Un estudi de l’ICTA-UAB on hem col·laborat analitza diferents propostes d’implantació del teletreball a partir de dades de mobilitat i qualitat de l’aire a Barcelona obtingudes durant el confinament
Article de Badia, A., Langemeyer, J., Codina, X. et al. ‘A take-home message from COVID-19 on urban air pollution reduction through mobility limitations and teleworking’. Publicat a ‘Nature’, via Universitat Autònoma de Barcelona
Implantar el sistema de teletreball dos, tres i quatre dies a la setmana permetria reduir els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), el principal contaminant relacionat amb les emissions trànsit, en un 4%, un 8% i un 10%, respectivament. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) a partir de les dades obtingudes d’un model de qualitat de l’aire juntament amb les mesures de les estacions XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) registrades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant el període de restricció obligada de la mobilitat pel confinament per la COVID-19.
Les restriccions de mobilitat per la pandèmia han obligat a moltes persones a treballar des de casa, incrementant així el teletreball i millorant la qualitat de l’aire a les ciutats. Partint d’aquesta situació excepcional, els investigadors del projecte URBAG de l’ICTA-UAB han realitzat un estudi pilot a gran escala que permet reflexionar sobre les lliçons apreses durant el confinament en termes de reducció de la contaminació de l’aire.
Tenint en compte que el 85% dels treballadors de l’AMB es dedica al sector serveis i que prop del 40% del trànsit de vehicles personals està relacionat amb el treball, els investigadors van plantejar tres escenaris sociolaborals diferents sobre la base de la implantació de dos, tres o quatre dies setmanals de teletreball, i van estudiar els canvis en la contaminació amb un model de qualitat de l’aire per a cada un.
El primer escenari planteja un augment del teletreball a dos dies a la setmana, el que permetria reduir les emissions contaminants relacionades amb el trànsit en un 5% i, amb elles, els nivells de NO2 en un 4%. Aquest escenari suposa una disminució dels desplaçaments laborals del 12,5%, si el 20% dels treballadors del sector serveis s’acollís a aquesta opció. Un segon escenari consistent en tres dies de teletreball permetria reduir les emissions en un 10% i els nivells de NO2 en un 8%, reduint els desplaçaments vinculats a la feina en un 25%. Per a això, el 30% dels empleats del sector serveis hauria d’acollir-se a aquesta opció. Un tercer escenari permetria reduir en un 15% les emissions del trànsit i, consegüentment, els nivells de NO2 en un 10%. Per a això, el 40% dels empleats del sector serveis haurien de teletreballar quatre dies a la setmana, reduint així els seus desplaçaments en un 37,5%.
La investigació es va dissenyar en col·laboració amb l’equip de Anthesis Lavola, empresa amb àmplia experiència en planificació de mobilitat urbana i sostenible, i en base als informes de mobilitat publicats per l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona.
La nostra aportació a l’estudi
Durant el període de desescalada que vam viure l’estiu passat, l’equip de Ciutat i Territori va rebre una proposta del Grup de Recerca Sostenipra de la Universitat Autònoma de Barcelona, en què els convidaven a participar en una petita investigació sobre teletreball i qualitat de l’aire, amb la idea de poder aprofitar la situació viscuda arrel de la COVID-19 a mode de prova pilot. Des d’Anthesis Lavola, per la nostra expertesa en l’àmbit de la mobilitat, principalment hem aportat reflexions i nocions metodològiques a l’hora de definir possibles reduccions de mobilitat rodada associades a diferents escenaris d’implementació tant del teletreball com d’altres estratègies de “despresencialització”.
Els resultats de l’estudi mostren que intensificar el teletreball a 2, 3 i 4 dies per setmana permetria reduir les concentracions de NO2 en un 4%, un 8% i un 10% respectivament. Cal tenir en compte que l’NO2 (diòxid de nitrogen) és d’un dels principals contaminants atmosfèrics associats a la mobilitat i que presenta importants efectes sobre la salut de les persones.
L’estudi és d’interès perquè conté una anàlisi de les conseqüències reals en termes de qualitat de l’aire dels canvis dels patrons de mobilitat imposats per l’emergència sanitària. A més a més, l’entenem com una eina molt valuosa a l’hora de defensar mesures relacionades amb la reducció de la mobilitat per raó de treball, que fins ara es justificaven amb models teòrics, però per a les que ara disposem de dades reals.