Please ensure Javascript is enabled for purposes of website accessibility Estratègia + Governança archivos - Anthesis Catalunya

Es posa en marxa la Llei catalana de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari

22 novembre, 2022 | Notícies,

El Parlament de Catalunya va aprovar el 4 de març de 2020 la Llei catalana de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari amb l’objectiu de reduir a la meitat els residus les pèrdues i el malbaratament a la meitat per 2030. Per aconseguir-ho, la llei comprèn totes les etapes de la cadena alimentària, amb una visió transversal i multiactor, i prioritza la prevenció en origen respecte a la redistribució d’excedents. Al llarg del 2023, està previst que les regulacions pertinents s’aprovin i es posi en marxa el desplegament de la normativa.  

Aquesta llei genera una oportunitat engrescadora per a tots els grups d’interès i agents de la cadena alimentària. Els agents implicats tenen una oportunitat d’aconseguir que la lluita contra les pèrdues i malbaratament alimentari es converteixi en un benefici tant per l’activitat com pel medi ambient a través de l’economía circular i l’eficiència de recursos. 

*Font: “Guia per a la implantació d’un Pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries” (2020), Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. 

Objectiu

El principal objectiu d’aquesta llei és aconseguir l’acompliment de l’ODS 12.3: reduir les pèrdues i malbaratament alimentari en un 50% al 2030. En l’àmbit mundial, la FAO estima que un terç dels aliments produïts acaben esdevenint residu cada any. A Catalunya, encara no es tenen dades sobre la magnitud total d’aquesta xifra, però ja se sap que, des de l’etapa de distribució al detall fins als consumidors, el volum anual d’aquest residu és de 262.771 tones. Amb la llei aprovada es pretén quantificar aquesta dada de forma concreta.

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular també estableix a la reducció en un 50% dels residus alimentaris per capità en la producció primària, en la transformació i la fabricació, en la venda al detall i altres tipus de distribució d’aliments, en restaurants i serveis de menjars, així com a les llars en línia amb els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides per al 2030. 

 

Obligacions

Les regulacions que estipula la llei aprovada el 2020 entraran en vigor aquest 2023. Durant aquest any, el Govern desplegarà les accions i els deures que cada agent de la cadena alimentària haurà de complir obligatòriament. A continuació, en destaquem algunes:  

  • Productors i fabricants: integrar els principis de reducció de pèrdues i malbaratament alimentari a l’estratègia de Responsabilitat Social Corporativa. 
  • Emmagatzematge i distribució: posicionar la marca amb responsabilitat social i ambiental a través d’accions per reduir les pèrdues i malbaratament alimentari i informar els consumidors sobre hàbits de consum responsables, així com fer acords amb proveïdors i altres empreses per a acomplir la priorització de les accions de prevenció. 
  • Hotels i restauració: 
    • Separar la recollida dels residus orgànics, detectar aquells recursos que es podrien aprofitar i promoure el consum de productes de temporada i de proximitat. 
    • Implementar programes educatius per a entitats que operen càterings i menjadors escolars. 
    • Facilitar que els consumidors s’enduguin el menjar sobrer sense cost addicional. 
    • Administració pública: integrar noves clàusules en els contractes i concursos públics per a prevenir el malbaratament i les pèrdues alimentàries; recollir dades de generació i prevenció de malbaratament i pèrdues alimentàries, i elaborar un Pla Estratègic Català. 

 

La següent priorització d’accions s’aplicarà com a obligació per a tots els agents de la cadena: prevenció del residu, destinació per a consum humà, alimentació animal, valorització material (usos industrials), valorització material (compostatge), valorització energètica (biogàs), altres valoritzacions energètiques i eliminació. A banda, s’estableix un seguit d’obligacions comunes per a tots els agents excepte les microempreses: 

  • Elaborar un PLA ESTRATÈGIC de prevenció i reducció de pèrdues i malbaratament alimentari. 
  • MESURAR i INFORMAR, anualment, els indicadors de seguiment. 
  • QUANTIFICAR la donació d’aliments per a consum humà o alimentació animal.

Llegeix més sobre el malbaratament alimentari

Quins són els 10 principis per implementar un Pla Estratègic de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari? 

  1. Definir els objectius estratègics del pla.
  2. Designar un equip de treball i /o persona responsable.
  3. Descriure els fluxos del procés de producció.
  4. Quantificar les pèrdues i malbaratament alimentari a través d’una sèrie d’indicadors (petjada de carboni, petjada hídrica, etc).
  5. Analitzar les causes i definir les accions de prevenció i reducció.
  6. Identificar punts crítics i definir les mesures correctives.
  7. Formar el personal.
  8. Desenvolupar un sistema de monitorització, documentació i registre.
  9. Comunicar els resultats assolits.
  10. Verificar i actualitzar el pla.

Anthesis Lavola té una àmplia experiència en tot el procés de prevenció del malbaratament alimentari, des del mesurament fins a l’elaboració d’estratègies i d’informes. Fa molts anys que donem suport a la nostra llista de clients per impulsar la sostenibilitat a tota la cadena de subministrament d’aliments, incloses les dels sectors de venda al detall de comestibles, hoteleria, càtering i fabricació d’aliments i begudes. 

Els nostres experts ofereixen ajuda pràctica a aquells que busquen reduir el malbaratament alimentari mitjançant l’avaluació del cost real dels residus, l’elaboració de plans d’acció per abordar els residus, la creació d’un llegat i la promoció de canvis a llarg termini. 

Si voleu activar aquesta transició cap a la lluita contra les pèrdues i malbaratament alimentari i alhora reforçar els aspectes competitius relacionats amb la implantació d’aquesta llei, podeu contactar amb les nostres expertes. 

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

VSI: una eina que permet plasmar el valor de la nostra organització

7 novembre, 2022 | Webinar,

WEBINARS

Dimecres, 23 de novembre| 3 pm ESP/8 am COL 

Duració: 1h

L’objectiu del webinar, organitzat per ESCI-UPF, Heres Social i Anthesis Lavola, és impulsar el càlcul de l’impacte de les organitzacions mitjançant la comptabilitat social a Espanya i Llatinoamèrica. El webinar s’adreça a persones i organitzacions interessades en la comptabilitat social, i mostrarà la metodologia desenvolupada des de GEAccounting mitjançant experiències reals i casos d’èxit de l’àmbit de Catalunya.

Programa

  • Introducció 
  • Què és el Valor Social Integrat (VSI)?
  • Taula rodona
  • Tancament 

Ponents

Margaux Costas, Directora de Sostenibilitat Corporativa d’Anthesis Lavola Silvia Ayuso,Directora acadèmica de la Càtedra MANGO de RSC a ESCI-UPF Ruben Bagües, Cofundador de Heres Social
 

 

 
Raquel Díaz, Directora de la Fundació Espigoladors Dunia Roselló, Directora de comunicació i màrqueting de la Cooperativa Suara  Albert Hereu, Director de la Fundació Institut Català del Suro

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Tendències d’inversió ESG 2022: L’estat dels productes i serveis ESG

22 setembre, 2022 | Notícies,

Tot just uns mesos abans que centenars de grans institucions financeres es comprometessin a la COP26, el novembre de l’any passat, a mantenir les carteres alineades amb el medi ambient, els organismes reguladors alemanys van iniciar una investigació sobre la branca de gestió d’actius del Deutsch Bank, per haver exagerat les credencials ESG. A principis de maig, la policia alemanya va realitzar una batuda a les oficines de DWS per un presumpte “frau” per exagerar com de “sostenible” eren els fons comercialitzats per la gestora.

Impulsar el rendiment a través de la qualitat de les dades

Pocs defensarien els casos d’institucions financeres que etiqueten fraudulentament fons com a verds. No obstant això, els inversors fa molt de temps que es queixen que no tenen les dades de qualitat necessàries per aplicar amb precisió les mètriques ESG a les empreses, els bons o altres productes d’inversió per dur a terme la diligència deguda. Durant les dues darreres dècades, organitzacions sense ànim de lucre com CDP han aprofitat l’autoritat dels inversors per persuadir milers d’empreses perquè divulguin voluntàriament els seus riscos, oportunitats i emissions relacionades amb el clima anualment, en línia amb les recomanacions del TCFD. Però, encara que les dades obtingudes de la divulgació voluntària són útils per als inversors, sovint hi ha llacunes i dubtes sobre la fiabilitat de la informació.

Tot i que molts dels principals inversors reconeixen des de fa temps que les dades mediambientals de les empreses són importants des del punt de vista financer, la majoria dels reguladors han trigat a imposar la divulgació d’informació relacionada amb el clima, com ho fan amb altres riscos financers. La Unió Europea ha estat a l’avantguarda de l’adopció de normes sobre la divulgació relacionada amb la sostenibilitat. A finals de 2019, la Comissió Europea va publicar el Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles (SFDR) per “avaluar els resultats de sostenibilitat dels productes financers” i evitar el “greenwashing”. L’SFDR, que va entrar en vigor el març del 2021, obliga els “participants en el mercat financer” a revelar tant els riscos relacionats amb l’ESG en les seves inversions com els “principals impactes adversos”, o els efectes negatius que podrien tenir sobre una sèrie de factors relacionats amb la sostenibilitat a l’economia real. 

A finals de març d’aquest any, la SEC -que durant anys ha anat a la defensa dels seus homòlegs europeus pel que fa a la regulació relacionada amb el clima- va publicar una proposta de norma de 500 pàgines per obligar les empreses públiques nord-americanes i els emissors privats estrangers a informar sobre el clima. La norma proposada per la SEC s’enfronta a greus obstacles, com ara els litigis de les empreses i l’oposició dels congressistes republicans. Tot i això, molts dels principals bancs nord-americans, fons de pensions i altres inversors s’han unit per donar suport a la norma i el seu potencial per agilitzar la presentació de dades ESG i millorar l’accés.

Abordar la inversió responsable i sostenible

A més d’aquestes normes recents per estandarditzar la divulgació del risc climàtic, els reguladors mundials també han posat en marxa una sèrie de reglaments que pretenen definir i estandarditzar els productes i serveis ESG. Aquestes normes estan vinculades a la manca d’estàndards globals sobre com els inversors han de comercialitzar els fons etiquetats com a ESG i, en última instància, una explicació de per què el fons ha estat etiquetat com a “sostenible”.

La SEC va proposar recentment un parell de noves esmenes a la “Named Rules Act” de la Llei de Societats d’Inversió, en un intent de reforçar la transparència sobre el grau d’alineació entre els fons amb marca ESG i les estratègies i les carteres d’inversió que els sustenten. Dies després de l’anunci de la SEC, l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) va publicar un informe destinat a promoure la transparència i les directrius per a l’ús de termes relacionats amb la sostenibilitat en els noms dels fons. L’informe de l’ESMA té com a objectiu aportar precisió a una norma ja existent, la Taxonomia de la UE. La Taxonomia estableix una norma per determinar quines activitats econòmiques –incloses la venda i comercialització de productes financers– es consideren ambientalment sostenibles.

Anthesis pot ajudar les empreses a preparar-se per a aquest panorama tan canviant amb un enfocament que va més enllà de la informació financera obligatòria o requerida per mitigar els riscos que suposen l’amenaça més gran per a l’organització. Anthesis té una àmplia experiència en el desenvolupament d’informació sobre el canvi climàtic i el medi ambient, i hem treballat amb una àmplia gamma d’empreses, moltes del sector dels serveis financers. Podem treballar des de la realització d’una anàlisi d’alt nivell dels riscos i la divulgació fins a la realització d’un perfil més profund de riscos i oportunitats climàtiques que permeti desenvolupar la capacitat de recuperació de l’organització.

Explora els nostres serveis ESG

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Fes que el teu esdeveniment sigui sostenible!

15 setembre, 2022 | Notícies,

 

Els esdeveniments es poden convertir en una plataforma impulsora per donar suport al desenvolupament sostenible, fomentant tant iniciatives socials i ètiques com ambientals. És per això que un esdeveniment té la virtut de ser un exemple i un gran aliat per impulsar la sostenibilitat i aportar de manera positiva en la lluita contra el canvi climàtic, a més de promoure, entre d’altres, ciutats netes, el consum responsable i la cura entre les persones.

Un esdeveniment sostenible és aquell conscient del seu entorn i impacte que incorpora criteris de responsabilitat social i ambiental en totes les fases. Per aconseguir un compromís real amb la sostenibilitat, un esdeveniment que pretengui ser sostenible, ha de comptar amb la voluntat i el lideratge de l’organització, i haurà de reflectir aquest compromís en les diferents fases de l’esdeveniment i en tota la cadena de valor, acollint una triple perspectiva (ambiental, social i econòmic), i seguint línies ètiques i de bon govern en la realització, com a part del seu compromís amb les necessitats de la ciutadania i anticipant-se als nous canvis legislatius.

Beneficis d’un esdeveniment sostenible:

  • Potencia la transparència generant confiança i més valor entre els grups d’interès (assistents, proveïdors, patrocinadors, aliats i altres).
  • Connecta amb la demanda del mercat actual que requereix cada cop més esdeveniments responsables i sostenibles.
  • Millora els processos i eines tenint cura dels recursos naturals i suposant estalvis en la gestió administrativa.
  • S’avança a les tendències prevenint, minimitzant i mitigant riscos financers, socials i ambientals.
  • Promou actituds proactives en aspectes sostenibles.

 

Conscients d’això, l’equip de Sostenibilitat Corporativa dona suport a diferents esdeveniments esportius, artisticoculturals i d’entreteniment per implementar Plans d’Acció Sostenibles, i que considera totes les fases de realització del mateix (des de la planificació a la clausura).

Aquesta planificació i gestió d’esdeveniments compta amb el suport dels diferents equips experts d’Anthesis Lavola; Net Zero, Gestió de residus, Comunicació i Disseny, entre d’altres. Aportant una mirada àmplia i completa en termes sostenibles segons necessitats i expectatives del mateix esdeveniment.

Durant els darrers anys Anthesis Lavola, en suport amb els seus partners, ha pogut assessorar, elaborar i executar plans de Sostenibilitat en diferents esdeveniments, aconseguint la incorporació d’accions com el càlcul de l’empremta de carboni per promoure un full de ruta de reducció de CO₂, el reciclatge d’envasos de vidre, formacions i protocol per a la prevenció d’assetjament a les instal·lacions o l’ús de plaques solars per a l’autoconsum d’energia renovable i neta, entre d’altres.

Descobreix com et podem ajudar 

 

 

Noticias relacionadas

Contacta con nosotros

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

La compensació de CO₂ amb projectes forestals és una bona idea?

5 setembre, 2022 | Notícies,

22 de febrer de 2022 | Entrevista amb Lars Hein, professor de Serveis Ecosistèmics de la Universitat de Wageningen

Cada cop més empreses s’adonen que han de fer alguna cosa per combatre el canvi climàtic. A més d’establir objectius de reducció de CO₂, la compensació de les emissions residuals s’ha ampliat enormement durant els darrers anys. Contribuir a un projecte forestal que generi crèdits de carboni és una bona manera de fer-ho. Però també hi ha crítiques. Estem aconseguint prou amb la compensació? I com se sap si el registre dels crèdits es fa correctament?

Per conèixer millor el funcionament dels projectes forestals, entrevistem Lars Hein, professor de Serveis Ecosistèmics de la Universitat de Wageningen, que ha visitat molts projectes al llarg de la seva carrera i vol explicar com funcionen.

Per què són importants els projectes forestals per assolir els objectius climàtics de París?

Perquè prop del 10% de totes les emissions de CO₂ del món procedeixen de la desforestació a les zones tropicals. A més, una part important es deu a la degradació de les torberes, que poden rovellar-se i cremar. Alhora, els boscos tenen un paper crucial en la solució del problema climàtic, perquè capturen el CO₂.

Per què la compensació es fa principalment amb els boscos als tròpics?

Hi ha tres raons per fer-ho. En primer lloc, els boscos tropicals estan sotmesos a una considerable pressió. Això té molts efectes secundaris negatius, com ara la pèrdua de biodiversitat. És crític aturar la desaparició dels boscos. A més, els boscos creixen més ràpid als tròpics, per la qual cosa els guanys de CO₂ es poden aconseguir més ràpidament. I, en tercer lloc, als tròpics hi sol haver pocs diners per a la gestió sostenible dels boscos. Això fa que la compensació sigui vital.

Quins tipus de compensació hi ha?

N’hi ha dues:

  • Reforestació: es replanta una zona en mal estat o on el bosc ha desaparegut del tot
  • Conservació dels boscos: protecció dels boscos que, altrament, serien talats. També s’anomena REDD+ (Reducció d’Emissions per Desforestació i Degradació dels Boscos)

El seguiment és molt important per a la qualitat dels crèdits de carboni. Per exemple, amb les imatges de satèl·lit es pot veure que el bosc segueix allà o, encara millor, que ha augmentat.

Com es fa el seguiment?

El seguiment és molt important per a la qualitat dels crèdits de carboni. Una bona manera de fer-ho és amb imatges per satèl·lit. Per exemple, es pot veure que el bosc continua allà o, encara millor, que ha augmentat. A partir d’aquestes imatges es pot deduir quina quantitat de CO₂ s’ha absorbit. Un sistema de verificació molt utilitzat per al seguiment de projectes forestals és el VCS (Verified Carbon Standard). Per garantir la qualitat dels crèdits, VCS fa servir normes. Això vol dir que tenen obligacions estrictes per al seguiment de les zones forestals i el seu control independent. A més, els criteris són cada cop més estrictes.

Fins a quin punt són fiables els projectes forestals?

Fa deu anys es podien qüestionar alguns projectes de compensació, però el mercat ha madurat molt des de llavors. Ara, els projectes forestals estan certificats segons les normes acceptades, com la VCS. Tots els crèdits es registren de forma centralitzada i pública per assegurar-se que només es venen una vegada. Les imatges per satèl·lit també són cada cop més precises. Així es pot concretar el seguiment: per exemple, aquest tros de bosc genera 10.000 crèdits i tots han estat registrats en els darrers 5 anys.

Cada projecte pren mesures per lluitar contra els incendis forestals, per exemple mitjançant una vigilància addicional durant la sequera. Si un tros de bosc es crema, s’absorbirà perquè part dels crèdits s’han dipositat en un anomenat buffer. Com més arriscat sigui el projecte, més gran ha de ser aquesta “assegurança”.

Quina és la teva experiència amb els projectes?

Treballo amb socis a Indonèsia, on també he visitat molts projectes forestals. És sorprenent que els projectes per als quals s’han venut crèdits de carboni estiguin entre les zones més protegides del país. La biodiversitat és alta, cosa que es pot veure a les fotos de les “càmeres trampa” amb molts animals. La gent paga inicialment pels crèdits de CO₂, però també es veu que el bosc i la biodiversitat són intactes.

La cooperació amb la població local també està millorant. Això és important, ja que les persones que viuen a la zona haurien de poder trobar feina allà, per exemple, implicant-les en el projecte com a gestors forestals o bombers. Els projectes generen diners que es poden gastar localment, per exemple amb l’agroforesteria (una combinació d’agricultura i arbres) o fabricant i venent productes de rotang. La condició és que la vida de la gent millori i que tot es faci a consulta amb la població local. Per garantir la biodiversitat i els aspectes socials en el projecte, cada cop més projectes forestals de VCS utilitzen la Climate, Community and Biodiversity Alliance (Aliança del Clima, Comunitat i Biodiversitat) (CCBA).

Hem de continuar explicant que la compensació no és LA solució, sinó que és part de la solució a la crisi climàtica.

 

També se n’ha criticat la compensació. Com podem fer-hi front?

És molt important que la compensació no sigui una excusa per no haver de fer res més. La majoria de les emissions de CO₂ procedeixen dels combustibles fòssils. Aquestes emissions s’han de reduir ràpidament; aquesta és la prioritat número 1. És important que cada any es faci un esforç per prendre mesures de reducció. Si com a empresa ja no pots reduir totes les emissions, pots utilitzar crèdits de carboni. A més, és molt raonable pagar la població local perquè protegeixi el bosc i per obtenir ingressos alternatius sense necessitat de talar. El bosc presta un servei a la resta del món, cal finançar-ho.

Per què és essencial la transparència?

Les empreses que treballen amb crèdits de carboni tenen l’obligació d’indicar què passa amb ells: quins boscos i quantes hectàrees es protegeixen amb els crèdits que compren, quines normes s’han fet servir. Tant pel que fa al clima com a la població local i la biodiversitat. Un estàndard com el VCS garanteix aquesta transparència i mostra el que rendeix la inversió. A més, és important continuar explicant que la compensació no és la solució, sinó que és part de la solució a la crisi climàtica.

Descobreix més sobre la Compensació de Carboni

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Se celebren les jornades de tancament del projecte europeu PLASTICØPYR

21 abril, 2022 | Lavola Educa, Notícies,

 

El projecte PLASTICØPYR va finalitzar i per compartir els resultats i les conclusions de les investigacions i recerques portades a terme, es va organitzar un congrés final celebrat en dues jornades de conferències temàtiques. En aquesta cita hi van participar els diferents socis del projecte, entre els quals hi havia Anthesis Lavola amb els equips d’educació i de sostenibilitat corporativa. El congrés va tenir lloc a Setcases, a Girona, els dies 21 i 22 d’abril.  

Les jornades es van adreçar a equips d’investigadors, administracions locals i a la ciutadania, i en particular al col·lectiu de docents per compartir el projecte de ciència ciutadana PLASTICØPYR  SWICHT elaborat en aquest context. En el primer dia es van celebrar conferències sobre els efectes i la gestió dels plàstics en els ecosistemes d’alta muntanya i hi van intervenir ponents que són gestors i investigadors de diferents disciplines científiques. Entre ells,  dues persones d’Anthesis Lavola: la Norma Bisbal de l’equip de sostenibilitat corporativa d’Anthesis Lavola amb la ponència ‘Model de negoci d’economia circular per a la reducció de residus plàstics en el turisme de muntanya’, per explicar el procés d’anàlisi i identificació d’una solució per reduir la presència de residus plàstics a les zones de muntanya, a partir del cas d’estudi de les estacions d’esquí del Pirineu, i l’Arantxa Arnaiz, responsable de Serveis Educatius a Museus i Centres de ciència, per presentar els resultats del projecte de ciència ciutadana PLASTICØPYR  SWICHT, juntament amb la científica del CEAB, Delfina Cornejo. 

El segon dia va tenir lloc la realització de l’activitat educativa de ciència ciutadana PLASTICØPYR  SWICHT, elaborada amb la participació de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola. Aquesta jornada va ser organitzada per la investigadora del CEAB-CSIC Helena Guasch i per l’Arantxa Arnaiz. Els participants van treballar conjuntament amb investigadors reconeguts i van aprendrer com fer la classificació i identificació de residus plàstics. Després es va dur a terme un mostreig en rius de Setcases i es va analitzar els residus plàstics trobats. Per participar en l’experiència i comunicar el potencial educatiu de la ciència ciutadana, es van convidar a docents de localitats gironines.  

Per finalitzar la jornada es va inaugurar l’escultura ‘Empatia’ de Sergi Quiñonero, produïda en el marc del projecte PLASTICØPYR  i que esdevé un testimoni de les activitats que es van desenvolupar. Alhora, l’obra d’art (una de les tres que formaran part del projecte) vol ser un instrument per desenvolupar la consciència ambiental dels visitants dels entorns naturals pel que fa a la gestió dels residus.  

  • Consulta el programa complet de les jornades aquí 
  • Recupera la notícia de la presentació de PLASTICØPYR aquí 

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Maria Serra

Des de l’estratègia fins a la implementació, oferim una gran varietat de serveis per ajudar a qualsevol organització a aconseguir els seus objectius. El nostre nom prové de la paraula grega “anthesis“, que indica la fase del cicle de vida en la que una planta és més productiva.

Gerard Romero

Des de l’estratègia fins a la implementació, oferim una gran varietat de serveis per ajudar a qualsevol organització a aconseguir els seus objectius. El nostre nom prové de la paraula grega “anthesis“, que indica la fase del cicle de vida en la que una planta és més productiva.

Impactes socials a l’economia informal

21 febrer, 2022 | Reflexions,

Més del 60% de la població activa mundial, és a dir, 2.000 milions de dones, homes i joves, es guanyen la vida en l’economia informal.

L’economia informal o gris es refereix a totes les activitats econòmiques realitzades pels treballadors/es que – en paper o a la pràctica- no estan emparades per acords formals o si ho estan, aquests ho fan de forma insuficient. És una part no regulada de l’economia que no està subjecta a impostos ni a la supervisió dels governs. El sector de l’economia informal pot incloure jornalers, treballadors i treballadores domèstiques, no declarats i a temps parcial o temporal.

Les Nacions Unides afirma que és necessari fer la transició cap a una economia més formal per reduir la pobresa i les desigualtats, promoure condicions laborals més justes i augmentar la productivitat i la sostenibilitat de les empreses. Segons la guia de l’Organització Internacional del Treball sobre la Transició de l’Economia Informal a la Formal, és crucial entendre els factors individuals i els reptes de l’economia informal en l’àmbit nacional i implementar estratègies coherents i integrades que abordin les múltiples dimensions de la informalitat laboral.

Diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són importants per aconseguir que hi hagi justícia social, inclosa la lluita contra els problemes associats amb l’activitat econòmica informal, com l’eliminació de la pobresa (ODS 1), la igualtat de gènere (ODS 5), la reducció de les desigualtats (ODS 10), la pau, la justícia i les institucions sòlides (ODS 16) i les aliances per aconseguir els objectius (ODS 17). Això posa de manifest les àrees rellevants i més impactades per l’economia informal i ressalta la importància de progressar en aquest àmbit.

Quines són les repercussions socials de la informalitat?

  • El treball autònom pot donar lloc a condicions laborals perilloses sense prestacions i llargues jornades laborals amb ingressos irregulars.
  • La falta de formació i de tecnologia pot provocar un nivell baix de competències, falta d’accés a la informació i baixa productivitat.
  • Sense contractes de treball formals, els treballadors no estan protegits per la legislació laboral i no tenen protecció social.
  • Molts països i regions amb nivells alts de treball informal també tenen alts nivells de pobresa.
  • La falta d’accés a un òrgan representatiu dels treballadors/es o sindicats que estiguin emparats pels principis fonamentals d’acord amb l’article 2 del codi bàsic de la Iniciativa de Comerç Étic (ITE).

¿Quines raons hi ha darrere de l’economia informal?

L’economia informal ofereix oportunitats de feina, especialment en els països en desenvolupament, a les persones que gaudeixen de seguretat laboral i social. És una economia de fàcil accés i ofereix l’oportunitat d’adquirir habilitats i coneixement que després pot servir per evolucionar cap a una economia formal. Els principals factors de la informalitat són:

  • Context econòmic i marcs legals, normatius i polítics: La informalitat es pot presentar de forma diferent depenent del context econòmic del país. L’economia informal engloba professions tan diverses com des de conductors de minibusos en economies en desenvolupament fins a treballadors de la construcció a economies avançades.
  • Factors econòmics i sectorials: els treballadors informals és més probable que guanyin salaris més baixos que els seus companys de l’economia formal perquè no tenen ni protecció social ni accés a crèdit.
  • Falta d’educació: les empreses informals solen romandre petites, amb baixa productivitat i accés limitat a finançament.
  • Discriminació: Globalment, 58% de les dones treballadores a l’economia informal tenen més probabilitats d’estar a les categories més precàries i mal pagades del treball informal.
  • Canvi climàtic: els assentaments precaris que s’han construït al voltant del sistema “formal” augmenten el risc de la majoria de ser impactats per alguna de les conseqüències del canvi climàtic, com l’augment de les temperatures, o la pujada del nivell del mar. Gran part de la població en assentaments precaris treballa dins de l’economia informal, ja que aquests treballadors són normalment exclosos de serveis com l’obtenció d’un domicili legal.

Problemes de justícia social a l’economia informal

  • Due dilligence: les empreses realitzen avaluacions de risc que mesuren l’exercici social i mediambiental d’una companyia, així i tot, la visibilitat és mínima a causa dels treballadors no comptabilitzats de l’economia submergida i fracassa a l’hora de visibilitzar els nivells més baixos de la cadena de subministrament, inclòs el treball subcontractat i externalitzat.
  • Visibilitat de les cadenes de subministrament: en alguns casos, els treballadors que es troben a la part més baixa de les cadenes de subministrament són els més vulnerables i poden no estar visibilitzats a causa de la subcontractació o a la falta de contractes escrits.
  • Pràctiques d’adquisició: les males pràctiques de compra, com els canvis d’última hora, fan que es redueixin els terminis d’entrega dels proveïdors. Aquesta pressió sobre els proveïdors es tradueix en intensificació del treball que a la vegada provoca una falta de visibilitat i subcontractació desautoritzada al sector informal. Això pot donar lloc a hores extres obligatòries i sense remuneració.
  • Migració climàtica: la migració com a resposta als impactes climàtics pot conduir a un increment de la mobilitat i del desplaçament forçós davant dels riscos que amenacen les seves vides. Aquest fenomen pot ocórrer dins o fora de les fronteres internacionals. Sense estratègies clares per donar suport a aquestes persones, sovint depenen del treball informal per obtenir alguns ingressos.
  • COVID-19: la pandèmia ha agreujat la situació d’un alt percentatge de la mà d’obra a les cadenes de subministrament globals, com es destaca a la recent avaluació ILO COVID-19 i l’economia informal. S’han vist impactats molts rols dins del sector informal arrel de la COVID-19, i la falta d’una protecció formal ha deixat a persones sense ingressos. Dones, nens i treballadors migrants es veuen particularment afectats mentre lluiten pels seus drets humans, com per exemple l’accés a les vacunes.

¿Com poden els negocis millorar els estàndards de l’economia informal?

  • Compromisos públics: Assumeix compromisos per millorar les condicions laborals, que haurien d’incloure’s a les declaracions sobre esclavitud moderna i tràfic de persones.
  • Governança: en la governança corporativa i polítiques, accions i programes específics és necessari dissenyar un pla per descobrir i abordar allò que realment està passant en complexes cadenes de subministrament, especialment en els nivells més baixos, on la visibilitat és baixa i els treballadors són més vulnerables.
  • Transparència: dibuixa un mapa de les cadenes de subministrament, entén els nivells i l’impacte humà de cada feina en cada un d’ells. D’aquesta forma, podràs entendre característiques com la divisió de gènere, els tipus de feines i la disposició de la legislació del treball just.
  • Legislació: Entén com la legislació impacta el treball formal en els diferents països. Per exemple, en el Regne Unit, després de dotze setmanes de feina, un treballador contractat per agència té el dret de ser permanent i gaudir dels mateixos drets que un treballador directe. Això inclou rebre el mateix salari que un company de feina permanent que fa la mateixa feina, afiliació automàtica a la pensió i vacances anuals pagades.
  • Avaluacions de risc de la cadena de subministrament: Realitzar avaluacions de risc a través del concepte de due diligence pel que fa als drets humans, per entendre com el sector informal afecta l’empresa i les cadenes de subministrament, inclosos els residus i el reciclatge.
  • Adquisició responsable: incorpora els drets humans a les pràctiques d’adquisició i producció, incloent-hi la igualtat de gènere, la llibertat d’associació i indicadors de negociació col·lectiva per a la selecció de proveïdors.
  • Adaptació als mercats resistents al clima: els governs i les empreses han d’adaptar-se als mercats laborals resistents al clima, incloent-hi la provisió d’una bona assistència sanitària, educació i serveis públics. Les empreses han d’invertir capital humà que pugui incrementar la capacitat de les comunitats, incloses les poblacions indígenes, per a fer front als impactes del canvi climàtic, en particular, mitjançant l’empoderament de les dones i el jovent, que solen ser els primers a enfrontar-se a les altes taxes de desocupació.

La Nova Guia Net Zero de la SBTi

29 desembre, 2021 | Notícies, Reflexions,

Entre la Climate Week 2021 (en anglès) i la COP26 (en anglès) han augmentat el nivell de conscienciació i els compromisos empresarials i nacionals per la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), així com també les solucions inspirades en la natura i la tecnologia per minimitzar l’impacte del canvi climàtic. El que abans era un tema d’experts que només es debatia entre l’elit científica, ara s’ha convertit en un tema recurrent de conversa entre tota la població i un tema polític clau a nivell mundial.

El sisè informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) (en anglès)  senyala que estem davant d’un “codi vermell per a la humanitat” (en anglès) . Això significa que el món hauria de passar ràpidament a una economia amb zero emissions de carboni. L’escalfament global ja ha provocat canvis irreversibles als sistemes de la Terra i si no limitem l’augment global de la temperatura a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, el nostre planeta està destinat a la catàstrofe.

Incendis forestals, sequeres, tornados, huracans, inundacions i onades de calor s’han tornat massa familiars. Com a conseqüència, l’augment de les temperatures globals acceleraran els impactes ecològics i econòmics: com ara la destrucció de recursos naturals, la destrossa dels actius físics i les infraestructures, la interrupció de les cadenes de subministrament, la devastació dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat i el deteriorament dels sistemes alimentaris. Aquesta immediatesa ve motivada, a més a més, pel fet que ja estem a prop d’aquest llindar d’1,5 °C i que és molt possible que el superem d’aquí poc. Ja no tenim el privilegi d’intentar convèncer, d’enfrontar-nos a les empreses, i d’autoenganyar-nos: ara mateix ens trobem al punt de l’acció decisiva (en anglès).

Un model actual de la National Academy of Sciences (en anglès) indica que, a més de les activitats de reducció, caldrà eliminar 10 gigatones (és a dir, 10.000 milions de tones mètriques) de diòxid de carboni a nivell mundial cada any fins al 2050 per assolir els objectius de l’Acord de París, i que caldrà eliminar 20 gigatones anuals més del 2050 al 2100.

Grans xifres que sens dubte generaran grans conseqüències, però com podem abordar aquest problema de manera pràctica?

La Nova Guia

Durant els darrers sis anys, la Science Based Targets Initiative (SBTi) s’ha convertit en l’organització de facto per guiar aquesta acció decisiva, proporcionant una orientació clara per permetre a les empreses establir objectius ambiciosos de reducció de GEH, alineats amb la ciència més actual.

Durant aquest període, més de 2.000 organitzacions s’han compromès a establir objectius basats en la ciència (SBT), i gairebé la meitat ja els han determinat i els han fet públics. A mesura que la ciència del clima evoluciona, la SBTi continua perfeccionant anualment la seva metodologia bàsica i ampliant la seva oferta d’orientació sectorial específica. Seguint el lideratge de l’IPCC, la SBTi ofereix ara la següent fase d’orientació, que permet a les organitzacions establir SBT a més llarg termini amb l’objectiu d’aconseguir emissions netes zero de GEH el 2050 o abans (el que es coneix també com a Net Zero).

La SBTi ja ha llançat oficialment quatre documents i una eina que ofereix un enfocament real i factible, però ambiciós, de les SBT a llarg termini i les “regles” comunes sobre el que significa per a una organització assolir un escenari Net Zero o d’emissions netes zero i una guia per a l’establiment d’objectius (tots els documents estan en anglès):

  • SBTi Corporate Net Zero Standard: proporciona orientació, criteris i recomanacions per donar suport a les empreses en l’establiment d’objectius Net Zero mitjançant els SBT.
  • Criteris estàndard de Net Zero: els criteris que han de complir les empreses per ser aprovats com a Net Zero, basats en la ciència per la SBTi.
  • Guia d’inici de Net Zero: un diagrama ràpid, senzill i pas a pas que permet a les empreses entendre com establir objectius Net Zero en la seva situació específica.
  • Preguntes freqüents més enllà de la mitigació de la cadena de valor: la SBTi continua treballant en el seu paper d’incentiu més enllà de la mitigació de la cadena de valor després del llançament de la V1 de l’estàndard. Aquestes preguntes més freqüents s’utilitzaran per proporcionar informació i actualitzacions durant aquest procés.
  • Eina Net Zero: eina d’establiment d’objectius per calcular SBT a llarg termini d’acord amb l’estàndard Net Zero. En una actualització futura, es combinarà l’eina Net Zero amb l’eina actual d’establiment d’objectius SBTi per a SBT a curt termini.

En paraules de la SBTi (en anglès), és “la primer iniciativa mundial per a l’establiment d’objectius corporatius d’emissions zero d’acord amb la ciència del clima”.

Les actualitzacions clau

En llegir aquesta nova guia, un canvi important és la terminologia: el que SBTi ha anomenat generalment “SBT” ara són SBT a curt termini (near term SBTs) per distingir-los dels SBT a llarg termini (long term SBTs).

L’altra gran actualització és que hi ha quatre components principals d’aquest estàndard Net Zero:

  1. SBT a curt termini
  2. SBT a llarg termini
  3. Neutralització d’emissions residuals mitjançant compensació amb remocions de carboni
  4. Compensació d’emissions fora de la cadena de valor de l’empresa
QUÈ PER QUÈ
A curt
termini
(near term)
Anteriorment coneguts com a “objectius basats en la ciència” o “objectius basats en la ciència provisionals”.

Són objectius de reducció d’emissions de 5 a 10 anys d’acord amb el camí d’1,5 °C.

Per impulsar les accions necessàries per aconseguir la reducció d’emissions al 2030.

Les reduccions d’emissions a curt termini són fonamentals per no superar el pressupost global de carboni.

No són intercanviables amb els objectius a llarg termini.

A llarg
termini
(long term)
Mostrar a les empreses fins a quin punt han de reduir les emissions de la cadena de valor per alinear-se amb l’assoliment d’un escenari Net Zero mundial o sectorial en la ruta d’1,5 °C.

No es pot afirmar que s’és Net Zero fins que s’aconsegueixi l’SBT a llarg termini.

Per impulsar l’alineació de tota l’economia i la planificació empresarial a llarg termini per assolir el nivell de reduccions d’emissions globals necessaris i aconseguir els objectius climàtics basats en la ciència.
Neutralització Aconseguir un volum de reduccions d’emissions de la cadena de valor coherent amb la intensitat necessària per assolir el net-zero global en l’itinerari d’1,5 ̊C (és a dir, assolir l’SBT a llarg termini).

Neutralitzar l’impacte de qualsevol emissió residual eliminant de forma permanent de l’atmosfera un volum equivalent de CO2.

La majoria de les empreses hauran de reduir les emissions almenys un 90 % a través dels seus objectius a llarg termini, però encara poden quedar algunes emissions residuals.

Les emissions residuals s’han de neutralitzar per aconseguir les emissions netes zero i un estat de no impacte en el clima per les emissions de GEH.

Tant els SBT a curt termini com a llarg termini depenen en gran mesura de la reducció (en anglès) de les emissions de GEH d’1,5 °C. De fet, la majoria de les empreses que busquen la validació d’SBTi del seu objectiu Net Zero (o SBT a llarg termini) hauran d’aconseguir una reducció d’almenys un 90 % de les seves emissions de GEH abans d’usar la neutralització (en anglès) (és a dir, utilitzant l’eliminació de carboni mitjançant solucions naturals o tecnològiques) per retirar el 10 % residual (en anglès) de les seves emissions. La SBTi també ha reduït encara més el període de temps dels SBT de curt termini a 5-10 anys (bàsicament eliminant els 5 anys addicionals que es permetien anteriorment).

Això toca tres de les quatre activitats principals per abordar les operacions d’una organització i les emissions de GEH de la seva cadena de valor: mitigació de les emissions de manera coherent amb l’itinerari de 1,5 ºC, assoliment d’un escenari d’emissions residuals i neutralització de dites emissions residuals. El quart component, com veurem a continuació, seria la compensació o neutralització d’emissions més enllà de la cadena de valor.

Reconeixent que cal actuar per donar suport al creixement i la proliferació del mercat de tecnologies emergents d’eliminació de carboni i per abordar les emissions històriques o prèvies a la línia de base, la SBTi anima les organitzacions a adquirir compensacions i/o neutralitzacions d’emissions de carboni d’alta qualitat (per exemple, crèdits REDD+ jurisdiccionals o captura directa d’aire i emmagatzematge geològic) com a mecanismes per a la mitigació més enllà de la cadena de valor. Tot i que aquest quart component de compensació (en anglès) és opcional, amplia la Responsabilitat Social Corporativa (i moral) per ajudar a guanyar (o almenys avançar) en la nostra carrera comuna fins a les zero emissions netes (en anglès) i fer el màxim possible per minimitzar els pitjors efectes del canvi climàtic.

Les activitats de compensació poden comportar grans beneficis a nivell global (per exemple, accelerar el canvi de combustible, l’eficiència energètica o els desenvolupaments renovables) i, quan es vinculen amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ODS de les Nacions Unides), tenen el potencial de crear un bé comú important. També atribueixen més responsabilitat a les empreses en demanar-los que siguin prudents i equitatives en aquest recolzament, tenint en compte també l’impacte global de la sostenibilitat a les comunitats locals, en el context de la justícia climàtica (en anglès).

Ara que hem parlat d’aquests canvis, què significa això per a una empresa i quins són els propers passos que cal seguir? Com s’ha de respondre?

La contribució d’Anthesis al Net Zero i com podem ajudar-vos

5 missatges clau per a les empreses

Sortiu de la vostra zona de confort

  • Deixem les coses clares: aquest tema és incòmode. El pronòstic del canvi climàtic en avui dia és desesperant. Els riscos climàtics per a les operacions empresarials i les cadenes de valor s’estan accelerant (en anglès) a un ritme ràpid. És hora d’afrontar-ho i sabem que no serà fàcil. Els SBT a curt i llarg termini són només una part de la solució a un problema d’escala global, i el temps juga a la nostra contra. D’acord amb la ciència del clima més recent, l’estàndard i els criteris Net Zero de SBTi són ambiciosos, però s’han de veure com els mínims per al vostre negoci.

No és massa tard…però no espereu més

  • Els canvis per reduir, evitar i substituir les fonts de majors emissions de GEH són la prioritat número 1. SBTi requereix que s’aconsegueixi una reducció del 90 % per a la majoria de les empreses abans de confiar en tecnologies d’eliminació per abordar les emissions restants. Dins de les estratègies de reducció, les empreses poden utilitzar crèdits d’energia renovable (REC) per gestionar les seves emissions, però altres podrien requerir una inversió de capital important. La gestió de les emissions de la cadena de valor és encara més difícil, però no impossible. Tot i que l’escala necessària perquè les empreses redueixin les seves emissions és enorme, els costos futurs de l’eliminació de carboni poden tenir un preu molt més gran. El risc financer i de reputació és important: actueu ara!
  • Cal assenyalar clarament que l’ús de compensacions per evitar o reduir emissions (fora de la vostra cadena de valor) no permet assolir els objectius a curt o llarg termini.

Poseu-vos-hi a fons

  • Assumiu els compromisos més ambiciosos que el vostre negoci us permeti. Desafieu als grups d’interès interns i al lideratge a “anar més enllà” del seu nivell de comoditat no només amb compromisos atrevits, sinó també per buscar activament les retallades a les emissions operatives i de la cadena de valor més profundes possibles.

Sou ciutadans del món, així que sigueu bons veïns i atribuïu-vos una mica de mèrit

  • Intenteu donar suport a l’expansió de solucions, tecnologies i models de negoci que sorgeixen de l’eliminació de carboni (adjacents o directament rellevants per a la vostra empresa) invertint en aquests per ajudar a descarbonitzar àmpliament fora de la vostra cadena de valor. Aquest espai ofereix una oportunitat increïble d’innovació i inversió.
  • Els efectes del canvi climàtic són desproporcionats, és a dir, alguns patiran més que altres. Sigueu rigorosos en la vostra recerca i prudents en les vostres inversions utilitzant el marc de l’equitat i la justícia com a objectiu.
  • Paral·lelament a un compromís Net Zero, el vostre negoci pot aprofitar activitats de compensació, vinculant-lo a un objectiu neutre en carboni per abordar les emissions històriques o aquelles que no estan cobertes per SBT a curt o llarg termini.

Estigueu atents perquè tot canvia, i molt!

  • La ciència del clima i la nostra comprensió segueixen evolucionant. No hi ha cap manual de referència, així que estem aprenent constantment i hem de ser àgils en la nostra resposta.

Siguem clars: el Net Zero no és el final de la història ni tampoc una casella de selecció dins d’una estratègia climàtica o empresarial. És simplement el següent pas crític que hem de fer per oferir un rendiment sostenible a les empreses i aconseguir un planeta habitable. És per això que la guia de la SBTi ens ajudarà a fer-ho d’acord amb la ciència climàtica actual. Encara queda molta feina per fer per arribar al Net Zero, i encara més per minimitzar l’escalfament global abans de finals de segle. No ens hem de deixar enganyar pels horitzons temporals aparentment llargs: les nostres decisions i accions a curt termini podrien accelerar el canvi climàtic (en anglès) i reduir el nostre marge d’oportunitats.

Poseu-vos en contacte amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.