Claus per entendre la nova Llei de Residus

1 juny, 2022 | Notícies,

El 9 d’abril del 2022 es va aprovar la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Aquesta nova llei deroga la Llei 22/2011 i incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva (UE) 2018/851, que modifiquen la Directiva 2008/98/CE sobre els residus i també la Directiva (UE) 2019/904, relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic al medi ambient.

La Llei va entrar en vigor el 10 d’abril del 2022, llevat del Títol VII (“Mesures fiscals per incentivar l’economia circular”) que entrarà en vigor l’1 de gener del 2023.

Amb la Llei 7/2022, es reforça l’aplicació del principi de jerarquia mitjançant l’obligatorietat de l’ús d’instruments econòmics, s’enforteix la prevenció de residus mitjançant la promoció de models de producció i consum sostenibles i es reforça la recollida separada amb la finalitat d’aconseguir majors taxes de preparació per a la reutilització i de reciclatge de qualitat.

Entre els instruments econòmics destaquen un impost aplicable al dipòsit de residus a l’abocador, la incineració i la coincineració de residus, així com l’establiment per part de les entitats locals, en el termini de tres anys, d’una taxa específica, diferenciada i no deficitària, que permeti implantar sistemes de pagament per generació i que reflecteixi el cost real de la recollida, transport i tractament dels residus, incloses les campanyes de conscienciació i comunicació.

També estableix mesures aplicables a aquells productes de plàstic d’un sol ús que més freqüentment apareixen a les caracteritzacions de les escombraries disperses, a les arts de pesca i a tots els productes de plàstic fraccionable. Entre aquestes mesures, destaquen la reducció, sensibilització, marcatge i ecodisseny de productes de plàstic, un nou impost sobre els envasos de plàstic, així com l’ús d’instruments econòmics com la responsabilitat ampliada del productor i fins i tot la restricció per a determinats productes, tenint en consideració les possibilitats que hi ha per a la seva substitució i alternatives existents al mercat.

La finalitat d’aquesta nova normativa és afavorir la transició cap a una economia circular i, per tant, entre d’altres, plantejar un nou model de consum i venda de productes. Estableix un canvi de paradigma sobre les estratègies de creixement d’alguns dels sectors econòmics i, sobretot, en el model econòmic de venda massiva de productes per lluitar contra el canvi climàtic i protegir el medi ambient.

No obstant això, aquesta llei planteja veritables reptes. Cal una bona comprensió dels terminis i els requeriments que s’estableixen per al seu bon compliment. Per això, a continuació, us deixem una guia amb les claus principals per entendre les mesures de la nova llei de residus i els terminis amb què s’han de complir.

Consulta la guia de la nova llei de residus

Indíbil Batlle

Director de Consultoria de Residus Municipals

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Triescape, el joc per a impulsar el turisme cultural a Osona

| Lavola Educa,

Neix una proposta ambiciosa de turisme lúdic a Osona que busca impulsar el coneixement del territori de cinc municipis a través d’una multiexperiència per a tots els públics. Triescape és un projecte que respon a la voluntat del Consell Comarcal d’Osona de descentralitzar el turisme a la comarca (majoritàriament centrat a Vic). Compta amb el cofinançament dels fons FEDER i el suport del Pla de Foment Territorial de Turisme.

Els equips d’educació i comunicació d’Anthesis Lavola han participat en la ideació, el disseny i la producció de cada un dels elements que formen part de la iniciativa. D’entrada calia conèixer en profunditat els cinc municipis, Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Espinelves, Manlleu i Viladrau, per crear una història atractiva per a cada un d’ells, un fil conductor que animés a participar de les activitats i, alhora, acostés als participants la història, les tradicions i les llegendes de cada població.

Bruixes, desamors, poesia reivindicativa, botànica i el passat tèxtil osonenc van ser els temes triats per escriure un storytelling sobre el qual construir cada una de les tres dinàmiques: la gimcana, la geocerca i l’escape room. En cada una de les poblacions, el motor de l’acció és la desaparició d’un objecte, cal buscar què ha desaparegut i a on, qui l’ha fet desaparèixer i els motius que l’han portat a fer-ho.

La gimcana és la prova que es desenvolupa al nucli urbà dels municipis i les pistes, estratègicament distribuïdes, han d’ajudar a potenciar l’economia local i l’interès turístic, mentre es promou l’activitat física i la lògica de les persones participants. La dificultat del nostre equip? Conèixer prou bé cada vila per triar el tipus de pistes, el lloc on ubicar-les i entendre el temps i el nivell de dificultat que es pot proposar als participants.

Amb l’activitat de geocerca, situada al voltant de la població, es busca promoure el respecte per la natura i els coneixements de l’entorn dels municipis. Novament, calia dominar bé els llocs més emblemàtics per decidir on ubicar els tresors que es troben durant el joc i dosificar bé el nivell de dificultat de les respostes que es busquen mentre es practica el treball en equip.

Per aconseguir un escape room que dosifiqui bé la immersió dels participants en la història, l’emoció i el joc cooperatiu, calia transformar els espais neutres cedits per cada Ajuntament en espais tematitzats com una antiga taverna, una casa plena de pocions i herbes remeieres o un taller de botànica. Així doncs, es van desenvolupar tasques tant multidisciplinars com el disseny d’espais, la supervisió d’obres, la decoració d’interiors i la producció dels elements d’atrezzo.

Paral·lelament, calia treballar les dinàmiques pròpies dels escape games (pistes ocultes, cadenats, enigmes, elements manipulatius, etc.) per facilitar la descoberta d’informacions i coneixements vinculats a cada població. Totes les proves s’han hagut d’adequar a un públic per a totes les edats, tenint en compte criteris pedagògics i educatius, i aplicant metodologies que fomentin les competències i les intel·ligències múltiples dels participants.

L’equip de disseny ha treballat des del primer dia per a crear la marca del Triescape i treballar la imatge gràfica de cada un dels recursos de les gimcanes, les activitats de geocerca i els escapes rooms per a recrear un entorn de joc versemblant i atractiu. L’equip d’Anthesis Lavola també ha produït un vídeo de promoció, el disseny de la pàgina web que inclou la informació i les inscripcions de les activitats i el disseny dels materials en paper per entregar a les Oficines de Turisme locals.

El Triescape s’ha posat en marxa a través d’una campanya gratuïta per als habitants dels municipis adherits i serà accessible per a tothom a mitjans del mes de juny.

L’Ajuntament de Tarragona inicia la redacció del nou POUM

| Notícies,

Es proposaran accions innovadores lligades a la salut pública, la transició energètica, l’adaptació al canvi climàtic, la infraestructura verda o l’economia circular aplicada al territori.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és el document que ha de guiar el desenvolupament urbanístic del municipi en els propers anys.

L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de la ciutat. Aquest document ha d’establir els criteris de planificació i desenvolupament urbanístic per la ciutat al llarg dels propers anys.

L’equip tècnic de l’ajuntament és l’encarregat de redactar el POUM, però des d’Anthesis Lavola elaborarem els documents d’avaluació ambiental estratègica, feina iniciada el passat mes de maig. La tasca de l’equip pluridisciplinar de Ciutat i Territori integrarà tots aquells elements imprescindibles per cobrir les necessitats locals de la ciutat de Tarragona i la seva ciutadania, a la vegada que donarà resposta als reptes globals d’emergència climàtica o pèrdua de la biodiversitat.

Es proposaran accions innovadores lligades a elements que cada cop són més rellevants com la salut pública, la transició energètica, l’adaptació al canvi climàtic, la infraestructura verda o l’economia circular aplicada al territori. Aquest procés es durà a terme de forma conjunta amb l’equip redactor del POUM i amb tots aquells agents de la ciutat implicats en la seva planificació i gestió per assolir un document adaptat a les necessitats i a la realitat de la ciutat de Tarragona.

A més, també prestarem assessorament ambiental per tal de poder integrar aquelles mesures i estratègies a les propostes del pla que permetin a la ciutat de Tarragona fer front als reptes ambientals i climàtics. Així mateix, el document s’ajustarà als desafiaments globals que s’inclouen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i estarà alineat amb els treballs que s’estan realitzant per a la redacció de l’Agenda Urbana de Catalunya.

El document s’ajustarà als desafiaments globals que s’inclouen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i estarà alineat amb els treballs que s’estan realitzant per a la redacció de l’Agenda Urbana de Catalunya.

El procés d’elaboració del POUM de Tarragona

L’elaboració del nou POUM s’inicia amb la redacció del document d’avanç i s’acompanya del Document Inicial Estratègic. En aquest document es realitza una primera diagnosi de la realitat ambiental del municipi, s’analitzen les diferents alternatives i es fixen els objectius i estratègies ambientals que es proposa incloure al document del POUM. Amb aquest document, l’òrgan ambiental efectua les consultes pertinents i emet el corresponent Document d’Abast en el qual es fixen els criteris a integrar en les següents fases.

Posteriorment, es procedeix a la redacció del document per a l’aprovació inicial del POUM, el qual ve acompanyat per l’Estudi Ambiental Estratègic. Aquest estudi inclou la valoració ambiental de la proposta del POUM i aquells criteris per a donar resposta als elements ambientals identificats en les fases de diagnosi. El document per a l’aprovació inicial se sotmet al procediment d’exposició pública i, amb la integració de les possibles aportacions de la ciutadania o els organismes públics, queda subjecte a l’aprovació provisional i a la definitiva.

L’equip de Ciutat i Territori d’Anthesis Lavola compta amb una àmplia experiència en la redacció de documents d’avaluació ambiental estratègica de planejament. Gràcies a aquest coneixement, disposem de les eines per treballar de forma conjunta en l’elaboració d’un pla urbanístic innovador per a Tarragona que doni resposta a les necessitats de la ciutat i, a la vegada, als reptes ambientals als que ens enfrontem.

Dia Mundial del Medi Ambient 2022

| Notícies,

A mesura que ens apropem al Dia Mundial del Medi Ambient, Estocolm+50, i a 6 mesos de la COP27, volem fer un repàs d’on som ara i què cal aconseguir a continuació per moure el dial i abordar urgentment la sostenibilitat.

Descobreix què diuen els experts d’Anthesis sobre:

CIUTATS, COMUNITATS I MEDI AMBIENT

ESG

CONFERÈNCIA ESTOCOLM +50

PRODUCCIÓ I CONSUM SOSTENIBLES

FINANCES SOSTENIBLES

Nacho Guilera – Director de Ciutat i Territori i Canvi Climàtic (Anthesis Lavola)

Ciutats, comunitats i medi ambient

Nacho Guilera

A mesura que s’acosta el Dia Mundial del Medi Ambient, Estocolmo+50 i 6 mesos després de la COP26, és positiu veure finalment que les empreses són cada vegada més conscients que les qüestions de sostenibilitat no són només qüestions mediambientals, sinó que són qüestions que afecten la viabilitat futura dels seus negocis.

L’èmfasi en la protecció de la biodiversitat després de la COP26 va augmentar la tan necessària conscienciació sobre la introducció de solucions basades en la natura i obre grans oportunitats tant per a les administracions públiques com per a les empreses privades a l’hora de continuar estudiant com poden operar de manera sostenible.

Si bé la COP26 es va tancar amb grans expectatives i optimisme, el procés de convertir aquests acords en polítiques específiques que tinguin efecte a la normativa és actualment massa lent per tenir un impacte real.

Amb la COP27 a l’horitzó, és essencial que s’abordin les següents qüestions:

La descarbonització de la mobilitat i dels processos industrials no ha de ser voluntari sinó obligatori i regulat. A les zones urbanes, cal promoure el canvi cap a la mobilitat activa, i la millora del transport públic a la mobilitat urbana i interurbana.
La conservació i la millora de la biodiversitat és clau per respondre a l’emergència climàtica. És essencial que les empreses privades exerceixin un paper actiu i responsable per revertir la preocupant pèrdua de biodiversitat en l’àmbit mundial.
Cal reforçar els processos d’adaptació als efectes ja inevitables mitjançant la “renaturalització” de les zones urbanes.
La COP27 ha de tenir en compte el potencial de l’extracció de diòxid de carboni vinculat als processos de “renaturalització” i reforestació.

Simeran Bachra – Consultora principal (Anthesis Regne Unit)

Simeran Bachra

La crisi climàtica i ecològica no pot ser resolta per una sola part interessada -cosa que va quedar clarament demostrada a la COP26- sinó que requereix la col·laboració i transparència dels governs locals, els governs nacionals, les empreses, els inversors i el suport dels ciutadans.

Encara que ara estem veient com les ciutats i les autoritats locals busquen maneres d’aplicar i finançar els seus plans d’acció climàtica, i les proves hi són per demostrar-ho, el camí a seguir per aconseguir la reducció d’emissions i l’adaptació al canvi climàtic encara no s’ha dut a terme a gran escala.

Les ciutats ara es pregunten quina estructura de governança necessiten, com desenvolupar projectes, com finançar les accions i com garantir que aquesta transició sigui justa i inclusiva per a totes les comunitats.

Les campanyes de Cities Race to Zero i Cities Race to Resilience han demostrat que és crucial treballar tant en la reducció d’emissions com en la resiliència. Al Regne Unit s’ha prestat més atenció a la mitigació i estem veient la necessitat creixent de considerar també l’adaptació.

L’últim informe de l’IPCC sobre l’adaptació ha posat en relleu com les ciutats es veuran afectades per un clima més càlid, amb un augment de les inundacions i les onades de calor, cosa que podria donar lloc a una migració forçada i afectar negativament la salut de les persones.

Cal continuar treballant per connectar els problemes derivats d’un escalfament del clima amb la justícia climàtica.

No n’hi ha prou amb reduir les emissions, sinó que ens hem d’assegurar que estem protegint les comunitats marginades, que són les més afectades pels efectes del canvi climàtic.

No s’està fent prou per connectar el medi ambient i els problemes socials.

Explora els nostres serveis de Ciutats

Jason Pearson – Director Executiu i Líder de Solucions, Estratègia ESG i de Sostenibilitat (Anthesis Amèrica del Nord)

ESG

Jason Pearson

Els terminis per abordar la sostenibilitat han canviat permanentment per al sector privat. Les prioritats de les empreses reflecteixen ara un panorama més progressista que ha avançat significativament des dels darrers 6 mesos.

La definició de l’èxit sostenible ha canviat per a les empreses, els executius i els consells d’administració.

Perquè una empresa tingui èxit en aquest nou panorama empresarial, ha d’assolir un autèntic rendiment sostenible, consistent en la perfecta integració i alineació del propòsit empresarial amb objectius globals més amplis i col·lectius.

En l’últim any, les accions dels reguladors financers de la UE i dels EUA en matèria de divulgació d’informació climàtica, ESG i informació no financera, juntament amb l’augment de les expectatives ESG de molts inversors, han elevat dràsticament l’estatus estratègic dels programes ESG per a la majoria de les empreses.

Els consells d’administració i els líders de la C-Suite estan involucrant cada cop més les parts interessades internes i externes en un diàleg constructiu.

L’èxit, tant a curt termini com a llarg termini, depèn ara de la plena integració dels objectius empresarials amb les prioritats més àmplies de les parts interessades.

Espero que la normativa final de la SEC (Comissió de Borsa i Valors), als Estats Units, sobre la divulgació d’informació climàtica -i eventualment sobre la divulgació d’informació ESG- ajudi les empreses a comunicar-se amb les principals parts interessades de manera clara i coherent sobre aquests esforços.

A mesura que ens apropem a la COP27, la conversa s’ha d’emmarcar de manera més coherent al voltant dels objectius mundials de l’ONU. Després de la COP26, encara no hem abordat de manera significativa les desigualtats socials i econòmiques que van desembocar en la crisi climàtica actual i que aquesta crisi probablement exacerbarà.

No podem abordar el canvi climàtic sense afrontar i comprometre’ns simultàniament amb altres reptes a què ens enfrontem col·lectivament. El canvi climàtic és un repte humà basat en la injustícia social. Va ser creat per uns pocs privilegiats i afecta desproporcionadament els menys privilegiats.

Només trobarem un camí cap a les solucions si abordem el canvi climàtic en el context de total de reptes humans a què ens enfrontem. Perquè la COP27 tingui èxit, ha d’incloure una àmplia gamma de veus i una conversa activa i mútuament respectuosa entre els governs, el sector privat i la societat civil.

Explora els serveis ESG

Agneta Persson – Directora General (Anthesis Suècia)

Conferència Estocolm+50

Agneta Persson

L’interès i les accions cap a la sostenibilitat han augmentat en els darrers 6 mesos des de la COP26, i hem recorregut un llarg camí a la nostra trajectòria sostenible des de la Conferència d’Estocolm del 1972.

Tot i això, seguim avançant amb massa lentitud (sobretot tenint en compte la publicitada COP26).

Les meves esperances per a la reunió d’Estocolm+50 són que catalitzi més accions i que es produeixi un canvi notable en el nombre de mesures que realment s’apliquen.

També m’agradaria veure un repartiment més just de les tasques que cal dur a terme, i m’agradaria que les mesures es materialitzessin més ràpidament, ja que la COP27 s’acosta en 6 mesos.

S’han aconseguit moltes fites en els darrers 50 anys, però encara ens queda molt per aconseguir.

Tot i que l’informe de l’IPCC reafirma la necessitat urgent d’actuar en l’àmbit mundial contra el canvi climàtic, les emissions són més altes que mai i el ritme que augmenten està disminuint: el món té una darrera oportunitat de fer realitat l’ambició d’1,5 °C.

Podem reduir les emissions per a 2030 si actuem ara (en anglès)

Debbie Hitchen – Directora (Anthesis Regne Unit), dirigeix l’equip de Productes Sostenibles, Circularitat i Química

Producció i consum sostenibles

Debbie Hitchen

Encara que la COP26 va posar de manifest la necessitat urgent d’abordar la sostenibilitat, el canvi més gran en el sentiment de la indústria al voltant de la producció i el consum sostenibles va començar abans de la COP26.

Potser el punt d’inflexió va ser la sèrie Blue Planet II de la BBC i els compromisos voluntaris i les posicions polítiques consegüents.

La conversa i els èxits al voltant de la sostenibilitat han canviat realment en els darrers 6 mesos, en gran manera a causa d’esdeveniments com la COP26, i ha fet que els ciutadans participin en el debat d’una manera més significativa.

L’augment de la cobertura dels esdeveniments relacionats amb el canvi climàtic als principals mitjans de comunicació, les xarxes socials i la representació en persona ha marcat un abans i un després per a les veus dels ciutadans.

L’economia circular va ser una de les oportunitats més grans perdudes en els debats de la COP26. Calen polítiques que ajudin els països i organitzacions a invertir en sistemes circulars.

Es calcula que el 45% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle procedeixen de l’elecció de materials, els mètodes de producció i el nostre consum de productes i aliments.

La circularitat no només ajudarà a eliminar els residus, a regenerar la natura i a donar suport a la transició cap a una economia global justa i equitativa, sinó que també té un paper clau en el compliment dels objectius climàtics establerts a l’Acord de París.

L’economia circular requereix col·laboració: cap país, sector empresarial o part d’una cadena de subministrament no pot aprofitar tot el seu potencial treballant de manera aïllada.

Hi ha exemples de bones pràctiques, però l’impacte en els objectius de Net Zero es pot ampliar mitjançant la creació d’associacions eficaces entre les parts interessades per oferir nous models empresarials circulars, amb el suport d’incentius o mesures dissuasives a totes les regions i marcs polítics.

Explora els serveis d’Economia Circular

Tim Clare – Director de Transaccions i Assessorament ESG (Anthesis Regne Unit)

Finances sostenibles

Tim Clare

És difícil saber fins a quin punt esdeveniments com la COP26 han estat significatius per fer un canvi de rumb, o fins a quin punt ja s’estava produint un canvi a causa dels terminis d’aplicació imminents.

Hem vist un augment molt important en el nombre de fons que busquen alinear-se amb l’article 8 o l’article 9 del Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles de la UE. Sembla haver-hi un moviment molt clar per part de les empreses que volen classificar-se com a “sostenibles”. La tendència significativa ha estat l’augment de la quantitat de deute vinculat a la sostenibilitat o ESG.

En un pla més pràctic, hi ha hagut un progrés més lent i constant entre les empreses que busquen establir objectius de reducció d’emissions basats en la ciència.

Els compromisos requerits en termes de reducció d’emissions reals i, per tant, les accions necessàries continuen sent un gran reclam per a molts.

La política de més impacte en el sector en aquests moments és el SFDR (Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles) i la Taxonomia de la UE.

El més important de la COP26 per al sector va ser l’èmfasi posat a les finances com, potser, l’agent clau per al canvi.

Encara que hi va haver (i segueix havent-hi) un fort missatge que el sector financer ha de deixar de finançar les empreses de combustibles fòssils que no es comprometin amb la transició a una economia de baixes emissions de carboni i zero emissions, el missatge més important va ser que el sector financer podria actuar heroicament i reassignar el capital a les empreses i projectes que ens poden salvar d’aquesta situació.

Podríem dir que algunes decisions importants han trigat a arribar, ja que els governs s’enfronten a la qüestió de com pagar els grans canvis d’infraestructura energètica necessaris sense augmentar la crisi del cost de la vida.

La invasió d’Ucraïna i la necessitat que Europa deixi de dependre del gas rus obligaran els governs a actuar. Aquesta esperança impulsarà una canonada de nous projectes d’energia renovable i un desenvolupament més ampli i sostenible que requereix l’assignació de capital sostenible.

Es podria dir que algunes institucions estan sent lentes en el ritme que abandonen les inversions en empreses de combustibles fòssils.

És perfectament just dir que algunes d’aquestes empreses encara tenen un paper important per exercir en la transició de la societat cap al Net Zero i, per tant, necessiten accés al finançament, però algunes institucions financeres semblen menys disposades a desprendre’s d’aquests clients, mentre que també són relativament vocals en les seves credencials de sostenibilitat.

La meva crítica aniria dirigida als responsables polítics que tenen més oportunitat d’accelerar el ritme del canvi, però van lents. Per exemple, al voltant de les iniciatives d’infraestructura a gran escala necessàries per accelerar la transició energètica del Regne Unit.

La indústria està disposada a reassignar capital, això no obstant, necessita veure els projectes on invertir.

L’augment dels preus de l’energia a l’engròs i l’impacte en el cost de la vida han paralitzat en certa manera algunes polítiques, per por del cop que pot rebre la butxaca dels votants.

Tanmateix, aquesta crisi, agreujada ara per la invasió d’Ucraïna, que ha recordat al govern que la dependència dels combustibles fòssils és també una qüestió de seguretat energètica, pot forçar algunes de les decisions més difícils.

Explora els serveis de finances sostenibles

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

Seus

Oficines d'Anthesis Lavola

Espanya Andorra Colòmbia

Amèrica de Nord

Estats Units Canadà

Àsia-Pacífic

Filipines Xina

Amèrica Llatina

Brasil

Orient Mitjà

Emirats Àrabs Units

Europa

Regne Unit Irlanda Itàlia Alemanya Suècia Portugal Finlàndia França Bèlgica Països Baixos

Àfrica

Sud-àfrica