El canvi climàtic, o crisi climàtica com també s’anomena, és una realitat i no es pot negar. Tenim evidències científiques de com afecta als fenòmens meteorològics, a la biodiversitat, a l’economia, a l’agricultura i a la vida humana. Per sort, ja es treballa per posar-hi remei i minimitzar els impactes d’aquesta problemàtica.
Les COPs són un exemple d’aquest treball i en relació a la COP27 vam llegir un article de Joandomènec Ros, biòleg marí i catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona. En aquest article parlava de diversos llibres sobre el canvi climàtic i un d’ells era la novel·la “El Ministeri del Futur”, de l’escriptor nord-americà Kim Stanley Robinson.
I vam pensar que, si existís un Ministeri del Futur que volgués treballar per lluitar contra el canvi climàtic, primer necessitaria un informe històric que repassés l’evolució del canvi climàtic. Un repàs que podria ser com el proposat a continuació.
La capa d’ozó i els clorofluorcarbonats
El punt d’inici d’aquest informe podria ser el descobriment del forat de la capa d’ozó. A partir dels instruments desenvolupats per James Lovelock (1919-2022) i les investigacions presentades a principis de la dècada dels 80 del segle passat, el document explicaria com es va veure que la capa d’ozó havia perdut gruix i quins eren els causants: els compostos clorofluorcarbonats, també coneguts com a CFC.
L’informe mostraria com la capa, al ser més fina, filtrava menys llum ultraviolada, posant en risc la vida al planeta, com els CFC també contribuïen a l’escalfament de la Terra, ja que són gasos d’efecte hivernacle, i quina va ser la solució proposada: la prohibició dels CFC per mitjà del Protocol de Montreal, aprovat l’any 1987 i en vigor des de 1989.
Gasos d’efecte hivernacle i escalfament global
El següent episodi de l’informe estaria dedicat a l’escalfament global i al paper dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) com a causants de l’augment global de les temperatures durant el segle XX, fenomen accentuat també pel forat de la capa d’ozó. Entre els GEH, hi hauria els CFC, però també els compostos de nitrogen i, sobretot, els compostos basats en carboni, resultat de la crema de combustibles fòssils.
S’explicaria que, a partir de la dècada dels 70 del segle XX, es van anar recollint evidències que l’emissió descontrolada de GEH i la seva acumulació a l’atmosfera provocarien canvis en el clima. Inclús es mencionaria que les empreses contaminants eren coneixedores d’aquest efecte, però no van dir res en el seu moment. És més, ho van negar.
L’informe destacaria que a finals del segle XX es van començar a dur a terme les Conferències de les Parts pel Canvi Climàtic, conegudes com a COP, per fer front al canvi climàtic i l’escalfament global. També tractaria l’aprovació del Protocol de Kyoto (1997) amb l’objectiu de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, un protocol que va servir de guia per totes les mesures proposades durant les diferents COPs que tindrien lloc en el futur.
Canvi climàtic al segle XXI
Amb un consens cada cop més gran del paper de l’ésser humà en el canvi climàtic, l’informe exposaria les evidències que mostraven aquesta relació i faria especial èmfasi en com els efectes es van començar a percebre de forma clara.
L’informe exposaria les mesures proposades a les COPs i destacaria la importància de l’Acord de París de 2015, però també assenyalaria la falta d’ambició comparat amb la urgència del problema. També mencionaria que algunes normatives i iniciatives havien sigut exitoses amb el temps, com el mencionat Protocol de Montreal, ja que el forat de la capa d’ozó s’hauria anat recuperant i en uns anys es podria arribar a tancar.
Abordar el futur
El breu repàs mostrat en aquest informe fictici hauria de servir per mostrar com ha canviat la percepció que es té sobre el canvi climàtic i quina és la importància de la recerca feta durant tot aquest temps.
Podem assegurar que les propostes que faria el Ministeri del Futur serien les de realitzar accions més potents per frenar l’augment de la temperatura, per tal que no superi els 2 ºC respecte l’època preindustrial, i mitigar els efectes del canvi climàtic.
Aquestes accions són les que s’han de dur a terme actualment, però encara cal un major compromís per part d’entitats, governs, empreses i persones amb l’objectiu que col·laborin en la lluita contra aquest problema que afecta a tot el planeta. Perquè només amb l’ajuda de tothom es podran minimitzar les conseqüències del canvi climàtic i garantir un futur més sostenible.
Notícies relacionades
Contacta amb nosaltres
Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició
A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.