Please ensure Javascript is enabled for purposes of website accessibility gener 2023 - Anthesis Catalunya

La importància de conservar els mars i els oceans

31 gener, 2023 | Som Natura,
Share

 

La protecció de la biodiversitat és una necessitat imperiosa per a la supervivència de l’espècie humana. L’alimentació, la sanitat i l’economia depenen de les espècies que ens envolten.

A la Conferència de les Nacions Unides per a la Biodiversitat (COP15) celebrada a finals de 2022 a Montreal, es va acordar la protecció d’un 30 % de la superfície del planeta. Un acord que s’ha complementat amb el signat per l’ONU durant el primer trimestre de 2023, l’anomenat Tractat Global dels Oceans, on es pacta la protecció del 30 % dels oceans en aigües internacionals.

Aquests dos acords són històrics per la importància que té el compromís de protegir tant d’espai natural del planeta. Una proposta inspirada en un dels últims projectes del gran Edward O. Wilson (1929-2021): Half-Earth project, que té per objectiu de conservar la meitat del planeta.

 

La protecció de la terra respecte la protecció del mar

Dins d’aquests pactes, celebrats des de tots els sectors, és cert que la protecció de la superfície terrestre és més factible i propera que la protecció dels mars i oceans. I això és així perquè gran part de la massa d’aigua que cobreix la Terra no es troba sota la jurisdicció de cap estat, dificultant el compliment de qualsevol normativa i restricció que s’hi vulgui imposar.

A més, s’ha de tenir en compte que la vida marina i els ecosistemes existents en aquest ambient són força desconeguts per una gran part de la població. L’expressió famosa “es coneix més la superfície de la Lluna o de Mart que no pas el fons marí” té part de raó.

Amb aquestes dificultats encara cobra més rellevància l’acord de protegir el 30 % dels oceans en aigües internacionals. Un pacte que ha trigat quasi 20 anys en materialitzar-se i que és vital per complir els objectius de l’acord signat a la COP15 a Montreal.

El Tractat Global dels Oceans cobrirà les dues terceres parts dels oceans que estan en aigües internacionals i aportarà un marc legal per protegir àmplies àrees marines, conservar la biodiversitat i compartir els recursos genètics.

 

Enric Sala, un paladí dels mars

Un defensor de la vida marina com és Enric Sala, biòleg gironí i explorador resident de National Geographic, porta anys defensant la necessitat de protegir el 30 % dels oceans per conservar la biodiversitat marina i va reconèixer que l’acord de Montreal és molt important per aconseguir aquest objectiu, al nivell de l’Acord de París pel canvi climàtic.

Com a explorador National Geographic, Enric Sala lidera el projecte Pristine Seas amb l’objectiu de protegir i conservar les àrees marines del planeta. Des de 2008, el projecte ha realitzat expedicions en 36 localitzacions, aconseguint que 26 d’aquestes s’hagin protegit, cobrint una superfície total de 6 milions i mig de quilòmetres quadrats (quasi tretze vegades la mida de l’estat espanyol).

Gràcies als treballs científics que ha realitzat, al coneixement adquirit, a la col·laboració amb governs i entitats i a la divulgació de la biodiversitat de les zones explorades, Pristine Seas s’ha convertit en un projecte referent per a la conservació de la vida marina. S’han realitzat nombrosos documentals sobre les expedicions del projecte, que es poden veure als canals de National Geographic i a la plataforma Disney+.

 

Conèixer millor el mar per protegir-lo

La conservació de la vida marina, igual que la de la vida terrestre, ha de ser una prioritat per a molts governs, però també per a les empreses, fundacions, ONGs i ciutadania en general. Moltes comunitats costeres i indígenes depenen del bon estat dels mars i els oceans, de la pesca i dels recursos que extreuen d’aquest entorn. El clima depèn de la capacitat que té el mar d’absorbir carboni per mitigar els efectes del canvi climàtic.

No ens podem permetre seguir contaminant, seguir extraient recursos sense control, seguir acidificant l’aigua i seguir extingint espècies. La importància del mar ha arribat inclús a la gran pantalla aquest final de 2022 amb la segona part d’Avatar, Avatar. El sentit de l’aigua, que, amb una factura visual més que espectacular, transmet un missatge que arriba al moll de l’os.

Conèixer millor les espècies i els ecosistemes que hi ha sota la superfície de l’aigua és vital per fomentar la conservació d’aquests entorns. Projectes com Pristine Seas ajuden en aquest sentit, igual que projectes catalans com Submon o Edmaktub, entre d’altres.

Tenim la seguretat que la conscienciació de la ciutadania afavorirà que l’acord signat a Montreal i que el Tractat Global dels Oceans compleixin els seus objectius de protegir el 30 % del planeta, tan la superfície terrestre com la marina. La supervivència de moltes espècies, inclosa la nostra, està en joc, i cal actuar com més aviat millor per assegurar un futur amb la màxima biodiversitat possible.

La conscienciació de la ciutadania afavorirà que l’acord aconseguit a Montreal i la protecció del 30 % de la superfície del planeta siguin una realitat. La supervivència de moltes espècies, inclosa la nostra, està en joc, i cal actuar com més aviat millor per assegurar un futur amb la màxima biodiversitat possible.

Fotografia d’Enric Sala feta per World Economic Forum / Boris Baldinger sota llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 2.0

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Breu repàs de la història del canvi climàtic

| Som Natura,
Share

 

El canvi climàtic, o crisi climàtica com també s’anomena, és una realitat i no es pot negar. Tenim evidències científiques de com afecta als fenòmens meteorològics, a la biodiversitat, a l’economia, a l’agricultura i a la vida humana. Per sort, ja es treballa per posar-hi remei i minimitzar els impactes d’aquesta problemàtica.

Les COPs són un exemple d’aquest treball i en relació a la COP27 vam llegir un article de Joandomènec Ros, biòleg marí i catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona. En aquest article parlava de diversos llibres sobre el canvi climàtic i un d’ells era la novel·la “El Ministeri del Futur”, de l’escriptor nord-americà Kim Stanley Robinson.

I vam pensar que, si existís un Ministeri del Futur que volgués treballar per lluitar contra el canvi climàtic, primer necessitaria un informe històric que repassés l’evolució del canvi climàtic. Un repàs que podria ser com el proposat a continuació.

 

La capa d’ozó i els clorofluorcarbonats

El punt d’inici d’aquest informe podria ser el descobriment del forat de la capa d’ozó. A partir dels instruments desenvolupats per James Lovelock (1919-2022) i les investigacions presentades a principis de la dècada dels 80 del segle passat, el document explicaria com es va veure que la capa d’ozó havia perdut gruix i quins eren els causants: els compostos clorofluorcarbonats, també coneguts com a CFC.

L’informe mostraria com la capa, al ser més fina, filtrava menys llum ultraviolada, posant en risc la vida al planeta, com els CFC també contribuïen a l’escalfament de la Terra, ja que són gasos d’efecte hivernacle, i quina va ser la solució proposada: la prohibició dels CFC per mitjà del Protocol de Montreal, aprovat l’any 1987 i en vigor des de 1989.

 

Gasos d’efecte hivernacle i escalfament global

El següent episodi de l’informe estaria dedicat a l’escalfament global i al paper dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) com a causants de l’augment global de les temperatures durant el segle XX, fenomen accentuat també pel forat de la capa d’ozó. Entre els GEH, hi hauria els CFC, però també els compostos de nitrogen i, sobretot, els compostos basats en carboni, resultat de la crema de combustibles fòssils.

S’explicaria que, a partir de la dècada dels 70 del segle XX, es van anar recollint evidències que l’emissió descontrolada de GEH i la seva acumulació a l’atmosfera provocarien canvis en el clima. Inclús es mencionaria que les empreses contaminants eren coneixedores d’aquest efecte, però no van dir res en el seu moment. És més, ho van negar.

L’informe destacaria que a finals del segle XX es van començar a dur a terme les Conferències de les Parts pel Canvi Climàtic, conegudes com a COP, per fer front al canvi climàtic i l’escalfament global. També tractaria l’aprovació del Protocol de Kyoto (1997) amb l’objectiu de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, un protocol que va servir de guia per totes les mesures proposades durant les diferents COPs que tindrien lloc en el futur.

Canvi climàtic al segle XXI

Amb un consens cada cop més gran del paper de l’ésser humà en el canvi climàtic, l’informe exposaria les evidències que mostraven aquesta relació i faria especial èmfasi en com els efectes es van començar a percebre de forma clara.

L’informe exposaria les mesures proposades a les COPs i destacaria la importància de l’Acord de París de 2015, però també assenyalaria la falta d’ambició comparat amb la urgència del problema. També mencionaria que algunes normatives i iniciatives havien sigut exitoses amb el temps, com el mencionat Protocol de Montreal, ja que el forat de la capa d’ozó s’hauria anat recuperant i en uns anys es podria arribar a tancar.

 

Abordar el futur

El breu repàs mostrat en aquest informe fictici hauria de servir per mostrar com ha canviat la percepció que es té sobre el canvi climàtic i quina és la importància de la recerca feta durant tot aquest temps.

Podem assegurar que les propostes que faria el Ministeri del Futur serien les de realitzar accions més potents per frenar l’augment de la temperatura, per tal que no superi els 2 ºC respecte l’època preindustrial, i mitigar els efectes del canvi climàtic.

Aquestes accions són les que s’han de dur a terme actualment, però encara cal un major compromís per part d’entitats, governs, empreses i persones amb l’objectiu que col·laborin en la lluita contra aquest problema que afecta a tot el planeta. Perquè només amb l’ajuda de tothom es podran minimitzar les conseqüències del canvi climàtic i garantir un futur més sostenible.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Webinar. Com activar la cultura de la sostenibilitat a la teva organització?

30 gener, 2023 | Webinar,
Share

WEBINAR EN CASTELLÀ

Dijous, 16 de febrer| 3 pm ESP (8 am COL-MEX) 

Durada: 1h

En aquest webinar descobrirem aspectes clau per integrar la sostenibilitat a les nostres organitzacions posant les persones al centre del procés de canvi. Analitzarem el context i els reptes actuals, exposarem estratègies i claus per a una transformació efectiva, i analitzarem diferents exemples i casos d’èxit en l’àmbit de la formació corporativa i l’engegament de grups d’interès.

Ponent

Alba Bonàs, Directora de Formació Corporativa d’Anthesis Lavola

Reflexions sobre la COP 15

| Notícies,
Share

La pèrdua de biodiversitat que s’està produint a tot el món en aquests moments no té precedents a la història de la humanitat. Els investigadors calculen que el ritme actual de pèrdua d’espècies varia entre 100 i 10.000 vegades la taxa d’extinció de referència (que és aproximadament d’una a cinc espècies cada any si es té en compte tot el registre fòssil). La biodiversitat és un component crític del benestar humà, animal i del planeta i ha quedat històricament fora de la conversa sobre el clima. La COP15 va contribuir a canviar aquesta situació.

La conferència es va celebrar a Montreal del 7 al 19 de desembre. Feia uns quants anys que no se celebrava una reunió a gran escala sobre naturalesa a causa de la pandèmia, per la qual cosa la COP15 era una oportunitat especialment important per reunir potser el millor del millor per tal d’assegurar el futur del nostre sistema de suport vital planetari. Aquesta era la meva primera COP. M’entusiasmava entrar en un espai on els principals líders mundials decidirien, amb una mica de sort, un pla d’acció adequat per fer front a la pèrdua de biodiversitat. Al final de la conferència, les meves esperances es van complir en part; vaig sortir de Montreal sentint-me simultàniament informada, motivada, impressionada, impacient i una mica irritada.

Informada i motivada

En aquest esdeveniment es respira una gran expectació. És emocionant veure com les empreses estan liderant la biodiversitat: institucions financeres, empreses farmacèutiques, béns de consum, materials de construcció, alimentació i begudes… la llista és interminable. Les empreses estan voluntàriament fixant objectius de biodiversitat, col·laborant amb el Grup de Treball sobre Divulgació d’Informació Financera Relacionada amb la Natura (TNFD) i la Science Based Targets Network (SBTN), i pilotant l’avió mentre encara està en construcció. Reconeixen la urgència de la situació, que la proactivitat és clau, i que fer alguna cosa només per complir la normativa no és del que tracta la veritable sostenibilitat. Vaig aprendre molt de moltes d’aquestes empreses, organitzacions de la societat civil i ONG sobre la feina que estan fent actualment, i també vaig poder veure com molts pobles indígenes i comunitats locals participen en importants processos de presa de decisions que respecten no només els seus drets sobre les terres, territoris i recursos, sinó també, allò que és igual d’important, els seus profunds coneixements generacionals, sobre com treballar amb la Natura de forma compassiva.

Impressionada

Estic impressionada per la passió de la gent que he conegut, especialment del contingent juvenil de la COP15, amb diversos dels quals vaig xerrar llarg i estès al sopar Eat4Change. Em vaig sentir privilegiada per haver participat en aquesta vetllada: un menú acuradament elaborat, amb ingredients de temporada i d’origen local, preparat per meravellosos xefs, que va començar amb la benedicció d’un vell de la tribu. Va ser un final apropiat per al Dia oficial de l’Alimentació de la COP15, celebrat el 14 de desembre, que ens va recordar tots el valor i la importància dels bons sistemes alimentaris. Els joves seran els nostres líders en un futur no gaire llunyà. Necessitem la seva energia i actitud positiva per impulsar el canvi ara. Gràcies a WBCSD, WWF, WEF i altres per organitzar-ho.

Impacient

La pèrdua de biodiversitat és una crisi que està passant en temps real. Aquestes pèrdues no se solucionaran, ni s’invertiran, si complim la promesa de l’Acord de París de 2016. La pèrdua de biodiversitat té les pròpies causes i necessita les seves pròpies solucions. Un cop dit això, hem de connectar els punts entre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i el doble impacte que tenen en la salut i el benestar humans, així com en les plantes i els animals. El temps s’acaba; si no actuem ara, el 8% dels mamífers perdran la meitat del seu hàbitat amb un escalfament de +2C.

Irritada

La font més gran de la meva irritació: necessitem que els polítics donin prioritat al planeta, i posin l’interès propi en una caixa, en un prestatge superior, i ho deixin allà. L’Acord de París del 2016 va ser un bon començament, però en última instància va fracassar en els seus objectius; un informe de Canvi Climàtic de l’ONU afirma que les promeses climàtiques de 193 parts sota l’Acord de París podrien augmentar l’escalfament en 1,5 °C per a finals de segle, no limitar-lo a 1,5 °C com es pretenia originalment. La COP15 va ser una oportunitat perquè els responsables polítics, els governs i els experts en la matèria es reunissin per defensar per fi la biodiversitat com un tema pertinent del canvi climàtic. Després de dues setmanes de debats, la conferència va concloure amb la firma de gairebé 200 països de l’ambiciós Marc Mundial per a la Biodiversitat de Kunming-Montreal. Aquest marc històric inclou l’objectiu 30×30 –que exigeix ​​protegir el 30% de la terra i els oceans per al 2030– juntament amb altres objectius per finançar la conservació de la biodiversitat, treballar en la restauració i reduir l’ús de pesticides.

Tot i aquesta important victòria per a la biodiversitat, els Estats Units destaquen per la seva absència entre els signataris, ja que és un dels dos països (el segon és el Vaticà) que no ha signat el Marc Mundial per a la Biodiversitat de Kunming-Montreal. Tot i que el President Biden va comprometre els EUA amb l’objectiu 30×30 el 2021, manca el compromís ple que comporta ser signatari. Necessitem que els Estats Units imposin un precedent per a altres països i mostrin el seu compromís per aturar, i en última instància revertir, la pèrdua de biodiversitat i relacionar-la amb el canvi climàtic.

La meva impressió general de la COP15 és de gratitud. Gràcies a tots els que han discutit, pressionat i lluitat per arribar a un acord sobre com compartir recursos i informació i com utilitzar els sistemes financers per garantir la protecció i millora efectives de la natura. Ara, a complir aquests objectius!

Consulta la nostra pàgina sobre Biodiversitat

Notícies relacionades

Chantelle Ludski
Directora General, Amèrica del Nord

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

S’aprova el Pla Nacional de Residus d’Andorra

27 gener, 2023 | Notícies,
Share

El 10 de gener de 2023, el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del govern d’Andorra va presentar el nou Pla Nacional de Residus (PNR). El pla s’integrarà dins de l’Estratègia Nacional d’Economia Circular i reprèn els objectius de la Llei Nacional d’Economia Circular aprovada el juny del 2022 amb l’horitzó temporal posat el 2035.  

El PNR dona continuïtat al Pla Nacional de residus vigent, revisant els objectius i actualitzant els programes i plans d’acció. És un instrument que servirà per planificar, coordinar i racionalitzar la política de gestió de residus a tot Andorra. Es revisarà com a mínim cada 5 anys i es farà un seguiment per part de la Comissió de coordinació i desenvolupament del PNR. 

 

D’acord amb el PNR, un dels objectius principals és assolir un 65% de reciclatge dels residus urbans pel 2035. Per fer-ho, es preveu:  

  • Consolidar i reforçar les recollides selectives i la gestió del paper i cartó i vidre; 
  • Implementar progressivament la recollida selectiva i la gestió de la matèria orgànica, primer als grans productors i després a la ciutadania;  
  • Millorar substancialment la recollida selectiva i gestió dels envasos 
  • Implementar de forma gradual la recollida selectiva dels residus tèxtils a tot el territori, així com millorar-ne la gestió.  

Paral·lelament, el pla també contempla actuacions de prevenció per, al 2035, reduir la generació de residus respecte de 2010 un 20%. Per això, es preveu, entre d’altres mesures, una reducció dels residus de productes d’un sol ús, així com del malbaratament alimentari.  

El PNR s’estructura en 6 programes i un total de 31 actuacions (10 de les quals es consideren estratègiques).

 

Els objectius del pla concorden amb les línies estratègiques del marc normatiu europeu vigent, adreçades a la transició cap a una economia circular. En aquest sentit, les fites s’han alineat amb els objectius quantitatius de reciclatge i preparació per a la reutilització previstos per les directives europees i s’ha impulsat la implementació i millora de noves recollides selectives que permetin assolir els objectius. 

Respecte a les línies d’acció, el PNR s’estructura en 6 programes i un total de 31 actuacions (10 de les quals es consideren estratègiques): la prevenció, la preparació per a la reutilització, el reciclatge, la responsabilitat ampliada del productor, el seguiment de les instal·lacions de gestió de residus, i la governança, avaluació i seguiment del pla.

 

L’equip de residus d’Anthesis Lavola, que compta amb una llarga experiència en la realització de plans integrals de gestió de residus, ha liderat el projecte i s’ha encarregat de la redacció del Pla en totes les seves fases: des de la realització d’anàlisi de la situació actual del model de recollida i gestió dels residus, l’elaboració de la prognosi dels escenaris futurs, fins a la proposta d’actuacions que permetin assolir els objectius fixats.  

El projecte també ha comptat amb la participació de l’equip de comunicació d’Anthesis Lavola, que ha estat responsable de l’elaboració del Pla de comunicació del PNR. Aquest pla s’ha pensat com una eina que contribueixi a l’assoliment dels objectius del PNR amb diferents accions comunicatives, com campanyes d’informació i sensibilització i altres propostes orientades a implicar la ciutadania en la prevenció de la generació de residus i el foment de la recollida selectiva.

Notícies relacionades

Susanna Casanovas
Mánager de Consultoria de Residus

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Toni Batllori, un amic de Lavola

| Notícies,
Share

Ens acomiadem del nostre dibuixant de capçalera

El passat 7 de gener ens va deixar Toni Batllori, ninotaire i artista multidisciplinari que va publicar al llarg de tota la seva carrera artística dibuixos i tires còmiques a revistes i diaris d’arreu del país. Els seus dibuixos han aparegut a les pàgines de diaris com “El País”, “Avui” o “La Vanguardia”, amb qui va col·laborar de forma regular en la tira còmica “Ninots”.

Comunicar, sensibilitzar, ha estat sempre una prioritat per a nosaltres. I en les disciplines artístiques hem trobat un mitjà per fer-ho de forma amena i de qualitat. És per això que ja des dels inicis, amb Toni Batllori hem mantingut una estreta relació de col·laboració. Els seus dibuixos ens han acompanyat durant bona part de la nostra història, amb la primera col·laboració el 1995, quan Batllori va il·lustrar el llibre “El bosc, més que un club”.

(Imatge superior: Quadre del 30è aniversari “Riu de persones”. 2011)

 

Aquest dibuix és del 1998. El vaig fer per al meu amic Pere Pous amb un estil que volgudament remet a un altre bon amic, el ninotaire i pintor Cesc (Francesc Vila Rufas 1927-2006). A més a més del seu missatge ecologista té doncs un altre valor amagat de cant a l’amistat, que també considero molt “ecològic”.

Toni Batllori →

 

Des de llavors la relació entre Batllori i Lavola ha estat molt fructífera. Pel vintè i trentè aniversari, Batllori es va encarregar dels quadres de commemoració. També va fer les tires còmiques que acompanyaven fins ara el butlletí Activables, i ha participat en nombrosos dibuixos, així com en la creació de la postal pel Dia del Medi Ambient del 2017.

 

Tira de commemoració del quarantè aniversari (Nadal 2021) →

 

Una de les últimes col·laboracions, per això, va ser la tira “punt de llibre” en motiu del llançament del llibre commemmoratiu del 40à aniversari Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat.

 

Des de Lavola, ens acomiadem d’aquesta figura cabdal de la nostra història. Una persona que ens ha acompanyat i ha format part del gran projecte que hem construït.

 

L’any 2001, quan en Toni va pintar el quadre commemoratiu dels 20 anys de Lavola vàrem fer moltes trobades i dinars per parlar-ne. Li agradava molt parlar i dinar amb ell era una gran plaer. Discutint sobre quin quadre fer, em va ensenyar una primera proposta en una aquarel·la, representava un arbre amb “fulles” de diversos colors. La meva admiració per les diferents propostes per la manera de treballar –sempre ha admirat el artistes- em va portar a dir-li: “Toni, he fet un club de fans d’en Toni Batllori i jo en faré de president”.

Finalment, l’aquarel·la no va ser el quadre dels 20 anys, però va ser la prova que soc el president del seu club de fans. Des de aleshores hem mantingut una relació continuada que ens portava a fer un dinar a l’any com a mínim. La seva pèrdua, em deixa una mica orfe. He perdut un amic. La seva obra gràfica que tenim a Lavola, sempre ens acompanyarà.

Pere Pous i Serrat, president d’Anthesis Lavola

 

Aquarel·la de la primera proposta pel 20è aniversari i el quadre definitiu “20 anys empenyent”. 2001 →

La Directiva Europea sobre Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat i Drets Humans

26 gener, 2023 | Notícies,
Share

La Comissió disposa normes perquè les empreses respectin els drets humans i el medi ambient a les cadenes de subministrament mundials, i fomenta la divulgació dels drets humans als informes d’estat no financer.

Què són els Drets Humans?

Els drets humans són aquells drets inherents a totes les persones, i que garanteixen la seva vida en dignitat, justícia i llibertat a qualsevol lloc del món.

Empreses i Drets Humans

Actualment, ningú no dubta sobre l’enorme poder fàctic de les empreses en la complexa estructura de poder que emergeix de la Globalització i, amb això, el seu potencial per contribuir al benestar global o dificultar-lo.

Per tal d’abordar aquest fenomen, les Nacions Unides va aprovar el 2011 els Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans; el primer marc de referència a nivell mundial per impulsar, per part de les empreses, el respecte dels drets humans.

Si bé, aquesta responsabilitat no és vinculant, comporta una norma de conducta mundial ètica aplicable a totes les empreses, addicional al compliment de les lleis nacionals, i amb independència del lloc on operin.

La Directiva sobre la Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat Empresarial

El 23 de febrer del 2022 la Comissió Europea va adoptar una proposta de Directiva sobre la diligència deguda en matèria de sostenibilitat empresarial. Aquest nou marc normatiu té com a objectiu fomentar un comportament empresarial sostenible i responsable i ancorar els drets humans i els aspectes mediambientals en les operacions i la governança empresarial, incloent-hi les cadenes de valor. L’incompliment d’aquestes obligacions pot comportar la imposició de sancions i un règim de responsabilitat civil que cada estat membre haurà d’establir.

Un cop adoptada la proposta pel Parlament Europeu i el Consell, els Estats membres disposaran de dos anys per incorporar la Directiva a l’ordenament jurídic nacional.

Per què una directiva en matèria de diligència deguda?

 La UE considera que les empreses són un vector clau per crear una economia i una societat sostenible i justa, però per això necessiten un marc normatiu que en reguli l’actuació.

 D’altra banda, el Parlament Europeu, en la Resolució de 10 de març de 2021, va ressaltar que “les normes voluntàries en matèria de diligència deguda presenten limitacions i no han aconseguit avenços significatius per prevenir l’incompliment dels drets humans i el medi ambient, ni per permetre l’accés a la justícia”. Per això, va recomanar la necessitat d’adoptar requisits vinculants perquè les empreses “identifiquin, avaluïn, previnguin, aturin, mitiguin, supervisin, comuniquin, tinguin en compte, abordin i corregeixin els impactes adversos potencials o efectius sobre els drets humans, el medi ambient i la bona governança a la seva cadena de valor”.

De conformitat amb aquest propòsit, la Directiva es basa en els Principis rectors de les Nacions Unides sobre les empreses i els drets humans, les Directrius de l’OCDE per a les empreses multinacionals, en la importància d’una conducta responsable per part de les empreses, i està d’acord amb les normes laborals i de drets humans reconegudes internacionalment.

Tenint en compte això, la UE va considerar que una norma d’aquestes característiques beneficiarà, tant les parts interessades com les empreses, “pel que fa a l’harmonització, la seguretat jurídica, les condicions de competència equitatives i la mitigació dels avantatges competitius injusts de tercers països derivats d’uns nivells de protecció més baixos, així com del dúmping social i mediambiental al comerç internacional”.

Quin és l’àmbit d’aplicació de la Directiva?

La proposta de Directiva serà aplicable a les empreses següents:

Empreses constituïdes a la Unió Europea:

  • Supòsit 1: Més de 500 empleats + facturació neta mundial superior a 150 M€ (l’últim exercici en què s’han formulat comptes anuals).
  • Supòsit 2: Més de 250 empleats + facturació neta mundial superior a 40 M€ (l’últim exercici en què s’han formulat comptes anuals) + almenys el 50 % de la facturació es produeix en sectors identificats d’alt impacte.

Empreses constituïdes en un tercer Estat:

  • Supòsit 1: facturació neta a la Unió Europea superior a 150 M€ (l’exercici anterior al darrer any financer).
  • Supòsit 2: facturació neta a la Unió Europea superior a 40 M€ (l’exercici anterior a l’últim any financer) + almenys el 50 % de la facturació es produeix en sectors identificats d’alt impacte.

La Directiva afectarà el primer grup d’empreses amb facturació superior a 150 M€ a Europa o europees en els 2 anys següents després de la seva implementació, i el segon grup als 4 anys (sempre que almenys el 50% de la seva facturació es produeixi en sectors identificats d’alt impacte).

Així mateix, cal destacar que la Directiva considera d’alt impacte els sectors següents: tèxtil (incloent-hi calçat), agrícola, pesquer, productors d’aliments, comercialitzadores d’animals, fusta, aliments o begudes; extracció, comercialització i/o intermediació de minerals (des de metalls fins a gas natural); i fabricants de productes metàl·lics o d’altres minerals (llevat de maquinària o equipaments).

Tot i que les pimes no estan directament incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva, aquestes es veuran afectades indirectament a conseqüència de les accions de les grans empreses respecte a la seva cadena de valor. Així, la proposta preveu un suport específic per a les pimes per ajudar-los a incorporar gradualment aspectes relatius a la sostenibilitat en la seva activitat empresarial.

Quines són les implicacions per a les empreses?

La Directiva determina una obligació de diligència deguda a les empreses per determinar, prevenir, eliminar i mitigar els efectes negatius en els drets humans i el medi ambient que poden causar les activitats de l’empresa, de les filials i de les cadenes de valor.

La nova proposta exigirà a les empreses:

  • Incorporar la diligència deguda a les estratègies.
  • Determinar els efectes negatius reals o potencials en els drets humans i el medi ambient.
  • Prevenir o mitigar possibles impactes.
  • Posar fi o minimitzar els impactes reals.
  • Establir i mantenir un procediment de reclamació.
  • Supervisar l’eficàcia de la política i les mesures de diligència degudes.
  • Comunicar públicament sobre diligència deguda.

A més, s’estableix que els administradors tenen el deure d’establir i supervisar la implementació de la diligència deguda, així com d’integrar-la en l’estratègia corporativa, assegurant la inclusió dels drets humans, el canvi climàtic i les conseqüències ambientals en les seves decisions.

D’altra banda, s’exigeix, per a algunes grans empreses, l’adopció d’un pla que asseguri que les empreses adoptin un model de negoci i una estratègia compatible amb la limitació de l’escalfament del planeta d’1,5 °C en línia amb l’Acord de París.

Finalment, és important destacar que la proposta estableix l’empresa com a darrera responsable dels impactes adversos que es generin en relació amb els drets humans o el medi ambient, si aquesta no estableix les mesures necessàries de prevenció i/o mitigació.

Notícies relacionades

Aïda Ortiz
Mànager de Sostenibilitat Corporativa

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

La llei espanyola de mobilitat sostenible, més a prop de ser una realitat

23 gener, 2023 | Reflexions,
Share

 

La nova Llei de Mobilitat Sostenible està més a prop de ser una realitat després de la seva aprovació per part del Consell de Ministres el passat mes de desembre. El següent pas per a la seva aplicació és l’aprovació al Parlament espanyol, que es preveu per aquest any 2023.

La necessitat d’una llei per a la mobilitat sostenible neix com a resposta a la confirmació de la mobilitat com un element clau per accedir al treball i als serveis públics essencials, per tal de facilitar els desplaçaments i millorar la qualitat de vida de la ciutadania. A la vegada, el repte climàtic i l’impacte en la salut obliguen a plantejar un nou model de transport, més net i menys vinculat al vehicle privat.

Aquesta llei, a més, té per objectiu avançar en la digitalització i en les noves tecnologies en el sector, de manera que aquestes eines estiguin al servei de les persones, i potenciar les inversions públiques per tal que incrementi el seu valor social.

L’avantprojecte de la nova llei presentat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana es basa en quatre pilars per desenvolupar totes les mesures proposades: la mobilitat com a dret social; una mobilitat neta i saludable; un sistema de transport digital i innovador; i invertir millor al servei de la ciutadania.

Des d’Anthesis Lavola creiem que aquesta llei és una gran oportunitat per canviar el paradigma dels desplaçaments i el transport al país i creiem que les propostes poden ajudar a fer aquest canvi. A nivell pràctic, la nova llei preveu els següents plans i estudis que s’han d’impulsar des de l’administració pública i les empreses.

 

Plans de mobilitat sostenible per al treball

Les empreses i entitats del sector públic que tinguin més de 500 persones treballadores o 250 per torn disposaran d’un termini de 24 mesos des de l’entrada en vigor de la llei per desenvolupar els seus plans de mobilitat sostenible per al treball, que hauran de tenir en compte el pla de l’administració local on s’ubiqui l’empresa o entitat pública.

Els plans hauran de tenir un seguiment per tal d’avaluar el nivell d’implantació de les actuacions i les mesures recollides. Cada 2 anys, començant als dos anys de l’aprovació del pla, les empreses i entitats públiques hauran d’elaborar l’informe de seguiment. A més, la negociació per elaborar el pla haurà de comptar amb la representació legal de les persones treballadores i, en cas de no tenir-ne, crear una comissió negociadora constituïda per la representació de l’empresa i la representació de les persones treballadores.

Els plans també hauran d’incloure actuacions que fomentin la mobilitat activa, el transport col·lectiu, el transport de zero emissions, les solucions de desplaçament compartit o col·laboratiu, i el teletreball si és possible, entre altres. També hauran de comptar amb mesures de seguretat i prevenció d’accidents en els desplaçaments als centres de treball.

En cas que les mesures no puguin actuar sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, el pla podrà contemplar la compensació de la petjada de carboni.

A més, per a les empreses i entitats amb més de 1.000 persones treballadores situades a municipis o àrees metropolitanes amb més de 500.000 habitants, serà necessari incloure accions per reduir el desplaçament de les persones treballadores en hora punta i promoure l’ús de mitjans de transport baixos o zero emissions.

 

Plans de mobilitat sostenible per a grans centres d’activitat

Els grans centres d’activitat, identificats prèviament pels Ministeris de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i de Treball i Economia Social, hauran d’aprovar els seus propis plans de mobilitat sostenible. Aquests plans es revisaran, com a mínim, cada 5 anys, i caldrà que comptin amb un gestor designat.

Els plans de mobilitat sostenible aprovats s’hauran d’enviar a l’administració local on estigui ubicat el centre i complir també el pla que hagi elaborat l’administració en qüestió.

Per a la identificació dels grans centres d’activitat, els Ministeris definiran un seguit de criteris en base a un informe previ del Fòrum Administratiu de Mobilitat Sostenible. Alguns dels aspectes que es tindran en compte seran la superfície del centre d’activitat, els desplaçaments en dies i hores punta, així com en dates determinades, el nombre d’empreses i de persones treballadores afectades pels torns de treball i l’afluència de visites.

A més, les Comunitats Autònomes podran afegir altres centres no inclosos en la identificació dels Ministeris per tal de recomanar-los o obligar-los a desenvolupar el seu pla de mobilitat sostenible.

Plans de mobilitat sostenible per a entitats locals

Es preveu que en el termini d’1 any des de l’aprovació de la llei, tots els municipis de més de 20.000 habitants i menys de 50.000 s’hagin de dotar d’un pla de mobilitat sostenible simplificat. Aquests plans, a més, s’han de revisar cada 6 anys, a no ser que la legislació autonòmica estableixi una prioritat diferent.

Les Comunitats Autònomes, per la seva banda, poden recomanar o exigir plans a municipis diferents als mencionats, a entitats supramunicipals amb competències en planificació del territori, urbanisme, transport o mobilitat, i a agrupacions de municipis.

Aquests plans poden tenir com a referència els criteris establerts a les directrius metodològiques complementàries al Document d’Orientacions per a la Mobilitat Sostenible (DOMOS), que es comentarà en el següent apartat. A més, cada 3 anys s’haurà de realitzar un informe de seguiment que mostri el nivell d’implantació de les accions previstes i avaluï les mesures del pla.

Document d’Orientacions per a la Mobilitat Sostenible (DOMOS)

A banda dels plans de mobilitat sostenible, el DOMOS és també un dels aspectes més interessants de l’avantprojecte. Aquest document ha de servir de marc essencial per orientar en la planificació i la gestió sostenible del transport i la mobilitat, de manera que permeti l’actuació coordinada de les administracions públiques i els serveis implicats.

La redacció del DOMOS pot permetre l’elaboració de diferents estudis que complementin la informació aportada en aquest document: des de directrius generals i metodològiques a indicadors de seguiment, passant per guies de bones pràctiques.

Anthesis Lavola treballa per la mobilitat sostenible

L’equip d’Anthesis Lavola té experiència en l’elaboració de plans i estudis sobre mobilitat i compta amb un ampli coneixement del sector. En els últims anys ha donat suport a nombroses organitzacions i companyies a desenvolupar els seus plans de mobilitat sostenible.

Al mateix temps, la conscienciació i la formació a la ciutadania en aquest àmbit també són aspectes mencionats a l’avantprojecte que des d’Anthesis Lavola es poden treballar gràcies als equips de campanyes i educació.

Si teniu interès en elaborar els vostres plans de mobilitat o en valorar com es podria millorar la mobilitat al vostre municipi o organització, podeu posar-vos en contacte amb en Xavier Codina o en Nacho Guilera.

People

Nacho Guilera
Director de Ciutat i Territori i Canvi Climàtic
Xavier Codina
Mànager de serveis de Ciutat i Territori

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

40 anys de sostenibilitat a Catalunya

20 gener, 2023 | Notícies,
Share

Amb motiu dels 40 anys d’història, Anthesis Lavola ha editat un llibre commemoratiu que suposa una exhaustiva mirada a l’evolució de la sostenibilitat en les darreres dècades a Catalunya, Espanya i la resta del món.

Amb el títol Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat hem publicat un llibre commemoratiu que és molt més que una acurada revisió històrica dels fets més rellevants d’Anthesis Lavola. En les seves pàgines trobem una exposició detallada dels esdeveniments i els canvis profunds que s’han donat a la nostra societat al llarg d’aquestes quatre dècades que han marcat l’evolució del compromís vers el medi ambient a Catalunya, Espanya i la resta del món.

Evolucionar des de l’educació ambiental cap a la sostenibilitat

El llibre està estructurat en tres períodes històrics que mostren com Anthesis Lavola ha sabut adaptar-se i aportar solucions innovadores i eficients des de la seva fundació fins avui dia. Una trajectòria empresarial paral·lela a l’evolució i creixement de la sostenibilitat en els darrers 40 anys.

Els orígens d’un projecte educatiu (1981-1988). En aquella època uns joves osonencs vinculats al món de l’ensenyament i de les ciències naturals van ser dels primers a situar l’educació ambiental entre les prioritats a l’escola i van començar a promoure el coneixement i la consciència ambiental entre mestres i alumnes amb l’escola de natura de Llombregueres de Baix, a Sant Andreu de La Vola (al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d’Osona). Aquella escola de natura va ser l’embrió de l’actual Anthesis Lavola. En aquells anys es parlava molt de pedagogia i ecologia i també van sorgir conceptes com respecte per la natura i per l’entorn, impacte social o educació ambiental.

 

 

Una empresa pionera de serveis ambientals (1989-2004). A partir de 1989 aquella iniciativa pedagògica es va convertir en un projecte empresarial enfocat en l’assessoria i la gestió ambiental anomenat La Vola en referència als seus orígens. Durant aquells anys la problemàtica ambiental va passar a la primera línia de la política internacional. La integració d’Espanya a la Unió Europea i, a Catalunya, l’acció del Departament de Medi Ambient de la Generalitat van impulsar amb força noves polítiques ambientals que havien de superar la situació de precarietat i endarreriment respecte a Europa.

 

 

De La Vola a Lavola: creixement, dificultats i futur (2005-2021). L’any 2005 La Vola inaugurava a Manlleu l’Ecoedifici, la seva nova seu, construïda seguint criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat quan ben pocs edificis a Espanya s’edificaven d’acord amb aquests criteris. Són anys de creixement (2005 a 2010), quan el nom de l’empresa va passar a ser Lavola (tot junt), i de crisi i recuperació (2011-2017) en un entorn social on la preocupació per la sostenibilitat anava creixent amb esdeveniments com el Protocol de Kyoto (2005) o la Cimera de Rio de les Nacions Unides (2020). Anys en que l’agenda ambiental va donar protagonisme al canvi climàtic, l’eficiència i l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), vigents avui dia. Mentrestant, l’any 2019 es va produir la fusió de Lavola amb el grup Anthesis que va donar projecció internacional a la companyia.

 

En resum, aquest llibre mostra com la idea de protecció de l’entorn —en un context de canvis globals i locals dels aspectes ambientals— arriba a tenir implicacions infinites i comporta un efecte transformador multiplicador. No només per les persones que treballen o han treballat a Lavola al llarg d’aquest anys, sinó també per totes les empreses i institucions que l’empresa assessora, acompanyant-les en els esforços per construir una societat més justa i respectuosa amb el nostre entorn.

En aquest sentit, Pere Pous (a la foto), president d’Anthesis Lavola, destaca que el títol del llibre fa referència a “un valor que, de manera volguda, ha guiat la història de Lavola: no perdre mai els orígens que van marcar el nostre naixement. Però també ens ha guiat una ambició, un ferm convenciment: fer que el nostre impacte a la societat sigui positiu.” Pous afirma que cal treballar des del món de l’empresa per tenir un impacte positiu arreu del món i afegeix que “les empreses han de combinar el propòsit, l’ànima, amb el negoci.”

El llibre Una empresa amb ànima. 40 anys impulsant la sostenibilitat ha estat escrit per l’historiador Pere Colomer i Roma, autor de diversos llibres sobre història empresarial, àmbit de recerca on és un reconegut expert.

 

Presentació del llibre a Barcelona

El dimecres 26 d’octubre de 2022 es va presentar en públic el llibre publicat per la consultora Anthesis Lavola Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat en un acte que es va celebrar a la Casa Golferichs de Barcelona. La presentació va comptar amb una tertúlia moderada per Agustí Danés, director del diari El 9 Nou, amb la participació de Cristina Gallach, que va ser Alta Comissionada del Govern d’Espanya per a l’Agenda 2030, Bet Font, Directora de Serveis al Client d’Anthesis Lavola i editora del llibre, i el seu l’autor, l’historiador Pere Colomer.

Presentació del llibre a Manlleu

El dimecres 18 de gener de 2023 es va presentar en públic el llibre publicat per la consultora Anthesis Lavola “Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat” en un acte que es va celebrar al Museu del Ter de Manlleu. La presentació va comptar amb una introducció a càrrec de l’historiador i catedràtic a la UPF Joaquim Albareda i d’una tertúlia moderada per Agustí Danés, director del diari El 9 Nou, amb la participació de Bet Font, Directora de Serveis al Client d’Anthesis Lavola i editora del llibre, i el seu l’autor, l’historiador Pere Colomer.

Notícies relacionades

FAQ: Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD)

11 gener, 2023 | Reflexions,
Share

Glossari

  • CSRD: Directiva sobre informes de sostenibilitat empresarial
  • UE: Unió Europea
  • EFRAG: Grup Assessor Europeu d’Informació Financera (European Financial Reporting Advisory Group)
  • PIME: Petita i mitjana empresa
  • ESG: Ambiental, Social, Governança
  • TCFD: Grup de treball sobre informació financera relacionada amb el clima (Taskforce on Climate-Related Financial Disclosures)
  • GRI: Iniciativa de Report Global
  • SASB: Junta de Normes de Comptabilitat Sostenible (Sustainability Accounting Standards Board)
  • SFDR: Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles

 

La Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) és una nova llei que regula els requisits per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat a la UE i suposa un pas endavant important respecte als actuals i relativament limitats requisits d’elaboració de memòries de sostenibilitat.

Encara que específica de la UE, aquesta legislació té àmplies implicacions per a les empreses de tot el món i tindrà repercussions i ramificacions directes i indirectes a moltes organitzacions. Segons la normativa, les empreses hauran de complir la Directiva a partir de l’exercici fiscal del 2024.

 Els nostres experts han respost aquí les preguntes més freqüents sobre aquesta Directiva:

  • Per què és important la CSRD?
  • A qui afecta la CSRD?
  • Quina és la relació entre la CSRD i la NFRD (Directiva sobre Informació No Financera)?
  • S’inclou la doble materialitat a la CSRD?
  • Què cal informar en el marc de la CSRD?
  • Ja està en vigor la CSRD?
  • Forma part de la CSRD la taxonomia de la UE?
  • La CSRD s’aplica a les empreses no pertanyents a la UE?
  • És obligatòria la CSRD?
  • Se sancionarà les empreses que no compleixin amb la CSRD?

Llegeix la Guia de la CSRD

Per què és important la CSRD?

La Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) és la nova legislació de la UE que obliga les empreses, tant grans com petites, a informar sobre les activitats d’impacte ambiental i social. Dirigida per la UE en un intent d’ajudar que els diners flueixin cap a activitats sostenibles. 

El 2021, la Comissió Europea va adoptar el Paquet de Finances Sostenibles (Sustainable Finance Package), que incloïa una de les mesures proposades, la CSRD. Amb la CSRD, la Comissió Europea ha definit per primer cop un marc comú d’informació per a les dades no financeres. En última instància, ajuda les parts interessades a avaluar el rendiment no financer de les organitzacions. A llarg termini, aspira a animar les empreses incloses al seu àmbit d’aplicació a desenvolupar enfocaments més responsables de la conducta empresarial.

Com a part del Green Deal de la UE, el Reglament s’ha elaborat en resposta al repte que, segons la Comissió Europea, “els informes sovint ometen informació que els inversors i altres parts interessades consideren important”.

La CSRD vol abordar aquest repte, proporcionant un marc d’informació estàndard perquè les empreses vinculin la seva informació no financera.

A qui afecta la CSRD?

Actualment, unes 11.600 empreses estan obligades a comunicar informació sobre sostenibilitat. Amb la introducció de la CSRD, quasi 49.000 empreses hauran d’informar sobre aspectes no financers.

La CSRD s’aplica a totes les grans empreses establertes en un estat membre de la UE o que es regeixen per la legislació de la UE, incloses les que ja es regeixen per la NFRD. Aquestes empreses inclourien tant les PIME com les grans entitats d’interès públic.

També s’aplica a totes les empreses europees que cotitzen a borsa (excepte les microempreses) i a les empreses globals que tenen operacions (subjectes a llindars)/ valors cotitzats en un mercat regulat a Europa.

La directiva defineix una gran empresa com aquella que compleix almenys dos dels tres criteris següents

  • 40 milions d’euros de volum de negocis net;
  • 20 milions d’euros d’actius totals al balanç;
  • 250 o més empleats.

Quina relació hi ha entre la CSRD i la NFRD?

La CSRD ha evolucionat a partir de la Directiva sobre informació no financera (NFRD) aplicable anteriorment. L’objectiu de la CSRD és reforçar la naturalesa i l’abast de la informació sobre sostenibilitat i ampliar significativament l’àmbit d’aplicació de la NFRD.

Hi ha algunes diferències clau entre les directives.

Principalment, el nombre d’empreses a les quals s’aplica el reglament. Mentre que la NFRD se centrava en les entitats d’interès públic, les empreses que cotitzen a borsa, els bancs i les companyies d’assegurances amb més de 500 empleats, el CSRD inclou les entitats d’interès públic, les empreses amb valors admesos a cotització a un mercat regulat de la UE, a més de totes les grans empreses que compleixin almenys dos dels tres criteris.

Això significa que, mentre unes 12.000 empreses estaven subjectes a l’obligació d’informar d’acord amb la NFRD, es calcula que unes 49.000 hauran d’informar d’acord amb la CSRD.

Les empreses que presentaven informes d’acord amb la NFRD havien d’incloure informació sobre la protecció del medi ambient, la responsabilitat social relativa a les persones treballadores, els drets humans, la lluita contra la corrupció i el suborn, i la diversitat als consells d’administració de les empreses. Segons la CSRD, les empreses han de seguir el doble procés de materialitat, avaluant el risc de sostenibilitat que afecta l’empresa, així com l’impacte de l’empresa a la societat i al medi ambient.

Finalment, la CSRD exigeix ​​almenys un nivell limitat de garantia sobre les dades comunicades, cosa que no s’exigia anteriorment a la NFRD.

I el que és més important, les empreses que fins ara estaven subjectes a l’obligació d’informar segons la NFRD seran algunes de les primeres a fer-ho d’acord amb la CSRD, informant per primera vegada a partir de l’1 de gener del 2025 sobre les dades del 2024.

S’inclou la doble materialitat a la CSRD?

Sí. S’exigirà a les empreses que segueixin un doble procés de materialitat. En poques paraules, això significa avaluar el risc de sostenibilitat que afecta l’empresa, així com l’impacte de l’empresa a la societat i al medi ambient.

Atès que el panorama de la informació sobre sostenibilitat evoluciona ràpidament, és probable que la tendència sigui inclinar-se cap a la doble materialitat en el futur, per la qual cosa comprendre els impactes des de tots dos costats serà vital per informar amb precisió.

Què cal informar en el marc de la CSRD?

La CSRD s’ha posat en marxa per garantir que les empreses divulguin públicament informació precisa sobre els riscos, les oportunitats i els impactes de sostenibilitat que tenen sobre les persones i el medi ambient, així com els que afecten l’empresa (doble materialitat).

La Directiva estableix que els informes de sostenibilitat han de ser “comparables, fiables i fàcils de trobar i utilitzar pels usuaris amb tecnologies digitals”.

Per donar suport a l’aplicació de la Directiva, el Grup Assessor Europeu d’Informació Financera (EFRAG) ha elaborat els estàndards per al report de sostenibilitat (ESRS). Els ESRS (en anglès European Sustainability Reporting Standards) actuen com a mecanisme en el marc de la CSRD, esbossant els aspectes sobre els quals les empreses hauran d’informar. El primer conjunt d’estàndards temàtics ESRS es troba a la fase final d’aprovació i s’hauria d’adoptar el juny del 2023. 

Segons la CSRD, les “qüestions de sostenibilitat” inclouen tots els factors mediambientals, socials, de drets humans i de governança rellevants, sovint anomenats ESG.

Ja està en vigor la CSRD?

La CSRD s’introduirà formalment l’1 de gener del 2024. El primer grup obligat a informar són les empreses que ja estan subjectes a la NFRD. Hauran de complir les normes modificades, informant el 2025 sobre l’exercici financer del 2024.

Altres grans empreses no subjectes a la NFRD han de començar a informar a partir de l’1 de gener del 2026 sobre l’exercici del 2025.

Les PIME no començaran a informar fins a l’1 de gener del 2027 sobre l’exercici de 2026. No obstant això, es concedeix a les PIME l’opció d’excloure’s voluntàriament fins al 2028.

Per a les empreses no europees que tinguin sucursals o filials amb seu a la UE, els nous requisits s’aplicaran a partir de l’1 de gener del 2029 per a l’exercici de 2028. Aquestes empreses tindran un volum de negocis net superior a 150 milions d’euros a la UE a nivell consolidat, i tindran almenys una filial (gran o cotitzada) o sucursal (volum de negocis net superior a 40 milions d’euros) a la UE.

La Directiva exigeix ​​a les empreses que informin sobre la seva cadena de valor, per la qual cosa els proveïdors de les organitzacions que presentin informes han de comptar amb un augment de les sol·licituds i els requisits d’informació.

¿Forma part la taxonomia de la UE de la CSRD?

Sí. Totes les empreses que informin en el marc de la CSRD hauran d’informar sobre la seva alineació amb la taxonomia de la UE. La CSRD també té en compte altres marcs, com ara el TCFD, el GRI i el SASB. A més, els indicadors de les normes de l’SFDR s’alinearan amb els informes de la CSRD.

L’SFDR ja regula la manera com els participants en els mercats financers han de divulgar informació sobre sostenibilitat sobre les empreses en què inverteixen. Per fer-ho amb èxit, aquests participants en el mercat financer necessiten disposar d’informació prou sòlida d’aquestes empreses. La informació es publica en el marc de la CSRD, l’objectiu de la qual és garantir que les empreses en què inverteixen comuniquin la informació que els participants en els mercats financers necessiten per complir els seus propis requisits d’informació de l’SFDR.

La CSRD s’aplica a les empreses no pertanyents a la UE?

Potencialment. L’àmbit d’aplicació de la informació obligatòria de la CSRD s’amplia a les empreses no pertanyents a la UE els ingressos anuals generats a la UE de les quals superin els 150 milions d’euros i que tinguin una filial o sucursal gran o cotitzada a la UE que generi uns ingressos de 40 milions d’euros. A partir del 2028, la filial o sucursal estarà obligada a publicar informes de tipus CSRD per a aquestes empreses no pertanyents a la UE a nivell consolidat, que es presentaran el 2029.

Són obligatoris els ESRS?

Sí. Està previst que els ESRS s’adoptin el juny del 2023, i el primer grup d’empreses incloses a l’àmbit d’aplicació haurà d’informar a partir del 2025, amb dades del 2024.

Se sancionarà les empreses que no compleixin la CSRD?

Tot i que s’espera que les sancions per incompliment de la CSRD siguin significatives, no se sap quan començarà la Comissió de la UE a imposar sancions a les empreses que incompleixin la CSRD.

La naturalesa de les sancions i l’import de les multes dependran dels diferents Estats membres.

Notícies relacionades

Margaux Costas
Directora de Sostenibilitat Corporativa

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

MENU