Amb la tardor ben avançada, segur que has tingut l’oportunitat de sortir a passejar tranquil·lament per un bosc. I al cap d’una estona de caminar potser has trobat, en un raconet ombrívol, una petita joia daurada sobresortint entre la molsa: un rossinyol (Cantharellus sibarius)!
Aquesta escena no és la més comuna, ja que habitualment cal fer una cerca activa, però il·lustra un fenomen que s’estén per les arbredes durant aquesta època: la presència de tot tipus de bolets, diferents segons el bosc on ens trobem. I d’aquí, si se saben identificar correctament, en surt la fantàstica gastronomia que hi ha durant la tardor.
Deixant de banda com es recullen (arrencar versus tallar) i que també se’n poden trobar a la primavera (cas de les múrgoles, gènere Morchella), és important saber que els bolets són bàsicament una estructura reproductiva del fong que hi ha sota els nostres peus. Aquesta estructura que ens agrada és només la part visible d’un tipus d’organisme que, en general, és molt incomprès. Els fons s’associen habitualment a humitat, malalties, lesions i intoxicacions, però es tracta d’una de les peces clau presents en qualsevol ecosistema.
Recicladors, internet del bosc, capturadors de carboni
La seva funció és vital per al bon funcionament del cicle dels nutrients, ja que aprofiten la matèria en descomposició del sòl i retornen nutrients que poden ser aprofitats per les plantes, aliment dels herbívors i aquests, alhora, dels carnívors. Quan aquests tres nivells moren, tornen al sòl on alimenten als fongs. Es tanca el cercle dels nutrients, en un exemple claríssim d’economia circular natural. Com sempre, no cal mirar massa lluny per trobar solucions i mecanismes que funcionen per aconseguir un món més sostenible.
I no només són els recicladors dels ecosistemes terrestres (junt també amb altres descomponedors com bacteris o invertebrats), sinó que també ajuden als arbres en l’obtenció de nutrients combinant els micelis (estructures dels fongs semblants a arrels) amb les mateixes arrels de les plantes, en un conjunt anomenat micorriza. Es tracta d’una combinació simbiòtica en la qual ambdós organismes en surten beneficiats. A més, per molt sorprenent que sembli, els arbres usen els micelis per enviar-se informació els uns als altres en una xarxa anomenada, en anglès, wood wide web.
Però hem de saber que la funció dels fongs encara va més lluny, ja que les àmplies xarxes de micelis i la seva relació amb les plantes els permeten capturar enormes quantitats de carboni. Més que els arbres sols. Si això es potenciés, es podria arribar a compensar la mateixa quantitat de carboni que s’emet avui dia. Per aquest motiu, el manteniment de la biodiversitat dels sols i de la comunitat fúngica és una acció necessària per mitigar la crisi climàtica.
El canvi climàtic afecta també als fongs
Ara, com a tot organisme vivent a la Terra, la crisi climàtica també afecta els fongs. Un estudi recent a Catalunya analitza l’impacte que pot tenir el canvi climàtic sobre la producció de bolets. Tenint en compte que el negoci dels bolets a Catalunya es xifra entre 16 i 26 milions d’euros a l’any, segons dades de 2009, és necessari conèixer com pot canviar la seva producció per veure els efectes ecològics i econòmics.
L’estudi, realitzat només en pinedes, mostra que els bolets més afectats són els que se situen en boscos subalpins, mentre que els que creixen en zones menys elevades no es veurien alterats. I és sobretot l’augment de temperatura el factor que més afecta els bolets. Amb els escenaris de major escalfament, la reducció en la productivitat podria arribar fins al 50 %. Tot i això, no es descarta que el descens en la precipitació pugui afectar també.
A més, els bolets que patirien més els efectes de la crisi climàtica serien els micorrízics, que són els que representen la major part de la biomassa total de bolets als boscos catalans. Cosa que significa que alguns dels bolets més apreciats gastronòmicament, com el mencionat rossinyol, el rovelló (Lactarius sanguifluus) o el pinetell (Lactarius deliciosus), serien dels que més patirien les conseqüències.
I en ser bolets que fan micorrizes amb les plantes, principalment amb els pins, això afectaria també al creixement i a l’obtenció de nutrients per part d’aquests arbres. De manera que aquesta escassetat es podria afegir a la manca d’aigua a causa de les sequeres i incrementaria el seu risc de mortalitat.
Conèixer els efectes de la crisi climàtica als fongs és necessari per definir estratègies adequades de gestió dels boscos i els ecosistemes terrestres amb l’objectiu de mitigar aquesta problemàtica i mantenir els serveis ecosistèmics que ofereixen els fongs.
Així que un altre cop que passegis per un bosc i vegis un bolet, a part de pensar en el remenat que faràs per sopar, pensa que a sota seu hi ha tota una gran xarxa que ajuda al bon funcionament de l’hàbitat i que captura una gran quantitat de carboni. Un exemple claríssim de com depenem de la natura i de la necessitat de conservar-la per a la nostra supervivència.
Notícies relacionades
Contacta amb nosaltres
Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició
A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.