Impactes socials a l’economia informal

21 febrer, 2022 | Reflexions,

Més del 60% de la població activa mundial, és a dir, 2.000 milions de dones, homes i joves, es guanyen la vida en l’economia informal.

L’economia informal o gris es refereix a totes les activitats econòmiques realitzades pels treballadors/es que – en paper o a la pràctica- no estan emparades per acords formals o si ho estan, aquests ho fan de forma insuficient. És una part no regulada de l’economia que no està subjecta a impostos ni a la supervisió dels governs. El sector de l’economia informal pot incloure jornalers, treballadors i treballadores domèstiques, no declarats i a temps parcial o temporal.

Les Nacions Unides afirma que és necessari fer la transició cap a una economia més formal per reduir la pobresa i les desigualtats, promoure condicions laborals més justes i augmentar la productivitat i la sostenibilitat de les empreses. Segons la guia de l’Organització Internacional del Treball sobre la Transició de l’Economia Informal a la Formal, és crucial entendre els factors individuals i els reptes de l’economia informal en l’àmbit nacional i implementar estratègies coherents i integrades que abordin les múltiples dimensions de la informalitat laboral.

Diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són importants per aconseguir que hi hagi justícia social, inclosa la lluita contra els problemes associats amb l’activitat econòmica informal, com l’eliminació de la pobresa (ODS 1), la igualtat de gènere (ODS 5), la reducció de les desigualtats (ODS 10), la pau, la justícia i les institucions sòlides (ODS 16) i les aliances per aconseguir els objectius (ODS 17). Això posa de manifest les àrees rellevants i més impactades per l’economia informal i ressalta la importància de progressar en aquest àmbit.

Quines són les repercussions socials de la informalitat?

  • El treball autònom pot donar lloc a condicions laborals perilloses sense prestacions i llargues jornades laborals amb ingressos irregulars.
  • La falta de formació i de tecnologia pot provocar un nivell baix de competències, falta d’accés a la informació i baixa productivitat.
  • Sense contractes de treball formals, els treballadors no estan protegits per la legislació laboral i no tenen protecció social.
  • Molts països i regions amb nivells alts de treball informal també tenen alts nivells de pobresa.
  • La falta d’accés a un òrgan representatiu dels treballadors/es o sindicats que estiguin emparats pels principis fonamentals d’acord amb l’article 2 del codi bàsic de la Iniciativa de Comerç Étic (ITE).

¿Quines raons hi ha darrere de l’economia informal?

L’economia informal ofereix oportunitats de feina, especialment en els països en desenvolupament, a les persones que gaudeixen de seguretat laboral i social. És una economia de fàcil accés i ofereix l’oportunitat d’adquirir habilitats i coneixement que després pot servir per evolucionar cap a una economia formal. Els principals factors de la informalitat són:

  • Context econòmic i marcs legals, normatius i polítics: La informalitat es pot presentar de forma diferent depenent del context econòmic del país. L’economia informal engloba professions tan diverses com des de conductors de minibusos en economies en desenvolupament fins a treballadors de la construcció a economies avançades.
  • Factors econòmics i sectorials: els treballadors informals és més probable que guanyin salaris més baixos que els seus companys de l’economia formal perquè no tenen ni protecció social ni accés a crèdit.
  • Falta d’educació: les empreses informals solen romandre petites, amb baixa productivitat i accés limitat a finançament.
  • Discriminació: Globalment, 58% de les dones treballadores a l’economia informal tenen més probabilitats d’estar a les categories més precàries i mal pagades del treball informal.
  • Canvi climàtic: els assentaments precaris que s’han construït al voltant del sistema “formal” augmenten el risc de la majoria de ser impactats per alguna de les conseqüències del canvi climàtic, com l’augment de les temperatures, o la pujada del nivell del mar. Gran part de la població en assentaments precaris treballa dins de l’economia informal, ja que aquests treballadors són normalment exclosos de serveis com l’obtenció d’un domicili legal.

Problemes de justícia social a l’economia informal

  • Due dilligence: les empreses realitzen avaluacions de risc que mesuren l’exercici social i mediambiental d’una companyia, així i tot, la visibilitat és mínima a causa dels treballadors no comptabilitzats de l’economia submergida i fracassa a l’hora de visibilitzar els nivells més baixos de la cadena de subministrament, inclòs el treball subcontractat i externalitzat.
  • Visibilitat de les cadenes de subministrament: en alguns casos, els treballadors que es troben a la part més baixa de les cadenes de subministrament són els més vulnerables i poden no estar visibilitzats a causa de la subcontractació o a la falta de contractes escrits.
  • Pràctiques d’adquisició: les males pràctiques de compra, com els canvis d’última hora, fan que es redueixin els terminis d’entrega dels proveïdors. Aquesta pressió sobre els proveïdors es tradueix en intensificació del treball que a la vegada provoca una falta de visibilitat i subcontractació desautoritzada al sector informal. Això pot donar lloc a hores extres obligatòries i sense remuneració.
  • Migració climàtica: la migració com a resposta als impactes climàtics pot conduir a un increment de la mobilitat i del desplaçament forçós davant dels riscos que amenacen les seves vides. Aquest fenomen pot ocórrer dins o fora de les fronteres internacionals. Sense estratègies clares per donar suport a aquestes persones, sovint depenen del treball informal per obtenir alguns ingressos.
  • COVID-19: la pandèmia ha agreujat la situació d’un alt percentatge de la mà d’obra a les cadenes de subministrament globals, com es destaca a la recent avaluació ILO COVID-19 i l’economia informal. S’han vist impactats molts rols dins del sector informal arrel de la COVID-19, i la falta d’una protecció formal ha deixat a persones sense ingressos. Dones, nens i treballadors migrants es veuen particularment afectats mentre lluiten pels seus drets humans, com per exemple l’accés a les vacunes.

¿Com poden els negocis millorar els estàndards de l’economia informal?

  • Compromisos públics: Assumeix compromisos per millorar les condicions laborals, que haurien d’incloure’s a les declaracions sobre esclavitud moderna i tràfic de persones.
  • Governança: en la governança corporativa i polítiques, accions i programes específics és necessari dissenyar un pla per descobrir i abordar allò que realment està passant en complexes cadenes de subministrament, especialment en els nivells més baixos, on la visibilitat és baixa i els treballadors són més vulnerables.
  • Transparència: dibuixa un mapa de les cadenes de subministrament, entén els nivells i l’impacte humà de cada feina en cada un d’ells. D’aquesta forma, podràs entendre característiques com la divisió de gènere, els tipus de feines i la disposició de la legislació del treball just.
  • Legislació: Entén com la legislació impacta el treball formal en els diferents països. Per exemple, en el Regne Unit, després de dotze setmanes de feina, un treballador contractat per agència té el dret de ser permanent i gaudir dels mateixos drets que un treballador directe. Això inclou rebre el mateix salari que un company de feina permanent que fa la mateixa feina, afiliació automàtica a la pensió i vacances anuals pagades.
  • Avaluacions de risc de la cadena de subministrament: Realitzar avaluacions de risc a través del concepte de due diligence pel que fa als drets humans, per entendre com el sector informal afecta l’empresa i les cadenes de subministrament, inclosos els residus i el reciclatge.
  • Adquisició responsable: incorpora els drets humans a les pràctiques d’adquisició i producció, incloent-hi la igualtat de gènere, la llibertat d’associació i indicadors de negociació col·lectiva per a la selecció de proveïdors.
  • Adaptació als mercats resistents al clima: els governs i les empreses han d’adaptar-se als mercats laborals resistents al clima, incloent-hi la provisió d’una bona assistència sanitària, educació i serveis públics. Les empreses han d’invertir capital humà que pugui incrementar la capacitat de les comunitats, incloses les poblacions indígenes, per a fer front als impactes del canvi climàtic, en particular, mitjançant l’empoderament de les dones i el jovent, que solen ser els primers a enfrontar-se a les altes taxes de desocupació.