E. O. Wilson és considerat el pare de la sociobiologia i Thomas Lovejoy va ser la persona que va descriure per primer cop el concepte de diversitat biològica o biodiversitat
Dos gegants de l’ecologia, la biologia i la conservació de la biodiversitat ens van deixar el passat desembre. Dos savis que s’havien convertit en referents per a moltes persones que treballen per protegir la natura. Estem parlant d’Edward O. Wilson i de Thomas Lovejoy.
E. O. Wilson és conegut per la seva gran carrera científica en el món de l’entomologia, concretament en l’estudi de les formigues, motiu pel qual va rebre el sobrenom de “Senyor de les formigues”. A més, és considerat el pare de la sociobiologia, la ciència encarregada d’investigar les bases biològiques del comportament de les espècies.
Mentre que Thomas Lovejoy va ser la persona que va descriure per primer cop el concepte de diversitat biològica o biodiversitat, és a dir, el conjunt d’espècies que viuen al planeta, l’entorn on viuen i la relació que hi ha entre elles i l’entorn. A més va ser el primer en fer nua estimació de les taxes d’extinció a nivell mundial i a preveure que moltes espècies desapareixerien a principis de segle XXI.
Naturalista per excel·lència i hereu de Darwin
Edward O. Wilson es va doctorar en entomologia (l’estudi dels insectes) a la Universitat de Harvard i va dedicar la seva trajectòria científica a aquests animals, a les formigues per ser més precisos. Les investigacions que va dur a terme en aquest camp li van permetre aprofundir en el coneixement del comportament de les formigues i de les seves societats. També va realitzar grans avenços en el camp de la sociobiologia, en el que va poder comparar les conductes socials de molts animals amb les de l’ésser humà, trobant-hi paral·lelismes.
També és coautor de la teoria de la biogeografia en illes, que diu que la riquesa d’espècies en una illa depèn de la distància entre la illa i el continent, la mida de l’illa i la relació entre immigració i extinció d’espècies. Això significa que hi haurà poques espècies si la illa (o zona aïllada) està lluny del continent (o gran zona amb espècies); si la illa és petita; i si arriben poques espècies i se n’extingeixen moltes. I en tindrà moltes si està a prop, és gran i hi arriben espècies i no se n’extingeixen.
A més, a banda de fer grans aportacions a la ciència, també va destacar en la transmissió d’aquest coneixement, duent a terme una tasca divulgadora molt important amb la que va guanyar dues vegades el premi Pulitzer en la categoria de no ficció: al 1979, amb “La naturalesa humana”, i al 1991, amb “Les formigues”.
Aquesta combinació de ciència, fusió de disciplines, curiositat pel món natural i ganes de transmetre el coneixement adquirit van fer que Wilson fos un naturalista com els que hi havia als segles XVIII i XIX, seguint l’estela de grans personalitats com Alexander von Humboldt o Charles Darwin. De fet, és considerat l’hereu de Darwin en el s. XX.
L’Amazones i la pèrdua d’espècies degut a la desforestació
Per altra banda, les contribucions de Thomas Lovejoy han sigut vitals per poder conèixer com els danys a la natura afecten a la biodiversitat i com canvia el nombre d’espècies a mesura que es va degradant un ecosistema. I tot gràcies a les investigacions que va dur a terme durant els anys que va treballar a l’Amazones.
Les seves investigacions van permetre analitzar les espècies presents en zones intactes, així com en zones aïllades degut a la desforestació. Gràcies a aquests treballs, va poder saber quantes espècies hi havia a l’hàbitat inalterat i quantes un cop aquest havia canviat. La diferència va permetre obtenir la taxa de canvi d’espècies o, el que és el mateix, la taxa d’extinció en funció de la pèrdua d’espais naturals.
Aquests coneixements són els que va usar per estimar la taxa d’extinció a tot el planeta i fer la funesta predicció per al segle XXI mencionada al principi. Una predicció que s’està complint, perquè actualment la taxa d’extinció d’espècies és molt més alta que en els últims deu milions d’anys i hi ha un milió d’espècies amenaçades. És un fenomen que ja es coneix com la sisena gran extinció massiva del planeta, la primera causada per una espècie: la humana.
Wilson i Lovejoy van lluitar per la conservació de la biodiversitat i van influir a moltes persones a seguir els seus passos per preservar les espècies i els ecosistemes.
Referents i inspiració per a noves generacions
Els treballs que han dut a terme Edward O. Wilson i Thomas Lovejoy han ajudat a millorar la comprensió del món natural i a conèixer els danys que estem causant. Però no es van quedar només aquí, si no que van lluitar per la conservació de la biodiversitat i van influir a moltes persones a seguir els seus passos per preservar les espècies i els ecosistemes.
Edward O. Wilson va lluitar durant anys perquè la societat i els governs duguessin a terme accions per a protegir la natura i, en els últims anys, defensava la idea que calia protegir la meitat del planeta, en l’anomenat “Half-Earth project”, a través de la seva pròpia fundació, la E.O. Wilson Biodiversity Foundation. Un projecte que ha inspirat a les Nacions Unides per aconseguir la protecció del 30 % del planeta de cara al 2030, i que té com a nom 30×30.
Tot i la magnitud dels problemes ambientals existents, Thomas Lovejoy era optimista pel que fa al futur i estava segur que podríem aconseguir minimitzar els danys. Al llarg de la seva vida va ajudar i inspirar a moltes altres persones, com Enric Sala, biòleg i explorador resident de la National Geographic Society, creador del projecte Pristine Seas per identificar, estudiar i protegir els últims llocs salvatges de l’oceà.
Queda molta feina per fer i caldrà treballar dur per aconseguir conscienciar a la societat i que els governs actuïn. Però confiem en què la tasca d’aquests dos gegants seguirà viva en les noves generacions i que lluitaran des de les seves espatlles per aconseguir un món millor per al futur. Un futur que serà sostenible o no serà.