Ens acostumarem a veure Doñana sense aigua?

26 setembre, 2022 | Som Natura,

Principis de setembre de 2022. Es detecta un fenomen que només havia ocorregut dues vegades anteriorment des que es tenen registres: al 1983 i al 1995. Registres que es guarden des que Doñana és Parc Nacional, al 1969. Aquest fenomen és la dessecació completa de la llacuna de Santa Olalla, la llacuna permanent més gran del parc nacional. Un fet que quasi és sinònim de completa dessecació de tot Doñana.

El Parc Nacional de Doñana també ha patit aquest 2022 la gran sequera que afecta a tot l’estat espanyol. Les onades de calor han sigut quasi consecutives durant juny, juliol i agost, amb pocs dies de treva i escassíssimes pluges. Precipitacions que tampoc havien arribat en abundància durant la primavera.

Doñana fa anys que viu sota la pressió de la manca d’aigua, ja que fa una dècada que hi plou per sota la mitjana. I això té un impacte greu per a totes les espècies que depenen d’aquest gran espai humit, declarat Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat. Espècies, principalment aus, que hi troben refugi i aliment per a criar i per descansar durant les llargues migracions que duen a terme.

Però realment què significa la dessecació completa de Doñana? Hi ha quelcom més al darrere d’aquest fet?

La dessecació de la llacuna de Santa Olalla només s’ha produït tres vegades des que Doñana es va declarar Parc Nacional.

El paper desfasat dels embassaments

La resposta a la pregunta anterior és afirmativa i el que hi ha al darrere és una mala gestió de l’aigua a Espanya. El cas de Doñana és paradigmàtic, però és extensiu a tot l’estat: els aqüífers s’estan sobreexplotant i els embassaments ja no estan ben dimensionats. Però anem per parts.

Espanya és un dels països amb un nombre més alt d’embassaments. Tots construïts seguint l’estratègia d’emmagatzemar l’aigua de l’hivern i usar-la a l’estiu per a les poblacions, l’agricultura i la indústria. El problema és que la demanda ha crescut molt, però no el volum d’aigua emmagatzemat.

És possible que hi hagi gent que digui que la solució és construir nous embassaments, però no ho és, ja que la disminució del cabal circulant als rius té un impacte negatiu a la biodiversitat fluvial. A més, tallar el curs d’un riu en nous punts implica perdre encara més el transport de sediments als deltes i les platges. Al Delta de l’Ebre saben molt bé el que provoca la manca de sediments.

La creació d’embassaments té impactes negatius per a la biodiversitat, així com impedeix el transport de sediments als deltes i les platges.

La mala gestió de l’aigua dels aqüífers

A Doñana, la llacuna de Santa Olalla s’abasteix d’un gran aqüífer que també dona servei al municipi de Matalascañas, un poble que durant gran part de l’any compta amb uns 2.500 habitants, però que a l’estiu arriba a vora els 100.000 habitants. A més, al llarg del perímetre de tot el parc nacional s’han erigit un nombre ingent de cultius il·legals que extreuen aigua de forma fraudulenta de tots els aqüífers de la zona.

D’aquesta manera és normal que estiguin sobreexplotats i que, junt amb la sequera, no arribi l’aigua a les llacunes de Doñana. Fa temps que es diu que el parc nacional està en perill i aquest és el futur que li espera si no es canvia el model d’ús d’aigua. Quelcom extrapolable a tot l’estat.

La mala gestió de l’aigua per a l’agricultura i les zones urbanes està provocant que molts aqüífers acabin sobreexplotats.

I sense aigua, tothom surt perdent: la biodiversitat, les persones, l’economia i el territori. No podem mantenir una extracció sense seny i sense previsió de futur. La solució passa per fer un ús més racional de l’aigua, ajustant la demanda a la quantitat existent i adaptant els processos per reduir la petjada hídrica.

Veure Doñana seca i sense fauna, i donar-se compte que els embassaments no tenen aigua per abastir-nos no són més que senyals d’alerta que ens hem de prendre seriosament. La crisi climàtica és aquí, afecta i afectarà al nostre consum d’aigua i hem d’actuar de forma responsable i sostenible per assegurar un futur esperançador per a tothom.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Tendències d’inversió ESG 2022: L’estat dels productes i serveis ESG

22 setembre, 2022 | Notícies,

Tot just uns mesos abans que centenars de grans institucions financeres es comprometessin a la COP26, el novembre de l’any passat, a mantenir les carteres alineades amb el medi ambient, els organismes reguladors alemanys van iniciar una investigació sobre la branca de gestió d’actius del Deutsch Bank, per haver exagerat les credencials ESG. A principis de maig, la policia alemanya va realitzar una batuda a les oficines de DWS per un presumpte “frau” per exagerar com de “sostenible” eren els fons comercialitzats per la gestora.

Impulsar el rendiment a través de la qualitat de les dades

Pocs defensarien els casos d’institucions financeres que etiqueten fraudulentament fons com a verds. No obstant això, els inversors fa molt de temps que es queixen que no tenen les dades de qualitat necessàries per aplicar amb precisió les mètriques ESG a les empreses, els bons o altres productes d’inversió per dur a terme la diligència deguda. Durant les dues darreres dècades, organitzacions sense ànim de lucre com CDP han aprofitat l’autoritat dels inversors per persuadir milers d’empreses perquè divulguin voluntàriament els seus riscos, oportunitats i emissions relacionades amb el clima anualment, en línia amb les recomanacions del TCFD. Però, encara que les dades obtingudes de la divulgació voluntària són útils per als inversors, sovint hi ha llacunes i dubtes sobre la fiabilitat de la informació.

Tot i que molts dels principals inversors reconeixen des de fa temps que les dades mediambientals de les empreses són importants des del punt de vista financer, la majoria dels reguladors han trigat a imposar la divulgació d’informació relacionada amb el clima, com ho fan amb altres riscos financers. La Unió Europea ha estat a l’avantguarda de l’adopció de normes sobre la divulgació relacionada amb la sostenibilitat. A finals de 2019, la Comissió Europea va publicar el Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles (SFDR) per “avaluar els resultats de sostenibilitat dels productes financers” i evitar el “greenwashing”. L’SFDR, que va entrar en vigor el març del 2021, obliga els “participants en el mercat financer” a revelar tant els riscos relacionats amb l’ESG en les seves inversions com els “principals impactes adversos”, o els efectes negatius que podrien tenir sobre una sèrie de factors relacionats amb la sostenibilitat a l’economia real.

A finals de març d’aquest any, la SEC -que durant anys ha anat a la defensa dels seus homòlegs europeus pel que fa a la regulació relacionada amb el clima- va publicar una proposta de norma de 500 pàgines per obligar les empreses públiques nord-americanes i els emissors privats estrangers a informar sobre el clima. La norma proposada per la SEC s’enfronta a greus obstacles, com ara els litigis de les empreses i l’oposició dels congressistes republicans. Tot i això, molts dels principals bancs nord-americans, fons de pensions i altres inversors s’han unit per donar suport a la norma i el seu potencial per agilitzar la presentació de dades ESG i millorar l’accés.

Abordar la inversió responsable i sostenible

A més d’aquestes normes recents per estandarditzar la divulgació del risc climàtic, els reguladors mundials també han posat en marxa una sèrie de reglaments que pretenen definir i estandarditzar els productes i serveis ESG. Aquestes normes estan vinculades a la manca d’estàndards globals sobre com els inversors han de comercialitzar els fons etiquetats com a ESG i, en última instància, una explicació de per què el fons ha estat etiquetat com a “sostenible”.

La SEC va proposar recentment un parell de noves esmenes a la “Named Rules Act” de la Llei de Societats d’Inversió, en un intent de reforçar la transparència sobre el grau d’alineació entre els fons amb marca ESG i les estratègies i les carteres d’inversió que els sustenten. Dies després de l’anunci de la SEC, l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) va publicar un informe destinat a promoure la transparència i les directrius per a l’ús de termes relacionats amb la sostenibilitat en els noms dels fons. L’informe de l’ESMA té com a objectiu aportar precisió a una norma ja existent, la Taxonomia de la UE. La Taxonomia estableix una norma per determinar quines activitats econòmiques –incloses la venda i comercialització de productes financers– es consideren ambientalment sostenibles.

Anthesis pot ajudar les empreses a preparar-se per a aquest panorama tan canviant amb un enfocament que va més enllà de la informació financera obligatòria o requerida per mitigar els riscos que suposen l’amenaça més gran per a l’organització. Anthesis té una àmplia experiència en el desenvolupament d’informació sobre el canvi climàtic i el medi ambient, i hem treballat amb una àmplia gamma d’empreses, moltes del sector dels serveis financers. Podem treballar des de la realització d’una anàlisi d’alt nivell dels riscos i la divulgació fins a la realització d’un perfil més profund de riscos i oportunitats climàtiques que permeti desenvolupar la capacitat de recuperació de l’organització.

Explora els nostres serveis ESG

Notícies relacionades

Margaux Costas

Directora de Sostenibilitat Corporativa

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

Es posa en marxa el projecte Catcher del Programa Europeu Horizon

21 setembre, 2022 | Notícies,

El projecte Catcher, iniciat l’abril de 2022, té com a objectiu desenvolupar de tecnologia innovadora per aprofitar la humitat atmosfèrica i convertir-la directament en electricitat. La finalitat és avançar, optimitzar i ampliar una tecnologia que ja estava prèviament desenvolupada que converteix la humitat atmosfèrica en corrent elèctrica preparada per la seva ampliació i posterior integració al sistema elèctric existent a la UE pel seu ús general.

Catcher pertany al projecte Horizon, el principal programa de la UE en matèria d’investigació i innovació i compta amb socis de diversos països. En total, el projecte Catcher està format per set membres: Universidade Lusófona, la Royal Military Academy de Bruseles, CascataChuva, NanoMaterials R&D, Nanotechcenter, Synyo i Anthesis Lavola.

Anthesis Lavola com a membre de Catcher, col·laborarà de la mà del seu equip d’Economia Circular, en l’anàlisi de la sostenibilitat del cicle de vida, no només en l’avaluació ambiental dels impactes, sinó també en la dels impactes socials i econòmics.

Els objectius principals del projecte són:

AVANÇAR a la investigació “deep-tech” sobre la conversió de l’energia d’adsorció de la humitat atmosfèrica en energia elèctrica per proporcionar les bases de la tecnologia futura.
ACTUALITZAR els dispositius de conversió originals molt més enllà de l’estat actual mitjançant el desenvolupament i l’optimització d’un nou disseny d’adsorció d’aigua
AUGMENTAR la generació de portadors de càrrega mitjançant la millora de la capacitat d’adsorció del convertidor amb l’addició d’una membrana d’adsorció i de modificació del material.
ELABORAR la segona generació del prototip “d’humitat a electricitat”, 10 vegades més eficient en termes de producció d’energia, escalat a 1 m2 × 3 mm de panell únic que produeix 15-20W/m2.
VALIDAR la viabilitat tecnològica del dispositiu elaborat durant els cicles de treball.
AVALUAR la viabilitat ambiental, social i econòmica de la tecnologia de la tecnologia desenvolupada, la seva idoneïtat per a la transferència posterior i l’ampliació a innovacions que contribueixin als objectius de la UE per al 2050.

L’èxit del projecte està garantit gràcies a l’intercanvi de coneixements dins de la ciència dels materials, la física, la nanoelectrònica, la química verda, la nanoenginyeria, la sostenibilitat i el màrqueting de la investigació, a través de la col·laboració internacional i intersectorial de les diverses entitats investigadores i empreses altament qualificades participants.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

Fes que el teu esdeveniment sigui sostenible!

15 setembre, 2022 | Notícies,

Els esdeveniments es poden convertir en una plataforma impulsora per donar suport al desenvolupament sostenible, fomentant tant iniciatives socials i ètiques com ambientals. És per això que un esdeveniment té la virtut de ser un exemple i un gran aliat per impulsar la sostenibilitat i aportar de manera positiva en la lluita contra el canvi climàtic, a més de promoure, entre d’altres, ciutats netes, el consum responsable i la cura entre les persones.

Un esdeveniment sostenible és aquell conscient del seu entorn i impacte que incorpora criteris de responsabilitat social i ambiental en totes les fases. Per aconseguir un compromís real amb la sostenibilitat, un esdeveniment que pretengui ser sostenible, ha de comptar amb la voluntat i el lideratge de l’organització, i haurà de reflectir aquest compromís en les diferents fases de l’esdeveniment i en tota la cadena de valor, acollint una triple perspectiva (ambiental, social i econòmic), i seguint línies ètiques i de bon govern en la realització, com a part del seu compromís amb les necessitats de la ciutadania i anticipant-se als nous canvis legislatius.

Beneficis d’un esdeveniment sostenible:

Potencia la transparència generant confiança i més valor entre els grups d’interès (assistents, proveïdors, patrocinadors, aliats i altres).
Connecta amb la demanda del mercat actual que requereix cada cop més esdeveniments responsables i sostenibles.
Millora els processos i eines tenint cura dels recursos naturals i suposant estalvis en la gestió administrativa.
S’avança a les tendències prevenint, minimitzant i mitigant riscos financers, socials i ambientals.
Promou actituds proactives en aspectes sostenibles.

Conscients d’això, l’equip de Sostenibilitat Corporativa dona suport a diferents esdeveniments esportius, artisticoculturals i d’entreteniment per implementar Plans d’Acció Sostenibles, i que considera totes les fases de realització del mateix (des de la planificació a la clausura).

Aquesta planificació i gestió d’esdeveniments compta amb el suport dels diferents equips experts d’Anthesis Lavola; Net Zero, Gestió de residus, Comunicació i Disseny, entre d’altres. Aportant una mirada àmplia i completa en termes sostenibles segons necessitats i expectatives del mateix esdeveniment.

Durant els darrers anys Anthesis Lavola, en suport amb els seus partners, ha pogut assessorar, elaborar i executar plans de Sostenibilitat en diferents esdeveniments, aconseguint la incorporació d’accions com el càlcul de l’empremta de carboni per promoure un full de ruta de reducció de CO₂, el reciclatge d’envasos de vidre, formacions i protocol per a la prevenció d’assetjament a les instal·lacions o l’ús de plaques solars per a l’autoconsum d’energia renovable i neta, entre d’altres.

Descobreix com et podem ajudar

Noticias relacionadas

Tatiana Garcia

Mànager de serveis de Sostenibilitat Corporativa

Contacta con nosotros

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

La compensació de CO₂ amb projectes forestals és una bona idea?

5 setembre, 2022 | Notícies,

22 de febrer de 2022 | Entrevista amb Lars Hein, professor de Serveis Ecosistèmics de la Universitat de Wageningen

Cada cop més empreses s’adonen que han de fer alguna cosa per combatre el canvi climàtic. A més d’establir objectius de reducció de CO₂, la compensació de les emissions residuals s’ha ampliat enormement durant els darrers anys. Contribuir a un projecte forestal que generi crèdits de carboni és una bona manera de fer-ho. Però també hi ha crítiques. Estem aconseguint prou amb la compensació? I com se sap si el registre dels crèdits es fa correctament?

Per conèixer millor el funcionament dels projectes forestals, entrevistem Lars Hein, professor de Serveis Ecosistèmics de la Universitat de Wageningen, que ha visitat molts projectes al llarg de la seva carrera i vol explicar com funcionen.

Per què són importants els projectes forestals per assolir els objectius climàtics de París?

Perquè prop del 10% de totes les emissions de CO₂ del món procedeixen de la desforestació a les zones tropicals. A més, una part important es deu a la degradació de les torberes, que poden rovellar-se i cremar. Alhora, els boscos tenen un paper crucial en la solució del problema climàtic, perquè capturen el CO₂.

Per què la compensació es fa principalment amb els boscos als tròpics?

Hi ha tres raons per fer-ho. En primer lloc, els boscos tropicals estan sotmesos a una considerable pressió. Això té molts efectes secundaris negatius, com ara la pèrdua de biodiversitat. És crític aturar la desaparició dels boscos. A més, els boscos creixen més ràpid als tròpics, per la qual cosa els guanys de CO₂ es poden aconseguir més ràpidament. I, en tercer lloc, als tròpics hi sol haver pocs diners per a la gestió sostenible dels boscos. Això fa que la compensació sigui vital.

Quins tipus de compensació hi ha?

N’hi ha dues:

Reforestació: es replanta una zona en mal estat o on el bosc ha desaparegut del tot
Conservació dels boscos: protecció dels boscos que, altrament, serien talats. També s’anomena REDD+ (Reducció d’Emissions per Desforestació i Degradació dels Boscos)

El seguiment és molt important per a la qualitat dels crèdits de carboni. Per exemple, amb les imatges de satèl·lit es pot veure que el bosc segueix allà o, encara millor, que ha augmentat.

Com es fa el seguiment?

El seguiment és molt important per a la qualitat dels crèdits de carboni. Una bona manera de fer-ho és amb imatges per satèl·lit. Per exemple, es pot veure que el bosc continua allà o, encara millor, que ha augmentat. A partir d’aquestes imatges es pot deduir quina quantitat de CO₂ s’ha absorbit. Un sistema de verificació molt utilitzat per al seguiment de projectes forestals és el VCS (Verified Carbon Standard). Per garantir la qualitat dels crèdits, VCS fa servir normes. Això vol dir que tenen obligacions estrictes per al seguiment de les zones forestals i el seu control independent. A més, els criteris són cada cop més estrictes.

Fins a quin punt són fiables els projectes forestals?

Fa deu anys es podien qüestionar alguns projectes de compensació, però el mercat ha madurat molt des de llavors. Ara, els projectes forestals estan certificats segons les normes acceptades, com la VCS. Tots els crèdits es registren de forma centralitzada i pública per assegurar-se que només es venen una vegada. Les imatges per satèl·lit també són cada cop més precises. Així es pot concretar el seguiment: per exemple, aquest tros de bosc genera 10.000 crèdits i tots han estat registrats en els darrers 5 anys.

Cada projecte pren mesures per lluitar contra els incendis forestals, per exemple mitjançant una vigilància addicional durant la sequera. Si un tros de bosc es crema, s’absorbirà perquè part dels crèdits s’han dipositat en un anomenat buffer. Com més arriscat sigui el projecte, més gran ha de ser aquesta “assegurança”.

Quina és la teva experiència amb els projectes?

Treballo amb socis a Indonèsia, on també he visitat molts projectes forestals. És sorprenent que els projectes per als quals s’han venut crèdits de carboni estiguin entre les zones més protegides del país. La biodiversitat és alta, cosa que es pot veure a les fotos de les “càmeres trampa” amb molts animals. La gent paga inicialment pels crèdits de CO₂, però també es veu que el bosc i la biodiversitat són intactes.

La cooperació amb la població local també està millorant. Això és important, ja que les persones que viuen a la zona haurien de poder trobar feina allà, per exemple, implicant-les en el projecte com a gestors forestals o bombers. Els projectes generen diners que es poden gastar localment, per exemple amb l’agroforesteria (una combinació d’agricultura i arbres) o fabricant i venent productes de rotang. La condició és que la vida de la gent millori i que tot es faci a consulta amb la població local. Per garantir la biodiversitat i els aspectes socials en el projecte, cada cop més projectes forestals de VCS utilitzen la Climate, Community and Biodiversity Alliance (Aliança del Clima, Comunitat i Biodiversitat) (CCBA).

Hem de continuar explicant que la compensació no és LA solució, sinó que és part de la solució a la crisi climàtica.

També se n’ha criticat la compensació. Com podem fer-hi front?

És molt important que la compensació no sigui una excusa per no haver de fer res més. La majoria de les emissions de CO₂ procedeixen dels combustibles fòssils. Aquestes emissions s’han de reduir ràpidament; aquesta és la prioritat número 1. És important que cada any es faci un esforç per prendre mesures de reducció. Si com a empresa ja no pots reduir totes les emissions, pots utilitzar crèdits de carboni. A més, és molt raonable pagar la població local perquè protegeixi el bosc i per obtenir ingressos alternatius sense necessitat de talar. El bosc presta un servei a la resta del món, cal finançar-ho.

Per què és essencial la transparència?

Les empreses que treballen amb crèdits de carboni tenen l’obligació d’indicar què passa amb ells: quins boscos i quantes hectàrees es protegeixen amb els crèdits que compren, quines normes s’han fet servir. Tant pel que fa al clima com a la població local i la biodiversitat. Un estàndard com el VCS garanteix aquesta transparència i mostra el que rendeix la inversió. A més, és important continuar explicant que la compensació no és la solució, sinó que és part de la solució a la crisi climàtica.

Descobreix més sobre la Compensació de Carboni

Notícies relacionades

Ignacio Sojo

Gestor de Comptes i Consultor en Canvi Climàtic