Hi ha diversos motius que han provocat aquesta situació: alguns són de tipus macroeconòmic, mentre que d’altres són normatius.
En els darrers dies estan apareixent moltes informacions sobre l’encariment del preu de l’energia elèctrica, arribant a nivells que fins ara mai s’havien vist. Hi ha diversos motius que han provocat aquesta situació: alguns són de tipus macroeconòmic, mentre que d’altres són normatius.
L’encariment del preu del gas i dels drets d’emissió són dos dels motius macroeconòmics. Aquestes pujades han comportat un increment molt elevat tant del mercat majorista d’energia com també del mercat de futurs. Això implica un panorama a curt i mig termini gens bo.
Pel que fa als aspectes normatius, introduïts per l’Estat, s’han traduït majoritàriament en un encariment de la factura. Tot i això, donen la possibilitat que cada persona pugui realitzar accions i que poden influir en la reducció del cost de la factura energètica.
Les noves tarifes dels subministraments d’energia elèctrica formen part d’aquests canvis normatius. I afecten a tots els sectors de la societat, des del petit consumidor domèstic al gran consumidor industrial. Els canvis realitzats han sigut significatius i han modificat aspectes que, històricament, estaven establerts des de feia anys.
Canvis en el mercat domèstic
Al mercat domèstic tenim tarifes a baixa tensió i amb potències inferiors a 15 kW de potència. La nova tarifa de referència és l’anomenada 2.0 TD, que unifica la tarifa 2.0 (potència inferior a 10 kW) i 2.1 (potència de 10 a 15 kW).
En el cas dels usuaris amb una potència inferior a 10 kW, poden contractar amb la tarifa PVPC (Preu Voluntari al Petit Consumidor) al mercat regulat. Però també poden contractar a lliure mercat.
Per altra banda, per als usuaris amb potència contractada superior a 10 kW no hi ha possibilitat de contractar a mercat regulat, de manera que han de contractar a lliure mercat. Si la contractació és a lliure mercat es pot donar la situació que la comercialitzadora ofereixi un producte on no hi hagi una separació d’horaris i es facturi tot al mateix preu.
Els principals canvis realitzats a nivell domèstic fan referència als productes amb discriminació horària, principalment. Entre aquests trobem:
- Definició de tres períodes horaris iguals per a tothom, a diferència de la discriminació horària anterior, que depenia del consum de cada client. Aquestes franges són:
- P1 o hores punta (més cara): de 10 a 14 h i de 18 a 22 h
- P2 o hores planes: de 8 a 10 h, de 14 a 18 h i de 22 a 0 h
- P3 o hores vall (més barata): de 0 a 8 h
- Aquesta divisió només es produeix de dilluns a divendres. Durant els caps de setmana i festius nacionals totes les hores són de tipus vall.
- Possibilitat de contractar dues potències diferents entre horaris vall i la resta d’hores. Abans la potència contractada era la mateixa al llarg del dia.
El canvi més significatiu que hi ha hagut és la implantació de sis franges horàries, en comptes de les tres que hi havia fins ara.
Canvis per a empreses i indústries
Pel que fa a les empreses i les indústries, tenim tarifes a baixa tensió i amb una potència superior als 15 kW. El canvi més significatiu que hi ha hagut és la implantació de sis franges horàries, en comptes de les tres que hi havia fins ara, i que variaran segons el mes. Cada mes s’aplicaran tres d’aquestes franges en funció de l’hora.
Les franges fan referència a l’horari de dilluns a divendres, ja que durant els caps de setmana i els festius nacionals totes les hores es consideraran com a consum en període P6, econòmicament el més barat. Les franges són les següents:
- Franja més cara del mes en curs: de 9 a 14 h i de 18 a 22 h
- Segona franja més econòmica del mes en curs: de 8 a 9 h, de 14 a 18 h i de 22 a 0 h
- P6: de 0 a 8 h
Segons els mesos, els diferents períodes es distribueixen de la següent manera:
- P1 i P2 durant els períodes més cars: gener, febrer, juliol i desembre
- P2 i P3: març i novembre
- P3 i P4: juny, agost i setembre
- P4 i P5: abril, maig i octubre
- P6: tots els mesos de l’any
Un altre canvi que s’ha produït és la facturació del 100 % de la potència contractada i l’eliminació de la bonificació per una menor demanda de potència. Per altra banda, les penalitzacions per excés de potència contractada (50 kW o inferior) es mantenen amb una fórmula quarthorària semblant a la que hi havia abans. Si la potència contractada és superior a 50 kW, s’aplica una fórmula basada en un sumatori sobre tots els excessos de potència registrats. De cara a l’any vinent sí que es modificarà la fórmula de facturació quan hi ha excessos de potència.
Per al mercat de grans consumidors, amb subministrament d’alta tensió, el primer canvi és que les antigues tarifes 3.1 i 6.x s’unifiquen dins d’un mateix grup i passen a denominar-se 6.x TD. Anteriorment, la tarifa 3.1 tenia 3 períodes horaris, mentre que les tarifes 6.x en tenien 6. Amb la unió de totes elles, tots els usuaris tindran 6 períodes, inclús qui abans tenia la tarifa 3.1.
Els períodes horaris d’aquesta tarifa unificada també es modifiquen lleument, tot i que tenen una distribució semblant a les antigues 6.x. Una de les principals variacions és que l’agost ja no té una sola franja horària, amb una sola tarifa (P6), si no que també inclou altres tarifes segons les hores, com els altres mesos. La distribució és la mateixa que la mencionada a les tarifes per a empreses i indústries.
Pel que fa a les penalitzacions, per a la facturació per excessos de potència s’aplica una fórmula sobre tots els excessos de potència registrats. I es preveu que, de cara al proper any, entri un nou concepte de penalització: l’energia capacitiva. Però a dia d’avui encara no es penalitza.
A Anthesis Lavola us podem ajudar a fer un pas més cap a un consum més eficient i sostenible de l’energia i reduir així els costos energètics.
Com actuar al respecte?
Segons la “Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia” (CNMC) els canvis realitzats a la nova facturació elèctrica responsabilitzen als usuaris del seu consum energètic, de manera que es beneficia a qui el gestiona de forma curosa i es penalitza a qui no aplica mesures de control i optimització. D’aquesta manera es pretén que les accions de millora condueixin cap a la Transició Energètica.
Ara prenen més sentit que mai dur a terme actuacions com ara:
- L’optimització de la contractació
- Disposar de la figura del gestor energètic
- Realitzar una auditoria energètica
- La implantació d’un pla d’eficiència energètica
- Definir un pla estratègic zero emissions
- Implantar un Sistema de Gestió de l’Energia
- Instal·lacions d’energies renovables
Aquestes millores i inversions aportaran com a beneficis la reducció del consum energètic, la reducció de emissions de CO2 i la reducció del cost associat a la factura elèctrica.