Cap a una taxa de residus específica, no deficitària i justa

exemple de la mala gestió de la taxa de residus
maria gibaja

María Gibaja

Responsable de projectes de Residus municipals

eva puche 300x276 1

Eva Puche

Assessora de sostenibilitat de Residus Municipals

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus de sòls contaminats per a una economia circular (LRSCEC) dicta obligacions per als ens locals, entre les quals s’estableix una taxa o una prestació patrimonial de caràcter públic no tributari (PPCPNT) específica, diferenciada i no deficitària. Aquesta figura fiscal inclou totes les despeses de recollida, transport i tractament dels residus municipals. Tot i això, la LRSCEC contempla una important novetat: la taxa de residus ha d’incloure, a més dels conceptes tradicionals abans esmentats, els costos derivats de la vigilància de les operacions, del manteniment i vigilància posterior al tancament d’abocadors i els destinats a les campanyes de conscienciació i comunicació.

Els ajuntaments compten amb un termini màxim de tres anys per a establir aquesta taxa, des de l’entrada en vigor de la llei. Per tant, compten amb tot just 7 mesos per a crear, o actualitzar si és el cas, les taxes o PPCPNT de residus i complir amb la normativa vigent. Les ordenances fiscals de residus, actualitzades conforme a la llei, hauran d’estar aprovades per a l’exercici de 2025.

Un altre aspecte nou de la LRSCEC és que estableix que la metodologia aplicada en la definició de la taxa de residus ha de permetre avançar cap a la implantació de sistemes de pagament per generació (PxG). Així mateix, entre altres qüestions de caràcter més socioeconòmic, permetrà l’aplicació de reduccions en l’import de les quotes condicionades a la participació en els sistemes de recollida. És de ressaltar que la Llei busca aquí un avanç substantiu cap a la prevenció i la reducció en la generació de residus municipals.

Coneixem els nostres costos reals de la gestió integral de residus?

Les taxes o PPCPNT són la contribució econòmica que fan els usuaris d’un servei prestat exclusivament per l’Administració. En el cas de la gestió de residus municipals, la competència és exclusiva de les entitats locals a Espanya i s’articulen mitjançant les ordenances fiscals. Aquestes han de venir precedides de l’elaboració d’una memòria tècnica que haurà d’englobar quatre grans línies d’execució del servei: operacions de recollida, transport i tractament, vigilància d’aquestes operacions, manteniment i vigilància posterior al tancament dels abocadors i campanyes de conscienciació i comunicació. Per a aconseguir una taxa de residus no deficitària el primer pas és conèixer els costos reals derivats d’aquestes línies d’execució.

Així, l’aplicació de l’article 11 de la Llei implica canvis molt rellevants respecte a la situació actual en la gran majoria dels casos. La seva aplicació està tenint una important repercussió sobre els pressupostos municipals atès que, des de gener de 2023, està vigent l’impost a l’abocament, el pagament del qual està suposant una important mella en les economies locals per a aquells municipis que encara no han repercutit el seu cost en les taxes.

Així doncs, a partir d’abril de 2025, els tributs destinats a finançar la gestió de residus hauran de ser:

  • Específics: La base imposable de la taxa de residus serà únicament la prestació del propi servei, sense possibilitat d’incloure altres conceptes per serveis públics no relacionats. El servei només podrà abonar-se amb el tribut específic definit a tal fi.
  • Diferenciats: No es publicaran taxes conjuntes amb altres serveis municipals.
  • No deficitaris: D’aquesta manera, haurà de garantir-se la cobertura total dels costos amb els ingressos vinculats al servei. És a dir, la Llei obliga a aconseguir el balanç econòmic neutre on els costos hauran d’equiparar-se als ingressos. L’import recaptat mitjançant la taxa de residus o PPCPNT correspondrà a la part de les despeses que no quedin coberts per altres ingressos relacionats amb la gestió de residus.  

D’una banda, els costos bruts seran totes aquelles partides pressupostàries relacionades amb l’execució del servei, per un altre, els ingressos procedents d’operacions relacionades amb la gestió de residus són fonamentalment aquells recaptats a través de la taxa de residus o PPCPNT, els rebuts dels Sistemes de Responsabilitat Ampliada del Productor (SRAP), de la venda de materials recuperats i energia i de la recepció de subvencions o similars.

Els criteris de diferenciació: Fixos o Variables

La naturalesa i particularitats d’una taxa de residus o PPCNT varia en funció de la introducció de criteris de diferenciació. Aquests poden ser fixos o variables:

  • Els criteris fixos es mantenen constants en el temps, associats a característiques fixes. No permeten modular la taxa de residus, ni amb la generació estimada de residus, ni molt menys, amb l’acompliment mediambiental de les persones o activitats econòmiques usuàries. Alguns criteris fixos emprats habitualment són la localització (carrer), el valor cadastral, la superfície, la condició habitatge (VPO, lloguer municipal, turística, etc.).
  • Els criteris variables poden fluctuar anualment i tenen una certa vinculació amb una generació estimada dels residus, però no permeten modular les quotes en funció del comportament de les persones o activitats econòmiques usuàries del servei. En aquest cas, alguns exemples serien el consum d’aigua, els habitants de l’habitatge, els treballadors de l’activitat econòmica, la freqüència de recollida, la distància a contenidor, si l’habitatge està habitat o no, la renda de les persones empadronades en el domicili, etc.

Aquests criteris diferenciadors permeten modular la taxa o PPCPNT perquè sigui més concorde a la potencial generació de residus d’una llar, una oficina, empresa o un establiment comercial, per exemple, però no consideren les diferències entre el comportament particular de les persones o activitats econòmiques usuàries. Per tant, no funciona com a estímul per a fomentar l’increment de la responsabilitat ciutadana en la segregació dels seus propis residus.

imatge exemple de com la taxa de residus ajuda a implantar un sistema de reciclatge

La taxa de residus justa: reduccions, incentius i pagament per generació

La LRSCEC suggereix a més alguns aspectes que puguin implicar diferenciacions i/o reduccions sobre la base del comportament i la generació de residus dels usuaris. Aquestes línies de treball estan orientades a incentivar la separació de residus dins de la llar, el compostatge de la matèria orgànica, i/o la reducció de la generació. També esmenta la possibilitat de vehicular la incorporació criteris de caràcter socioeconòmic, per a persones en situació de risc d’exclusió social.

Per a aconseguir integrar les diferències relacionades amb la corresponsabilitat ciutadana i empresarial, és necessari incorporar criteris de diferenciació per al pagament per generació (PxG).

Aquesta modalitat està orientada a adaptar la quota en funció tant de la generació real, com del comportament ambiental de l’usuari respecte als seus residus. És el que es coneix com a taxa justa, que incorpora en el seu càlcul el comportament dels generadors de residus, premiant els hàbits responsables i penalitzant els comportaments menys sostenibles. Un aspecte molt beneficiós que considerar és que aquest sistema suposa un incentiu interessant de cara a la reducció la quantitat de residus generats per la població on s’apliqui aquesta modalitat.

 D’altra banda, un fet diferenciador respecte a la situació actual és que els sistemes PxG requereixen de la identificació de l’usuari, ja que l’import de la quota es calcularà a mesura en cada cas. Actualment, existeixen solucions tecnològiques disponibles en el mercat que poden ajudar a automatitzar aquest procés i calcular la taxa corresponent segons el nivell de generació i hàbits.

Aquestes solucions són beneficioses per a millorar l’eficiència del sistema de gestió de residus i fer que la taxa de residus sigui més justa i equitativa, si bé impliquen la pèrdua d’anonimat. I encara que la identificació d’usuaris fins i tot desperta cert rebuig social és possible contrarestar-lo amb esforços en comunicació ciutadana i aconseguir així generar la confiança necessària en la població sobre la seva utilitat socioambiental i la confidencialitat de les dades obtingudes.

El desenvolupament, implementació i manteniment d’un sistema de PxG comporta gran complexitat. Requereix disposar d’uns recursos específics, d’equips tècnics i tecnològics que permetin recollir, analitzar i processar el volum de dades obtingudes. Solucions com APORTA Coneixement +Tecnologia faciliten l’aplicació de l’última tecnologia quant al control de dades relatives a recollida de residus i controls de qualitat dels serveis.

No obstant això, aquestes complexitats no han de persuadir de posar la mirada i l’atenció en experiències nacionals i internacions de la implantació del PxG. La taxa de residus justa és ja una realitat en alguns municipis espanyols i molts europeus. Es van buidant aquestes complexitats gràcies a nombrosos estudis pilot que serveixen de laboratori per a la resta dels municipis interessats en la seva implantació.

Pel que fa a l’estructura de la taxa justa, habitualment té una part fixa i una part variable. La part fixa es defineix sobre la base del percentatge mínim de recaptació que s’hagi fixat prèviament. Sobre la part variable s’apliquen les diferenciacions en funció del comportament, donant lloc a les quotes específiques a cada cas.

En el procés de càlcul i definició de la taxa justa, les reduccions existents s’han de comptabilitzar com a cost perquè no incorrin com a dèficit. És aconsellable considerar el supòsit que tots els usuaris es beneficien de les reduccions per fer els càlculs a l’escenari més conservador.

Establir l’import a recaptar mitjançant la taxa justa és una tasca àrdua que requereix, en primer lloc, un coneixement detallat de l’àmbit d’actuació i l’assumpció d’hipòtesis prèvies respecte del comportament dels usuaris. Per això, s’ha de definir molt bé el cost net, és a dir, el sumatori dels costos bruts menys els ingressos. Condició necessària i essencial des de la definició d’una taxa de residus tradicional, com es descriu a dalt.

Per poder avançar en l’aplicació d’una taxa de residus justa, a més de comptar amb un sistema d’identificació d’usuari i altres aplicacions tecnològiques referides més amunt, a nivell de costos, aquest sistema se serveix de diferents dades i eines: 

  • Cost total del servei (directes i indirectes, tots).
  • Padró fiscal actualitzat (domèstic i comercial).
  • Diferenciació quotes domèstiques i comercials.
  • Definició del percentatge de recaptació assumit per la recaptació procedent de la part fixa i, per tant, de la part variable, que cobrirà el percentatge restant.
  • Definició de criteris de diferenciació aplicables a la part fixa ia la variable (reduccions, penalitzacions, etc.).
  • Simulacions amb escenaris que compleixin la cobertura total dels costos.
  • Redacció memòria econòmica i ordenança fiscal.

Com podem ajudar des d’Anthesis?

A Anthesis comptem amb l’experiència i el coneixement tècnic necessari per acompanyar les entitats locals a agilitzar-ne el procés de canvi. Podem ajudar els equips municipals a ajustar-se als terminis requerits minimitzant els sobreesforços que impliquen els terminis requerits per la Llei.

El nostre equip tècnic pot donar suport i assistència tècnica a aquelles entitats locals, empreses públiques i altres ens supramunicipals que requereixin aquest acompanyament especialitzat per a l’actualització de les taxes de gestió de residus.

El nostre objectiu és buscar i aplicar la millor metodologia per donar compliment a aquest requeriment normatiu tenint en compte la realitat de cada entitat local o municipi i les seves particularitats polítiques, tècniques i econòmiques.

1 10

Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com et podem ajudar a assolir els teus objectius de sostenibilitat.