La importància de conservar els mars i els oceans

31 gener, 2023 | Som Natura,

La protecció de la biodiversitat és una necessitat imperiosa per a la supervivència de l’espècie humana. L’alimentació, la sanitat i l’economia depenen de les espècies que ens envolten.

A la Conferència de les Nacions Unides per a la Biodiversitat (COP15) celebrada a finals de 2022 a Montreal, es va acordar la protecció d’un 30 % de la superfície del planeta. Un acord que s’ha complementat amb el signat per l’ONU durant el primer trimestre de 2023, l’anomenat Tractat Global dels Oceans, on es pacta la protecció del 30 % dels oceans en aigües internacionals.

Aquests dos acords són històrics per la importància que té el compromís de protegir tant d’espai natural del planeta. Una proposta inspirada en un dels últims projectes del gran Edward O. Wilson (1929-2021): Half-Earth project, que té per objectiu de conservar la meitat del planeta.

La protecció de la terra respecte la protecció del mar

Dins d’aquests pactes, celebrats des de tots els sectors, és cert que la protecció de la superfície terrestre és més factible i propera que la protecció dels mars i oceans. I això és així perquè gran part de la massa d’aigua que cobreix la Terra no es troba sota la jurisdicció de cap estat, dificultant el compliment de qualsevol normativa i restricció que s’hi vulgui imposar.

A més, s’ha de tenir en compte que la vida marina i els ecosistemes existents en aquest ambient són força desconeguts per una gran part de la població. L’expressió famosa “es coneix més la superfície de la Lluna o de Mart que no pas el fons marí” té part de raó.

Amb aquestes dificultats encara cobra més rellevància l’acord de protegir el 30 % dels oceans en aigües internacionals. Un pacte que ha trigat quasi 20 anys en materialitzar-se i que és vital per complir els objectius de l’acord signat a la COP15 a Montreal.

El Tractat Global dels Oceans cobrirà les dues terceres parts dels oceans que estan en aigües internacionals i aportarà un marc legal per protegir àmplies àrees marines, conservar la biodiversitat i compartir els recursos genètics.

Enric Sala, un paladí dels mars

Un defensor de la vida marina com és Enric Sala, biòleg gironí i explorador resident de National Geographic, porta anys defensant la necessitat de protegir el 30 % dels oceans per conservar la biodiversitat marina i va reconèixer que l’acord de Montreal és molt important per aconseguir aquest objectiu, al nivell de l’Acord de París pel canvi climàtic.

Com a explorador National Geographic, Enric Sala lidera el projecte Pristine Seas amb l’objectiu de protegir i conservar les àrees marines del planeta. Des de 2008, el projecte ha realitzat expedicions en 36 localitzacions, aconseguint que 26 d’aquestes s’hagin protegit, cobrint una superfície total de 6 milions i mig de quilòmetres quadrats (quasi tretze vegades la mida de l’estat espanyol).

Gràcies als treballs científics que ha realitzat, al coneixement adquirit, a la col·laboració amb governs i entitats i a la divulgació de la biodiversitat de les zones explorades, Pristine Seas s’ha convertit en un projecte referent per a la conservació de la vida marina. S’han realitzat nombrosos documentals sobre les expedicions del projecte, que es poden veure als canals de National Geographic i a la plataforma Disney+.

Conèixer millor el mar per protegir-lo

La conservació de la vida marina, igual que la de la vida terrestre, ha de ser una prioritat per a molts governs, però també per a les empreses, fundacions, ONGs i ciutadania en general. Moltes comunitats costeres i indígenes depenen del bon estat dels mars i els oceans, de la pesca i dels recursos que extreuen d’aquest entorn. El clima depèn de la capacitat que té el mar d’absorbir carboni per mitigar els efectes del canvi climàtic.

No ens podem permetre seguir contaminant, seguir extraient recursos sense control, seguir acidificant l’aigua i seguir extingint espècies. La importància del mar ha arribat inclús a la gran pantalla aquest final de 2022 amb la segona part d’Avatar, Avatar. El sentit de l’aigua, que, amb una factura visual més que espectacular, transmet un missatge que arriba al moll de l’os.

Conèixer millor les espècies i els ecosistemes que hi ha sota la superfície de l’aigua és vital per fomentar la conservació d’aquests entorns. Projectes com Pristine Seas ajuden en aquest sentit, igual que projectes catalans com Submon o Edmaktub, entre d’altres.

Tenim la seguretat que la conscienciació de la ciutadania afavorirà que l’acord signat a Montreal i que el Tractat Global dels Oceans compleixin els seus objectius de protegir el 30 % del planeta, tan la superfície terrestre com la marina. La supervivència de moltes espècies, inclosa la nostra, està en joc, i cal actuar com més aviat millor per assegurar un futur amb la màxima biodiversitat possible.

La conscienciació de la ciutadania afavorirà que l’acord aconseguit a Montreal i la protecció del 30 % de la superfície del planeta siguin una realitat. La supervivència de moltes espècies, inclosa la nostra, està en joc, i cal actuar com més aviat millor per assegurar un futur amb la màxima biodiversitat possible.

Fotografia d’Enric Sala feta per World Economic Forum / Boris Baldinger sota llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 2.0

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Breu repàs de la història del canvi climàtic

| Som Natura,

El canvi climàtic, o crisi climàtica com també s’anomena, és una realitat i no es pot negar. Tenim evidències científiques de com afecta als fenòmens meteorològics, a la biodiversitat, a l’economia, a l’agricultura i a la vida humana. Per sort, ja es treballa per posar-hi remei i minimitzar els impactes d’aquesta problemàtica.

Les COPs són un exemple d’aquest treball i en relació a la COP27 vam llegir un article de Joandomènec Ros, biòleg marí i catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona. En aquest article parlava de diversos llibres sobre el canvi climàtic i un d’ells era la novel·la “El Ministeri del Futur”, de l’escriptor nord-americà Kim Stanley Robinson.

I vam pensar que, si existís un Ministeri del Futur que volgués treballar per lluitar contra el canvi climàtic, primer necessitaria un informe històric que repassés l’evolució del canvi climàtic. Un repàs que podria ser com el proposat a continuació.

La capa d’ozó i els clorofluorcarbonats

El punt d’inici d’aquest informe podria ser el descobriment del forat de la capa d’ozó. A partir dels instruments desenvolupats per James Lovelock (1919-2022) i les investigacions presentades a principis de la dècada dels 80 del segle passat, el document explicaria com es va veure que la capa d’ozó havia perdut gruix i quins eren els causants: els compostos clorofluorcarbonats, també coneguts com a CFC.

L’informe mostraria com la capa, al ser més fina, filtrava menys llum ultraviolada, posant en risc la vida al planeta, com els CFC també contribuïen a l’escalfament de la Terra, ja que són gasos d’efecte hivernacle, i quina va ser la solució proposada: la prohibició dels CFC per mitjà del Protocol de Montreal, aprovat l’any 1987 i en vigor des de 1989.

Gasos d’efecte hivernacle i escalfament global

El següent episodi de l’informe estaria dedicat a l’escalfament global i al paper dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) com a causants de l’augment global de les temperatures durant el segle XX, fenomen accentuat també pel forat de la capa d’ozó. Entre els GEH, hi hauria els CFC, però també els compostos de nitrogen i, sobretot, els compostos basats en carboni, resultat de la crema de combustibles fòssils.

S’explicaria que, a partir de la dècada dels 70 del segle XX, es van anar recollint evidències que l’emissió descontrolada de GEH i la seva acumulació a l’atmosfera provocarien canvis en el clima. Inclús es mencionaria que les empreses contaminants eren coneixedores d’aquest efecte, però no van dir res en el seu moment. És més, ho van negar.

L’informe destacaria que a finals del segle XX es van començar a dur a terme les Conferències de les Parts pel Canvi Climàtic, conegudes com a COP, per fer front al canvi climàtic i l’escalfament global. També tractaria l’aprovació del Protocol de Kyoto (1997) amb l’objectiu de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, un protocol que va servir de guia per totes les mesures proposades durant les diferents COPs que tindrien lloc en el futur.

Canvi climàtic al segle XXI

Amb un consens cada cop més gran del paper de l’ésser humà en el canvi climàtic, l’informe exposaria les evidències que mostraven aquesta relació i faria especial èmfasi en com els efectes es van començar a percebre de forma clara.

L’informe exposaria les mesures proposades a les COPs i destacaria la importància de l’Acord de París de 2015, però també assenyalaria la falta d’ambició comparat amb la urgència del problema. També mencionaria que algunes normatives i iniciatives havien sigut exitoses amb el temps, com el mencionat Protocol de Montreal, ja que el forat de la capa d’ozó s’hauria anat recuperant i en uns anys es podria arribar a tancar.

Abordar el futur

El breu repàs mostrat en aquest informe fictici hauria de servir per mostrar com ha canviat la percepció que es té sobre el canvi climàtic i quina és la importància de la recerca feta durant tot aquest temps.

Podem assegurar que les propostes que faria el Ministeri del Futur serien les de realitzar accions més potents per frenar l’augment de la temperatura, per tal que no superi els 2 ºC respecte l’època preindustrial, i mitigar els efectes del canvi climàtic.

Aquestes accions són les que s’han de dur a terme actualment, però encara cal un major compromís per part d’entitats, governs, empreses i persones amb l’objectiu que col·laborin en la lluita contra aquest problema que afecta a tot el planeta. Perquè només amb l’ajuda de tothom es podran minimitzar les conseqüències del canvi climàtic i garantir un futur més sostenible.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

James Lovelock, pare de Gaia i avi de l’ecologisme

5 octubre, 2022 | Som Natura,

La hipòtesi Gaia és un dels postulats científics més coneguts i controvertits en l’àmbit de la defensa del planeta i la sostenibilitat. Un conjunt de principis que defensen una autoregulació del planeta Terra, quasi com si fos un organisme viu.

El seu ideòleg va ser James Lovelock, referent i pioner de l’ecologia i considerat l’avi de l’ecologisme, i que va morir el passat 26 de juliol. Hi ha la casualitat que va néixer també un 26 de juliol, però de 1919. Més d’un segle de vida, 103 anys per ser exactes, durant els que va revolucionar la forma de veure i comprendre el nostre planeta.

Abans que els seus plantejaments es presentessin, es pensava que la Terra era un tros de roca que flotava per l’espai, donant voltes al Sol. Després d’ell ens queda que aquest tros de roca que flota per l’espai, donant voltes al Sol, sembla que compta amb un equilibri que s’autoregula per mantenir la vida: Gaia.

James Lovelock va morir el passat 26 de juliol als 103 anys, temps en el que va revolucionar la forma de veure i comprendre el nostre planeta.

La revolucionària i criticada Gaia

La hipòtesi Gaia proposa que la Terra forma un sistema complex d’interaccions que s’autoregulen i faciliten que la vida pugui prosperar en el planeta. El funcionament d’aquest sistema, on interactuen aire, oceans, sòl, les espècies existents i l’intercanvi de nutrients i materials entre ells, seria similar al d’un organisme viu que manté el cos estable.

En aquest sentit, la base de la hipòtesi Gaia és que tots els elements existents a la Terra faciliten la vida i que la pròpia vida també ajuda a mantenir aquest equilibri. Però aquesta idea va tenir força detractors i nombroses crítiques. Dues de les principals van ser que tenia un aire massa místic i pseudoreligiós per considerar-se ciència i que xocava amb el constant canvi que suposa l’evolució de les espècies.

La hipòtesi Gaia planteja que la Terra és un sistema interconnectat que s’autoregula per permetre la vida al planeta.

Amb els anys, Lovelock va anar matisant i perfilant la seva hipòtesi segons els coneixements científics del moment, així com nombrosos grups d’investigació hi han fet aportacions d’acord amb noves dades obtingudes. D’aquesta manera, la hipòtesi Gaia s’ha anat transformant a base d’errors, de noves recerques i de l’escrutini propi de la ciència.

La visió holística i multidisciplinar de la hipòtesi Gaia va suposar un abans i un després en la forma de comprendre la Terra i ha permès entendre l’impacte que causen les nostres activitats. Una mentalitat que ha facilitat l’aparició d’una consciència ambientalista vital i la necessitat d’estudiar el planeta des de moltes perspectives diferents per conèixer com funciona i com pot canviar.

Lovelock més enllà de Gaia

Però a banda la hipòtesi Gaia, James Lovelock va realitzar altres contribucions a la ciència i la tecnologia. Es va graduar en química a Manchester, va col·laborar amb el govern britànic durant la Segona Guerra Mundial, va treballar durant vint anys al National Institute for Medical Research, de Londres, on es va doctorar en medicina, i va estar vinculat amb la NASA en projectes d’exploració planetària, principalment a Mart.

També és conegut per desenvolupar l’instrument que va detectar la presència dels clorofluorocarburs (CFC) a l’atmosfera. Gràcies a aquesta troballa, més tard es va descobrir l’impacte negatiu que tenien sobre l’ozó i el forat de la capa d’ozó.

Amb el temps, Lovelock es va adonar de l’impacte causat per la humanitat i es va convertir en una veu d’avís molt destacada sobre les conseqüències que podríem patir en un futur. Però uns anys més tard va considerar que havia sigut alarmista, i va negar que quedés tan poc temps.

Lovelock va acabar sent molt crític amb l’entorn ecologista i el concepte de desenvolupament sostenible.

Un ecologista crític

Mai va arribar a ser negacionista, però era molt crític amb l’enfocament que se li va donar a la lluita contra el canvi climàtic. No estava d’acord amb gran part de l’entorn ecologista, va negar del potencial benefici de l’energia eòlica, va defensar l’ús de l’energia nuclear per reduir l’augment de gasos d’efecte hivernacle i es va oposar al concepte de desenvolupament sostenible.

Tot i les seves contradiccions, polèmiques, crítiques i visions alternatives, tant a nivell científic com ecologista, Lovelock és una figura vital en la protecció del medi ambient. Les investigacions que va realitzar van permetre entendre millor el funcionament de la vida a la Terra.

Ara tenim clar que no podem lluitar contra la crisi climàtica sense tenir en compte tots els elements i això és gràcies a aquest investigador i inventor anglès. I així és com hem de seguir endavant per aconseguir minimitzar els impactes presents i futurs per aconseguir que el planeta segueixi sent un lloc habitable per a totes les espècies.

La fotografia de James Lovelock és feta per Bruno Comby i es comparteix sota llicència Creative Commons CC BY-SA 1.0.

Notícies relacionades

Contact us

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

Ens acostumarem a veure Doñana sense aigua?

26 setembre, 2022 | Som Natura,

Principis de setembre de 2022. Es detecta un fenomen que només havia ocorregut dues vegades anteriorment des que es tenen registres: al 1983 i al 1995. Registres que es guarden des que Doñana és Parc Nacional, al 1969. Aquest fenomen és la dessecació completa de la llacuna de Santa Olalla, la llacuna permanent més gran del parc nacional. Un fet que quasi és sinònim de completa dessecació de tot Doñana.

El Parc Nacional de Doñana també ha patit aquest 2022 la gran sequera que afecta a tot l’estat espanyol. Les onades de calor han sigut quasi consecutives durant juny, juliol i agost, amb pocs dies de treva i escassíssimes pluges. Precipitacions que tampoc havien arribat en abundància durant la primavera.

Doñana fa anys que viu sota la pressió de la manca d’aigua, ja que fa una dècada que hi plou per sota la mitjana. I això té un impacte greu per a totes les espècies que depenen d’aquest gran espai humit, declarat Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat. Espècies, principalment aus, que hi troben refugi i aliment per a criar i per descansar durant les llargues migracions que duen a terme.

Però realment què significa la dessecació completa de Doñana? Hi ha quelcom més al darrere d’aquest fet?

La dessecació de la llacuna de Santa Olalla només s’ha produït tres vegades des que Doñana es va declarar Parc Nacional.

El paper desfasat dels embassaments

La resposta a la pregunta anterior és afirmativa i el que hi ha al darrere és una mala gestió de l’aigua a Espanya. El cas de Doñana és paradigmàtic, però és extensiu a tot l’estat: els aqüífers s’estan sobreexplotant i els embassaments ja no estan ben dimensionats. Però anem per parts.

Espanya és un dels països amb un nombre més alt d’embassaments. Tots construïts seguint l’estratègia d’emmagatzemar l’aigua de l’hivern i usar-la a l’estiu per a les poblacions, l’agricultura i la indústria. El problema és que la demanda ha crescut molt, però no el volum d’aigua emmagatzemat.

És possible que hi hagi gent que digui que la solució és construir nous embassaments, però no ho és, ja que la disminució del cabal circulant als rius té un impacte negatiu a la biodiversitat fluvial. A més, tallar el curs d’un riu en nous punts implica perdre encara més el transport de sediments als deltes i les platges. Al Delta de l’Ebre saben molt bé el que provoca la manca de sediments.

La creació d’embassaments té impactes negatius per a la biodiversitat, així com impedeix el transport de sediments als deltes i les platges.

La mala gestió de l’aigua dels aqüífers

A Doñana, la llacuna de Santa Olalla s’abasteix d’un gran aqüífer que també dona servei al municipi de Matalascañas, un poble que durant gran part de l’any compta amb uns 2.500 habitants, però que a l’estiu arriba a vora els 100.000 habitants. A més, al llarg del perímetre de tot el parc nacional s’han erigit un nombre ingent de cultius il·legals que extreuen aigua de forma fraudulenta de tots els aqüífers de la zona.

D’aquesta manera és normal que estiguin sobreexplotats i que, junt amb la sequera, no arribi l’aigua a les llacunes de Doñana. Fa temps que es diu que el parc nacional està en perill i aquest és el futur que li espera si no es canvia el model d’ús d’aigua. Quelcom extrapolable a tot l’estat.

La mala gestió de l’aigua per a l’agricultura i les zones urbanes està provocant que molts aqüífers acabin sobreexplotats.

I sense aigua, tothom surt perdent: la biodiversitat, les persones, l’economia i el territori. No podem mantenir una extracció sense seny i sense previsió de futur. La solució passa per fer un ús més racional de l’aigua, ajustant la demanda a la quantitat existent i adaptant els processos per reduir la petjada hídrica.

Veure Doñana seca i sense fauna, i donar-se compte que els embassaments no tenen aigua per abastir-nos no són més que senyals d’alerta que ens hem de prendre seriosament. La crisi climàtica és aquí, afecta i afectarà al nostre consum d’aigua i hem d’actuar de forma responsable i sostenible per assegurar un futur esperançador per a tothom.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

L’Ajuntament de Tarragona inicia la redacció del nou POUM

1 juny, 2022 | Notícies,

Es proposaran accions innovadores lligades a la salut pública, la transició energètica, l’adaptació al canvi climàtic, la infraestructura verda o l’economia circular aplicada al territori.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és el document que ha de guiar el desenvolupament urbanístic del municipi en els propers anys.

L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de la ciutat. Aquest document ha d’establir els criteris de planificació i desenvolupament urbanístic per la ciutat al llarg dels propers anys.

L’equip tècnic de l’ajuntament és l’encarregat de redactar el POUM, però des d’Anthesis Lavola elaborarem els documents d’avaluació ambiental estratègica, feina iniciada el passat mes de maig. La tasca de l’equip pluridisciplinar de Ciutat i Territori integrarà tots aquells elements imprescindibles per cobrir les necessitats locals de la ciutat de Tarragona i la seva ciutadania, a la vegada que donarà resposta als reptes globals d’emergència climàtica o pèrdua de la biodiversitat.

Es proposaran accions innovadores lligades a elements que cada cop són més rellevants com la salut pública, la transició energètica, l’adaptació al canvi climàtic, la infraestructura verda o l’economia circular aplicada al territori. Aquest procés es durà a terme de forma conjunta amb l’equip redactor del POUM i amb tots aquells agents de la ciutat implicats en la seva planificació i gestió per assolir un document adaptat a les necessitats i a la realitat de la ciutat de Tarragona.

A més, també prestarem assessorament ambiental per tal de poder integrar aquelles mesures i estratègies a les propostes del pla que permetin a la ciutat de Tarragona fer front als reptes ambientals i climàtics. Així mateix, el document s’ajustarà als desafiaments globals que s’inclouen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i estarà alineat amb els treballs que s’estan realitzant per a la redacció de l’Agenda Urbana de Catalunya.

El document s’ajustarà als desafiaments globals que s’inclouen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i estarà alineat amb els treballs que s’estan realitzant per a la redacció de l’Agenda Urbana de Catalunya.

El procés d’elaboració del POUM de Tarragona

L’elaboració del nou POUM s’inicia amb la redacció del document d’avanç i s’acompanya del Document Inicial Estratègic. En aquest document es realitza una primera diagnosi de la realitat ambiental del municipi, s’analitzen les diferents alternatives i es fixen els objectius i estratègies ambientals que es proposa incloure al document del POUM. Amb aquest document, l’òrgan ambiental efectua les consultes pertinents i emet el corresponent Document d’Abast en el qual es fixen els criteris a integrar en les següents fases.

Posteriorment, es procedeix a la redacció del document per a l’aprovació inicial del POUM, el qual ve acompanyat per l’Estudi Ambiental Estratègic. Aquest estudi inclou la valoració ambiental de la proposta del POUM i aquells criteris per a donar resposta als elements ambientals identificats en les fases de diagnosi. El document per a l’aprovació inicial se sotmet al procediment d’exposició pública i, amb la integració de les possibles aportacions de la ciutadania o els organismes públics, queda subjecte a l’aprovació provisional i a la definitiva.

L’equip de Ciutat i Territori d’Anthesis Lavola compta amb una àmplia experiència en la redacció de documents d’avaluació ambiental estratègica de planejament. Gràcies a aquest coneixement, disposem de les eines per treballar de forma conjunta en l’elaboració d’un pla urbanístic innovador per a Tarragona que doni resposta a les necessitats de la ciutat i, a la vegada, als reptes ambientals als que ens enfrontem.

Una Sola Terra, la nostra llar

31 maig, 2022 | Som Natura,

L’univers és infinit i conté milions de galàxies, cada una de les quals està formada per milions de planetes. La física, inclús, diu que pot haver-hi diversos universos, qui sap si amb els seus milions de galàxies i planetes corresponents. El cinema, les sèries i els llibres ens han presentat altres universos en nombroses ocasions i ens han fet pensar en com seria la gent que hi viuria o si hi hauria altres planetes Terra.

Sigui com sigui, però, habitem el nostre univers i la nostra galàxia, la Via Làctia. I en aquest context, només hi ha un planeta Terra. És únic. Irrepetible. És la nostra llar. El lloc on vivim juntament amb 7 mil milions i mig de persones més.

Una Sola Terra. Only One Earth, en anglès.

Precisament aquest és el lema que les Nacions Unides han definit per al proper Dia Mundial del Medi Ambient. Una efemèride que se celebra el dia 5 de juny, però que enguany té un significat especial. I és que fa cinquanta anys que es va començar a commemorar aquesta data.

Una Sola Terra

La força d’aquest eslògan ha d’impulsar la cooperació i el treball de la comunitat internacional. Des de la ciutadania fins a l’administració, passant per les entitats no governamentals i les empreses privades.

50 anys de la primera conferència mundial sobre el medi ambient

Fa cinquanta anys, al 1972, va tenir lloc la primera Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà. La primera on el medi ambient va tenir un paper important. La conferència es va dur a terme a Estocolm, Suècia, entre el 5 i el 16 de juny. A més, va ser el catalitzador per a la constitució del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

Per aquest motiu, el 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient. I, per tal de commemorar el 50è aniversari d’aquesta conferència, enguany s’ha decidit recuperar l’eslògan que es va usar al 1972: Only One Earth, Una Sola Terra. Un lema més vigent que mai ara que ens trobem davant dels primers efectes d’una crisi climàtica que, si no s’hi actua aviat, serà desastrosa per a molta gent.

Aquest lema vol promoure un canvi ambiental a escala global i impulsar l’acció climàtica, l’acció per a la natura i l’acció contra la contaminació. Per lluitar contra la crisi climàtica i plantar cara a les emergències derivades. Per protegir les espècies i els ecosistemes i recuperar els serveis i els béns que ens aporten. Per minimitzar els efectes negatius dels contaminants i els productes químics en la salut humana i el medi ambient.

Una Sola Terra. La força d’aquest eslògan ha d’impulsar la cooperació i el treball de la comunitat internacional. Des de la ciutadania fins a l’administració, passant per les entitats no governamentals i les empreses privades.

“Els límits del creixement” quasi es pot considerar un treball profètic, perquè ha passat la meitat del temps que van definir i les alarmes de l’emergència climàtica ja estan sonant. Moltes de les prediccions de l’informe es van menystenir en el seu moment i ara s’estan complint, quasi fil per randa.

I 50 anys de l’informe “Els límits del creixement”

Però no només se celebren cinquanta anys de la conferència. Al 1972 també es va publicar l’informe “Els límits del creixement”. Un informe que ja avisava dels danys ambientals que es causarien a la Terra si es mantenia l’increment de població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació dels recursos naturals. El document preveia un col·lapse en un segle.

“Els límits del creixement” va ser un estudi elaborat per disset persones expertes del MIT a petició del Club de Roma. Liderat per la doctora Donella Meadows, quasi es pot considerar un treball profètic, perquè ha passat la meitat del temps que van definir i les alarmes de l’emergència climàtica ja estan sonant. Moltes de les prediccions de l’informe es van menystenir en el seu moment i ara s’estan complint, quasi fil per randa.

Passat mig segle de la seva publicació i amb mig més per davant, és un bon moment per revisar les solucions que l’estudi proposava i portar a terme totes les que siguin possibles i viables. Moltes d’aquests coincideixen amb les accions que es promouen en l’actualitat des dels sectors més vinculats amb la sostenibilitat. Actuacions que tenen un ressò més gran durant la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient.

Una feina de cada dia per evitar els pitjors auguris

Aconseguir donar la volta a la situació per fer front a l’emergència climàtica i seguir les recomanacions de “Els límits del creixement” no és una feina fàcil, però és una feina que s’ha de fer de forma constant. I que no només s’ha de visibilitzar i destacar el Dia Mundial del Medi Ambient, sinó cada dia, amb els nostres hàbits diaris. És una tasca en la que tothom pot aportar el seu gra de sorra, en la mesura del que sigui possible i en l’àmbit que consideri: consum, transport, energia, voluntariat.

Que totes les persones puguin ajudar de la forma que considerin ha de servir d’antídot als missatges derrotistes o a les iniciatives que consideren que és millor marxar i buscar nous planetes. Tot i que aquesta última es troba més en la ment de gent excèntrica, no deixa de ser una mentalitat negativa que accepta que no hi ha solució a la situació actual.

Una afirmació falsa i a la que ens hem d’oposar. Perquè, com diu el lema del Dia Mundial del Medi Ambient, tenim Una Sola Terra. I hem de lluitar perquè el planeta segueixi sent la nostra llar i un lloc habitable per a tothom, visqui ara o en el futur. Moltes persones han treballat en els últims cinquanta anys per aconseguir un món millor i hem de continuar la seva feina sense defallir. Només així aconseguirem un planeta sostenible i just.

Ajudem a incorporar la sostenibilitat ambiental en instituts de la Comunitat de Madrid

17 març, 2022 | Notícies,

Donem recolzament a deu instituts de formació professional que han rebut la subvenció de la Comunitat de Madrid per a reduir la seva petjada ambiental.

La Comunitat de Madrid vol que els centres educatius siguin més sostenibles i tinguin un menor impacte en el medi ambient. Amb això en ment, ha presentat una actuació (que compta amb fons europeus) que persegueix que els instituts públics que imparteixen cicle formatius de grau superior integrin la sostenibilitat ambiental a la seva gestió.

Per això, aquests centres educatius han rebut una aportació econòmica per a contractar equips especialistes que els ajuden a conèixer la seva petjada ambiental i definir un pla d’acció per a reduir-la. Des d’Anthesis Lavola hem ofert els nostres serveis aconseguint que 10 centres ens hagin triat per acompanyar-los en aquest procés.

Ajudem als instituts a conèixer el seu impacte ambiental i a implementar les actuacions definides en el pla d’acció desenvolupat per l’equip de Net Zero.

Els projectes que estem realitzant amb els centres els permetrà conèixer l’impacte ambiental que tenen i implementar les actuacions definides en el pla d’acció que desenvoluparem conjuntament. L’equip de Net Zero és l’encarregat de realitzar les diferents tasques.

En concret, es proposa una metodologia dividida en cinc fases que consten d’una auditoria ambiental, el pla d’acció, la coordinació de les actuacions, l’informe per conèixer el grau d’execució i l’informe global de les actuacions.

Aquest procés l’estem replicant en cada un dels centres educatius. La primera fase de treball, la més intensa, s’acabarà en tots els instituts a l’abril de 2022, i preveiem que les tasques en conjunt durin fins al segon semestre de 2023.

Formem al personal de les deixalleries de la Diputació de Barcelona

14 març, 2022 | Notícies,

La formació s’emmarca dins del Servei d’Assessorament i Suport a les Deixalleries (ASDE), consta de quatre sessions i inclou visites a plantes de tractament.

El Servei d’Assessorament i Suport a les Deixalleries (ASDE) és el programa de la Diputació de Barcelona que ofereix informació i assistència als professionals vinculats en la gestió d’aquestes instal·lacions. Iniciat al setembre de 2021, compta amb recursos sobre diverses temàtiques vinculades a la gestió de les deixalleries i la seva difusió.

L’ASDE també organitza sessions d’intercanvi d’experiències i cursos de formació per al personal especialitzat. Des d’Anthesis Lavola impartim una d’aquestes sessions de formació dirigides al personal encarregat de deixalleries municipals, deixalleries mòbils i minideixalleries, incloent operaris, supervisors i perfils tècnics, entre d’altres.

Iniciada el 14 de febrer, la formació consisteix en quatre mòduls de quatre hores que tenen lloc a la nostra oficina de Manlleu. L’equip de Residus és l’encarregat d’impartir les sessions combinant continguts teòrics amb continguts pràctics.

La part pràctica de cada jornada inclou la visita a diferents plantes de tractament que treballen en diversos processos de la gestió de residus. Les instal·lacions a visitar són la planta de compostatge Els Sots, la planta de gestió de RAEES (residus elèctrics i electrònics) Electrorecycling, la deixalleria de Manlleu i la planta de tractament de la fracció resta CTR.

La formació té com a objectiu millorar i actualitzar el coneixement de les deixalleries. Entre els continguts que es tracten hi la gestió de residus, les normatives existents, els permisos necessaris per dur a terme l’activitat, la gestió per a la preparació per a la reutilització i la forma d’emmagatzemar els residus.

Zones de Baixes Emissions: l’eina per millorar la salut i la qualitat de l’aire a les ciutats

11 març, 2022 | Reflexions,

Idees destacades:

Actualment hi ha més de 250 Zones de Baixes Emissions implementades a Europa.
La Llei 7/2021, suposarà la creació de ZBE a com a mínim 149 ciutats (amb una població de 25 milions d’habitants).

Les ciutats concentren bona part de les activitats econòmiques, socials i quotidianes, fet que sovint comporta una intensa mobilitat tant de persones com de mercaderies. El model de mobilitat actual (molt basat en l’ús del cotxe o motocicleta) genera una gran quantitat d’emissions de contaminants a l’atmosfera (material particulat, diòxid de nitrogen…), les quals tenen un impacte molt negatiu sobre la salut de les persones.

Al conjunt de la Unió Europea s’estima que l’exposició humana a diferents contaminants causa entorn de 400.000 morts prematures anualment, vinculades a malalties respiratòries i cardiovasculars, complicacions neuropsiquiàtriques, i malalties cròniques a llarg termini com el càncer.

Per resoldre aquesta problemàtica, les administracions públiques estan implementant actuacions per millorar la qualitat de l’aire i la vida dels ciutadans en els nuclis urbans més vulnerables, entre les quals hi ha la implementació de Zones de Baixes Emissions (o ZBE).

Una ZBE és:

Una zona físicament delimitada, amb uns límits clars i entenedors per a les persones usuàries.
Que incorpora els vials més congestionats així com a bona part de la població i els equipaments més sensibles.
On s’apliquen restriccions d’accés de vehicles segons les seves emissions contaminants (generalment vinculades al distintiu ambiental emès per la DGT).
Disposa de mecanismes per facilitar el compliment de la ZBE (càmeres i mecanismes de control i aplicar un règim sancionador).

Amb l’aprovació de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de Canvi Climàtic i Transició Energètica, tots els municipis de l’Estat Espanyol amb més de 50.000 habitants (i també els municipis de més de 20.000 habitants que superin els valors límit de qualitat de l’aire) han d’establir una ZBE no més enllà de l’any 2023. En el cas de Catalunya s’estableix que tots els municipis de més de 20.000 habitants disposin d’una ZBE abans de finalitzar l’any 2025.

L’aplicació de ZBE s’ha de traduir en beneficis per a la ciutadania vinculats a:

Una disminució de la congestió (menys trànsit rodat).
Moderar les emissions de contaminants a l’atmosfera.
Reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Minimitzar de la contaminació acústica.

Una vegada implementada cal fer-ne el corresponent seguiment i avaluació tant de l’eficiència del propi sistema com de l’impacte de la ZBE sobre el trànsit rodat i la contaminació.

Per a més informació podeu consultar la “ Guia tècnica per a la implementació de zones de baixes emissions” publicada el passat febrer de 2021 per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, essent aquest un document que presenta els passos que cal seguir, que òbviament s’han d’adaptar a cada entorn jurídic i social.

El procés d’implementació d’una zona de baixes emissions compta amb diferents etapes, que es poden resumir en la següent figura. Cal destacar que de forma transversal durant tot el procés resulta necessària la comunicació i participació de la ciutadania (campanya de comunicació prèvia i contemporània a la implementació de la ZBE, i que es mantinguin canals permanents tant per informar sobre els aspectes relacionats amb la ZBE, com per recollir propostes i suggeriments per part de la ciutadania).

0	INICI DEL PROJECTE Punt de partida per la implementació de la ZBE. Es recomana incloure una primera campanya informativa sobre la idea de crear una ZBE.
1	ESTUDI ESPECÍFIC/ PROJECTE DE LA ZBE Realització de la diagnosi de la mobilitat i de les seves externalitats, i anàlisi del parc mòbil. Definició de l’objectiu per a la implementació de la ZBE en el municipi.
2	ENTORN D’ACTUACIÓ Definició de l’entorn de treball o àrea d’actuació de la ZBE. Aquest dependrà de les dimensions del municipi i les seves característiques, però també de les restriccions a aplicar.
3	REDACCIÓ D’ORDENANÇA L’Ordenança que inclogui l’objectiu i finalitat de la ZBE. També cal definir i grafia l’àmbit de la ZBE, les restriccions d’entrada, l’horari d’aplicació, les exempcions, i indicar les infraccions i sancions en cas d’incompliment.
4	IMPLEMENTACIÓ DE LA ZBE Sistema de senyalització corresponent. Sistema de càmeres de control (i altres elements de suport) i plataforma informàtica de gestió Elements de suport a la ciutadania

Xavier Codina

Mànager de serveis de Ciutat i Territori

Contacta'ns

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

Col·laborem en el desplegament de l’estratègia ÉSNATURA

10 març, 2022 | Notícies,

L’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 va ser aprovada el 2018 per frenar la pèrdua de biodiversitat i la degradació del patrimoni natural, i per garantir l’ús sostenible i els serveis que ofereixen els ecosistemes.

L’any 2018, la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, coneguda com Estratègia ÉSNATURA. Aquesta estratègia pretén ser una eina a nivell de país per frenar la degradació del patrimoni natural i la pèrdua de biodiversitat, garantir-ne l’ús sostenible i assegurar la provisió dels serveis dels ecosistemes de què depenem.

El document defineix 16 objectius estratègics a complir de cara a l’any 2030, 30 objectius operatius i 85 línies d’actuació que s’articulen en sis principis rectors: el coneixement i la gestió de la informació sobre el patrimoni natural; la conservació dels hàbitats, les espècies i els processos ecològics; la reorientació del model territorial; la integració de les polítiques sectorials; l’estructura administrativa i el marc legal; i la implicació social.

Amb l’objectiu d’analitzar el grau d’execució del primer Pla d’acció 2019-2022 de l’Estratègia i articular les properes fases de desplegament, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha decidit comptar amb Anthesis Lavola.

L’equip de Ciutat i Territori és l’encarregat de liderar les tasques de suport al desplegament de l’ÉSNATURA, però comptarà amb l’ajuda de les persones dels equips de Comunicació, Participació i TIC per poder realitzar totes les accions del projecte.

La primera tasca a realitzar, aprofitant la finalització del primer Pla d’acció de l’Estratègia (2019-2022), és l’informe final d’avaluació on es recopila tota la informació generada i es valoren els avenços en conservació de la natura, les tendències de la biodiversitat i el grau de consecució dels objectius. Aquest document serà maquetat i es complementarà amb un document infogràfic de resum dissenyat per l’equip de Disseny.

També donarem suport en la revisió i actualització de l’Estratègia d’acord amb el nou marc que estableix l’Estratègia de la UE sobre biodiversitat per a l’any 2030 i l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2030 (ESCACC30) que també s’està elaborant des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Les tasques de suport a l’Estratègia són liderades des de Ciutat i Territori, amb la col·laboració de Comunicació, Participació i TIC.

A partir d’aquesta posada al dia, ens encarregarem de treballar amb diferents agents per tal d’articular la nova proposta quadriennal de desplegament (2023-2026), proposant i seleccionant les accions per cada una de les línies d’actuació.

Una darrera tasca serà la participació en la Comissió de Seguiment de l’Estratègia, l’òrgan que ha de centralitzar les feines de seguiment, encara pendent de constituir-se.

Finalment, i de forma transversal a les feines anteriors, treballarem per motivar i mobilitzar els diferents agents implicats, mantenint un contacte estret i continu, per ajudar a la implementació de les accions definides i a la creació de noves actuacions. Tot plegat per impulsar el desplegament de l’Estratègia en tota la seva potència.