàstics no-reutilitzables a Espanya

Espanya ha aprovat recentment el seu propi impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener de 2023. A la nova Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que substitueix la norma que es va imposar el 2011, es canalitzen els requeriments de la nova directiva europea.

Entre els requeriments, Espanya introdueix un impost addicional sobre els envasos de plàstic d’un sol ús, pel qual el plàstic no reciclat fabricat o importat a Espanya estarà subjecte a un impost de 0,45 euros/kg. A la memòria econòmica de la norma s’estima que aquest nou impost pugui recaptar 723,9 milions d’euros a l’any.

La Llei contempla les definicions pertinents i determina que la quantitat de plàstic reciclat continguda als productes subjectes a l’impost haurà de ser certificada mitjançant una entitat acreditada per emetre certificació a l’empara de la norma UNE-EN 15343:2008 o les normes que les substitueixin. En el supòsit de plàstic reciclat químicament, aquesta quantitat s’acreditarà mitjançant el certificat emès per la corresponent entitat acreditada o habilitada a aquests efectes.

Queden exempts els envasos de medicaments, productes sanitaris, aliments per a usos mèdics especials, preparats per a lactants d’ús hospitalari o residus perillosos d’origen sanitari.

La implementació de l’impost als plàstics d’Espanya o el Regne Unit n’és un bon exemple, ja que crea una “estirada o demanda del mercat” en l’àmbit empresarial que encoratja les empreses a reduir els seus envasos, així com a augmentar l’ús de plàstics reciclats als envasos. Això crea un canvi en el comportament i promou la demanda de materials secundaris, la qual cosa condueix a una major producció de plàstics reciclats i dona suport al desenvolupament i finançament d’infraestructura sostenible.

És possible que s’observin taxes diferents, depenent de la quantitat que l’estat membre tingui previst finançar per si mateix, atès que molts Estats poden introduir els seus propis impostos similars o reduir els plàstics d’un sol ús per complir els objectius de la UE.

Com estan reaccionant fins ara altres estats membres de la UE i el Regne Unit?

De moment, alguns mercats han optat per cobrir els costos de l’Impost d’Envasat de la UE a través dels seus pressupostos nacionals, entre ells França, Alemanya, Irlanda, Luxemburg i Eslovàquia, mentre planegen que les taxes futures siguin pagades totalment o parcialment per al sector privat. Aquests països han anunciat més detallats plans d’aplicació:

Itàlia té previst aplicar una legislació similar on els envasos de plàstic d’un sol ús tenen una taxa d’impost de 0,45 euros/kg i ho paguen els fabricants, venedors, compradors o importadors. L’aplicació d’aquest impost sobre els plàstics es retarda actualment fins al 2023. Així mateix, cal definir la llista d’articles d’un sol ús i/o criteris per als plàstics reciclats abans que es pugui aplicar amb èxit.

Bèlgica està estudiant la possibilitat d’integrar l’impost sobre el plàstic a les taxes existents de la RAP (Responsabilitat Ampliada del Productor), cosa que podria ser una solució preferible per als països més petits. En aquests casos resultaria massa costós establir una taxa o sistema impositiu independent si tenim en compte els seus ingressos anuals.

Alemanya podria ser el següent país a avançar en el finançament de la taxa per part dels productors, a mesura que s’acordin noves polítiques entre la nova direcció federal conjunta.

Regne Unit, a diferència de l’impost de la UE, ha desenvolupat un impost als plàstics que penalitza l’ús d’envasos de plàstic amb menys del 30% de contingut reciclat a partir de l’abril del 2022. L’impost al plàstic es cobrarà 200 £ per tona (a partir de l’1 d’abril del 2022) només en els envasos que continguin menys del 30% de contingut reciclat (tot i que es declararà tot el plàstic, només se’n cobrarà una part).

Les empreses han de mantenir-se al dia amb el canviant i complex panorama que es desenvolupa per garantir-ne el compliment de la legislació.

Què han de fer ara les empreses?

El sector de la fabricació de plàstics, els fabricants de productes i els importadors hauran d’estudiar detingudament com es veuen afectats els productes i quantificar l’impacte de l’impost.

És crucial seguir el progrés de la legislació, ja que l’espai continua desenvolupant-se i canviant, especialment per a aquelles empreses que fabriquen, venen o importen productes envasats en plàstic a diversos països.

Si s’apliquen impostos sobre el plàstic, podrien tenir un impacte significatiu a la cadena de subministrament, per la qual cosa és crucial mitigar els costos, ja sigui mitjançant l’augment del reciclatge i la recollida, l’ús de plàstics reciclats o materials no plàstics, o el replantejament dels envasos en termes de circularitat i reutilització.

És important que les empreses que produeixen o subministren productes envasats als mercats que estan aplicant aquests impostos comprenguin aquestes noves normatives en els diferents estats membre de la UE i el Regne Unit, i és clar, les seves possibles variacions.

En avaluar quins mercats es veuen afectats, les empreses poden començar a pressupostar els possibles costos addicionals i revisar les maneres de reduir els pagaments, i també els permet millorar la circularitat dels seus productes i envasos.

Per complir les diferents aplicacions de l’impost als estats membres de la UE, les empreses necessiten una proposta gestionada per una coordinació interna entre els equips de finances, compliment de producte, i els equips encarregats dels informes ambientals que puguin proveir de dades precises . Les empreses han de comprendre primer la seva responsabilitat des de la perspectiva de l’oferta i els costos abans d’intentar interpretar les lleis nacionals o les escasses orientacions que s’han publicat fins ara.

Tot i que la majoria de les empreses disposaran d’algun sistema per calcular el volum de plàstic manipulat, no és clar si aquests sistemes seran transferibles entre diferents països. S’espera que hi hagi proves addicionals, una comprensió més gran de les fonts de dades sobre envasos i la interrogació de les metodologies per alinear les normes d’informació financera i la dels sistemes actuals de compliment de la Directiva sobre envasos i residus d’envasos.

A mesura que els estats membres de la UE continuen desenvolupant i actualitzant els seus plans per a l’aplicació de l’impost d’envasament de la UE, les empreses han de mantenir-se al dia amb el canviant i complex panorama que es desenvolupa per garantir-ne el compliment.

Un enfocament centrat en la producció de materials té un alt potencial per impulsar el canvi dins dels mercats.

Quines són les possibles repercussions de la propera regulació?

En aquesta fase de la implementació, no és clar si l’impost sobre els envasos finançat per l’Estat pot donar lloc a canvis a gran escala cap a una economia circular, ni tampoc és molt clar com afectarà les empreses de tota la cadena de subministrament de plàstics.

En darrera instància, la taxa sobre el plàstic i els impostos associats pretenen reduir la quantitat de residus generats, augmentar la quantitat que es pot reciclar i millorar la infraestructura de reciclatge. Tot i això, la diversitat d’enfocaments en l’aplicació de la taxa a tot Europa pot fer que no tingui l’impacte desitjat al mercat secundari de plàstics i a la infraestructura de reciclatge. La manca d’harmonització afectarà els plàstics que es consideren reciclables, el nivell d’agregació i el comerç de productes plàstics classificats a tot Europa i l’acceptació dels residus plàstics a les plantes de reciclatge per fabricar productes d’alt valor.

Els impostos que se centren en els plàstics d’un sol ús, potser s’apliquen a materials que ja estan regulats per la Directiva de la UE sobre plàstics d’un sol ús. Per tant, els impostos poden no tenir impacte, ja que se superposen amb les prohibicions ja exigides.

A més, en el marc de l’impost sobre els envasos de la UE, els pagaments es basaran en els plàstics que no es reciclin segons les dades d’Eurostat per estat membre, que es poden pagar a través de la fiscalitat general, cosa que limita l’impacte potencial sobre l’ús i l’eliminació real dels plàstics als països.

Un enfocament centrat en la producció de materials té un alt potencial per impulsar el canvi dins dels mercats, però queda per veure l’eficàcia de l’aplicació d’aquests impostos.

Com pot ajudar Anthesis Lavola?

Anthesis Lavola compta amb un equip d’experts en compliment normatiu que treballen al sector dels envasos i els residus que poden proporcionar orientació i suport a les empreses que necessiten complir amb la propera legislació, incloent-hi el nou impost sobre envasos plàstics a Espanya i l’impost d’envasos de la UE.

Anthesis Lavola pot oferir una exploració de l’horitzó a través dels mercats globals per garantir que les empreses estiguin preparades per als canvis a la normativa. Els diferents enfocaments de les taxes RAP a tot Europa i la manca d’harmonització a la UE mostren un panorama poc clar i confús sobre els requisits que han de complir les empreses. L’equip d’experts d’Anthesis Lavola pot ajudar a entendre’l millor i a garantir-ne el compliment.

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Seus

Oficines d'Anthesis Lavola
Espanya Andorra Colòmbia
Amèrica de Nord
Estats Units Canadà
Àsia-Pacífic
Filipines Xina
Amèrica Llatina
Brasil
Orient Mitjà
Emirats Àrabs Units
Àfrica
Sud-àfrica

Se celebren les jornades de tancament del projecte europeu PLASTICØPYR

21 abril, 2022 | Lavola Educa, Notícies,

 

El projecte PLASTICØPYR va finalitzar i per compartir els resultats i les conclusions de les investigacions i recerques portades a terme, es va organitzar un congrés final celebrat en dues jornades de conferències temàtiques. En aquesta cita hi van participar els diferents socis del projecte, entre els quals hi havia Anthesis Lavola amb els equips d’educació i de sostenibilitat corporativa. El congrés va tenir lloc a Setcases, a Girona, els dies 21 i 22 d’abril.  

Les jornades es van adreçar a equips d’investigadors, administracions locals i a la ciutadania, i en particular al col·lectiu de docents per compartir el projecte de ciència ciutadana PLASTICØPYR  SWICHT elaborat en aquest context. En el primer dia es van celebrar conferències sobre els efectes i la gestió dels plàstics en els ecosistemes d’alta muntanya i hi van intervenir ponents que són gestors i investigadors de diferents disciplines científiques. Entre ells,  dues persones d’Anthesis Lavola: la Norma Bisbal de l’equip de sostenibilitat corporativa d’Anthesis Lavola amb la ponència ‘Model de negoci d’economia circular per a la reducció de residus plàstics en el turisme de muntanya’, per explicar el procés d’anàlisi i identificació d’una solució per reduir la presència de residus plàstics a les zones de muntanya, a partir del cas d’estudi de les estacions d’esquí del Pirineu, i l’Arantxa Arnaiz, responsable de Serveis Educatius a Museus i Centres de ciència, per presentar els resultats del projecte de ciència ciutadana PLASTICØPYR  SWICHT, juntament amb la científica del CEAB, Delfina Cornejo. 

El segon dia va tenir lloc la realització de l’activitat educativa de ciència ciutadana PLASTICØPYR  SWICHT, elaborada amb la participació de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola. Aquesta jornada va ser organitzada per la investigadora del CEAB-CSIC Helena Guasch i per l’Arantxa Arnaiz. Els participants van treballar conjuntament amb investigadors reconeguts i van aprendrer com fer la classificació i identificació de residus plàstics. Després es va dur a terme un mostreig en rius de Setcases i es va analitzar els residus plàstics trobats. Per participar en l’experiència i comunicar el potencial educatiu de la ciència ciutadana, es van convidar a docents de localitats gironines.  

Per finalitzar la jornada es va inaugurar l’escultura ‘Empatia’ de Sergi Quiñonero, produïda en el marc del projecte PLASTICØPYR  i que esdevé un testimoni de les activitats que es van desenvolupar. Alhora, l’obra d’art (una de les tres que formaran part del projecte) vol ser un instrument per desenvolupar la consciència ambiental dels visitants dels entorns naturals pel que fa a la gestió dels residus.  

  • Consulta el programa complet de les jornades aquí 
  • Recupera la notícia de la presentació de PLASTICØPYR aquí 

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Mango refinança el seu deute amb un préstec de 200 milions vinculat a objectius de sostenibilitat

20 abril, 2022 | Notícies,

“Es tracta d’una transacció històrica per a la companyia. No només hem vinculat per primera vegada el cost de la deuda a indicadors de sostenibilitat, sino que a més a més hem aconseguit extendre el calendari de venciment, millorant el seu cost, i a la vegada hem duplicat la nostra capacitat de financiació.”

Margarita Salvans, directora financera de Mango

Mango, un dels principals grups d’Europa de la indústria de la moda, ha refinançat el deute amb un nou préstec sindicat per un import total de 200 milions d’euros. 

D’aquesta xifra, 150 milions d’euros s’amortitzaran de forma lineal fins al 2027, i els 50 milions d’euros restants es destinaran a una línia de finançament que podrà ser utilitzada fins al 2024 per a inversors en despeses de capital (capex) del grup i que, en cas de ser disposada, s’amortitzarà en un únic venciment el 2028. 

A més, la companyia ha ampliat la disponibilitat de finançament i ha acordat la possibilitat de duplicar l’accés a crèdit mitjançant dues pòlisses per un import total de 200 milions, disponibles en cas que la companyia ho considerés oportú. 

No obstant això, la novetat és que per primera vegada a la història de la companyia, aquest préstec està vinculat a criteris de sostenibilitat ESG. Concretament, el cost mitjà del préstec es podria reduir si el 2025 la companyia arriba al 100% d’ús de cotó sostenible, polièster reciclat i fibres cel·lulòsiques d’origen controlat, així com una reducció de més d’un 10% de les emissions de CO2. Aquests objectius de sostenibilitat vinculats al refinançament han estat validats en una Second Party Opinion elaborada per Anthesis Lavola.  

Margarita Salvans, directora financera de Mango, ha afirmat que es tracta d’una transacció històrica per a Mango perquè no només s’ha vinculat per primera vegada el cost del deute a indicadors de sostenibilitat, sinó que a més s´ha aconseguit estendre el calendari de venciment, millorat el cost i duplicat la capacitat de finançament. 

Caixabank ha assessorat Mango durant tot el procés i ha liderat la transacció, que també ha comptat amb la participació de BBVA, Banc Sabadell, Banc Santander, Erste Bank, Deutsche Bank, Ibercaja i Unicaja. 

Notícies relacionades

Es presenta el programa d’educació ambiental en gestió de residus d’EMTRE per a l’àrea metropolitana de València

7 abril, 2022 | Lavola Educa,

El passat 30 de març els mitjans de comunicació Levante-EMV i À Punt van fer ressò del Programa d’educació ambiental que l’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE) va presentar en el Fòrum d’Economia Comarcal “L’educació ambiental en la gestió dels residus”. La gerent de l’EMTRE, Sara Bort, va presentar les principals línies estratègiques del programa i l’actual oferta educativa de 7 activitats educatives per al sector educatiu, 3 activitats per a ciutadania i 2 recursos educatius digitals que poden complementar de forma autònoma i transversal les activitats del programa. 

Durant la jornada es va posar de manifest el compromís de l’entitat amb la prevenció i gestió de residus i l’aposta per l’educació ambiental com un dels pilars fonamentals que permetrà guanyar una major consciència ambiental en la ciutadania per a complir amb l’Agenda 2030 en matèria de residus. 

Aquest programa, amb el nom Emtreduca, està dissenyat per l’equip de professionals d’educació ambiental d’Anthesis Lavola, que en els propers 4 anys executarà el Pla d’Educació Ambiental de l’EMTRE, i que esdevé una eina estratègica a la disposició dels 45 municipis de l’àrea metropolitana de València en el marc del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana.

Notícies relacionades

Escape games: un recurs per l’educació per a l’acció

5 abril, 2022 | Lavola Educa,

L’educació és l’eina de transformació més efectiva per aconseguir una societat activa, sensibilitzada i capacitada per afrontar els reptes ambientals del planeta, prenent decisions i adoptant actituds responsables en favor d’un model social i econòmic més sostenible.  

En aquest sentit, els recursos que entren en joc durant una activitat educativa han d’oferir informacions clau, missatges de sensibilització i arguments rigorosos perquè les persones puguin reflexionar de manera crítica sobre la realitat. I alhora, els recursos han de poder-se adaptar a diferents segments de la població i ser permeables a diferents temes d’interès.  

A Anthesis Lavola som experts en el disseny de recursos educatius innovadors que responen a aquestes necessitats i que s’orienten a fomentar l’acció climàtica de la ciutadania, de les organitzacions i dels escolars. Un bon exemple són els escape games (o jocs d’escapada), els quals creen entorns d’aprenentatge vivencials i interactius, combinant una experiència lúdica amb la introducció d’uns coneixements específics, tot plegat orientat a fomentar l’educació per a l’acció entre les persones que en fan ús.

Mira el vídeo per descobrir com des d’Anthesis Lavola creem recursos educatius d’alt impacte per treballar l’educació per a l’acció. 

Per conceptualitzar els escape games es fa servir la metodologia de la gamificació, la qual planteja un repte o missió a resoldre a través de l’estratègia del stroytelling. Una manera efectiva i per tal de desencadenar l’esperit del joc és a través d’un vídeo teaser: una peça fonamental per l’èxit del recurs perquè actua com a factor motivador, generant compromís entre les persones participants a través de l’emoció i fent-les protagonistes de l’experiència i de l’aprenentatge.  

Quant al desenvolupament del joc en si, es conceptualitzen diverses proves i minijocs que  faciliten la descoberta d’informacions i coneixements vinculats a la temàtica específica sobre la qual tracta l’escape game. Es fan servir dinàmiques pròpies dels escape games (pistes ocultes, cadenats, enigmes, elements manipulatius, etc.) i també s’incorpora tecnologia a través de l’ús d’una tauleta per resoldre algunes de les proves, per les quals es dissenya i programa una aplicació que integra minijocs digitals i lector de realitat augmentada.  

Totes les proves s’adeqüen a les característiques dels públics i tenen en compte criteris pedagògics i educatius, aplicant metodologies que fomenten les competències i les intel·ligències múltiples dels participants. S’elaboren guions didàctics que detallen els objectius i mecàniques de cada prova i que permeten dinamitzar l’escape game.

Escape games en format físic  

Amb relació al disseny i la producció de l’escape box, l’equip d’educació d’Anthesis Lavola treballa conjuntament amb els equips de disseny per tal d’idear una imatge gràfica pròpia del recurs que permeti crear un entorn de joc versemblant i atractiu. La imatge s’aplica al conjunt de recursos, pistes i jocs, així com als elements interactius i modulars on es desenvolupen les proves i a la mateixa estructura o format del joc.  

Igualment, també es dissenyen i produeixen tots els materials i elements necessaris que formen de l’escape game: l’estructura en la qual té joc la partida, els mòduls i materials dels jocs o de les proves. Tots els recursos han estat dissenyats i produïts seguint criteris pedagògics i de sostenibilitat.

Escape games en format digital  

L’equip d’educació té experiència en el desenvolupament d’escape games en format digital, i ha apostat pel disseny i programació d’entorns digitals immersius, similar al desenvolupament d’un videojoc. Una aposta innovadora i d’alta qualitat tecnològica per la qual s’adapten els continguts i proves dels escape games físics a la mecànica i dinamisme propis d’un joc virtual, vetllant perquè l’aspecte lúdic de l’entorn estigui equilibrat amb la qualitat educativa i el rigor dels continguts. Sovint s’acompanya d’un quadern del participant per registrar els resultats de les diferents proves i facilitar els passos a seguir per resoldre el joc, i una versió del quadern amb les solucions pels equips que han de dinamitzar els jocs.

A Anthesis Lavola podem crear un escape game per la teva organització. Que t’oferim?  

  • La conceptualització gamificada del joc segons un tema específic. 
  • El desenvolupament del joc i l’adaptació dels continguts a les proves.  
  • L’adequació del recurs a les tipologies de públics.  
  • El disseny i producció de tots els elements i recursos del joc sota criteris de sostenibilitat.  
  • La incorporació de tecnologia innovadora integrada en el desenvolupament del joc. 
  • El desenvolupament d’un joc digital immersiu.  
  • La producció de vídeos teaser, un de benvinguda i un de comiat.  
  • La producció d’un videotutorial i la formació per utilitzar el joc. 
  • Les guies educatives i materials didàctics de suport. 

 

 

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

#Sustain22: organitzacions #NetPositive i la importància d’avançar cap al canvi de forma col·lectiva

4 abril, 2022 | Notícies,

Els dies 14 i 15 de març vàrem participar com a patrocinadors en el #Sustain22, la conferència anual d’Ecovadis.

Englobant l’esdeveniment al voltant del tema #DestinationImpact, cada una de les sessions ens va permetre escoltar a diferents líders empresarials, pensadors, escriptors i activistes que varen compartir i explorar maneres de prioritzar l’impacte de les organitzacions en l’entorn per tal de construir un futur més resilient.

Al llarg dels dos dies de #Sustain22, es va discutir sobre Net Positive, Justícia Climàtica, Diversitat, Equitat i inclusió, com a eixos empresarials bàsics.

En el discurs de benvinguda del #Sustain22, els fundadors d’Ecovadis, Frédéric Trinel i Pierre-François Thaler destacaven la importància d’aquest esdeveniment com una fórmula per a compartir idees, prendre accions i aconseguir que el valor de pensar “out of the box” i mirar fora de la nostra zona de confort ens permetria actuar de forma col·lectiva per a generar un impacte col·lectiu i avançar cap al #DestinationImpact.

Si volem triomfar i aconseguir el #destinationimpact, cal que ho fem junts, de forma col·lectiva, no és possible aconseguir-ho en solitari

Paul Polman, líder empresarial, activista, autor i ex director general d’Unilever

Net Positive i #DestinationImpact

Paul Polman, líder empresarial, activista, autor i ex director general d’Unilever, va ser el primer ponent del #Sustain22.

Durant la seva ponència “Net Positive: Now courageuous companies thrive by giving more”, Polman va destacar que l’únic model que tindrà èxit és el model regenerador, restaurador i reparador, el model anomenat “Net Positive”.

Segons l’autor la idea del “Net Positive” és la de tornar la humanitat als negocis, és a dir, si una empresa vol ser responsable, ha d’assumir la responsabilitat de la totalitat de la seva cadena de valor i ha de ser capaç de plantejar les amenaces i els reptes com a oportunitats. L’autor va destacar també la importància de repensar com dirigim la nostra societat i va determinar que les empreses “Net Positive” són aquelles que es responsabilitzen del seu impacte en la societat i en el medi ambient, i n’assumeixen totes les conseqüències.

Polman també va destacar la necessitat d’actuar ara i de forma col·lectiva i no deixar res per més endavant, ja que al final, el cost de no actuar esdevé molt més alt que el d’actuar.

L’autor va remarcar la necessitat de redissenyar els sistemes de mobilitat i d’alimentació, avançar cap a l’aprovisionament sostenible, assegurar-se que les organitzacions aborden qüestions socials i que els valors d’aquestes estan alineats amb la seva missió, estructura i model de negoci sostenible.

És molt important l’educació dels recursos interns. Ja no és acceptable acumular deute moral.

Emily Rakowski  – Chief Marketing Officer, EcoVadis

Serà difícil tenir les persones adequades a la teva empresa si no estàs fent el correcte.

Sue Y. Nabi , CEO de Coty

Involucrar tota la organització en el camí cap a la sostenibilitat

En relació amb els valors de les empreses, al llarg dels dos dies de #Sustain22, també es va destacar la importància d’involucrar a tota l’organització en el camí cap a la sostenibilitat.

Nick Hamulak, Responsable de Sostenibilitat de Proveïdors de JPMorgan Chase va destacar que, si escau, els seus grups d’interès interns veien formar part del programa de sostenibilitat com una oportunitat, “s’ho prenen personalment i això marca la diferència” comentava Hamulak. Destacava també que per aconseguir aquests resultats i socialitzar el que es volia aconseguir, la comunicació havia estat la clau.

En el cas de Yannick Haven, Group Indirect Purchasing Director d’Auchan, el que l’empresa va fer va ser crear programa amb un abast molt petit en el que es van involucrar a molt poques persones, les quals es convertirien en ambaixadores en una etapa posterior quan ens llancés de forma més àmplia.

Al cap i a la fi, la idea és de no només gestionar un negoci per a obtenir beneficis, sinó també d’intentar generar un impacte positiu. I és així, com possiblement moltes empreses aconseguiran tenir persones implicades en les seves organitzacions

Serà difícil tenir les persones adequades a la teva empresa si no estàs fent el correcte.

Sue Y. Nabi  – CEO de Coty

La diversitat és un fet i la inclusió és un comportament, i només a través de les nostres accions i comportaments col·lectius no només impulsarem l’oportunitat sinó que serem el canvi.

Anna Hakobyan, Global Supplier Diversity, Sustainability & Government Compliance Lead, AstraZeneca

Diversitat, equitat i inclusió

Durant la sessió “Diversity and inclusion in the Spotlight” Keri Gilder, Chief Executive Officer, de Colt Technology Services i Annabelle Roberts, Fundadora i CEO de Present Perfect, van compartir la idea de que no es pot parlar de sostenibilitat sense parlar de diversitat, equitat i inclusió. Moviments com el “Me too” o “Black lives matter” han canviat la conversa sobra la diversitat i la inclusió, i han fet que les empreses es repensin la diversitat, l’equitat i la inclusió, i que ho introdueixin en els seus criteris de contractació.

El propòsit de l’empresa no ha de radicar-se en els interessos dels accionistes i l’obtenció de beneficis, sinó que també s’ha de tenir present com s’aconsegueix que els empleats se sentin compromesos amb l’organització, que tinguin ganes de treballar-hi i que es trobin en un espai en què pugui ser ells o elles mateixes. La diversitat, l’equitat i la inclusió s’han d’incloure dins de l’estratègia de l’empresa per tal d’avançar cap a la direcció correcta.

La inclusió contribueix a la sostenibilitat, millorar la retenció del talent, contribueix als ODS i fins i tot, pot generar un impacte en el medi ambient, a través de la promoció de la contractació local, la qual permet reduir la petjada de carboni.

Durant la sessió, també es va destacar que en el 80% de les ocasions els millenials prefereixen treballar en una empresa amb una base inclusiva abans que en una altra que no té present aquests aspectes.

Quan parlem de diversitat, també fem referència a la importància d’entendre que cada persona és diferent i que cadascú té unes necessitats diverses, de manera que els programes s’han de plantejar de manera que es puguin introduir millores que permetin la inclusió de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació.
Durant la sessió es va remarcar que les empreses són un 20% més innovadores si estan formades per persones diverses, amb pensaments diferents, un aspecte que promou l’increment en la innovació de productes i serveis que s’ofereixen.

Actualment, s’està elaborant un índex que puntua la inclusió i diversitat, i que inclou 5 nivells de diversitat.

Crisi climàtica

Per la seva banda, la crisi climàtica que afecta a totes les regions del planeta també va ser un tema present en gairebé totes les sessions. La intensificació de determinats fenòmens meteorològics i climàtics extrems tenen un gran efecte sobre el medi ambient i les persones. Evelyn Acham- Coordinadora nacional i representant de “Rise Up Movement”, destacava en la sessió “Turning the Tide on Climate Action: The Time is Now” que la crisi climàtica és realment catastròfica dins de la seva comunitat, dins del seu país, a l’Àfrica en general.

Aquesta crisi està destruint els habitatges de les persones, dificulta encara més l’accés a l’aigua així com a una alimentació de qualitat. El fet que cada vegada hi hagi més dificultat per accedir a aquests aspectes bàsics, fomenta que les persones, tant adults com nens, hagin de fer llargs trajectes per tal de poder obtenir-los, fet que implica que nens i nenes no accedeixin a l’educació així com també, que es produeixi un increment en el tràfic de persones.

Segons Acham, la crisi climàtica està interconnectada amb tots aquests aspectes i destaca que quan ens fixem en els desastres que s’estan produint, veiem que no podem aconseguir la igualtat de gènere sense aconseguir la justícia climàtica o ambiental.

Seguint amb aquesta línia, Ester Galende-Sánchez, Investigadora en Política Climàtica del Centre Basc per al Canvi Climàtic destacava en aquesta sessió que és important tenir present el “Triangle Concept” en el que governs, empreses i societat haurien d’avançar cap a un mateix fi, en la bona direcció. Destacava també que, com a societat, amb les nostres accions, podem impulsar i fomentar l’acció de governs i empreses.

La importància d’escoltar la veu de les noves generacions

Conversant sobre quin tipus de món volem deixar a les generacions futures, Galende-Sánchez i Acham, remarcaven la necessitat que empreses i governs escoltin la veu de les noves generacions, en no utilitzar el Green Washing com a eina per a millorar el posicionament de les empreses envers la societat, en fomentar la transparència de les organitzacions i en fomentar la col·laboració.

“S’han d’obrir espais per als joves. Necessitem diversitat, necessitem ser escoltats i tractats com a iguals.”

Evelyn Acham i Ester Galende-Sánchez

“Hem de treballar amb les generacions més joves i compartir idees i possibles solucions. Hem de donar veu a les generacions més joves.”

Pierre-François Thaler -Co-Fundador i Co-CEO d’EcoVadis

Connexió amb la natura, biodiversitat i descarbonització

Al llarg de la sessió Bewteen biodiversity and Climate Change”, Pavan Sukhdev, CEO i Fundador de GIST, WWF International, comentava que actualment hi ha una falta de connexió amb la natura. En aquesta sessió el professor Dr. Johan Rockström, Director del Potsdam Institute for Climate Impact Research, destacava la necessitat de crear un futur positiu amb la natura, d’invertir en aquesta, de promoure la descarbonització dels combustibles fòssils i reduir-ne les emissions. Va destacar també que l’acció humana i els nostres sistemes alimentaris tenen alts impactes en la natura, essent el correu una de les pràctiques de gestió de la terra més destructives que encara s’utilitzen àmpliament en el sector agrícola. El cultiu del sòl condueix a l’erosió i degradació del sòl superior de les comunitats fúngiques que són essencials per mantenir l’estabilitat del sòl i mantenir els sòls com un embornal de carboni.

El sòl també emmagatzema més carboni que l’atmosfera i tota la vida vegetal terrestre combinada. És per això que segons Rockström, la protecció de la biodiversitat i l’estabilitat climàtica requereixen una gestió sostenible del sòl i de la terra.

Segons Rockström hi ha 9 grans sistemes que s’han de respectar per tenir un espai més segur per al futur de la humanitat i s’ha previst que pel 2050 s’hagin transgredit els següents: canvi climàtic, biodiversitat, terra (bàsicament desforestació) i sobrecàrrega de la criança bàsicament a causa de la sobrecàrrega de fertilitzants. Recentment, també s’ha publicat un nou article que demostra que també transgredim la frontera de la contaminació química, i Rockström comenta que actualment s’està treballant per demostrar que hi ha un límit per a l’aigua dolça. La situació actual és doncs que tenim 6 dels 9 límits del planeta que estén en perill. Aquests límits interactuen entre ells i és el que ens dona aquest planeta més feble i fràgil.

El professor també destacava els costos climàtics del transport i del malbaratament alimentari, i també destaca que hi ha quatre grans productes bàsics que impulsen la desforestació global: fusta, soja, oli de palma i carn de boví.

Per la seva banda, Sue Y. Nabi, CEO de Coty, durant la seva sessióDriving sustainable innovations” va compartir l’existència de bones pràctiques en la gestió de la terra que poden ajudar a reduir la pèrdua de biodiversitat i la importància de promoure la gestió integrada de plagues.

Introduir pràctiques sostenibles en la cadena de subministrament pot reduir els costos en la cadena de valor total entre un 9 i un 50%

Paul Polman, líder empresarial, activista, autor i ex director general d’Unilever

Cadena de subministrament responsable

Vàries de les sessions tractaven també temes relacionats amb la cadena de subministrament. En aquestes sessions, es destacava la necessitat de repensar la manera com es gestiona la cadena de subministrament, en la necessitat de centrar-se en la comunitat en la qual s’opera i en la importància de crear relacions estables i transparents. Estendre els valors de l’empresa al llarg de la seva cadena de valor i promoure la col·laboració entre l’empresa i els proveïdors.

Frédéric Trinel – Co-Fundador d’Ecovadis destacava que el 80% de les emissions que tenen les organitzacions provenen de la cadena de subministrament. Aquesta dada portava als assistents de la sessió a la reflexió i a la idea que s’han d’incloure sempre en les decisions de les organitzacions els aspectes relatius a la cadena de subministrament, així com fomentar la col·laboració dins del sector per tal que la cadena de valor generi menys impacte.

Lydia Elliott, Gestora de cadenes de subministrament i representant de “We Mean Business Coalition” destacava la importància de promoure proveïdors més responsables, coherents i eficients amb el que se’ls demana, així com el foment de treballar de forma col·laborativa per tal que les empreses ajudin als seus partners estratègics en el procés de canvi cap a una cadena de valor més sostenible, intel·ligent i innovadora a llarg termini.

Bretxa salarial

Durant el #Sustain22 es van presentar dades molt destacades en relació amb la bretxa salarial. Una d’elles és que el 19% de les persones treballadores d’arreu del món no guanyen un salari digne com per a poder escapar de la pobresa. Durant la sessió “Closing the Living Wage Gap” es va compartir la pàgina web de l’organització “The Sustainable Trade Initiative” la qual IDH reuneix més de 600 empreses i governs per impulsar nous models sostenibles de producció i comerç en economies emergents. Entre les col·laboracions que realitzen, trobem els següents sectors.

Préstecs verds

Durant el #Sustain22 els préstecs verds també van ser tractats i es va donar a conèixer fins a quin punt s’estan convertint en una part important de tot el mercat de préstecs segons Roland Mees, Director Sustainable Finance d’ING.

Regulació

Una de les solucions proposades al llarg de les sessions era les d’endurir la regulació o fer-la més extensa per tal que aquesta pogués generar un impacte significant en el mercat. El mateix Frédéric Trinel – Co-Founder and Co-CEO, EcoVadis, comentava que la regulació és una de les maneres més efectives de conduir les organitzacions en la direcció correcta.

Durant el #Sustain22 també es va destacar la idea de tenir a les persones en el centre de l’organització, en conèixer les seves necessitats i anar més enllà de la normativa vigent en l’àmbit local, ja que en alguns països la normativa no és coherent amb els estàndards internacionals.

EcoVadis, B Corp, B Lab

B Corp i EcoVadis ajuden a les empreses a establir els seus objectius per a impulsar l’impacte en la seva estratègia de compra sostenible. Durant la sessió “Driving Impact at Scale with B Corp and EcoVadis” es va destacar que la diferència entre EcoVadis i B Corp és que aquest últim és un moviment que ressalta la idea de moviment per al canvi  va més enllà de la certificació. També es va mencionar B Lap, una organització sense ànim de lucre que està transformant l’economia per a beneficiar a totes les persones i el planeta.

Conclusió

Al llarg de totes les sessions s’ha determinat la importància i la necessitat de col·laboració entre governs, empreses i societats per tal que el nostre impacte sigui menor. La idea que totes les persones han de ser part del canvi també era present en diverses sessions i ens hem adonat que gran part dels temes tractats al llarg d’aquests dos dies estan interconnectats amb canvi climàtic i en fan augmentar el seu impacte.

És per això que cal que es promoguin les solucions innovadores, efectives i adreçades als problemes globals interconnectats. És necessari que les organitzacions actuïn de forma consistent, alineant les seves accions amb les seves paraules, de manera que el propòsit i els objectius esdevinguin la pedra angular de la seva estratègia, en la que tots els empleats estiguin empoderats fins al punt de contribuir al propòsit de l’organització i a la sostenibilitat.

Al cap i a la fi, hem de tenir cura de la terra, i com deia Polman “It is not about reducing the footprint, it is about increasing the handprint”.

El full de ruta de Nestlé Centreamèrica cap a les granges Net Zero

Té l’ambició de liderar les accions de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle al sector agroalimentari

El canvi climàtic és un dels desafiaments més grans del sector agroalimentari. Conscient d’això, Nestlé s’ha compromès a accelerar i ampliar el treball global ja realitzat a la seva cadena de valor agrícola, les seves operacions i productes per aconseguir una reducció d’emissions del 50% per al 2030 i zero emissions netes el 2050.

En línia amb aquest compromís, Nestlé Centreamèrica es proposa implementar una sèrie d’iniciatives i innovacions a la seva cadena de valor agrícola amb la meta d’assolir els seus objectius de neutralitat climàtica. Per això, cal mesurar les emissions de carboni de les granges dels seus principals proveïdors i avaluar la potencial reducció d’emissions d’aquestes iniciatives i innovacions.

Nestlé està compromès a promoure sistemes regeneratius a gran escala. Una d’aquestes solucions és la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI).

A Anthesis Lavola som part del grup d’assessors de Nestlé Centreamèrica gràcies als nostres coneixements del sector agroalimentari i l’experiència en l’avaluació de l’impacte de les estratègies de reducció de carboni.

Des d’Anthesis Lavola plantegem la recopilació de dades des de les mateixes granges i altres fonts fiables, i l’avaluació dels impactes i solucions en base a les emissions generades.

L’equip expert en sector agroalimentari i Net Zero planteja un enfocament centrat en la recopilació de dades i l’avaluació dels impactes, amb una fase opcional on s’elaboraria una guia per a la implementació d’accions en base als resultats obtinguts prèviament.

A la primera etapa es treballarà amb granges, que serviran per definir els pilots a expandir posteriorment a la resta de granges de la regió. Per a la recopilació de dades es parteix de la informació de les granges i altres fonts fiables sobre la potencial reducció de GEH de diverses pràctiques agrícoles sostenibles i regeneratives. Les dades es compararan en funció de dos escenaris diferents: sense intervencions i amb intervencions.

Amb les dades i la informació obtingudes, l’equip proposarà el desenvolupament d’una declaració de GEH de manera que es puguin estimar les reduccions i/o absorcions d’emissions que els projectes podrien generar. Aquesta declaració inclourà el total d’emissions atribuïdes als processos i productes a les finques, la quantificació dels canvis a les emissions segons les diferents pràctiques de gestió, l’estimació de l’impacte de les intervencions agrícoles i l’avaluació de l’impacte potencial relatiu a cada intervenció .

Tots els resultats assolits durant aquest projecte es presentaran en un taller final. L’objectiu d’aquesta sessió serà establir un camí clar per als propers passos que cal fer i la replicació de l’anàlisi més enllà de l’any en curs.