La pèrdua de biodiversitat que s’està produint a tot el món en aquests moments no té precedents a la història de la humanitat. Els investigadors calculen que el ritme actual de pèrdua d’espècies varia entre 100 i 10.000 vegades la taxa d’extinció de referència (que és aproximadament d’una a cinc espècies cada any si es té en compte tot el registre fòssil). La biodiversitat és un component crític del benestar humà, animal i del planeta i ha quedat històricament fora de la conversa sobre el clima. La COP15 va contribuir a canviar aquesta situació.
La conferència es va celebrar a Montreal del 7 al 19 de desembre. Feia uns quants anys que no se celebrava una reunió a gran escala sobre naturalesa a causa de la pandèmia, per la qual cosa la COP15 era una oportunitat especialment important per reunir potser el millor del millor per tal d’assegurar el futur del nostre sistema de suport vital planetari. Aquesta era la meva primera COP. M’entusiasmava entrar en un espai on els principals líders mundials decidirien, amb una mica de sort, un pla d’acció adequat per fer front a la pèrdua de biodiversitat. Al final de la conferència, les meves esperances es van complir en part; vaig sortir de Montreal sentint-me simultàniament informada, motivada, impressionada, impacient i una mica irritada.
Informada i motivada
En aquest esdeveniment es respira una gran expectació. És emocionant veure com les empreses estan liderant la biodiversitat: institucions financeres, empreses farmacèutiques, béns de consum, materials de construcció, alimentació i begudes… la llista és interminable. Les empreses estan voluntàriament fixant objectius de biodiversitat, col·laborant amb el Grup de Treball sobre Divulgació d’Informació Financera Relacionada amb la Natura (TNFD) i la Science Based Targets Network (SBTN), i pilotant l’avió mentre encara està en construcció. Reconeixen la urgència de la situació, que la proactivitat és clau, i que fer alguna cosa només per complir la normativa no és del que tracta la veritable sostenibilitat. Vaig aprendre molt de moltes d’aquestes empreses, organitzacions de la societat civil i ONG sobre la feina que estan fent actualment, i també vaig poder veure com molts pobles indígenes i comunitats locals participen en importants processos de presa de decisions que respecten no només els seus drets sobre les terres, territoris i recursos, sinó també, allò que és igual d’important, els seus profunds coneixements generacionals, sobre com treballar amb la Natura de forma compassiva.
Impressionada
Estic impressionada per la passió de la gent que he conegut, especialment del contingent juvenil de la COP15, amb diversos dels quals vaig xerrar llarg i estès al sopar Eat4Change. Em vaig sentir privilegiada per haver participat en aquesta vetllada: un menú acuradament elaborat, amb ingredients de temporada i d’origen local, preparat per meravellosos xefs, que va començar amb la benedicció d’un vell de la tribu. Va ser un final apropiat per al Dia oficial de l’Alimentació de la COP15, celebrat el 14 de desembre, que ens va recordar tots el valor i la importància dels bons sistemes alimentaris. Els joves seran els nostres líders en un futur no gaire llunyà. Necessitem la seva energia i actitud positiva per impulsar el canvi ara. Gràcies a WBCSD, WWF, WEF i altres per organitzar-ho.
Impacient
La pèrdua de biodiversitat és una crisi que està passant en temps real. Aquestes pèrdues no se solucionaran, ni s’invertiran, si complim la promesa de l’Acord de París de 2016. La pèrdua de biodiversitat té les pròpies causes i necessita les seves pròpies solucions. Un cop dit això, hem de connectar els punts entre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i el doble impacte que tenen en la salut i el benestar humans, així com en les plantes i els animals. El temps s’acaba; si no actuem ara, el 8% dels mamífers perdran la meitat del seu hàbitat amb un escalfament de +2C.
Irritada
La font més gran de la meva irritació: necessitem que els polítics donin prioritat al planeta, i posin l’interès propi en una caixa, en un prestatge superior, i ho deixin allà. L’Acord de París del 2016 va ser un bon començament, però en última instància va fracassar en els seus objectius; un informe de Canvi Climàtic de l’ONU afirma que les promeses climàtiques de 193 parts sota l’Acord de París podrien augmentar l’escalfament en 1,5 °C per a finals de segle, no limitar-lo a 1,5 °C com es pretenia originalment. La COP15 va ser una oportunitat perquè els responsables polítics, els governs i els experts en la matèria es reunissin per defensar per fi la biodiversitat com un tema pertinent del canvi climàtic. Després de dues setmanes de debats, la conferència va concloure amb la firma de gairebé 200 països de l’ambiciós Marc Mundial per a la Biodiversitat de Kunming-Montreal. Aquest marc històric inclou l’objectiu 30×30 –que exigeix protegir el 30% de la terra i els oceans per al 2030– juntament amb altres objectius per finançar la conservació de la biodiversitat, treballar en la restauració i reduir l’ús de pesticides.
Tot i aquesta important victòria per a la biodiversitat, els Estats Units destaquen per la seva absència entre els signataris, ja que és un dels dos països (el segon és el Vaticà) que no ha signat el Marc Mundial per a la Biodiversitat de Kunming-Montreal. Tot i que el President Biden va comprometre els EUA amb l’objectiu 30×30 el 2021, manca el compromís ple que comporta ser signatari. Necessitem que els Estats Units imposin un precedent per a altres països i mostrin el seu compromís per aturar, i en última instància revertir, la pèrdua de biodiversitat i relacionar-la amb el canvi climàtic.
La meva impressió general de la COP15 és de gratitud. Gràcies a tots els que han discutit, pressionat i lluitat per arribar a un acord sobre com compartir recursos i informació i com utilitzar els sistemes financers per garantir la protecció i millora efectives de la natura. Ara, a complir aquests objectius!
Notícies relacionades
Contacta amb nosaltres
Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició
A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.