Coneix el nou impost als envasos de plàstic no reutilitzables

30 novembre, 2022 | Reflexions,

El 9 d’abril del 2022 es va aprovar la Llei 7/22, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Aquesta llei incorpora l’impost sobre envasos de plàstic proposat des de la Unió Europea (UE) en el marc del “Green Deal” que permet implementar penalitzacions econòmiques destinades a augmentar la quantitat de plàstics que es reciclen al final de la seva vida útil.

L’1 de gener de 2023 entrarà en vigor un impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. La finalitat és fomentar la prevenció de la generació de residus d’envasos no reutilitzables i impulsar el reciclatge dels residus de plàstic i contribuir a l’economia circular d’aquest material.

D’acord amb la normativa, es considerarà envàs qualsevol producte destinat a prestar la funció de contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies. En conseqüència, aquest impost afectarà directament:

Els envasos no reutilitzables (bosses, film retràctil, safates, caixes…)
Semielaborats de plàstic destinats a l’obtenció de plàstic i productes que continguin plàstic destinat al tancament
Comercialització o presentació d’envasos no reutilitzables

El tipus impositiu serà de 0,45€ per kg de plàstic no reciclat. El % de plàstic reciclat exempt de pagament s’haurà d’acreditar mitjançant un certificat conforme compleix la Norma UNE –EN 15343:2008, emès per una entitat certificadora acreditada.

Descobreix més el nou impost sobre els envasos de plàstic

Els agents subjectes a l’impost seran el fabricant nacional, l’adquirent intracomunitari i l’importador.

El fabricant que realitza la primera venda o entrega haurà de pagar l’impost i el repercutirà a la factura de venda indicant taxa i kg de plàstic contingut al producte. Per a la resta de vendes o lliuraments posteriors només s’ha de consignar un certificat o s’ha d’indicar a la factura la informació sobre la taxa i el kg de plàstic del producte en el supòsit que l’adquirent ho sol·liciti.

L’importador d’envasos buits o amb producte per a la distribució posterior pagarà l’impost a l’entrada dels materials en el país. En cas de vendre els envasos o productes fora del territori nacional, se’n podrà sol·licitar la devolució.

Explora les claus per entendre la llei de residus actual

Com pot ajudar Anthesis Lavola?

Anthesis Lavola compta amb un equip d’experts en compliment normatiu que treballen al sector dels envasos i els residus que poden proporcionar orientació i suport a les empreses que necessiten complir amb la propera legislació, incloent-hi el nou impost sobre envasos plàstics a Espanya, i en altres països de la UE així com en el Regne Unit.

Anthesis Lavola pot oferir una exploració de l’horitzó regulador a través dels mercats globals per garantir que les empreses estiguin preparades per als canvis a la normativa. Els diferents enfocaments a tot Europa i la manca d’harmonització a la UE mostren un panorama poc clar i confús sobre els requisits que han de complir les empreses. L’equip d’experts d’Anthesis Lavola pot ajudar a entendre’l millor i a garantir-ne el compliment.

En l’àmbit estratègic, Anthesis Lavola també assessora en les fases de disseny dels productes i envasos, en la presa de decisions per la consideració d’aquest impost a través de l’estudi i valoració de diferents escenaris. També en l’elaboració de propostes de fulls de ruta amb l’objectiu d’incrementar la sostenibilitat del producte i/o envàs alhora que es redueix l’impacte econòmic de l’impost.

Notícies relacionades

People

Susanna Casanovas

Manager de Consultoria de Residus

Indíbil Batlle

Director de Consultoria de Residus Municipals

Contact amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Com afectarà la nova llei de mobilitat sostenible a les empreses?

| Reflexions,

Aviat, es preveu que s’aprovi la llei de Mobilitat Sostenible del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del govern d’Espanya (ara en fase d’avantprojecte). L’objectiu és constituir un marc normatiu que inclogui les polítiques de transport i mobilitat que s’adaptin més a les necessitats dels ciutadans i als reptes del segle XXI.

Aquesta llei es basa en quatre pilars fonamentals: la mobilitat com un dret social, una inversió més gran en els serveis existents, un sistema de transport digital i innovador i sobretot una mobilitat neta i saludable.

Pel que fa a aquest darrer punt, la llei introdueix mesures que afecten les infraestructures i equipaments de les administracions públiques, però també la mobilitat de les grans empreses.

Explora les subvencions d’ATM

“Els plans de transport sostenible al treball permeten assolir avantatges tant per a les persones treballadores com per a l’organització, traçant una estratègia que permeti ser més eficients i fomentant una mobilitat més segura i sostenible”.

Xavier Codina, Mànager de serveis de Ciutat i Territori

La nova normativa obligarà les empreses amb més de 500 persones treballadores –o de 250 empleats per torn– a desenvolupar un pla de transport sostenible per desplaçar-se a la feina. A més, aquells centres de treball amb més de 1.000 situats a municipis o àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants també hauran d’aplicar mesures que permetin als treballadors reduir la mobilitat en hora punta i promoure l’ús de mitjans de transport sostenibles.

El pla de Transport Sostenible al Treball és un document que recull totes les mesures impulsades per la direcció per racionalitzar els desplaçaments i reduir-ne l’impacte mediambiental. Al pla es pot contemplar: el transport col·lectiu, la mobilitat compartida, la mobilitat activa i teletreball o la flexibilització de l’hora punta, entre d’altres. Tot i això, totes les mesures primer s’han de pactar dins de l’organització. Finalment, es preveu un seguiment i una avaluació periòdica dels plans per assegurar-se que s’estan implementant correctament.

De moment no s’ha decidit el termini que tindran les empreses per implementar els plans, però està previst que tinguin entre 6 mesos i un any des del moment que s’aprovi la llei.

Com et podem ajudar?

Som experts en planificació de la mobilitat empresarial i acompanyem organitzacions i ciutats en el disseny i la implementació de polítiques, plans i accions per a una mobilitat sostenible i segura.

Analitzem i diagnostiquem escenaris a través d’estudis de mobilitat de centres de treball i parcs empresarials, definim objectius i estratègies i desenvolupem plans de mobilitat sostenible a nivell corporatiu, proposem accions que redueixin costos i emissions i millorin la seguretat i la responsabilitat social corporativa, i per últim, fem propostes per a la implantació i seguiment dels plans de mobilitat.

Subvencions destinades a l’elaboració de Plans de Desplaçament d’Empresa

L’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona ha aprovat i publicat les bases reguladores de les subvencions destinades a l’elaboració de plans de desplaçament d’empresa (PDE) i aviat es preveu que es publiqui la convocatòria. La finalitat principal d’aquesta ajuda és fomentar la realització d’un PDE i ajudar a incrementar el nombre d’empreses o equipaments amb un PDE aprovat i implementat d’acord amb les instruccions d’ATM.

El PDE és molt recomanable tant pels grans centres generadors de mobilitat com per a la petita i mitjana empresa. És un instrument bàsic per optimitzar la mobilitat dels treballadors i visitants i afavorir mitjans de transport alternatius que tinguin un impacte ambiental molt menor que el vehicle privat.

A continuació, us detallem les principals característiques de l’ajut, a qui va adreçat i els terminis a tenir en compte.

Actuacions subvencionables

Es podrà accedir a les subvencions sempre que l’elaboració del PDE s’hagi fet d’acord amb la metodologia fixada per l’ATM a la seva pàgina web. Caldrà seguir la metodologia proposada per l’ATM i les actuacions hauran d’anar encaminades a garantir la conservació dels objectius ambientals, energètics, de costos i d’accidentalitat fixats en la metodologia. En cas de voler fer qualsevol modificació metodològica, aquesta haurà de ser autoritzada per l’ATM.

Només es podrà accedir a les subvencions si es compleixen les condicions que s’estableixen a les bases reguladores i si s’acredita el cost de la realització del PDE per mitjà de la factura o factures corresponents.

Es recorda que només seran subvencionables aquells PDE que s’hagin elaborat amb data posterior a la publicació de la convocatòria.

A qui va dirigit?

Poden optar a aquestes subvencions aquelles persones físiques o jurídiques de l’àmbit de l’ATM que disposin de:

Edificis centres de treball i complexos on treballin més de 50 persones.
Establiments comercials amb superfície de venda superior a 2.500 m².
Edificis per oficines amb un sostre de més de 5.000 m².
Instal·lacions esportives / lúdiques / culturals, amb un aforament superior a 1.000 persones.
Clíniques, centres hospitalaris i similars amb una capacitat superior a 100 llits
Centres educatius amb una capacitat superior a 500 alumnes.
Altres implantacions que puguin generar de forma recurrent un nombre de viatges al dia superior a 2.500.

Com a novetat, també es preveu la possibilitat que diferents empreses que comparteixen un mateix edifici o ubicades en emplaçaments molt propers, facin un PDE de forma conjunta.

Terminis

El termini màxim entre la reserva inicial de l’ajut i la seva acreditació efectiva serà d’un (1) any. Superat aquest període, es perdrà la subvenció.
El termini per a sol·licitar l’ajut serà de tres (3) anys a comptar des de la publicació de la Resolució de convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o fins a esgotar el pressupost màxim fixat.

Com et podem ajudar?

Comptem amb un equip d’experts que pot acompanyar a les empreses en la tramitació d’ajudes, a elaborar els Plans de Desplaçament d’Empresa i assessorar en el procés de tramitació amb l’Autoritat de Transport Metropolità.

A més a més, també tenim una llarga experiència donant suport en la implementació de les mesures que s’inclouen als PDEs.

Notícies relacionades

Xavier Codina

Mànager de serveis de Ciutat i Territori

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

Es posa en marxa la Llei catalana de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari

22 novembre, 2022 | Notícies,

El Parlament de Catalunya va aprovar el 4 de març de 2020 la Llei catalana de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari amb l’objectiu de reduir a la meitat els residus les pèrdues i el malbaratament a la meitat per 2030. Per aconseguir-ho, la llei comprèn totes les etapes de la cadena alimentària, amb una visió transversal i multiactor, i prioritza la prevenció en origen respecte a la redistribució d’excedents. Al llarg del 2023, està previst que les regulacions pertinents s’aprovin i es posi en marxa el desplegament de la normativa.

Aquesta llei genera una oportunitat engrescadora per a tots els grups d’interès i agents de la cadena alimentària. Els agents implicats tenen una oportunitat d’aconseguir que la lluita contra les pèrdues i malbaratament alimentari es converteixi en un benefici tant per l’activitat com pel medi ambient a través de l’economía circular i l’eficiència de recursos.

*Font: “Guia per a la implantació d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries” (2020), Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Objectiu

El principal objectiu d’aquesta llei és aconseguir l’acompliment de l’ODS 12.3: reduir les pèrdues i malbaratament alimentari en un 50% al 2030. En l’àmbit mundial, la FAO estima que un terç dels aliments produïts acaben esdevenint residu cada any. A Catalunya, encara no es tenen dades sobre la magnitud total d’aquesta xifra, però ja se sap que, des de l’etapa de distribució al detall fins als consumidors, el volum anual d’aquest residu és de 262.771 tones. Amb la llei aprovada es pretén quantificar aquesta dada de forma concreta.

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular també estableix a la reducció en un 50% dels residus alimentaris per capità en la producció primària, en la transformació i la fabricació, en la venda al detall i altres tipus de distribució d’aliments, en restaurants i serveis de menjars, així com a les llars en línia amb els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides per al 2030.

Obligacions

Les regulacions que estipula la llei aprovada el 2020 entraran en vigor aquest 2023. Durant aquest any, el Govern desplegarà les accions i els deures que cada agent de la cadena alimentària haurà de complir obligatòriament. A continuació, en destaquem algunes:

Productors i fabricants: integrar els principis de reducció de pèrdues i malbaratament alimentari a l’estratègia de Responsabilitat Social Corporativa.
Emmagatzematge i distribució: posicionar la marca amb responsabilitat social i ambiental a través d’accions per reduir les pèrdues i malbaratament alimentari i informar els consumidors sobre hàbits de consum responsables, així com fer acords amb proveïdors i altres empreses per a acomplir la priorització de les accions de prevenció.
Hotels i restauració:
- Separar la recollida dels residus orgànics, detectar aquells recursos que es podrien aprofitar i promoure el consum de productes de temporada i de proximitat.
- Implementar programes educatius per a entitats que operen càterings i menjadors escolars.
- Facilitar que els consumidors s’enduguin el menjar sobrer sense cost addicional.
- Administració pública: integrar noves clàusules en els contractes i concursos públics per a prevenir el malbaratament i les pèrdues alimentàries; recollir dades de generació i prevenció de malbaratament i pèrdues alimentàries, i elaborar un Pla Estratègic Català.

La següent priorització d’accions s’aplicarà com a obligació per a tots els agents de la cadena: prevenció del residu, destinació per a consum humà, alimentació animal, valorització material (usos industrials), valorització material (compostatge), valorització energètica (biogàs), altres valoritzacions energètiques i eliminació. A banda, s’estableix un seguit d’obligacions comunes per a tots els agents excepte les microempreses:

Elaborar un PLA ESTRATÈGIC de prevenció i reducció de pèrdues i malbaratament alimentari.
MESURAR i INFORMAR, anualment, els indicadors de seguiment.
QUANTIFICAR la donació d’aliments per a consum humà o alimentació animal.

Llegeix més sobre el malbaratament alimentari

Quins són els 10 principis per implementar un Pla Estratègic de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari?

Definir els objectius estratègics del pla.
Designar un equip de treball i /o persona responsable.
Descriure els fluxos del procés de producció.
Quantificar les pèrdues i malbaratament alimentari a través d’una sèrie d’indicadors (petjada de carboni, petjada hídrica, etc).
Analitzar les causes i definir les accions de prevenció i reducció.
Identificar punts crítics i definir les mesures correctives.
Formar el personal.
Desenvolupar un sistema de monitorització, documentació i registre.
Comunicar els resultats assolits.
Verificar i actualitzar el pla.

Anthesis Lavola té una àmplia experiència en tot el procés de prevenció del malbaratament alimentari, des del mesurament fins a l’elaboració d’estratègies i d’informes. Fa molts anys que donem suport a la nostra llista de clients per impulsar la sostenibilitat a tota la cadena de subministrament d’aliments, incloses les dels sectors de venda al detall de comestibles, hoteleria, càtering i fabricació d’aliments i begudes.

Els nostres experts ofereixen ajuda pràctica a aquells que busquen reduir el malbaratament alimentari mitjançant l’avaluació del cost real dels residus, l’elaboració de plans d’acció per abordar els residus, la creació d’un llegat i la promoció de canvis a llarg termini.

Si voleu activar aquesta transició cap a la lluita contra les pèrdues i malbaratament alimentari i alhora reforçar els aspectes competitius relacionats amb la implantació d’aquesta llei, podeu contactar amb les nostres expertes.

Equip

Alba Cánovas

Mànager de Serveis d'Economia circular

Susanna Casanovas

Manager de Consultoria de Residus

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

Es presenta l’inventari del patrimoni pesquer i aqüícola dels municipis del Mar de l’Ebre

21 novembre, 2022 | Notícies,

El 16 de novembre es va presentar a la Confraria vella de l’Ametlla de Mar l’inventari del patrimoni pesquer i aqüícola dels municipis del Mar de l’Ebre amb l’objectiu de posar en valor la riquesa cultural del món pesquer i aqüícola.

L’inventari del patrimoni pesquer i aqüícola dels municipis del Mar de l’Ebre (l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, la Ràpita i Alcanar) inclou tant el patrimoni immoble (llotges, ports, barraques de pescadors, barris mariners…) com el patrimoni material (instruments de pesca, embarcacions, eines…) i immaterial, que comprèn el conjunt de coneixements i habilitats que tenen els pescadors.

Ha estat un encàrrec del Grup d’Acció Local Terres de l’Ebre en el marc dels ajuts per a l’aplicació del desenvolupament local participatiu lligat a l’objectiu estratègic número 5 de l’estratègia del grup “Foment de la cohesió social i la recuperació i protecció del patrimoni cultural de la zona”.

L’equip de Ciutat i Territori d’Anthesis Lavola ha participat en la redacció del document juntament amb Neus Roca Cambras, de Land-up. També s’ha comptat amb la col·laboració dels Serveis Tècnics de Turisme i Patrimoni dels ajuntaments implicats, les Confraries i Associacions aqüícoles, els Serveis territorials de Cultura i d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de les Terres de l’Ebre i els tècnics del Museu de les Terres de l’Ebre.

S’han consultat les diferents fonts d’informació existents en els catàlegs municipals, els elements inventariats per la Generalitat de Catalunya, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, la xarxa de museus existents, l’IPCITE, etc., i s’han mantingut trobades amb representants dels diferents municipis i confraries. També s’han realitzat entrevistes personals a persones clau i treball de camp per a localitzar nous elements lligats amb el passat i present del sector pesquer i aqüícola.

S’incorporen un seguit de línies transversals per teixir una xarxa de relacions entre ells per visualitzar-los no com a elements individuals, sinó formant part d’una comunitat. Les línies transversals estan relacionades amb: les feines realitzades per les dones tradicionalment des de terra, els valors terra endins, els valors mar endins, la relació entre pesca i vida i els diferents oficis i tradicions.

Aquest inventari vol ser un punt de partida per a la difusió i posada en valor del ric patrimoni pesquer i aqüícola del Mar de l’Ebre que, de la mateixa manera que el delta, està en procés de desaparició. Es pretén que sigui una eina viva, construint un marc preferentment digital que possibiliti la consulta i la implementació de les entitats i administracions implicades en el GALP, i a partir del qual puguin sorgir estudis específics i iniciatives de difusió i preservació.

L’inventari recull prop de 150 elements entre conjunts i elements arquitectònics, béns arqueològics, béns naturals, béns ambientals o paisatgístics, béns etnològics o socials, béns materials i béns immaterials, prop de la meitat dels quals estaven ja inventariats o protegits mitjançant diferents instruments. La resta, en canvi, es compilen per primer cop.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

Com es pot viure amb escassetat d’aigua?

15 novembre, 2022 | Som Natura,

Fa un parell de mesos vam parlar de com Doñana s’havia assecat quasi per complet per culpa de la sobreexplotació dels aqüífers i de la intensa sequera que està vivint tot el país. Una sequera intensificada pels efectes de la crisi climàtica.

La manca d’aigua és un dels principals limitadors a l’hora de sobreviure en un entorn, per no dir el principal. Sense aigua és quasi impossible viure. Si no només cal veure l’ingent nombre d’elefants, zebres, girafes i altres animals que han mort per la sequera que afecta Kènia. Una sequera que també està tenint greus afectes per a la població local, ja que més de 4 milions de persones es troben en situació d’inseguretat alimentària.

Si ens fixem en els diferents ecosistemes que hi ha al planeta, aquells que tenen una menor quantitat d’aigua, és a dir els deserts, són els que tenen una menor biodiversitat. I, a causa de la crisi climàtica, deserts com el del Sàhara s’estan expandint, posant en risc a moltes espècies que veuen com la quantitat d’aigua disponible disminueix, amb el consegüent impacte en les persones.

Fa un temps ja vam parlar de projectes per evitar aquest fenomen i a la COP 27, que s’ha dut a terme durant aquest novembre a Sharm el Sheij, Egipte, també s’ha posat sobre la taula la problemàtica de la manca d’aigua amb una taula rodona per assegurar l’accés d’aquest recurs i diverses reunions per buscar solucions a altres efectes negatius vinculats amb l’aigua. Tot i això, en moltes ocasions només cal mirar la natura per trobar la solució a molts dels problemes que ens afecten. Hi ha moltes espècies adaptades a l’escassetat d’aigua i la sequera, per no dir les que viuen directament en deserts. I no cal anar molt lluny per trobar-les: el mateix clima mediterrani està ple d’espècies que estan adaptades a la poca quantitat d’aigua.

Evitar la pèrdua d’aigua

Les plantes, per la seva vida immòbil, són les que poden patir més els processos de sequera i per això han desenvolupat diversos mecanismes per evitar la pèrdua d’aigua i potenciar la seva acumulació quan plou. La majoria d’aquestes adaptacions es mostren a les fulles, ja que són les estructures que tenen una superfície més gran, cosa que les fa propenses a la deshidratació.

L’esclerofil·la, observada en plantes com l’alzina (Quercus ilex) o el boix (Buxus sp), és l’enduriment del teixit que forma la fulla, de manera que no es trenca quan els estomes (les estructures que permeten l’entrada i la sortida de gasos i aigua a la fulla) s’obren i es tanquen, controlant millor la transpiració.

Per evitar la pèrdua d’aigua també hi ha plantes que tenen fulles amb una superfície menor per reduir l’àrea en contacte amb l’exterior, com els pins, o que inclús les han convertit en espines, com l’argelaga (Genista scorpius). D’altres, el que fan és mantenir les fulles tot l’any, són perennes, com la resta de plantes mencionades.

Altres plantes modifiquen la seva morfologia per acumular aigua en el seu interior, com els cactus o els baobabs. A la regió mediterrània podem trobar diverses plantes que usen aquesta estratègia, com la figuera de moro (Opuntia ficus-indica) o l’agave (Agave americana), tot i que es tracta d’espècies exòtiques i ja estaven adaptades a aquest fenomen al seu lloc d’origen.

També hi ha plantes que mostren adaptacions a nivell fisiològic, regulant la producció d’hormones o altres compostos per modificar processos que estan relacionats amb la fotosíntesi. És el que s’ha vist amb diferents plantes d’ordi provinents de clima mediterrani i de clima desèrtic. Les de clima desèrtic redueixen la seva activitat quan hi ha una menor disponibilitat d’aigua.

Aconseguir aigua d’on no n’hi ha

Els animals, per altra banda, tenen l’avantatge de la mobilitat. Moltes espècies migren a zones amb condicions més favorables. Qui no ha vist als documentals ramats d’elefants, antílops, zebres, nyus i altres mamífers africans que es desplacen milers de quilòmetres buscant zones amb aigua?

Però els animals que no tenen una capacitat de desplaçament gran posseeixen adaptacions que els permeten sobreviure en entorns desfavorables. Algunes espècies poden sobreviure llargs períodes de sequera en forma d’ou, com un petit invertebrat que trobem a Catalunya anomenat tortugueta (Triops cancriformis): quan torna a ploure, neixen els individus i completen el seu cicle vital. Si deixa de ploure, els ous romandran en el substrat fins que torni a haver-hi precipitació.

D’altres aprofiten la humitat ambiental per obtenir aigua. Això és típic d’animals de zones desèrtiques quan, a l’alba, l’escassa humitat precipita i es formen gotes sobre el seu cos, tal com fa l’escarabat del gènere Onymacris, que habita el desert del Namib. Quan l’aigua es condensa al seu cos, dirigeix les gotes fins a la boca per poder beure. Quelcom semblant fa el diable espinós o moloch (Moloch horridus), un rèptil australià, que en entrar en contacte amb l’aigua (sigui una bassa o una gota que cau d’una planta), la seva pell condueix el líquid cap a la boca.

Una altra adaptació és la que mostra la rata cangur (Dipodomys sp), que viu als deserts d’Estats Units: no beu aigua en tota la vida, sinó que l’absorbeix del seu aliment. I no podem oblidar la capacitat d’emmagatzemar aigua que tenen els camells, capaços de passar dies sense beure aprofitant tot el líquid que havien ingerit prèviament.

Amb l’excepció de la tortugueta, cap d’aquests animals viu en hàbitats mediterranis i tampoc en tenim amb unes adaptacions tan extremes. Això fa pensar que si els períodes de sequera s’incrementen i els ecosistemes que coneixem també s’acaben modificant, moltes espècies que tenim ara mateix podrien extingir-se.

Potser algunes espècies desèrtiques ampliaran la seva distribució i serà habitual veure-les en zones mediterrànies, entre les plantes autòctones que puguin sobreviure a les condicions futures. En el cas de les plantes, conèixer les seves adaptacions pot ser molt útil a l’hora de desenvolupar cultius més resistents a la sequera i minimitzar els impactes en l’alimentació per a les persones.

La crisi climàtica suposa una amenaça per a molts animals i plantes i l’increment previst de les sequeres és un avís per tots aquells organismes que no presenten adaptacions davant d’aquest fenomen: són els que notaran més els efectes de l’escassetat d’aigua. Els nostres boscos cada cop patiran més i, per aquest motiu, cal una gestió adequada d’aquests entorns que afavoreixi la seva adaptació a les noves condicions. Tot i això, la principal acció que hem de dur a terme és reduir les emissions i protegir els espais naturals per trobar una solució a la situació actual i evitar la pèrdua de gran part de la biodiversitat.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

Anthesis Lavola guanya el premi Energy Efficiency Award per un projecte educatiu de neutralitat climàtica

| Cas d'Èxit,

Sanctuary, una immobiliària britànica que treballa al voltant de la construcció d’habitatges sostenibles i assequibles, va demanar la realització d’un estudi sobre com adaptar una de les instal·lacions per assolir la neutralitat de carboni o ser Net Zero. L’equipament, anomenat ‘Blacon Adventure Playground’, i la seva àrea infantil estan a la ciutat de Chester i són una atracció molt popular entre les famílies de la zona. Són unes instal·lacions que ofereixen espais per jugar tant a l’interior com a l’exterior.

Sanctuary va comptar amb l’assessorament d’especialistes en descarbonització Net Zero per enfocar tècnicament les obres de modernització i decidir quina combinació de mesures tindria l’impacte més significatiu en la reducció de carboni. A més, el client també necessitava suport per involucrar i sensibilitzar usuaris sobre l’eficiència energètica, en el context de l’emergència climàtica.

Anthesis es va encarregar de fer una avaluació detallada de les opcions per identificar la línia de base de carboni i modelar les combinacions de mesures de treball de readaptació que fossin viables per a l’organització i l’equipament, i que poguessin maximitzar els beneficis de la reducció de carboni.

A continuació, Anthesis va elaborar les especificacions tècniques de disseny per a les tecnologies següents:

Bombes de calor
Il·luminació LED amb controls
Plaques (solars) fotovoltaiques (PV)

Anthesis va calcular llavors les emissions de carboni residuals i va assessorar Sanctuary sobre com compensar-les per assolir el nivell Net Zero. Això es va completar amb altres recomanacions, com la instal·lació de ruscs d’abelles, la recollida d’aigua de pluja i altres mesures de sostenibilitat.

Per donar resposta a la necessitat de sensibilitzar els usuaris, l’equip d’educació d’Anthesis Lavola va conceptualitzar i dissenyar un joc sobre eficiència energètica i beneficis mediambientals de la descarbonització en el context de la crisi climàtica. El resultat va ser un joc educatiu de gran format, destinat al públic familiar, que també es pot instal·lar en format d’exposició.

El recurs educatiu consta d’un dau gegant i tres cases de grans dimensions on els participants han d’incorporar diferents fitxes, escollint les opcions més sostenibles per a la il·luminació, refrigeració i calefacció, entre altres aspectes. També s’ha elaborat un joc digital amb tres minireptes i un vídeo que posa en context l’estratègia Net Zero i la contribució de mesures d’estalvi energètic i d’eficiència per fer front al canvi climàtic.

L’equip de disseny d’Anthesis Lavola es va ocupar de crear una imatge gràfica i un disseny atractiu per al recurs educatiu, a través d’uns personatges simpàtics que guien els usuaris a través del joc. Per a la producció, es va tenir en compte un format adaptable als requisits d’ús en espais interiors i a l’exterior, i per ser utilitzat com a joc o exposició.

Janine Crockett, Directora de Sostenibilitat de Sanctuary, va dir:

“La sostenibilitat és fonamental per a tot el que fem a Sanctuary, i estem compromesos a marcar una diferència positiva a llarg termini per als nostres residents i a les nostres comunitats locals.

“Ens va impressionar el suport i l’experiència d’Anthesis i estem encantats amb els resultats del projecte. Ja hem reduït les emissions de carboni al parc infantil en més de cinc tones a l’any, cosa que tindrà un impacte significatiu, i hem vist un veritable entusiasme dins de la comunitat local per aprendre més sobre el canvi climàtic i com tothom pot marcar la diferència.”

Sanctuary va completar la remodelació de l’equipament Blacon Adventure Playground, el seu primer projecte de remodelació de carboni Net Zero. Els materials interactius produïts per Anthesis es van fer servir per involucrar la comunitat local i sensibilitzar el públic adult i infantil sobre la crisi climàtica i el projecte de descarbonització.

El projecte va ser reconegut posteriorment als National Energy Efficiency Awards 2022, obtenint el tercer lloc en la categoria de Multi-measure Project.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

La desconeguda importància dels fongs

| Som Natura,

Amb la tardor ben avançada, segur que has tingut l’oportunitat de sortir a passejar tranquil·lament per un bosc. I al cap d’una estona de caminar potser has trobat, en un raconet ombrívol, una petita joia daurada sobresortint entre la molsa: un rossinyol (Cantharellus sibarius)!

Aquesta escena no és la més comuna, ja que habitualment cal fer una cerca activa, però il·lustra un fenomen que s’estén per les arbredes durant aquesta època: la presència de tot tipus de bolets, diferents segons el bosc on ens trobem. I d’aquí, si se saben identificar correctament, en surt la fantàstica gastronomia que hi ha durant la tardor.

Deixant de banda com es recullen (arrencar versus tallar) i que també se’n poden trobar a la primavera (cas de les múrgoles, gènere Morchella), és important saber que els bolets són bàsicament una estructura reproductiva del fong que hi ha sota els nostres peus. Aquesta estructura que ens agrada és només la part visible d’un tipus d’organisme que, en general, és molt incomprès. Els fons s’associen habitualment a humitat, malalties, lesions i intoxicacions, però es tracta d’una de les peces clau presents en qualsevol ecosistema.

Recicladors, internet del bosc, capturadors de carboni

La seva funció és vital per al bon funcionament del cicle dels nutrients, ja que aprofiten la matèria en descomposició del sòl i retornen nutrients que poden ser aprofitats per les plantes, aliment dels herbívors i aquests, alhora, dels carnívors. Quan aquests tres nivells moren, tornen al sòl on alimenten als fongs. Es tanca el cercle dels nutrients, en un exemple claríssim d’economia circular natural. Com sempre, no cal mirar massa lluny per trobar solucions i mecanismes que funcionen per aconseguir un món més sostenible.

I no només són els recicladors dels ecosistemes terrestres (junt també amb altres descomponedors com bacteris o invertebrats), sinó que també ajuden als arbres en l’obtenció de nutrients combinant els micelis (estructures dels fongs semblants a arrels) amb les mateixes arrels de les plantes, en un conjunt anomenat micorriza. Es tracta d’una combinació simbiòtica en la qual ambdós organismes en surten beneficiats. A més, per molt sorprenent que sembli, els arbres usen els micelis per enviar-se informació els uns als altres en una xarxa anomenada, en anglès, wood wide web.

Però hem de saber que la funció dels fongs encara va més lluny, ja que les àmplies xarxes de micelis i la seva relació amb les plantes els permeten capturar enormes quantitats de carboni. Més que els arbres sols. Si això es potenciés, es podria arribar a compensar la mateixa quantitat de carboni que s’emet avui dia. Per aquest motiu, el manteniment de la biodiversitat dels sols i de la comunitat fúngica és una acció necessària per mitigar la crisi climàtica.

El canvi climàtic afecta també als fongs

Ara, com a tot organisme vivent a la Terra, la crisi climàtica també afecta els fongs. Un estudi recent a Catalunya analitza l’impacte que pot tenir el canvi climàtic sobre la producció de bolets. Tenint en compte que el negoci dels bolets a Catalunya es xifra entre 16 i 26 milions d’euros a l’any, segons dades de 2009, és necessari conèixer com pot canviar la seva producció per veure els efectes ecològics i econòmics.

L’estudi, realitzat només en pinedes, mostra que els bolets més afectats són els que se situen en boscos subalpins, mentre que els que creixen en zones menys elevades no es veurien alterats. I és sobretot l’augment de temperatura el factor que més afecta els bolets. Amb els escenaris de major escalfament, la reducció en la productivitat podria arribar fins al 50 %. Tot i això, no es descarta que el descens en la precipitació pugui afectar també.

A més, els bolets que patirien més els efectes de la crisi climàtica serien els micorrízics, que són els que representen la major part de la biomassa total de bolets als boscos catalans. Cosa que significa que alguns dels bolets més apreciats gastronòmicament, com el mencionat rossinyol, el rovelló (Lactarius sanguifluus) o el pinetell (Lactarius deliciosus), serien dels que més patirien les conseqüències.

I en ser bolets que fan micorrizes amb les plantes, principalment amb els pins, això afectaria també al creixement i a l’obtenció de nutrients per part d’aquests arbres. De manera que aquesta escassetat es podria afegir a la manca d’aigua a causa de les sequeres i incrementaria el seu risc de mortalitat.

Conèixer els efectes de la crisi climàtica als fongs és necessari per definir estratègies adequades de gestió dels boscos i els ecosistemes terrestres amb l’objectiu de mitigar aquesta problemàtica i mantenir els serveis ecosistèmics que ofereixen els fongs.

Així que un altre cop que passegis per un bosc i vegis un bolet, a part de pensar en el remenat que faràs per sopar, pensa que a sota seu hi ha tota una gran xarxa que ajuda al bon funcionament de l’hàbitat i que captura una gran quantitat de carboni. Un exemple claríssim de com depenem de la natura i de la necessitat de conservar-la per a la nostra supervivència.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

La mitigació i l’adaptació climàtica són més crucials que mai per a la COP 27

10 novembre, 2022 | Reflexions,

L’article original es pot trobar a la pàgina web de Climate Neutral Group (CNG), que forma part d’Anthesis Group.

Aquesta setmana va començar la 27a edició de la Conferència de les Parts (COP) de la Convenció Marc de Nacions Unides contra el Canvi Climàtic (CMNUCC) a Sharm el-Sheik (Egipte). Els efectes del canvi climàtic són evidents a tot el món i han afectat la vida de moltes persones, així com el medi ambient. Per als països vulnerables, l’impacte negatiu ha esdevingut una realitat quotidiana. Aquest any, “Pèrdues i danys” serà un tema central a la COP, i els debats plenaris se centraran en l’adaptació, el finançament del clima, la seguretat alimentària i la restauració de la naturalesa i la biodiversitat. Una visió general de l’agenda de la COP suggereix que la mitigació és de gran importància, i la “Descarbonització” és un tema candent també.

Des de l’adopció de l’Art. 6 a l’operativitat

La COP de l’any passat a Glasgow va ser crucial perquè s’hi van adoptar les normes per al mercat mundial del carboni en el marc de l’Acord de París (l’anomenat article 6). L’adopció d’aquestes normes significa que ara els països també podran invertir en projectes de reducció i segrest d’emissions d’altres països per ajudar a complir part dels objectius climàtics propis. També es va acordar que l’antic Mecanisme de Desenvolupament Net (MDL) del Protocol de Kyoto serà substituït per un nou mecanisme en virtut de l’article 6.4 de l’Acord de París.

Canvis al Mercat Voluntari de Carboni (MVC)

Els crèdits de carboni que compren els clients d’Anthesis Group per a la compensació voluntària són majoritàriament emesos pels estàndards de carboni Gold Standard i Verra. Creiem que les normes de l’Art. 6 no tindran cap impacte en el mecanisme de compensació voluntària. Tot i això, és possible que els països vulguin fer convergir l’article 6 i les pràctiques del mercat voluntari de carboni pel que fa als projectes nacionals. Per això, Anthesis Group seguirà aquesta evolució de prop.

La COP 27 té una importància especial, ja que l’Òrgan de Supervisió que supervisa el Mecanisme de l’Article 6.4 haurà de decidir com s’emetran i utilitzaran els darrers crèdits del Mecanisme de Desenvolupament Net (MDL), així com la manera com els projectes existents del MDL passaran al nou mecanisme.

La compensació contribueix al finançament del clima

Amb una quota del 5% dels ingressos, el nou Art. 6.4 finançarà el Fons d’Adaptació per ajudar a subvencionar les mesures de protecció dels països més vulnerables davant de les amenaces climàtiques (inundacions i sequeres). Aquesta és una altra raó per la qual els mercats de carboni són importants. Per donar una idea de la seva importància, el copresident del Centre Mundial d’Adaptació (GCA), Feike Sijbesma, va arribar a afirmar que “el 80% del finançament de l’adaptació ha de procedir del sector privat” a la cimera del GCA celebrada a Rotterdam el mes passat.

Per això, el món necessita tant un mercat de carboni voluntari com un de reglamentari que permeti a les empreses i als països participar en transferències efectives de finançament i dels crèdits de gasos d’efecte hivernacle derivats d’aquest finançament (compensacions de carboni), en un sistema de comptabilitat de carboni transparent i just.

L’article 6.4 permetrà als països en vies de desenvolupament un accés més gran als mercats

El Mecanisme de l’article 6.4 està dissenyat per incentivar el sector privat a emprendre activitats i accions de mitigació arreu del món en sectors diversos, com l’eficiència energètica i el transport. Això permetrà el desenvolupament de crèdits de carboni que poden ser transferits internacionalment i utilitzats a altres països per complir els objectius de les Contribucions Determinades a Nivell Nacional, altres iniciatives internacionals de mitigació com la de l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI a través de CORSIA ), o en mercats voluntaris per a les responsabilitats socials i de cooperació.

Importància del desenvolupament de projectes de compensació de carboni

Aquest any totes les parts s’han de reunir per negociar les normes per les quals s’ha de regir aquesta nova entitat de l’article 6. Per a una empresa com Anthesis Group, l’activitat de la qual se centra en la reducció d’emissions, el desenvolupament de compensacions de carboni i el comerç de carboni, aquestes dues setmanes tindran una gran repercussió en el desenvolupament del mercat els anys vinents. No només això, sinó que, com a empresa, seguim convençuts que el desenvolupament d’un mercat vibrant, per finançar projectes de restauració i eliminació de carboni basats en la natura (boscos, manglars, agricultura regenerativa), és fonamental si volem tenir alguna esperança de mantenir l’escalfament global molt per sota dels 2 graus centígrads i, amb sort, per sota dels 1,5 graus.

En aquesta edició de la COP, les pèrdues i els danys climàtics són un dels temes centrals i és una prioritat clara quan es tracta dels projectes de compensació de carboni.

Desastres climàtics assolen tots els racons del món, i cada any que passa la situació empitjorarà. A més, els països que menys contribueixen al canvi climàtic són els que n’estan pagant més les conseqüències. La nostra és la responsabilitat de compensar les nostres emissions i gestionar el llegat que deixem perquè no ho hagin de fer les generacions futures.

A Anthesis Group ho tenim molt clar. Ens hem de fer responsables del nostre llegat climàtic. Les generacions futures no poden pagar els nostres deutes, hem d’accelerar la transformació i eliminar el nostre impacte climàtic.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

T’expliquem la legislació CSRD de la UE i com t’afectarà

| Reflexions,

Què ha passat?

El 10 de novembre del 2022, el Parlament Europeu va votar “SÍ” a la proposta de Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD). La legislació es va proposar l’abril del 2021 i es va arribar a un acord amb esmenes a l’estiu del 2022. S’espera que les empreses compleixin aquest projecte de llei, començant per les companyies més grans per a l’any fiscal del 2024, altres grans empreses per al 2025, i les petites i mitjanes empreses (PIMES) per a l’any 2026. El CSRD forma part d’un programa més ampli, l’European Green Deal, que fins ara ha suggerit altres legislacions com el Reglament de Taxonomia Europeu o el Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles.

La Directiva ajudarà que els informes de sostenibilitat s’acostin més als estàndards de fidelitat dels informes financers i influirà significativament en les dades sobre sostenibilitat que es publicaran, en la manera com es recopilaran i en els processos que s’han d’establir per complir els requisits addicionals de la legislació. Els efectes afectaran directament tant les organitzacions -dins i fora de la UE- responsables de l’elaboració d’informes sota les normes de la CSRD, com indirectament a les organitzacions que hi competeixen o que formen part en les seves cadenes de valor.

Què és el CSRD?

La “Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) és una nova llei que regula els requisits per a l’elaboració d’informes de sostenibilitat a la UE i suposa un important avenç respecte als actuals i relativament limitats requisits de la UE en matèria d’informes de sostenibilitat.

Per a qualsevol empresa que presenti aquesta informació, la Directiva sobre Informes de Sostenibilitat estableix nous requisits quant als continguts, el format i els processos relacionats amb aquests. La llei també exigeix que es desenvolupin noves normes europees d’informació sobre sostenibilitat (ESRS)* i defineix el contingut sobre el qual les empreses han d’informar.

La CSRD també amplia el nombre d’empreses amb activitats a la Unió Europea que han de complir els requisits d’informació obligatòria. Els seus efectes afectaran inevitablement les empreses amb seu fora de la UE, ja sigui directament o indirectament, a través de la competència i la cadena de valor.

*European Sustainability Reporting Standards

Les organitzacions han de proporcionar “la informació necessària per entendre els impactes de l’empresa en matèria de sostenibilitat, i la informació necessària per entendre com les qüestions de sostenibilitat afecten el desenvolupament, el rendiment i la posició de l’empresa”.

Quina informació han de proporcionar les organitzacions?

És important destacar que les empreses han d’informar d’acord amb el principi de doble materialitat, cosa que significa que la informació sobre sostenibilitat ha de tenir en compte tant els impactes causats com els soferts per l’organització. Això podria repercutir en les avaluacions de materialitat, ja que cal comprendre els impactes des d’ambdues perspectives per poder-ne informar.

Segons la CSRD, els “elements de sostenibilitat” rellevants inclouen tots els factors ambientals, socials, de drets humans i de governança. En concret, la CSRD assenyala les àrees següents que s’han d’incloure als informes de sostenibilitat obligatoris de les organitzacions:

L’ESRS definirà amb més detall els continguts i els paràmetres que les organitzacions faran servir per informar en aquests àmbits. L’EFRAG (European Financial Reporting Advisory Group), una associació publicoprivada de la UE sobre informes financers i de sostenibilitat, està al càrrec de desenvolupar aquestes normes. Abans del juny del 2023, la Comissió de la UE adoptarà la legislació secundària que imposi l’ESRS, i abans del juny del 2024 s’haurà d’adoptar la informació complementària i sectorial. Abans del 30 de juny del 2024 s’adoptaran normes diferents per a les petites i mitjanes empreses i les empreses de països tercers.

Quins altres canvis s’acosten?

La CSRD prescriu els requisits de format i procés per elaborar informes de sostenibilitat. Un requisit important és que la informació es presentarà a l’informe de gestió de l’organització. Un altre canvi significatiu és que la informació reportada s’haurà de sotmetre a una garantia en el futur, començant per una garantia limitada i més tard a una norma de garantia raonable. Aquestes normes de garantia han de ser desenvolupades per la Comissió Europea per al 2026 i el 2028, respectivament.

A qui afecta aquest canvi?

Preveiem que moltes organitzacions de dins i fora de la UE es veuran afectades directament o indirectament.

La legislació s’aplica directament a les empreses especificades pel CSRD (vegeu la taula de sota). Tot i això, indirectament, les organitzacions es veuran afectades a través de la seva cadena de valor. La CSRD exigeix a les empreses que informin sobre la seva cadena de valor, de manera que els proveïdors de les organitzacions que informen la CSRD haurien d’esperar un augment de les sol·licituds i els requisits d’informació. A més, preveiem que la competència entre les empreses obligades a informar en virtut de la CSRD i les que no ho estan augmentarà la necessitat que aquestes darreres s’adaptin a les normes de la CSRD.

Què passa ara?

En els pròxims dos anys, la UE i els seus estats membres adoptaran les mesures següents:

Els estats membres han d’incorporar formalment la legislació als seus ordenaments jurídics nacionals en un termini de divuit mesos a partir de la publicació oficial del CSRD
La Comissió de la UE ha d’adoptar el primer tram de l’ESRS abans del 30 de juny del 2023.
El segon tram de l’ESRS ha de ser adoptat per la Comissió de la UE abans del 30 de juny del 2024.

Les empreses han de ser conscients de les dates següents en relació amb la presentació d’informes:

Les grans empreses que cotitzen a la borsa han de presentar informació sobre sostenibilitat en el marc de la CSRD i l’ESRS per a les dades de l’exercici 2024.
Totes les grans empreses han d’informar sobre sostenibilitat d’acord amb la CSRD i ESRS per a les dades de l’exercici 2025.
Les PIMES han d’informar sobre la sostenibilitat d’acord amb la CSRD i ESRS per a les dades de l’exercici 2026.

Com et pot ajudar Anthesis?

La introducció del CSRD marca possiblement el canvi més significatiu fins ara als informes de sostenibilitat corporativa, i som aquí per ajudar les organitzacions en aquesta transició. Anthesis ofereix solucions que et proporcionen la informació i l’aprenentatge que necessites, t’ajudem a analitzar les necessitats de canvi i et recolzem en la seva implementació. El nostre objectiu és doble: en primer lloc, preparar la teva organització per al compliment de la normativa, tal com es requereix, i, en segon lloc -potser més important- capacitar la teva organització per a l’èxit a llarg termini més enllà dels requisits reglamentaris.

D’acord amb les normes de desenvolupament i assegurament de l’ESRS, Anthesis posarà en marxa serveis per proporcionar a les empreses el suport necessari a través de la gestió de canvis i processos. I seguirem recolzant-les en l’execució dels informes i altres compromisos segons els nous requisits de la UE.

I què hi ha dels altres desenvolupaments?

El CSRD és un dels molts canvis normatius que s’acosten. Com ja hem esmentat, l’ESRS determinarà encara més els canvis en la informació sobre sostenibilitat. Les organitzacions també haurien de tenir en compte altres iniciatives emergents no legislatives, com ara les normes de divulgació que està elaborant el Consell de Normes Internacionals de Sostenibilitat que opera en el marc de la IFRS.

Equip

Margaux Costas

Directora de Sostenibilitat Corporativa

Joana Capote Soares

Directora de Transaccions i Serveis Corporatius

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

Anthesis Lavola i GRUNER s’alien per oferir serveis de consultoria en sostenibilitat a Mèxic

9 novembre, 2022 | Notícies,

Anthesis Lavola, consultora líder en sostenibilitat a Espanya i part del grup internacional Anthesis Group, i GRUNER Consulting, consultora mexicana que ofereix serveis en l’àmbit de la sostenibilitat al país nord-americà, han signat un acord de col·laboració per prestar els seus serveis conjuntament i satisfer les necessitats creixents de consultoria especialitzada en sostenibilitat del mercat mexicà.

Gràcies a aquesta col·laboració els clients de GRUNER podran accedir a una oferta de serveis reforçada en àmbits clau de la sostenibilitat com ho són aquells relatius a la gestió de carboni i riscos climàtics, l’economia circular, la sostenibilitat corporativa i la introducció de criteris ESG o les finances sostenibles, entre d’altres. Així mateix, mitjançant aquest acord, les empreses mexicanes podran tenir accés a la xarxa d’experts d’Anthesis Lavola.

Per part seva, mitjançant aquesta aliança, Anthesis Lavola, reforça la seva presència a Llatinoamèrica gràcies al suport d’un equip capacitat sobre el terreny mitjançant el qual oferir un millor servei i una atenció de proximitat als seus clients a Mèxic.

Diederik Smits Brouwers i Alfonso Teramoto Lemus, Managing Partners i cofundadors de GRUNER, han expressat que aquesta aliança “reforçarà la posició de la nostra firma per satisfer les necessitats creixents del mercat mexicà d’estratègies i solucions de primer nivell que permetin als grans jugadors assolir les seves metes i ambicions de sostenibilitat corporativa.”

Per la seva banda, Adrià Gelabert Bautista, Director de Clients i Mercats a Anthesis Lavola, es mostra molt satisfet davant “una aliança que ens reforça en un mercat clau no només per a Anthesis Lavola, sinó per a tot el Grup Anthesis, com ho és Mèxic”.

Smits i Teramoto assenyalen que, des de l’inici, el que ha impulsat GRUNER ha estat “abordar els desafiaments creixents de sostenibilitat que enfronten els sectors públic i privat al nostre país en brindar solucions tangibles en diverses àrees, com la gestió del carboni, l’energia i els residus. Això no obstant, creiem fermament que aquests desafiaments tenen un impacte en una gamma molt més àmplia d’elements que requereixen un enfocament holístic per gestionar-los. En essència, creiem que és mitjançant la consultoria de sostenibilitat que les organitzacions poden diagnosticar i elaborar estratègies per materialitzar els seus objectius”.

Per part seva, Adrià Gelabert ha posat de manifest que “Mèxic és un país estratègic per al nostre creixement a Amèrica Llatina, per la qual cosa per a nosaltres resulta essencial comptar amb un equip capacitat i altament motivat, coneixedor de la realitat del país i amb el que donar-nos suport en el desenvolupament de projectes i que pogués fer equip amb els nostres equips d’especialistes a Espanya, Colòmbia i Brasil. Estem convençuts que fruit d’aquest acord es generen sinergies que potenciaran el nostre potencial d’activació de la sostenibilitat i que seran molt beneficioses per als clients.”

Un altre punt d’unió entre les dues empreses és la pertinença al col·lectiu d’Empreses B, que certifica que totes dues estan compromeses a utilitzar els guanys i el creixement per aconseguir un impacte positiu entre els treballadors, les comunitats i el medi ambient. “Anthesis Lavola i GRUNER, com a Empreses B Certificades, compartim una cultura molt similar i ens adherim als mateixos principis i missió de no ser els millors del món, sinó els millors per al món” coincideixen Smits, Teramoto i Gelabert.