La gestió de la fracció orgànica dels residus. Una obligació inajornable.

6 juliol, 2022 | Notícies,

Amb la intenció de guiar les entitats locals que s’inicien en la recuperació de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM), el mes de maig passat, des d’Anthesis Lavola, vam celebrar el webinar titulat La recollida selectiva de la fracció orgànica: reptes i estratègies.

Accedeix a la gravació del webinar

 

La nova Llei de Residus ja és una realitat. La transposició de les Directives (UE) 2018/851 sobre residus i la 2019/904 relativa als plàstics; obliga productores, gestores i entitats locals a posar en marxa les mesures necessàries per aconseguir els objectius de reducció, reutilització i reciclatge que aquesta nova normativa imposa.

Aquesta llei té com a finalitat  preservar els nostres recursos naturals, a protegir el medi ambient i la salut humana i, en definitiva, a marcar les pautes de gestió que com a país ens permeti avançar cap a una economia circular i baixa en carboni.

Però aquesta transició no serà fàcil, Espanya no ha fet els deures. Les dades informen que hi ha molta feina per fer. La bona notícia és que comptem amb fons europeus que permetran, entre altres coses, abordar la construcció o modernització de noves infraestructures, l’abordatge de les noves recollides selectives i el finançament de campanyes de sensibilització eficients.

Si aterrem i mirem la composició dels nostres residus domèstics, la conclusió és clara. Cal apostar clarament per l’economia circular reduint la generació i implantant sistemes eficaços per a la recuperació i el reciclatge efectiu dels residus orgànics. Representen al voltant del 42% (PEMAR 19/22), I sense aconseguir-ne l’aprofitament tot esforç serà en va.

Conscients d’aquesta situació, amb la intenció de  guiar les entitats locals que s’inicien en la recuperació de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM), el mes de maig passat, des d’Anthesis Lavola, vam celebrar el webinar titulat LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA: REPTES I ESTRATÈGIES.

Tot seguit, fem un repàs de tot el que es va debatre.

 

Susana Casanovas, responsable de consultoria de la solució de residus, ens va fer un breu recorregut per les novetats de la nova llei de residus. Més enllà dels objectius de reducció, recuperació i reciclatge que marca aquesta nova normativa, ens va mostrar amb detall aquells instruments administratius i econòmics de què es dota les entitats locals per aconseguir-los. Eines com l’actualització de les ordenances i les taxes municipals que reflecteixin la realitat dels costos de gestió, l’elaboració de plans estratègics de prevenció de residus, la redacció de Plans Municipals d’Economia Circular o la modificació dels contractes de serveis amb alguns dels elements analitzats en la intervenció.

Va continuar Montse Masanas, mànager de residus a Anthesis Lavola, que ens va aportar interessants qüestions sobre com abordar la recollida selectiva de la fracció orgànica. El primer savi consell: “Estudia la teva orgànica”; el segon: “no hi ha solucions universals”. Des d’aquest paradigma de preguntes a què s’ha d’enfrontar el gestor de residus, ens va posar sobre la taula les variables més importants a les quals atendre abans de decidir el millor sistema per a un territori. Va afirmar que tant el 5è contenidor, com el sistema PaP o el compostatge descentralitzat, ens són opcions excloents. Afirma que poden conviure a una mateixa ciutat o territori. Ens va alertar també de la necessitat d’implantar prèviament una estratègia de prevenció de malbaratament alimentari que ens ajudi a assolir els objectius marcats per la llei.

Avançant en la seva exposició, ja centrada en la implantació del sistema de recollida de la FORM amb el 5è contenidor, va recórrer totes i cada de les variables a considerar i les seves interaccions. Algunes dominades ja per la comunitat professional, altres de noves i complexes: tancat o obert? Amb clau o targeta? Només el d’orgànica o també el de la resta? Sí que ens va assenyalar una constant, el percentatge d’impropis no varia, ve marcat per llei en un 20%.

Finalment, va exposar diversos models d’identificació d’usuaris; aconsella implantar sistemes que ens permetin avançar cap a sistemes de cobrament per generació, sistemes que ens permetin mantenir i actualitzar de manera permanent la nostra base de dades. Segons Masanas, és el futur, cap a on ens dirigeix la política de la UE en matèria d’economia circular.

 

La quarta proposta va venir de la mà de Daniel García, tècnic assessor per a BASICA, s.a.u. Daniel ens va presentar el projecte pilot per a la implantació del sistema de recollida porta a porta que des del 2019 es duu a terme a la Serra de Cadis. A la seva exposició va recórrer cadascuna de les 12 raons per les quals afirma que aquest sistema de recollida selectiva ha de ser, a hores d’ara, una alternativa real. Va oferir resultats molt positius, tant de participació com d’índexs de recuperació de les diferents fraccions i el balanç econòmic. Va concloure la presentació amb un consell final: Comunicació i gestió han d’anar unides.

Va tancar aquest primer bloc de ponències, Jesús Diz, president d’ANEPMA (Associació Nacional d’Empreses Públiques de Medi Ambient), que va defensar com a tècnic expert la idoneïtat d’implantar sistemes de compostatge descentralitzat. Jesús, amb més de 30 anys d’experiència com a director tècnic de SADECO (Empresa Municipal de Sanejament de Còrdova), va comparar el sistema tradicional de compostatge centralitzat a grans plantes amb els innombrables avantatges de l’individual i el comunitari. Després de recordar-nos que les entitats locals gaudeixen avui d’instruments financers i una línia exclusiva de finançament des dels fons de recuperació Next Generation, va exposar diverses experiències d’èxit que avui són una realitat al territori espanyol.

En resum, aquest primer bloc temàtic va evidenciar la necessitat d’abordar de manera inajornable la recuperació de la fracció orgànica dels residus municipals i la possibilitat de convivència de diversos sistemes en un mateix territori.

A Anthesis Lavola comptem amb un equip de persones expertes a acompanyar les entitats locals i institucions públiques i privades en el seu camí cap a l’assoliment dels objectius que marca la legislació vigent en matèria de residus, la nostra llarga experiència, els nostres clients i casos d’èxit ens avalen.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE ANÀLISI DE SERVEIS I INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS I RECICLATGE

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Biodiversitat, el repte que ve

 

La biodiversitat està disminuint a un ritme sense precedents a la història de la humanitat. El ritme actual d’extinció d’espècies és com a mínim entre desenes i centenars de vegades superior a la mitjana dels darrers deu milions d’anys i s’està accelerant. Segons el Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services, actualment el 25% de les espècies de grups d’animals i plantes estudiats estan en risc d’extinció, els ecosistemes naturals s’han deteriorat un 47% com a mitjana en relació amb els seus estats inicials estimats, l’abundància d’espècies presents de forma natural a les comunitats ecològiques terrestres ha disminuït un 23% i la biomassa de mamífers silvestres a escala mundial s’ha reduït un 82%. Els impulsors directes d’aquesta pèrdua de biodiversitat global van molt més enllà del canvi climàtic. El canvi d’ús dels ecosistemes, l’explotació directa, la contaminació i les espècies exòtiques invasores són també impulsors directes d’aquesta situació.

La naturalesa fomenta la qualitat de vida en donar un suport vital bàsic per a la humanitat com a regulador del clima o de la distribució de l’aigua dolça entre d’altres. Moltes de les contribucions són essencials per a la salut humana i el seu declivi planteja amenaces per a les nostres societats. 

El World Economic Forum assenyala a l’Informe de Riscos Globals 2022 la pèrdua de biodiversitat com el 3r risc més sever a nivell global.

 

També ofereix a la societat béns com aliments o materials i recursos bàsics per al desenvolupament econòmic. Més de la meitat de la producció econòmica mundial depèn en gran mesura o moderadament de la natura. La majoria d’aquestes contribucions no són del tot substituïbles i algunes fins i tot són irreemplaçables. El 77% les categories de contribucions de la naturalesa analitzades per l’Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity i Ecosystem Services han disminuït des del 1970 i els escenaris futurs mantenen aquesta tendència. Davant d’aquesta situació, el World Economic Forum assenyala a l’Informe de Riscos Globals 2022 la pèrdua de biodiversitat com el 3r risc més sever a nivell global, just després de la decisió de la lluita contra el canvi climàtic i els esdeveniments meteorològics extrems.

Tenim el poder de canviar això. La humanitat necessita urgentment repensar la seva relació amb la natura per aturar i revertir l’alarmant degradació del món natural. Els governants tenen al punt de mira la pèrdua de biodiversitat com el repte que ve. El Conveni de Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica (CDB) treballa per prendre accions concretes que brindin solucions per a la conservació de la biodiversitat, el seu ús sostenible i la distribució justa i equitativa dels beneficis dels recursos genètics. Les negociacions sobre el Marc de Biodiversitat Post-2020 estan definint els nous objectius globals de biodiversitat per al 2030. En l’àmbit europeu, l’Estratègia en Biodiversitat 2030 fixa propòsits concrets com assolir com a mínim un 30% de terres i mars correctament gestionats i protegits o restaurar almenys 25.000 km de riu.

 

Què es pot fer des del món empresarial?

Els líders empresarials també tenen un paper crucial per exercir, col·locant la naturalesa al centre dels seus processos i presa de decisions i identificant, avaluant, mitigant i divulgant sistemàticament els riscos relacionats amb la naturalesa per evitar conseqüències greus. Les empreses poden ser part del moviment global per protegir i restaurar la natura i ja s’estan preparant per fer front al repte. La definició de nous mecanismes per transformar la relació del sector privat amb la natura com el nou marc Taskforce on Nature-related Financial Disclosures (TNFD) per a la gestió i la divulgació de riscos relacionats amb la natura és un senyal clar d’aquesta tendència.

Informar els grups d’interès de manera transparent sobre les dependències i els impactes de l’empresa sobre la natura, així com sobre la gestió i divulgació dels riscos i oportunitats que generen a través dels mecanismes de report adequats esdevindrà un requisit indispensable. En aquest sentit, no només el nou TNFD sinó que altres mecanismes ja establerts s’estan posant al dia sobre això. Un exemple és l’actualització dels requisits de GRI 304 Sustainability Reporting Standards sobre el tema de la biodiversitat o el mòdul de biodiversitat del qüestionari de canvi climàtic de CDP.

A més, incrementar el coneixement sobre els impactes generats per tenir una visió més completa i real de la contribució de l’organització a la pèrdua de biodiversitat global serà necessari per poder dur a terme accions de mitigació de l’impacte de manera més eficient i coherent amb l’activitat empresarial desenvolupada. Resoldre qüestions com en quina fase de la cadena de valor es genera l’impacte o quin tipus d’impacte sestà ocasionant sobre la biodiversitat són indispensables per definir objectius concrets de treball.

De forma paral·lela, les empreses poden prendre mesures per transformar la societat i per contribuir de manera eficient a canviar el sistema global i reduir els principals impulsors de la pèrdua de la naturalesa, contribuint activament al desenvolupament d’eines i mètodes per millorar la conservació de la biodiversitat, donant suport als seus proveïdors clau o recolzant estudis de recerca sobre biodiversitat.

Com et pot ajudar Anthesis Lavola?

Anthesis Lavola compta amb 30 anys d’experiència treballant en la conservació de la biodiversitat, amb més de 300 projectes d’anàlisi territorial i protecció de la biodiversitat a l’esquena.

El nostre equip d’experts pot donar suport al càlcul de la petjada corporativa de biodiversitat, identificació de dependències i impactes sobre la biodiversitat, estudis de línia base de biodiversitat o estudis d’accions per minimitzar i compensar els impactes sobre la natura.

Coneix com donem suport al desenvolupament d’un sector agroalimentari sostenible i regeneratiu

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

La Generalitat de Catalunya publica les principals dades ambientals de 2021

30 juny, 2022 | Notícies,

La Generalitat publica anualment el llibret de dades i l’informe anual i a més, també elabora un informe cada quatre anys que avalua l’estat del medi ambient al territori. L’objectiu és donar resposta al dret a l’accés a la informació en matèria de medi ambient, complint la Llei 27/2006, de 18 de juliol, amb l’objectiu de poder gaudir d’un medi ambient saludable i complir el deure de respectar-lo i protegir-lo.

Aquest llibret de dades es va començar a publicar el 1993 i representa una de les sèries de dades ambientals bàsiques més llargues que publica la Generalitat de Catalunya de forma ininterrompuda. Es tracta d’una eina de consulta ràpida, senzilla i efectiva amb la informació estadística més rellevant i actualitzada sobre el medi ambient.

Anthesis Lavola ja fa més d’un any que ajuda a la Generalitat amb l’elaboració i publicació d’aquests documents, amb les Dades del Medi ambient 2020 i 2021, l’informe anual 2018-2019 i 2020.

Pròximament, s’elaborarà l’informe plurianual 2016-2019 i a final d’any l’informe anual 2021 i les Dades 2022.

Per dur a terme aquestes tasques, des de Ciutat i Territori s’encarreguen de la proposta i estructuració dels capítols, del tractament de les dades i de la redacció dels diferents capítols dels informes on s’interpreten les dades.

Un cop es tenen totes les dades i els continguts redactats, l’equip de Disseny i Comunicació prepara el disseny i la maquetació dels informes per a la seva divulgació en format físic i web.

Consulta l’informe aquí.

L’Ajuntament de Tarragona inicia la redacció del nou POUM

1 juny, 2022 | Notícies,

Es proposaran accions innovadores lligades a la salut pública, la transició energètica, l’adaptació al canvi climàtic, la infraestructura verda o l’economia circular aplicada al territori.

 

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és el document que ha de guiar el desenvolupament urbanístic del municipi en els propers anys.

L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de la ciutat. Aquest document ha d’establir els criteris de planificació i desenvolupament urbanístic per la ciutat al llarg dels propers anys.

L’equip tècnic de l’ajuntament és l’encarregat de redactar el POUM, però des d’Anthesis Lavola elaborarem els documents d’avaluació ambiental estratègica, feina iniciada el passat mes de maig. La tasca de l’equip pluridisciplinar de Ciutat i Territori integrarà tots aquells elements imprescindibles per cobrir les necessitats locals de la ciutat de Tarragona i la seva ciutadania, a la vegada que donarà resposta als reptes globals d’emergència climàtica o pèrdua de la biodiversitat.

 

Es proposaran accions innovadores lligades a elements que cada cop són més rellevants com la salut pública, la transició energètica, l’adaptació al canvi climàtic, la infraestructura verda o l’economia circular aplicada al territori. Aquest procés es durà a terme de forma conjunta amb l’equip redactor del POUM i amb tots aquells agents de la ciutat implicats en la seva planificació i gestió per assolir un document adaptat a les necessitats i a la realitat de la ciutat de Tarragona.

A més, també prestarem assessorament ambiental per tal de poder integrar aquelles mesures i estratègies a les propostes del pla que permetin a la ciutat de Tarragona fer front als reptes ambientals i climàtics. Així mateix, el document s’ajustarà als desafiaments globals que s’inclouen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i estarà alineat amb els treballs que s’estan realitzant per a la redacció de l’Agenda Urbana de Catalunya.

El document s’ajustarà als desafiaments globals que s’inclouen en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i estarà alineat amb els treballs que s’estan realitzant per a la redacció de l’Agenda Urbana de Catalunya.

 

El procés d’elaboració del POUM de Tarragona

L’elaboració del nou POUM s’inicia amb la redacció del document d’avanç i s’acompanya del Document Inicial Estratègic. En aquest document es realitza una primera diagnosi de la realitat ambiental del municipi, s’analitzen les diferents alternatives i es fixen els objectius i estratègies ambientals que es proposa incloure al document del POUM. Amb aquest document, l’òrgan ambiental efectua les consultes pertinents i emet el corresponent Document d’Abast en el qual es fixen els criteris a integrar en les següents fases.

Posteriorment, es procedeix a la redacció del document per a l’aprovació inicial del POUM, el qual ve acompanyat per l’Estudi Ambiental Estratègic. Aquest estudi inclou la valoració ambiental de la proposta del POUM i aquells criteris per a donar resposta als elements ambientals identificats en les fases de diagnosi. El document per a l’aprovació inicial se sotmet al procediment d’exposició pública i, amb la integració de les possibles aportacions de la ciutadania o els organismes públics, queda subjecte a l’aprovació provisional i a la definitiva.

L’equip de Ciutat i Territori d’Anthesis Lavola compta amb una àmplia experiència en la redacció de documents d’avaluació ambiental estratègica de planejament. Gràcies a aquest coneixement, disposem de les eines per treballar de forma conjunta en l’elaboració d’un pla urbanístic innovador per a Tarragona que doni resposta a les necessitats de la ciutat i, a la vegada, als reptes ambientals als que ens enfrontem.

Dia Mundial del Medi Ambient 2022

A mesura que ens apropem al Dia Mundial del Medi Ambient, Estocolm+50, i a 6 mesos de la COP27, volem fer un repàs d’on som ara i què cal aconseguir a continuació per moure el dial i abordar urgentment la sostenibilitat.

Descobreix què diuen els experts d’Anthesis sobre:

CIUTATS, COMUNITATS I MEDI AMBIENT

ESG

CONFERÈNCIA ESTOCOLM +50

PRODUCCIÓ I CONSUM SOSTENIBLES

FINANCES SOSTENIBLES

Nacho Guilera – Director de Ciutat i Territori i Canvi Climàtic (Anthesis Lavola)

Ciutats, comunitats i medi ambient

Nacho Guilera

A mesura que s’acosta el Dia Mundial del Medi Ambient, Estocolmo+50 i 6 mesos després de la COP26, és positiu veure finalment que les empreses són cada vegada més conscients que les qüestions de sostenibilitat no són només qüestions mediambientals, sinó que són qüestions que afecten la viabilitat futura dels seus negocis.

L’èmfasi en la protecció de la biodiversitat després de la COP26 va augmentar la tan necessària conscienciació sobre la introducció de solucions basades en la natura i obre grans oportunitats tant per a les administracions públiques com per a les empreses privades a l’hora de continuar estudiant com poden operar de manera sostenible.

Si bé la COP26 es va tancar amb grans expectatives i optimisme, el procés de convertir aquests acords en polítiques específiques que tinguin efecte a la normativa és actualment massa lent per tenir un impacte real.

Amb la COP27 a l’horitzó, és essencial que s’abordin les següents qüestions:

  • La descarbonització de la mobilitat i dels processos industrials no ha de ser voluntari sinó obligatori i regulat. A les zones urbanes, cal promoure el canvi cap a la mobilitat activa, i la millora del transport públic a la mobilitat urbana i interurbana.
  • La conservació i la millora de la biodiversitat és clau per respondre a l’emergència climàtica. És essencial que les empreses privades exerceixin un paper actiu i responsable per revertir la preocupant pèrdua de biodiversitat en l’àmbit mundial.
  • Cal reforçar els processos d’adaptació als efectes ja inevitables mitjançant la “renaturalització” de les zones urbanes.
  • La COP27 ha de tenir en compte el potencial de l’extracció de diòxid de carboni vinculat als processos de “renaturalització” i reforestació.

Simeran Bachra – Consultora principal (Anthesis Regne Unit)

Simeran Bachra

La crisi climàtica i ecològica no pot ser resolta per una sola part interessada -cosa que va quedar clarament demostrada a la COP26- sinó que requereix la col·laboració i transparència dels governs locals, els governs nacionals, les empreses, els inversors i el suport dels ciutadans.

Encara que ara estem veient com les ciutats i les autoritats locals busquen maneres d’aplicar i finançar els seus plans d’acció climàtica, i les proves hi són per demostrar-ho, el camí a seguir per aconseguir la reducció d’emissions i l’adaptació al canvi climàtic encara no  s’ha dut a terme a gran escala.

Les ciutats ara es pregunten quina estructura de governança necessiten, com desenvolupar projectes, com finançar les accions i com garantir que aquesta transició sigui justa i inclusiva per a totes les comunitats.

Les campanyes de Cities Race to Zero i Cities Race to Resilience han demostrat que és crucial treballar tant en la reducció d’emissions com en la resiliència. Al Regne Unit s’ha prestat més atenció a la mitigació i estem veient la necessitat creixent de considerar també l’adaptació.

L’últim informe de l’IPCC sobre l’adaptació ha posat en relleu com les ciutats es veuran afectades per un clima més càlid, amb un augment de les inundacions i les onades de calor, cosa que podria donar lloc a una migració forçada i afectar negativament la salut de les persones.

Cal continuar treballant per connectar els problemes derivats d’un escalfament del clima amb la justícia climàtica.

No n’hi ha prou amb reduir les emissions, sinó que ens hem d’assegurar que estem protegint les comunitats marginades, que són les més afectades pels efectes del canvi climàtic.

No s’està fent prou per connectar el medi ambient i els problemes socials.

Explora els nostres serveis de Ciutats

Jason Pearson – Director Executiu i Líder de Solucions, Estratègia ESG i de Sostenibilitat (Anthesis Amèrica del Nord)

ESG

Jason Pearson

Els terminis per abordar la sostenibilitat han canviat permanentment per al sector privat. Les prioritats de les empreses reflecteixen ara un panorama més progressista que ha avançat significativament des dels darrers 6 mesos.

La definició de l’èxit sostenible ha canviat per a les empreses, els executius i els consells d’administració.

Perquè una empresa tingui èxit en aquest nou panorama empresarial, ha d’assolir un autèntic rendiment sostenible, consistent en la perfecta integració i alineació del propòsit empresarial amb objectius globals més amplis i col·lectius.

En l’últim any, les accions dels reguladors financers de la UE i dels EUA en matèria de divulgació d’informació climàtica, ESG i informació no financera, juntament amb l’augment de les expectatives ESG de molts inversors, han elevat dràsticament l’estatus estratègic dels programes ESG per a la majoria de les empreses.

Els consells d’administració i els líders de la C-Suite estan involucrant cada cop més les parts interessades internes i externes en un diàleg constructiu.

L’èxit, tant a curt termini com a llarg termini, depèn ara de la plena integració dels objectius empresarials amb les prioritats més àmplies de les parts interessades.

Espero que la normativa final de la SEC (Comissió de Borsa i Valors), als Estats Units, sobre la divulgació d’informació climàtica -i eventualment sobre la divulgació d’informació ESG- ajudi les empreses a comunicar-se amb les principals parts interessades de manera clara i coherent sobre aquests esforços.

A mesura que ens apropem a la COP27, la conversa s’ha d’emmarcar de manera més coherent al voltant dels objectius mundials de l’ONU. Després de la COP26, encara no hem abordat de manera significativa les desigualtats socials i econòmiques que van desembocar en la crisi climàtica actual i que aquesta crisi probablement exacerbarà.

No podem abordar el canvi climàtic sense afrontar i comprometre’ns simultàniament amb altres reptes a què ens enfrontem col·lectivament. El canvi climàtic és un repte humà basat en la injustícia social. Va ser creat per uns pocs privilegiats i afecta desproporcionadament els menys privilegiats.

Només trobarem un camí cap a les solucions si abordem el canvi climàtic en el context de total de reptes humans a què ens enfrontem. Perquè la COP27 tingui èxit, ha d’incloure una àmplia gamma de veus i una conversa activa i mútuament respectuosa entre els governs, el sector privat i la societat civil.

Explora els serveis ESG

Agneta Persson – Directora General (Anthesis Suècia)

Conferència Estocolm+50

Agneta Persson

L’interès i les accions cap a la sostenibilitat han augmentat en els darrers 6 mesos des de la COP26, i hem recorregut un llarg camí a la nostra trajectòria sostenible des de la Conferència d’Estocolm del 1972.

Tot i això, seguim avançant amb massa lentitud (sobretot tenint en compte la publicitada COP26).

Les meves esperances per a la reunió d’Estocolm+50 són que catalitzi més accions i que es produeixi un canvi notable en el nombre de mesures que realment s’apliquen.

També m’agradaria veure un repartiment més just de les tasques que cal dur a terme, i m’agradaria que les mesures es materialitzessin més ràpidament, ja que la COP27 s’acosta en 6 mesos.

S’han aconseguit moltes fites en els darrers 50 anys, però encara ens queda molt per aconseguir.

Tot i que l’informe de l’IPCC reafirma la necessitat urgent d’actuar en l’àmbit mundial contra el canvi climàtic, les emissions són més altes que mai i el ritme que augmenten està disminuint: el món té una darrera oportunitat de fer realitat l’ambició d’1,5 °C.

Podem reduir les emissions per a 2030 si actuem ara (en anglès)

Debbie Hitchen – Directora (Anthesis Regne Unit), dirigeix ​​l’equip de Productes Sostenibles, Circularitat i Química

Producció i consum sostenibles

Debbie Hitchen

Encara que la COP26 va posar de manifest la necessitat urgent d’abordar la sostenibilitat, el canvi més gran en el sentiment de la indústria al voltant de la producció i el consum sostenibles va començar abans de la COP26.

Potser el punt d’inflexió va ser la sèrie Blue Planet II de la BBC i els compromisos voluntaris i les posicions polítiques consegüents.

La conversa i els èxits al voltant de la sostenibilitat han canviat realment en els darrers 6 mesos, en gran manera a causa d’esdeveniments com la COP26, i ha fet que els ciutadans participin en el debat d’una manera més significativa.

L’augment de la cobertura dels esdeveniments relacionats amb el canvi climàtic als principals mitjans de comunicació, les xarxes socials i la representació en persona ha marcat un abans i un després per a les veus dels ciutadans.

L’economia circular va ser una de les oportunitats més grans perdudes en els debats de la COP26. Calen polítiques que ajudin els països i organitzacions a invertir en sistemes circulars.

Es calcula que el 45% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle procedeixen de l’elecció de materials, els mètodes de producció i el nostre consum de productes i aliments.

La circularitat no només ajudarà a eliminar els residus, a regenerar la natura i a donar suport a la transició cap a una economia global justa i equitativa, sinó que també té un paper clau en el compliment dels objectius climàtics establerts a l’Acord de París.

L’economia circular requereix col·laboració: cap país, sector empresarial o part d’una cadena de subministrament no pot aprofitar tot el seu potencial treballant de manera aïllada.

Hi ha exemples de bones pràctiques, però l’impacte en els objectius de Net Zero es pot ampliar mitjançant la creació d’associacions eficaces entre les parts interessades per oferir nous models empresarials circulars, amb el suport d’incentius o mesures dissuasives a totes les regions i marcs polítics.

Explora els serveis d’Economia Circular

Tim Clare – Director de Transaccions i Assessorament ESG (Anthesis Regne Unit)

Finances sostenibles

Tim Clare

És difícil saber fins a quin punt esdeveniments com la COP26 han estat significatius per fer un canvi de rumb, o fins a quin punt ja s’estava produint un canvi a causa dels terminis d’aplicació imminents.

Hem vist un augment molt important en el nombre de fons que busquen alinear-se amb l’article 8 o l’article 9 del Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles de la UE. Sembla haver-hi un moviment molt clar per part de les empreses que volen classificar-se com a “sostenibles”. La tendència significativa ha estat l’augment de la quantitat de deute vinculat a la sostenibilitat o ESG.

En un pla més pràctic, hi ha hagut un progrés més lent i constant entre les empreses que busquen establir objectius de reducció d’emissions basats en la ciència.

Els compromisos requerits en termes de reducció d’emissions reals i, per tant, les accions necessàries continuen sent un gran reclam per a molts.

La política de més impacte en el sector en aquests moments és el SFDR (Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles) i la Taxonomia de la UE.

El més important de la COP26 per al sector va ser l’èmfasi posat a les finances com, potser, l’agent clau per al canvi.

Encara que hi va haver (i segueix havent-hi) un fort missatge que el sector financer ha de deixar de finançar les empreses de combustibles fòssils que no es comprometin amb la transició a una economia de baixes emissions de carboni i zero emissions, el missatge més important va ser que el sector financer podria actuar heroicament i reassignar el capital a les empreses i projectes que ens poden salvar d’aquesta situació.

Podríem dir que algunes decisions importants han trigat a arribar, ja que els governs s’enfronten a la qüestió de com pagar els grans canvis d’infraestructura energètica necessaris sense augmentar la crisi del cost de la vida.

La invasió d’Ucraïna i la necessitat que Europa deixi de dependre del gas rus obligaran els governs a actuar. Aquesta esperança impulsarà una canonada de nous projectes d’energia renovable i un desenvolupament més ampli i sostenible que requereix l’assignació de capital sostenible.

Es podria dir que algunes institucions estan sent lentes en el ritme que abandonen les inversions en empreses de combustibles fòssils.

És perfectament just dir que algunes d’aquestes empreses encara tenen un paper important per exercir en la transició de la societat cap al Net Zero i, per tant, necessiten accés al finançament, però algunes institucions financeres semblen menys disposades a desprendre’s d’aquests clients, mentre que també són relativament vocals en les seves credencials de sostenibilitat.

La meva crítica aniria dirigida als responsables polítics que tenen més oportunitat d’accelerar el ritme del canvi, però van lents. Per exemple, al voltant de les iniciatives d’infraestructura a gran escala necessàries per accelerar la transició energètica del Regne Unit.

La indústria està disposada a reassignar capital, això no obstant, necessita veure els projectes on invertir.

L’augment dels preus de l’energia a l’engròs i l’impacte en el cost de la vida han paralitzat en certa manera algunes polítiques, per por del cop que pot rebre la butxaca dels votants.

Tanmateix, aquesta crisi, agreujada ara per la invasió d’Ucraïna, que ha recordat al govern que la dependència dels combustibles fòssils és també una qüestió de seguretat energètica, pot forçar algunes de les decisions més difícils.

Explora els serveis de finances sostenibles

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Seus

Oficines d'Anthesis Lavola
Espanya Andorra Colòmbia
Amèrica de Nord
Estats Units Canadà
Àsia-Pacífic
Filipines Xina
Amèrica Llatina
Brasil
Orient Mitjà
Emirats Àrabs Units
Àfrica
Sud-àfrica

Subvencions Agència de Residus de Catalunya 2022

22 març, 2022 | Notícies,

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha publicat l’ordre de subvenció per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals, de la que es poden beneficiar els ens locals.

Aquesta línia de subvencions té com a objecte el foment de projectes per potenciar la prevenció i la preparació per a la reutilització de residus municipals, assolint una gestió més sostenible i un estalvi de recursos seguint els objectius de la normativa vigent.

Des d’Anthesis Lavola podem acompanyar-vos tant en la tramitació de la sol·licitud, com en la implantació d’actuacions en cas de resultar-ne beneficiaris.  

A qui va dirigida? 

  • Ens locals de Catalunya 
  • Universitats i entitats sense ànim de lucre de Catalunya 

Termini presentació subvenció: 

17 d’abril de 2022 

Actuacions subvencionables: 

En el cas d’ens locals són subvencionables les següents actuacions:  

Actuació A) L’elaboració o actualització de plans locals de prevenció (PLP) de residus municipals, sempre que vagi acompanyada de la implantació d’almenys una actuació de prevenció i/o preparació per a la reutilització B), C), D) i/o E). Els PLP han de ser aprovats formalment per l’òrgan competent dins el termini d’execució.   

Actuació B) La implantació d’actuacions de prevenció del malbaratament alimentari, previstes en els PLP ja aprovats pels ens locals i vigents, en fase de redacció o en el cas de sol·licitar també l’elaboració o actualització del PLP.   

Actuació C) La implantació d’actuacions de foment de la reutilització d’objectes (R), previstes en els PLP ja aprovats pels ens locals i vigents, en fase de redacció o en el cas de sol·licitar també l’elaboració o actualització del PLP.  

Actuació D) El desenvolupament d’activitats de preparació per a la reutilització (PxR) de residus. 3  

Actuació E) Altres actuacions de prevenció de residus municipals, previstes en els PLP ja aprovats pels ens locals i vigents, en fase de redacció o en el cas de sol·licitar també l’elaboració o actualització del PLP.  

En el cas d’entitats sense ànim de lucre i universitats, i agrupacions de les mateixes:  

Actuació A) La implantació d’actuacions de prevenció del malbaratament alimentari.   

Actuació B) La implantació d’actuacions de foment de la reutilització d’objectes.  

Actuació C) Altres actuacions de prevenció de residus municipals 

Característiques de l’ajut: 

  • Import subvencionable: Màxim de 75% (IVA inclòs) per cada actuació 

L’import de la subvenció és d’un màxim del 75% (IVA inclòs) fins a un import màxim de 60.000 euros.  

En el cas concret de construcció de centres de reutilització i la seva implantació per part d’ens locals i entitats sense ànim de lucre i universitats, l’import de la subvenció és d’un màxim del 75% (IVA inclòs) del total del pressupost fins a un import màxim de 150.000,00 €. 

– Plans locals de prevenció (PLP) 

Elaboració del PLP entre 3.500 i 12.500 € en funció de la població 

Actualització del PLP entre 2.625 € i 9.375€ en funció de la població 

-Tallers per a escolars (1h): 200,00 €  

-Tallers per a la ciutadania(1h): 300,00 € 

Són subvencionables per als ens locals i entitats sense ànim de lucre i universitats:

  • El cost laboral del personal propi 
  • Els materials necessaris per a la realització de les actuacions de prevenció i PxR, incloent els materials de comunicació, la compra d’equips, les eines, els elements de separació i emmagatzematge de productes i/o residus destinats a la reutilització o bé a la PxR,
  • Les altres despeses necessàries per a la realització de les actuacions de prevenció i PxR, incloent les campanyes de comunicació, els tallers de prevenció i PxR, la construcció de centres de reutilització i la seva implantació sempre que no es trobin ubicats a la deixalleria.
  • Despeses indirectes. Fins a un màxim del 5% del pressupost total, sense necessitat de justificació.

Proposta d’actuacions Anthesis Lavola

Si voleu optar aquesta línia de subvencions però no teniu en ment projectes o actuacions per presentar i obtenir l’ajut, des d’Anthesis Lavola, podem oferir suport en la proposta i desenvolupament d’actuacions en prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals.

A continuació un breu llistat:

  • Elaboració i actualització de plans locals de prevenció (PLP) de residus municipals.
  • Tallers escolars vers el malbaratament alimentari als menjadors escolars.
  • Reducció del malbaratament als establiments de restauració: comunicació de bones pràctiques i sessions informatives.
  • Materials comunicatius per ciutadania: revista amb receptes d’aprofitament contra el malbaratament alimentari
  • Tallers demostratius de cuina d’aprofitament (showcooking).
  • Comunicacions i consells per a xarxes socials i organització de concursos.
  • Xarxa d’intercanvi de llibres en equipaments municipals dinamitzats per les entitats o ens locals
  • Serveis de reparació i recuperació d’objectes i organització de tallers
  • Projectes de reparació i reutilització amb els Ateneus de Fabricació
  • Campanyes de consum responsable i prevenció de plàstics als mercats.

 

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Seus

Oficines d'Anthesis Lavola
Espanya Andorra Colòmbia
Amèrica de Nord
Estats Units Canadà
Àsia-Pacífic
Filipines Xina
Amèrica Llatina
Brasil
Orient Mitjà
Emirats Àrabs Units
Àfrica
Sud-àfrica

Formem al personal de les deixalleries de la Diputació de Barcelona

14 març, 2022 | Notícies,

La formació s’emmarca dins del Servei d’Assessorament i Suport a les Deixalleries (ASDE), consta de quatre sessions i inclou visites a plantes de tractament.

 

El Servei d’Assessorament i Suport a les Deixalleries (ASDE) és el programa de la Diputació de Barcelona que ofereix informació i assistència als professionals vinculats en la gestió d’aquestes instal·lacions. Iniciat al setembre de 2021, compta amb recursos sobre diverses temàtiques vinculades a la gestió de les deixalleries i la seva difusió.

L’ASDE també organitza sessions d’intercanvi d’experiències i cursos de formació per al personal especialitzat. Des d’Anthesis Lavola impartim una d’aquestes sessions de formació dirigides al personal encarregat de deixalleries municipals, deixalleries mòbils i minideixalleries, incloent operaris, supervisors i perfils tècnics, entre d’altres.

 

 

Iniciada el 14 de febrer, la formació consisteix en quatre mòduls de quatre hores que tenen lloc a la nostra oficina de Manlleu. L’equip de Residus és l’encarregat d’impartir les sessions combinant continguts teòrics amb continguts pràctics.

La part pràctica de cada jornada inclou la visita a diferents plantes de tractament que treballen en diversos processos de la gestió de residus. Les instal·lacions a visitar són la planta de compostatge Els Sots, la planta de gestió de RAEES (residus elèctrics i electrònics) Electrorecycling, la deixalleria de Manlleu i la planta de tractament de la fracció resta CTR.

La formació té com a objectiu millorar i actualitzar el coneixement de les deixalleries. Entre els continguts que es tracten hi la gestió de residus, les normatives existents, els permisos necessaris per dur a terme l’activitat, la gestió per a la preparació per a la reutilització i la forma d’emmagatzemar els residus.

Zones de Baixes Emissions: l’eina per millorar la salut i la qualitat de l’aire a les ciutats

11 març, 2022 | Reflexions,

Idees destacades:

  • Actualment hi ha més de 250 Zones de Baixes Emissions implementades a Europa.
  • La Llei 7/2021, suposarà la creació de ZBE a com a mínim 149 ciutats (amb una població de 25 milions d’habitants).

Les ciutats concentren bona part de les activitats econòmiques, socials i quotidianes, fet que sovint comporta una intensa mobilitat tant de persones com de mercaderies. El model de mobilitat actual (molt basat en l’ús del cotxe o motocicleta) genera una gran quantitat d’emissions de contaminants a l’atmosfera (material particulat, diòxid de nitrogen…), les quals tenen un impacte molt negatiu sobre la salut de les persones.

Al conjunt de la Unió Europea s’estima que l’exposició humana a diferents contaminants causa entorn de 400.000 morts prematures anualment,  vinculades a malalties respiratòries i cardiovasculars, complicacions neuropsiquiàtriques, i malalties cròniques a llarg termini com el càncer 

Per resoldre aquesta problemàtica, les administracions públiques estan implementant actuacions per millorar la qualitat de l’aire i la vida dels ciutadans en els nuclis urbans més vulnerables, entre les quals hi ha la implementació de Zones de Baixes Emissions (o ZBE).

Una ZBE és:

  • Una zona físicament delimitada, amb uns límits clars i entenedors per a les persones usuàries.
  • Que incorpora els vials més congestionats així com a bona part de la població i els equipaments més sensibles.
  • On s’apliquen restriccions d’accés de vehicles segons les seves emissions contaminants (generalment vinculades al distintiu ambiental emès per la DGT).
  • Disposa de mecanismes per facilitar el compliment de la ZBE (càmeres i mecanismes de control i aplicar un règim sancionador).

Amb l’aprovació de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de Canvi Climàtic i Transició Energètica, tots els municipis de l’Estat Espanyol amb més de 50.000 habitants (i també els municipis de més de 20.000 habitants que superin els valors límit de qualitat de l’aire) han d’establir una ZBE no més enllà de l’any 2023. En el cas de Catalunya s’estableix que tots els municipis de més de 20.000 habitants disposin d’una ZBE abans de finalitzar l’any 2025. 

L’aplicació de ZBE s’ha de traduir en beneficis per a la ciutadania vinculats a:

  • Una disminució de la congestió (menys trànsit rodat).
  • Moderar les emissions de contaminants a l’atmosfera.
  • Reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
  • Minimitzar de la contaminació acústica.

Una vegada implementada cal fer-ne el corresponent seguiment i avaluació tant de l’eficiència del propi sistema com de l’impacte de la ZBE sobre el trànsit rodat i la contaminació.  

Per a més informació podeu consultar la Guia tècnica per a la implementació de zones de baixes emissions publicada el passat febrer de 2021 per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, essent aquest un document que presenta els passos que cal seguir, que òbviament s’han d’adaptar a cada entorn jurídic i social. 

El procés d’implementació d’una zona de baixes emissions compta amb diferents etapes, que es poden resumir en la següent figura. Cal destacar que de forma transversal durant tot el procés resulta necessària la comunicació i participació de la ciutadania (campanya de comunicació prèvia i contemporània a la implementació de la ZBE, i que es mantinguin canals permanents tant per informar sobre els aspectes relacionats amb la ZBE, com per recollir propostes i suggeriments per part de la ciutadania).

0

INICI DEL PROJECTE

Punt de partida per la implementació de la ZBE. Es recomana incloure una primera campanya informativa sobre la idea de crear una ZBE.

1

ESTUDI ESPECÍFIC/ PROJECTE DE LA ZBE

Realització de la diagnosi de la mobilitat i de les seves externalitats, i anàlisi del parc mòbil. Definició de l’objectiu per a la implementació de la ZBE en el municipi.

2

ENTORN D’ACTUACIÓ
Definició de l’entorn de treball o àrea d’actuació de la ZBE. Aquest dependrà de les dimensions del municipi i les seves característiques, però també de les restriccions a aplicar.

3

REDACCIÓ D’ORDENANÇA
L’Ordenança que inclogui l’objectiu i finalitat de la ZBE. També cal definir i grafia l’àmbit de la ZBE, les restriccions d’entrada, l’horari d’aplicació, les exempcions, i indicar les infraccions i sancions en cas d’incompliment.

 4

IMPLEMENTACIÓ DE LA ZBE

  • Sistema de senyalització corresponent.
  • Sistema de càmeres de control (i altres elements de suport) i plataforma informàtica de gestió
  • Elements de suport a la ciutadania

Contacta'ns

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Col·laborem en el desplegament de l’estratègia ÉSNATURA

10 març, 2022 | Notícies,

L’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 va ser aprovada el 2018 per frenar la pèrdua de biodiversitat i la degradació del patrimoni natural, i per garantir l’ús sostenible i els serveis que ofereixen els ecosistemes.

 

L’any 2018, la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, coneguda com Estratègia ÉSNATURA. Aquesta estratègia pretén ser una eina a nivell de país per frenar la degradació del patrimoni natural i la pèrdua de biodiversitat, garantir-ne l’ús sostenible i assegurar la provisió dels serveis dels ecosistemes de què depenem.

El document defineix 16 objectius estratègics a complir de cara a l’any 2030, 30 objectius operatius i 85 línies d’actuació que s’articulen en sis principis rectors: el coneixement i la gestió de la informació sobre el patrimoni natural; la conservació dels hàbitats, les espècies i els processos ecològics; la reorientació del model territorial; la integració de les polítiques sectorials; l’estructura administrativa i el marc legal; i la implicació social.

Amb l’objectiu d’analitzar el grau d’execució del primer Pla d’acció 2019-2022 de l’Estratègia i articular les properes fases de desplegament, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha decidit comptar amb Anthesis Lavola.

 

L’equip de Ciutat i Territori és l’encarregat de liderar les tasques de suport al desplegament de l’ÉSNATURA, però comptarà amb l’ajuda de les persones dels equips de Comunicació, Participació i TIC per poder realitzar totes les accions del projecte.

La primera tasca a realitzar, aprofitant la finalització del primer Pla d’acció de l’Estratègia (2019-2022), és l’informe final d’avaluació on es recopila tota la informació generada i es valoren els avenços en conservació de la natura, les tendències de la biodiversitat i el grau de consecució dels objectius. Aquest document serà maquetat i es complementarà amb un document infogràfic de resum dissenyat per l’equip de Disseny.

També donarem suport en la revisió i actualització de l’Estratègia d’acord amb el nou marc que estableix l’Estratègia de la UE sobre biodiversitat per a l’any 2030 i l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2030 (ESCACC30) que també s’està elaborant des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Les tasques de suport a l’Estratègia són liderades des de Ciutat i Territori, amb la col·laboració de Comunicació, Participació i TIC.

 

A partir d’aquesta posada al dia, ens encarregarem de treballar amb diferents agents per tal d’articular la nova proposta quadriennal de desplegament (2023-2026), proposant i seleccionant les accions per cada una de les línies d’actuació.

Una darrera tasca serà la participació en la Comissió de Seguiment de l’Estratègia, l’òrgan que ha de centralitzar les feines de seguiment, encara pendent de constituir-se.

Finalment, i de forma transversal a les feines anteriors, treballarem per motivar i mobilitzar els diferents agents implicats, mantenint un contacte estret i continu, per ajudar a la implementació de les accions definides i a la creació de noves actuacions. Tot plegat per impulsar el desplegament de l’Estratègia en tota la seva potència.

El tancament dels contenidors augmenta la recollida selectiva a Tarragona

13 gener, 2022 | Notícies,

La prova pilot, instal·lada als contenidors destinats a la fracció orgànica, ha aconseguit xifres superiors al 50 % establert en els objectius europeus de reciclatge.

L’Ajuntament de Tarragona ha compartit els primers resultats dels nous sistemes de control d’accés i identificació personal col·locats als contenidors de tres barris de la ciutat –Bonavista, Cala Romana i Serrallo-, com una experiència prèvia de cara al futur contracte de gestió i recollida dels residus municipals.

Anthesis Lavola, a través d’Aporta i comptant amb la tecnologia de Citisend, ha participat com una de les empreses proveïdores del sistema de tancament, concretament al barri del Serrallo. En aquest cas, l’obertura dels contenidors es pot fer mitjançant la targeta magnètica o l’aplicació mòbil de CIVIwaste. El nou sistema s’ha instal·lat només als contenidors de matèria orgànica i de rebuig; la resta de fraccions –envasos, paper i cartró, vidre- continuen funcionant amb contenidors oberts.

Aporta ha definit les funcionalitats de la plataforma de gestió on es recullen les dades de cadascuna de les identificacions/obertures d’un contenidor. El propòsit és treballar les dades obtingudes per aconseguir-ne indicadors d’interès per al consistori com, per exemple, els nivells de participació, els contenidors amb major nombre d’usos o el percentatge de recollida selectiva aconseguit.

Al Serrallo s’ha arribat al 68,27 % del total, mentre que a Cala Romana i a Bonavista les xifres de recollida selectiva s’han situat en un 49 % i 53 %, respectivament.

Millors xifres de separació de l’orgànica

El passat mes d’agost es van implantar a tres barris de Tarragona tres sistemes diferents per al control d’accés i la identificació de les persones usuàries dels contenidors d’orgànica i rebuig. Els contenidors d’ambdues fraccions permetien l’obertura qualsevol dia de la setmana, excepte a Bonavista, on el contenidor destinat al rebuig tan sols es podia utilitzar dimarts, divendres i diumenge (amb algunes excepcions).

Uns mesos després de la posada en marxa dels nous models, les taxes de recollida evidencien l’acceptació de la ciutadania a una nova tecnologia innovadora, però alhora cada cop és més habitual de trobar als projectes municipals de gestió de Residus. Segons les darreres dades municipals, compartides fa uns dies en roda de premsa, el Serrallo ha arribat al 68,27 % del total, mentre que a Cala Romana i a Bonavista les xifres de recollida selectiva s’han situat en un 49 % i 53 %, respectivament. Tot i això, l’objectiu municipal és “una recollida selectiva (global) del 55 %”, assegurava en Jordi Fortuny, conseller de Neteja Pública.

Un equip municipal d’agents cívics i educadors ambientals s’ha encarregat de repartir les targetes i resoldre els dubtes de la ciutadania, tant als punts informatius com a peu del contenidor.

Campanya d’informació ciutadana

El funcionament del nou sistema ha estat precedit per una campanya de comunicació prèvia, per a informar sobre aquest canvi en el sistema de recollida dels residus i repartir les targetes identificatives que faciliten l’obertura dels contenidors. Un equip municipal d’agents cívics i educadors ambientals s’ha encarregat de repartir les targetes i resoldre els dubtes de la ciutadania, tant als punts informatius com a peu del contenidor.

 

La tecnologia de CIVIWaste

CIVIWaste és una aplicació desenvolupada per Aporta que facilita a les administracions la gestió de dades derivades dels sistemes intel·ligents de recollida de residus, i que també ajuda a la ciutadania a fer un ús més fàcil i còmode d’aquests sistemes. Aquesta solució brinda una app per a la ciutadania, una plataforma de seguiment i control de les dades (Link platform) i un servei d’assistència tècnica. Trobaràs més informació sobre el funcionament de CIVIWaste, i també de la resta de solucions tecnològiques que oferim, en aquest enllaç.