Please ensure Javascript is enabled for purposes of website accessibility Estratègia + Governança archivos - Anthesis Catalunya

Quines noves activitats econòmiques s’han incorporat a la Taxonomia Climàtica? Com et pot afectar?

8 maig, 2023 | Reflexions,
Share

 

Recentment la Comissió Europea ha publicat els esborranys dels actes delegats dels 4 objectius ambientals restants de la Taxonomia climàtica de la Unió Europea, relatius als objectius de:

  • Ús sostenible i protecció dels recursos hídrics i marins.
  • Transició cap a una economia circular.
  • Prevenció i control de la contaminació.
  • Protecció i recuperació de la biodiversitat i els ecosistemes.

A més, la Comissió Europea també ha publicat els esborranys amb les modificacions dels actes delegats de mitigació i adaptació al canvi climàtic, amb la introducció d’alguns canvis i la inclusió de noves activitats econòmiques.

 

Entre les noves activitats econòmiques incorporades als esborranys dels actes delegats dels diferents objectius ambientals hi trobem el transport aeri de passatgers i mercaderies, la dessalinització de l’aigua, l’enginyeria civil, el desenvolupament de programari que permet la gestió de riscos climàtics, la provisió de serveis d’emergència, tractament d’aigües urbanes residuals, tractament de residus perillosos, venda de productes de segona mà, fabricació de productes farmacèutics o bé conservació, incloent-hi la reforestació d’hàbitats, ecosistemes i espècies.

La Comissió Europea ha finalitzat un període de consulta pública el 3 de maig d’aquest mateix any 2023, mitjançant el qual qualsevol persona podia proporcionar el seu feedback respecte als esborranys dels actes delegats de la Taxonomia de la Unió Europea. En aquest sentit, la Comissió Europea estima adoptar aquests actes delegats el segon trimestre del 2023, previsiblement el mes de juny.

Pel que fa a les obligacions derivades de la publicació dels actes delegats dels 4 objectius ambientals restants i la modificació dels actes delegats de mitigació i adaptació al canvi climàtic, la Comissió Europea estableix que les empreses no financeres obligades a reportar els indicadors no financers relacionats amb la Taxonomia hauran d’analitzar i divulgar l’elegibilitat a les activitats econòmiques esmentades a partir de gener de 2024 i l’alineament a partir de gener de 2025.

Com podem ajudar des d'Anthesis Lavola?

Des d’Anthesis Lavola donem suport a les empreses en les seves anàlisis d’elegibilitat i alineament a la Taxonomia de la Unió Europea, a través dels serveis següents:

  • Roadmap de la Taxonomia de la Unió Europea:
    • Acompanyament a l’enteniment de la Taxonomia, identificació d’oportunitats de millora, benchmark del sector i definició del full de ruta amb indicadors específics.
  • Reporting de la Taxonomia de la Unió Europea:
    • Assessorament en l’anàlisi de l’elegibilitat i l’alineament.
    • Verificació i emissió d’una segona opinió (SPO per les sigles en anglès).
  • Oportunitats de negoci:
    • Anàlisi del compliment dels criteris tècnics de selecció (alineament) de la Taxonomia.
    • Anàlisi del compliment de les garanties socials mínimes.
    • Millora del percentatge d’alineament a la Taxonomia.
    • Due dilligence de Taxonomia en els processos de M&A.

Descobreix els nostres serveis

Notícies relacionades

Carlos Pons
Mànager de Sostenibilitat Corporativa i Finances sostenibles

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Noves mesures contra l’absència de dades d’impacte financer del canvi climàtic

24 abril, 2023 | Notícies,
Share

 

Entendre el risc per a les inversions que suposa el canvi climàtic és un tema d’actualitat que tenen en compte els inversors més rigorosos. En la línia dels avenços normatius europeus en matèria d’economia sostenible i adaptació de les activitats als riscos del canvi climàtic, el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital d’Espanya ha publicat recentment un Projecte de Reial Decret (PRD) pel qual es regula el contingut dels informes sobre l’estimació de l’impacte financer dels riscos associats al canvi climàtic per a societats cotitzades, entitats de crèdit, entitats asseguradores i altres societats grans.

El PRD dona compliment al mandat recollit a l’article 32.5 de la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic i Transició Energètica. L’esborrany estarà subjecte a consulta pública fins al 5 de maig de 2023 i el Reial decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació al BOE. Els requisits del Projecte de Reial Decret estan basats en les recomanacions del Grup de treball sobre Divulgacions Financeres Relacionades amb el Clima (TCFD, en anglès) i en els darrers esborranys d’estàndards de divulgació de sostenibilitat publicats per la comissió consultiva europea en matèria de reporting financer EFRAG.

 

Els nous reptes per a les empreses

El nou informe exigirà informació detallada sobre aspectes com l’estructura de govern de l’organització pel que fa a riscos i oportunitats relacionats amb el clima; processos d’identificació, avaluació, control i gestió d’aquests riscos i la integració d’aquests processos amb l’anàlisi general de riscos de l’organització; riscos (transicionals i físics) i oportunitats actuals i futurs; impactes reals i potencials a l’estratègia de l’organització; enfocament estratègic per gestionar aquests riscos; així com mètriques i objectius.

Les organitzacions afectades per aquesta regulació poden publicar la informació corresponent a l’exercici 2022 en un document separat, sense que això impliqui la necessitat d’aprovar una modificació dels comptes anuals.

 

Els nostres serveis d’anàlisi de riscos i oportunitats climàtiques

A Anthesis Lavola som experts a ajudar les organitzacions a comprendre els riscos i oportunitats relacionats amb el canvi climàtic a tota la seva cadena de valor. Utilitzem el marc de TCFD per ajudar les empreses a establir un full de ruta sòlid que permeti mitigar els riscos i potenciar les oportunitats relacionades amb el canvi climàtic, amb la finalitat d’integrar-los a l’estratègia i la planificació financera.

Així mateix, aquest exercici permetrà que els inversors, els prestadors i els subscriptors d’assegurances puguin millorar la seva presa de decisions. Les nostres anàlisis inclouen la identificació i la priorització de riscos i oportunitats, l’elaboració d’anàlisis d’escenaris i la configuració d’un pla d’acció que permeti a les organitzacions millorar-ne l’exercici i la resiliència.

Descobreix els nostres serveis de Risc Climàtic i TCFD

Detall dels aspectes claus del nou informe
L’estructura de govern de l’organització pel que fa a riscs i oportunitats relacionades amb el clima
  • Consideració per part del consell d’administració del clima en definir l’estratègia i les polítiques de l’organització, definició de responsabilitats en aquestes tasques i reportar el consell d’administració sobre qüestions climàtiques.
  • Existència d’àrees, mecanismes i personal de l’alta direcció que s’encarreguen d’identificar, avaluar i gestionar riscos i oportunitats relacionats amb el clima, i si és així, cal aportar informació sobre l’operativa de supervisió i informació a l’alta direcció.
Els processos d’identificació, avaluació, control i gestió d’aquests riscos i la integració d’aquests processos amb l’anàlisi general de riscos de l’organització
  • Processos per valorar la mida i l’àmbit potencial dels riscos.
  • Terminologia i marcs utilitzats per a la classificació de riscos.
  • Processos de gestió de riscos climàtics i priorització mitjançant anàlisi de materialitat.
  • Integració amb el sistema global de gestió de riscs de l’organització.
Riscos (transicionals i físics) i oportunitats actuals i futurs
  • Horitzons a curt, mitjà i llarg termini.
  • Processos de determinació de riscos l’impacte dels quals és material.
  • Identificació de riscos i oportunitats amb un impacte financer material en aquests horitzons.
Impactes reals i potencials a l’estratègia de l’organització
  • Impactes en productes i serveis, inversió de capital, R+D i accés a finançament.
  • Impactes a la cadena de valor i de subministrament.
  • Com aquests impactes afecten l’exercici financer, incloent-hi impacte en ingressos i despeses, així com la situació financera de l’organització, incloent-hi actius i passius.
  • Com aquests impactes afecten la planificació financera de l’organització, així com els horitzons temporals i, si escau, els escenaris utilitzats.
  • Descripció del sistema de priorització d’aquests riscos i les oportunitats.
Enfocament estratègic per gestionar aquests riscos
  • Decisions, compromisos i canvis d’estratègia i model de negoci per mitigar els impactes negatius dels riscos i promoure els impactes positius de les oportunitats.
Mètriques i objectius
  • Mètriques utilitzades per mesurar i gestionar riscos i oportunitats, així com la metodologia per obtenir-les.
  • En cas que s’hagin calculat, s’han de reportar les emissions d’abast 1, 2 i 3 en termes absoluts i relatius, incloent-hi un històric.
  • Objectius per a les mètriques i, si escau, indicadors d’acompliment per fer seguiment als objectius.
  • Si n’hi ha, cal reportar la remuneració variable associada a la consecució d’objectius climàtics.

Notícies relacionades

Pablo Collazo
Mànager de serveis de Net Zero

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

L’IPCC publica l’Informe de Síntesi (AR6) com a “advertiment final” sobre la crisi climàtica

23 març, 2023 | Reflexions,
Share

Aquest informe és un toc per accelerar massivament els esforços climàtics de tots els països i tots els sectors i en tots els terminis. El nostre món necessita una acció climàtica a tots els fronts: tot alhora a tot arreu.

António Guterres
Secretari General de l’ONU

 

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), format pels principals científics del clima del món, ja ha publicat la part final del seu sisè informe d’avaluació: l’Informe de l’IPCC AR6 (SYR).

L’últim dels informes AR6, el SYR, destaca que només una acció ràpida i significativa per limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 ºC per sobre dels nivells preindustrials pot evitar danys irrevocables al planeta.

En exposar l’impacte global de la degradació climàtica, el SYR destaca les vides perdudes a conseqüència de les condicions meteorològiques extremes, la pèrdua irreversible de biodiversitat i els milions de persones que s’enfronten a la fam i a l’escassetat d’aigua, amb el missatge rotund que aquest informe és el darrer advertiment sobre l’objectiu d’1,5ºC.

El Secretari General de l’ONU, António Guterres, va comentar: Aquest informe és un toc per accelerar massivament els esforços climàtics de tots els països i tots els sectors i en tots els terminis. El nostre món necessita una acció climàtica a tots els fronts: tot alhora a tot arreu.

Descobreix més sobre el risc climàtic

«L’Informe de Síntesi de l’IPCC d’avui ha donat un altre cop de tambor ensordidor sobre la gravetat de la crisi climàtica, afirmant que caldria un salt quàntic en l’acció climàtica per assolir el límit d’1,5 C. No obstant això, un dels fets més condemnatoris és el reconeixement de què es disposa de les eines per frenar el canvi climàtic i adaptar-s’hi; el problema rau en l’ambició i el compromís.

Amb més de 3.000 milions de persones vivint ja a zones «altament vulnerables» al canvi climàtic i la meitat de la població mundial, patint una greu escassetat d’aigua almenys durant una part de l’any, fins a quin punt han de ser extremes les notícies perquè es prenguin mesures?

Hem de reimaginar el progrés i centrar-nos en accions i èxits que estiguin d’acord amb assolir l’objectiu Net Zero per al 2050, amb el suport de plans clars i objectius provisionals, tal com esmenta Antonio Guterres. Cal jubilar la celebració d’objectius a llarg termini sense fonament que eviten la immediatesa del canvi. Anthesis dona suport fermament a l’afirmació de l’IPCC que el finançament, la tecnologia i la cooperació internacional són factors fonamentals per accelerar l’acció climàtica; una resposta validada a través de les seves associacions amb milers d’organitzacions i ciutats en la transició cap al Net Zero.»

Stuart McLachlan
Anthesis CEO

 

Una acció ambiciosa pot garantir un futur habitable i sostenible

Tot i que deixa clar que queda poc temps per actuar, l’informe afirma que encara hi ha esperances de mantenir-se per sota dels 1,5ºC.

El president de l’IPCC, Hoesung Lee, ha declarat “Aquest informe de síntesi subratlla la urgència de prendre mesures més ambicioses i demostra que, si actuem ara, encara podem garantir un futur habitable i sostenible per a tothom”.

L’IPCC va constatar que la temperatura global se situa actualment aproximadament a 1,1ºC per sobre dels nivells preindustrials. Segons les conclusions del SYR, si s’obliga les emissions de gasos d’efecte hivernacle a assolir el punt màxim com més aviat millor a partir d’aquell moment i després es redueixen ràpidament els anys següents, encara seria possible mitigar els pitjors efectes d’un augment d’1,5ºC.

Aquesta dècada decisiva és fonamental

Tot i que l’Informe de síntesi recull els missatges clau del sisè informe d’avaluació de l’IPCC i no conté dades científiques noves, recopila informació clau perquè els governs facilitin l’adopció de mesures tangibles en els anys vinents.

Guterres va posar èmfasi als països rics, instant-los a redoblar els seus esforços per assolir l’objectiu Net Zero el més a prop possible del 2040, i va subratllar la importància de la inversió pública en tecnologies amb baixes emissions de carboni i energies renovables:

«La bomba de rellotgeria del canvi climàtic està en marxa. Però l’informe avui és una guia pràctica per desactivar-la. És una guia de supervivència per a la humanitat. Com a mostra, el límit d’1,5ºC és assolible. Tots els països han de formar part de la solució. Exigir als altres que actuïn primer només garanteix que la humanitat sigui la darrera».

Llegir l’informe complet aquí

Descobreix com t’ajudem en la transició Net Zero en la teva organització

Crèdit de la imatge: https://www.ipcc.ch/report/ar6/syr/

 

 

Notícies relacionades

Núria Pous
Directora General Adjunta d'Anthesis Lavola

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Webinar. Cap a la implantació d’una taxa municipal de residus no deficitària i justa

16 març, 2023 | Webinar,
Share

WEBINAR EN CASTELLÀ

Veure la gravació

 

Descobreix els nostres serveis en Residus Municipals

Ponents

Maria Gibaja és Responsable de projectes de Residus a Anthesis Lavola i compta amb 9 anys d’experiència. És llicenciada en Ciències Ambientals, Enginyera tècnica agrícola i disposa d’un Postgrau en Gestió, Tractament i Valorització de residus. Destaca la seva participació en projectes de planificació integral de gestió i de prevenció de residus, a nivell municipal i autonòmic. Enrique Justo és llicenciat en Ciències econòmiques i Empresarials per la Universitat Loyola de Còrdova. Des del 1992 és Director Econòmic Financer d’EPREMASSA, Empresa Provincial de Residus i Medi Ambient de la Província de Còrdova. En el seu haver, l’elaboració i actualització permanent d’Ordenances i taxes Públiques de Residus de la Província de Còrdova durant els últims 31 exercicis fiscals. Eva Puche és psicòloga socioambiental i compta amb una llarga trajectòria professional al sector dels residus i la mobilitat sostenible. Entre 1993 i 2012 va exercir com a Responsable de Comunicació a l’Empresa de Residus de la Província de Còrdova (EPREMASA). Entre el 2012 i el 2021 ha dirigit la seva pròpia consultoria centrada en projectes de canvi socioambiental. Des del 2021 és Assessora de Residus i Gestora de Comptes a la zona sud d’Espanya a Anthesis Lavola.

Entre les obligacions que per a les entitats locals i ens supramunicipals dicta la nova llei de Residus (Llei 7/2022) hi ha l’establiment d’una taxa específica, diferenciada i no deficitària que cobreixi les despeses de recollida, transport i tractament dels residus. Per això, els ajuntaments compten amb un termini de tres anys des de l’entrada en vigor de la Llei. Compten, doncs, amb un termini inferior als 24 mesos per crear i/o actualitzar les taxes municipals i donar compliment a la normativa vigent.

Comptar amb els estudis de costos de gestió de residus és un requisit imprescindible per assolir avançar cap a la fixació d’unes taxes que permetin assumir una gestió de qualitat. Aquests càlculs economico-financers han d’incloure, a més, conceptes fins ara poques vegades contemplats, com els costos de gestió derivats del manteniment i la vigilància d’abocadors, les campanyes de conscienciació i els ingressos derivats de la responsabilitat ampliada del productor, venda de materials i costos en consum energètic. I el més complex. Els costos de l’impost a l’abocament.

Finalment, la metodologia aplicada ha de contemplar variables que permetin a curt i mitjà termini avançar cap a la implantació de sistemes de pagament per generació i fins i tot l’administració de bonificacions o reduccions condicionades a la participació als sistemes de recollida separada.

La urgència en la implantació d’aquestes taxes ve determinada a més per un increment molt significatiu dels costos de servei de recollida en imposar noves recollides separades i finalment per l’increment dels costos de tractament i explotació per l’entrada en vigor el mes de gener passat de l’impost a l’abocament.

Al webinar que presentem pretenem mostrar claus perquè tècnics i responsables polítics puguin aclarir dubtes i conèixer quines variables han d’estar contemplades en aquestes futures taxes de manera que puguin fer front a l’increment de costos i al compliment de la llei 7/2022.

Noves normes en matèria de presentació d’Informació No Financera: Impuls dels Drets Humans

8 març, 2023 | Reflexions,
Share

Les noves normes de divulgació no financera són un foment per a la gestió dels drets humans per part de les empreses.

 

La Directiva d’Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD)

La CSRD estableix requeriments més detallats i determina l’obligació, per a les grans empreses i les pimes cotitzades, de publicar informació sobre qüestions de sostenibilitat, com ara els drets mediambientals, els drets socials, els drets humans i els factors de governança.

Així, aquesta proposta cerca coherència amb els instruments internacionals en matèria de drets humans i requereix que les empreses informin sobre factors socials. En aquest marc, els drets humans es consideren com un subconjunt de què és “social”, i si bé s’estructuren de forma separada de la igualtat d’oportunitats i certs temes relacionats amb el treball, la UE recorda que aquests aspectes s’han de considerar, en tot cas, com a part d’una obligació general d’informar sobre els impactes de l’empresa als drets humans.

En aquest sentit, la proposta requereix informació sobre els impactes “principals” relacionats amb les activitats de l’empresa, inclosos els impactes causats directament per l’empresa, els impactes a què contribueix l’empresa i els impactes vinculats a la cadena de valor de l’empresa, tal com es desprèn dels principis rectors.

Descobreix la CSRD i com t’afectarà

 

Els nous Estàndards GRI

D’altra banda, cal destacar que la Global Reporting Initiative (GRI) n’ha actualitzat els estàndards per a l’elaboració dels reports de sostenibilitat que inclou un enfocament específic en Drets Humans(DH).

Anteriorment, les divulgacions relacionades amb els drets humans s’abordaven a la sèrie GRI 400 “temes socials”, sobre els quals una organització havia d’informar només si determinava que aquests temes eren materials. Amb l’actualització, totes les empreses que facin informes d’acord amb els estàndards GRI han d’informar sobre els estàndards universals (GRI 1, 2 i 3), en què s’inclouen aspectes de DH. Aquesta inclusió obligarà les empreses a ser més transparents sobre la gestió i mitigació dels impactes sobre els drets humans, permetent una major rendició de comptes amb les parts interessades.

De conformitat amb aquesta revisió, les empreses hauran de divulgar (i, per tant, hauran d’haver identificat prèviament) els riscos per a l’economia, el medi ambient i les persones (inclosos els impactes sobre els seus drets humans), així com el que estan fent per abordar aquests riscos.

D’aquesta manera, des d’un enfocament de DH, tant l’aprovació de la Directiva 2014/95/UE com la nova proposta de Directiva i els nous estàndards GRI no només milloraran l’examen de la conducta empresarial de respecte als Drets Humans, el Medi Ambient i la bona governança, sinó que a més evidencien la necessitat que les empreses integrin els drets humans de manera transversal en els seus processos i sistemes de gestió, permetent així generar valor a llarg termini, tal com pretén la proposta de Directiva sobre deguda diligència en matèria de sostenibilitat empresarial.

Com pot ajudar Anthesis

El nostre Anthesis Activator Journey empodera equips de múltiples experts per dissenyar i implementar solucions que fan créixer organitzacions, ecosistemes, ciutats, comunitats i persones productives i resilients. En treballar en estreta col·laboració amb les cadenes de subministrament, Anthesis pot ajudar les empreses a desenvolupar una estratègia i direcció cap a la diligència deguda en matèria de DH amb un enfocament en la transparència i la traçabilitat a les cadenes de subministrament. Usant les nostres eines internes, podem identificar i classificar on es troben els drets humans clau i els riscos més destacats dins del seu negoci, tant geogràficament com dins dels paràmetres ambientals, socials i de govern (ESG).

També podem recolzar-te amb:

  • Avaluació comparativa (Benchmarking) per comprendre la seva posició en relació amb el compliment normatiu en comparació amb diversos índexs i competidors.
  • Elaboració de polítiques en drets humans, realització d’avaluacions d’impacte en els DH i revisió d’informes contra compromisos de polítiques existents, estàndards internacionals o millors pràctiques de la indústria.
  • Enfortir la capacitat dins de la seva organització, inclosa la capacitació i el desenvolupament sobre comerç just, drets humans, igualtat de gènere, esclavatge modern, etc.

Descobreix els nostres serveis

Les nostres expertes

Aïda Ortiz
Mànager de Sostenibilitat Corporativa
Margaux Costas
Directora de Sostenibilitat Corporativa

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Encarni Rodríguez

Des de l’estratègia fins a la implementació, oferim una gran varietat de serveis per ajudar a qualsevol organització a aconseguir els seus objectius. El nostre nom prové de la paraula grega “anthesis“, que indica la fase del cicle de vida en la que una planta és més productiva.

Carlos Pons

Des de l’estratègia fins a la implementació, oferim una gran varietat de serveis per ajudar a qualsevol organització a aconseguir els seus objectius. El nostre nom prové de la paraula grega “anthesis“, que indica la fase del cicle de vida en la que una planta és més productiva.

Webinar. Com activar la cultura de la sostenibilitat a la teva organització?

30 gener, 2023 | Webinar,
Share

WEBINAR EN CASTELLÀ

Dijous, 16 de febrer| 3 pm ESP (8 am COL-MEX) 

Durada: 1h

En aquest webinar descobrirem aspectes clau per integrar la sostenibilitat a les nostres organitzacions posant les persones al centre del procés de canvi. Analitzarem el context i els reptes actuals, exposarem estratègies i claus per a una transformació efectiva, i analitzarem diferents exemples i casos d’èxit en l’àmbit de la formació corporativa i l’engegament de grups d’interès.

Ponent

Alba Bonàs, Directora de Formació Corporativa d’Anthesis Lavola

La Directiva Europea sobre Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat i Drets Humans

26 gener, 2023 | Notícies,
Share

La Comissió disposa normes perquè les empreses respectin els drets humans i el medi ambient a les cadenes de subministrament mundials, i fomenta la divulgació dels drets humans als informes d’estat no financer.

Què són els Drets Humans?

Els drets humans són aquells drets inherents a totes les persones, i que garanteixen la seva vida en dignitat, justícia i llibertat a qualsevol lloc del món.

Empreses i Drets Humans

Actualment, ningú no dubta sobre l’enorme poder fàctic de les empreses en la complexa estructura de poder que emergeix de la Globalització i, amb això, el seu potencial per contribuir al benestar global o dificultar-lo.

Per tal d’abordar aquest fenomen, les Nacions Unides va aprovar el 2011 els Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans; el primer marc de referència a nivell mundial per impulsar, per part de les empreses, el respecte dels drets humans.

Si bé, aquesta responsabilitat no és vinculant, comporta una norma de conducta mundial ètica aplicable a totes les empreses, addicional al compliment de les lleis nacionals, i amb independència del lloc on operin.

La Directiva sobre la Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat Empresarial

El 23 de febrer del 2022 la Comissió Europea va adoptar una proposta de Directiva sobre la diligència deguda en matèria de sostenibilitat empresarial. Aquest nou marc normatiu té com a objectiu fomentar un comportament empresarial sostenible i responsable i ancorar els drets humans i els aspectes mediambientals en les operacions i la governança empresarial, incloent-hi les cadenes de valor. L’incompliment d’aquestes obligacions pot comportar la imposició de sancions i un règim de responsabilitat civil que cada estat membre haurà d’establir.

Un cop adoptada la proposta pel Parlament Europeu i el Consell, els Estats membres disposaran de dos anys per incorporar la Directiva a l’ordenament jurídic nacional.

Per què una directiva en matèria de diligència deguda?

 La UE considera que les empreses són un vector clau per crear una economia i una societat sostenible i justa, però per això necessiten un marc normatiu que en reguli l’actuació.

 D’altra banda, el Parlament Europeu, en la Resolució de 10 de març de 2021, va ressaltar que “les normes voluntàries en matèria de diligència deguda presenten limitacions i no han aconseguit avenços significatius per prevenir l’incompliment dels drets humans i el medi ambient, ni per permetre l’accés a la justícia”. Per això, va recomanar la necessitat d’adoptar requisits vinculants perquè les empreses “identifiquin, avaluïn, previnguin, aturin, mitiguin, supervisin, comuniquin, tinguin en compte, abordin i corregeixin els impactes adversos potencials o efectius sobre els drets humans, el medi ambient i la bona governança a la seva cadena de valor”.

De conformitat amb aquest propòsit, la Directiva es basa en els Principis rectors de les Nacions Unides sobre les empreses i els drets humans, les Directrius de l’OCDE per a les empreses multinacionals, en la importància d’una conducta responsable per part de les empreses, i està d’acord amb les normes laborals i de drets humans reconegudes internacionalment.

Tenint en compte això, la UE va considerar que una norma d’aquestes característiques beneficiarà, tant les parts interessades com les empreses, “pel que fa a l’harmonització, la seguretat jurídica, les condicions de competència equitatives i la mitigació dels avantatges competitius injusts de tercers països derivats d’uns nivells de protecció més baixos, així com del dúmping social i mediambiental al comerç internacional”.

Quin és l’àmbit d’aplicació de la Directiva?

La proposta de Directiva serà aplicable a les empreses següents:

Empreses constituïdes a la Unió Europea:

  • Supòsit 1: Més de 500 empleats + facturació neta mundial superior a 150 M€ (l’últim exercici en què s’han formulat comptes anuals).
  • Supòsit 2: Més de 250 empleats + facturació neta mundial superior a 40 M€ (l’últim exercici en què s’han formulat comptes anuals) + almenys el 50 % de la facturació es produeix en sectors identificats d’alt impacte.

Empreses constituïdes en un tercer Estat:

  • Supòsit 1: facturació neta a la Unió Europea superior a 150 M€ (l’exercici anterior al darrer any financer).
  • Supòsit 2: facturació neta a la Unió Europea superior a 40 M€ (l’exercici anterior a l’últim any financer) + almenys el 50 % de la facturació es produeix en sectors identificats d’alt impacte.

La Directiva afectarà el primer grup d’empreses amb facturació superior a 150 M€ a Europa o europees en els 2 anys següents després de la seva implementació, i el segon grup als 4 anys (sempre que almenys el 50% de la seva facturació es produeixi en sectors identificats d’alt impacte).

Així mateix, cal destacar que la Directiva considera d’alt impacte els sectors següents: tèxtil (incloent-hi calçat), agrícola, pesquer, productors d’aliments, comercialitzadores d’animals, fusta, aliments o begudes; extracció, comercialització i/o intermediació de minerals (des de metalls fins a gas natural); i fabricants de productes metàl·lics o d’altres minerals (llevat de maquinària o equipaments).

Tot i que les pimes no estan directament incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva, aquestes es veuran afectades indirectament a conseqüència de les accions de les grans empreses respecte a la seva cadena de valor. Així, la proposta preveu un suport específic per a les pimes per ajudar-los a incorporar gradualment aspectes relatius a la sostenibilitat en la seva activitat empresarial.

Quines són les implicacions per a les empreses?

La Directiva determina una obligació de diligència deguda a les empreses per determinar, prevenir, eliminar i mitigar els efectes negatius en els drets humans i el medi ambient que poden causar les activitats de l’empresa, de les filials i de les cadenes de valor.

La nova proposta exigirà a les empreses:

  • Incorporar la diligència deguda a les estratègies.
  • Determinar els efectes negatius reals o potencials en els drets humans i el medi ambient.
  • Prevenir o mitigar possibles impactes.
  • Posar fi o minimitzar els impactes reals.
  • Establir i mantenir un procediment de reclamació.
  • Supervisar l’eficàcia de la política i les mesures de diligència degudes.
  • Comunicar públicament sobre diligència deguda.

A més, s’estableix que els administradors tenen el deure d’establir i supervisar la implementació de la diligència deguda, així com d’integrar-la en l’estratègia corporativa, assegurant la inclusió dels drets humans, el canvi climàtic i les conseqüències ambientals en les seves decisions.

D’altra banda, s’exigeix, per a algunes grans empreses, l’adopció d’un pla que asseguri que les empreses adoptin un model de negoci i una estratègia compatible amb la limitació de l’escalfament del planeta d’1,5 °C en línia amb l’Acord de París.

Finalment, és important destacar que la proposta estableix l’empresa com a darrera responsable dels impactes adversos que es generin en relació amb els drets humans o el medi ambient, si aquesta no estableix les mesures necessàries de prevenció i/o mitigació.

Notícies relacionades

Aïda Ortiz
Mànager de Sostenibilitat Corporativa

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

FAQ: Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD)

11 gener, 2023 | Reflexions,
Share

Glossari

  • CSRD: Directiva sobre informes de sostenibilitat empresarial
  • UE: Unió Europea
  • EFRAG: Grup Assessor Europeu d’Informació Financera (European Financial Reporting Advisory Group)
  • PIME: Petita i mitjana empresa
  • ESG: Ambiental, Social, Governança
  • TCFD: Grup de treball sobre informació financera relacionada amb el clima (Taskforce on Climate-Related Financial Disclosures)
  • GRI: Iniciativa de Report Global
  • SASB: Junta de Normes de Comptabilitat Sostenible (Sustainability Accounting Standards Board)
  • SFDR: Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles

 

La Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) és una nova llei que regula els requisits per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat a la UE i suposa un pas endavant important respecte als actuals i relativament limitats requisits d’elaboració de memòries de sostenibilitat.

Encara que específica de la UE, aquesta legislació té àmplies implicacions per a les empreses de tot el món i tindrà repercussions i ramificacions directes i indirectes a moltes organitzacions. Segons la normativa, les empreses hauran de complir la Directiva a partir de l’exercici fiscal del 2024.

 Els nostres experts han respost aquí les preguntes més freqüents sobre aquesta Directiva:

  • Per què és important la CSRD?
  • A qui afecta la CSRD?
  • Quina és la relació entre la CSRD i la NFRD (Directiva sobre Informació No Financera)?
  • S’inclou la doble materialitat a la CSRD?
  • Què cal informar en el marc de la CSRD?
  • Ja està en vigor la CSRD?
  • Forma part de la CSRD la taxonomia de la UE?
  • La CSRD s’aplica a les empreses no pertanyents a la UE?
  • És obligatòria la CSRD?
  • Se sancionarà les empreses que no compleixin amb la CSRD?

Llegeix la Guia de la CSRD

Per què és important la CSRD?

La Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) és la nova legislació de la UE que obliga les empreses, tant grans com petites, a informar sobre les activitats d’impacte ambiental i social. Dirigida per la UE en un intent d’ajudar que els diners flueixin cap a activitats sostenibles. 

El 2021, la Comissió Europea va adoptar el Paquet de Finances Sostenibles (Sustainable Finance Package), que incloïa una de les mesures proposades, la CSRD. Amb la CSRD, la Comissió Europea ha definit per primer cop un marc comú d’informació per a les dades no financeres. En última instància, ajuda les parts interessades a avaluar el rendiment no financer de les organitzacions. A llarg termini, aspira a animar les empreses incloses al seu àmbit d’aplicació a desenvolupar enfocaments més responsables de la conducta empresarial.

Com a part del Green Deal de la UE, el Reglament s’ha elaborat en resposta al repte que, segons la Comissió Europea, “els informes sovint ometen informació que els inversors i altres parts interessades consideren important”.

La CSRD vol abordar aquest repte, proporcionant un marc d’informació estàndard perquè les empreses vinculin la seva informació no financera.

A qui afecta la CSRD?

Actualment, unes 11.600 empreses estan obligades a comunicar informació sobre sostenibilitat. Amb la introducció de la CSRD, quasi 49.000 empreses hauran d’informar sobre aspectes no financers.

La CSRD s’aplica a totes les grans empreses establertes en un estat membre de la UE o que es regeixen per la legislació de la UE, incloses les que ja es regeixen per la NFRD. Aquestes empreses inclourien tant les PIME com les grans entitats d’interès públic.

També s’aplica a totes les empreses europees que cotitzen a borsa (excepte les microempreses) i a les empreses globals que tenen operacions (subjectes a llindars)/ valors cotitzats en un mercat regulat a Europa.

La directiva defineix una gran empresa com aquella que compleix almenys dos dels tres criteris següents

  • 40 milions d’euros de volum de negocis net;
  • 20 milions d’euros d’actius totals al balanç;
  • 250 o més empleats.

Quina relació hi ha entre la CSRD i la NFRD?

La CSRD ha evolucionat a partir de la Directiva sobre informació no financera (NFRD) aplicable anteriorment. L’objectiu de la CSRD és reforçar la naturalesa i l’abast de la informació sobre sostenibilitat i ampliar significativament l’àmbit d’aplicació de la NFRD.

Hi ha algunes diferències clau entre les directives.

Principalment, el nombre d’empreses a les quals s’aplica el reglament. Mentre que la NFRD se centrava en les entitats d’interès públic, les empreses que cotitzen a borsa, els bancs i les companyies d’assegurances amb més de 500 empleats, el CSRD inclou les entitats d’interès públic, les empreses amb valors admesos a cotització a un mercat regulat de la UE, a més de totes les grans empreses que compleixin almenys dos dels tres criteris.

Això significa que, mentre unes 12.000 empreses estaven subjectes a l’obligació d’informar d’acord amb la NFRD, es calcula que unes 49.000 hauran d’informar d’acord amb la CSRD.

Les empreses que presentaven informes d’acord amb la NFRD havien d’incloure informació sobre la protecció del medi ambient, la responsabilitat social relativa a les persones treballadores, els drets humans, la lluita contra la corrupció i el suborn, i la diversitat als consells d’administració de les empreses. Segons la CSRD, les empreses han de seguir el doble procés de materialitat, avaluant el risc de sostenibilitat que afecta l’empresa, així com l’impacte de l’empresa a la societat i al medi ambient.

Finalment, la CSRD exigeix ​​almenys un nivell limitat de garantia sobre les dades comunicades, cosa que no s’exigia anteriorment a la NFRD.

I el que és més important, les empreses que fins ara estaven subjectes a l’obligació d’informar segons la NFRD seran algunes de les primeres a fer-ho d’acord amb la CSRD, informant per primera vegada a partir de l’1 de gener del 2025 sobre les dades del 2024.

S’inclou la doble materialitat a la CSRD?

Sí. S’exigirà a les empreses que segueixin un doble procés de materialitat. En poques paraules, això significa avaluar el risc de sostenibilitat que afecta l’empresa, així com l’impacte de l’empresa a la societat i al medi ambient.

Atès que el panorama de la informació sobre sostenibilitat evoluciona ràpidament, és probable que la tendència sigui inclinar-se cap a la doble materialitat en el futur, per la qual cosa comprendre els impactes des de tots dos costats serà vital per informar amb precisió.

Què cal informar en el marc de la CSRD?

La CSRD s’ha posat en marxa per garantir que les empreses divulguin públicament informació precisa sobre els riscos, les oportunitats i els impactes de sostenibilitat que tenen sobre les persones i el medi ambient, així com els que afecten l’empresa (doble materialitat).

La Directiva estableix que els informes de sostenibilitat han de ser “comparables, fiables i fàcils de trobar i utilitzar pels usuaris amb tecnologies digitals”.

Per donar suport a l’aplicació de la Directiva, el Grup Assessor Europeu d’Informació Financera (EFRAG) ha elaborat els estàndards per al report de sostenibilitat (ESRS). Els ESRS (en anglès European Sustainability Reporting Standards) actuen com a mecanisme en el marc de la CSRD, esbossant els aspectes sobre els quals les empreses hauran d’informar. El primer conjunt d’estàndards temàtics ESRS es troba a la fase final d’aprovació i s’hauria d’adoptar el juny del 2023. 

Segons la CSRD, les “qüestions de sostenibilitat” inclouen tots els factors mediambientals, socials, de drets humans i de governança rellevants, sovint anomenats ESG.

Ja està en vigor la CSRD?

La CSRD s’introduirà formalment l’1 de gener del 2024. El primer grup obligat a informar són les empreses que ja estan subjectes a la NFRD. Hauran de complir les normes modificades, informant el 2025 sobre l’exercici financer del 2024.

Altres grans empreses no subjectes a la NFRD han de començar a informar a partir de l’1 de gener del 2026 sobre l’exercici del 2025.

Les PIME no començaran a informar fins a l’1 de gener del 2027 sobre l’exercici de 2026. No obstant això, es concedeix a les PIME l’opció d’excloure’s voluntàriament fins al 2028.

Per a les empreses no europees que tinguin sucursals o filials amb seu a la UE, els nous requisits s’aplicaran a partir de l’1 de gener del 2029 per a l’exercici de 2028. Aquestes empreses tindran un volum de negocis net superior a 150 milions d’euros a la UE a nivell consolidat, i tindran almenys una filial (gran o cotitzada) o sucursal (volum de negocis net superior a 40 milions d’euros) a la UE.

La Directiva exigeix ​​a les empreses que informin sobre la seva cadena de valor, per la qual cosa els proveïdors de les organitzacions que presentin informes han de comptar amb un augment de les sol·licituds i els requisits d’informació.

¿Forma part la taxonomia de la UE de la CSRD?

Sí. Totes les empreses que informin en el marc de la CSRD hauran d’informar sobre la seva alineació amb la taxonomia de la UE. La CSRD també té en compte altres marcs, com ara el TCFD, el GRI i el SASB. A més, els indicadors de les normes de l’SFDR s’alinearan amb els informes de la CSRD.

L’SFDR ja regula la manera com els participants en els mercats financers han de divulgar informació sobre sostenibilitat sobre les empreses en què inverteixen. Per fer-ho amb èxit, aquests participants en el mercat financer necessiten disposar d’informació prou sòlida d’aquestes empreses. La informació es publica en el marc de la CSRD, l’objectiu de la qual és garantir que les empreses en què inverteixen comuniquin la informació que els participants en els mercats financers necessiten per complir els seus propis requisits d’informació de l’SFDR.

La CSRD s’aplica a les empreses no pertanyents a la UE?

Potencialment. L’àmbit d’aplicació de la informació obligatòria de la CSRD s’amplia a les empreses no pertanyents a la UE els ingressos anuals generats a la UE de les quals superin els 150 milions d’euros i que tinguin una filial o sucursal gran o cotitzada a la UE que generi uns ingressos de 40 milions d’euros. A partir del 2028, la filial o sucursal estarà obligada a publicar informes de tipus CSRD per a aquestes empreses no pertanyents a la UE a nivell consolidat, que es presentaran el 2029.

Són obligatoris els ESRS?

Sí. Està previst que els ESRS s’adoptin el juny del 2023, i el primer grup d’empreses incloses a l’àmbit d’aplicació haurà d’informar a partir del 2025, amb dades del 2024.

Se sancionarà les empreses que no compleixin la CSRD?

Tot i que s’espera que les sancions per incompliment de la CSRD siguin significatives, no se sap quan començarà la Comissió de la UE a imposar sancions a les empreses que incompleixin la CSRD.

La naturalesa de les sancions i l’import de les multes dependran dels diferents Estats membres.

Notícies relacionades

Margaux Costas
Directora de Sostenibilitat Corporativa

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

MENU