Please ensure Javascript is enabled for purposes of website accessibility Estratègia + Governança archivos - Pàgina 2 de 3 - Anthesis Catalunya

La compensació de CO₂ amb projectes forestals és una bona idea?

5 setembre, 2022 | Notícies,

22 de febrer de 2022 | Entrevista amb Lars Hein, professor de Serveis Ecosistèmics de la Universitat de Wageningen

Cada cop més empreses s’adonen que han de fer alguna cosa per combatre el canvi climàtic. A més d’establir objectius de reducció de CO₂, la compensació de les emissions residuals s’ha ampliat enormement durant els darrers anys. Contribuir a un projecte forestal que generi crèdits de carboni és una bona manera de fer-ho. Però també hi ha crítiques. Estem aconseguint prou amb la compensació? I com se sap si el registre dels crèdits es fa correctament?

Per conèixer millor el funcionament dels projectes forestals, entrevistem Lars Hein, professor de Serveis Ecosistèmics de la Universitat de Wageningen, que ha visitat molts projectes al llarg de la seva carrera i vol explicar com funcionen.

Per què són importants els projectes forestals per assolir els objectius climàtics de París?

Perquè prop del 10% de totes les emissions de CO₂ del món procedeixen de la desforestació a les zones tropicals. A més, una part important es deu a la degradació de les torberes, que poden rovellar-se i cremar. Alhora, els boscos tenen un paper crucial en la solució del problema climàtic, perquè capturen el CO₂.

Per què la compensació es fa principalment amb els boscos als tròpics?

Hi ha tres raons per fer-ho. En primer lloc, els boscos tropicals estan sotmesos a una considerable pressió. Això té molts efectes secundaris negatius, com ara la pèrdua de biodiversitat. És crític aturar la desaparició dels boscos. A més, els boscos creixen més ràpid als tròpics, per la qual cosa els guanys de CO₂ es poden aconseguir més ràpidament. I, en tercer lloc, als tròpics hi sol haver pocs diners per a la gestió sostenible dels boscos. Això fa que la compensació sigui vital.

Quins tipus de compensació hi ha?

N’hi ha dues:

  • Reforestació: es replanta una zona en mal estat o on el bosc ha desaparegut del tot
  • Conservació dels boscos: protecció dels boscos que, altrament, serien talats. També s’anomena REDD+ (Reducció d’Emissions per Desforestació i Degradació dels Boscos)

El seguiment és molt important per a la qualitat dels crèdits de carboni. Per exemple, amb les imatges de satèl·lit es pot veure que el bosc segueix allà o, encara millor, que ha augmentat.

Com es fa el seguiment?

El seguiment és molt important per a la qualitat dels crèdits de carboni. Una bona manera de fer-ho és amb imatges per satèl·lit. Per exemple, es pot veure que el bosc continua allà o, encara millor, que ha augmentat. A partir d’aquestes imatges es pot deduir quina quantitat de CO₂ s’ha absorbit. Un sistema de verificació molt utilitzat per al seguiment de projectes forestals és el VCS (Verified Carbon Standard). Per garantir la qualitat dels crèdits, VCS fa servir normes. Això vol dir que tenen obligacions estrictes per al seguiment de les zones forestals i el seu control independent. A més, els criteris són cada cop més estrictes.

Fins a quin punt són fiables els projectes forestals?

Fa deu anys es podien qüestionar alguns projectes de compensació, però el mercat ha madurat molt des de llavors. Ara, els projectes forestals estan certificats segons les normes acceptades, com la VCS. Tots els crèdits es registren de forma centralitzada i pública per assegurar-se que només es venen una vegada. Les imatges per satèl·lit també són cada cop més precises. Així es pot concretar el seguiment: per exemple, aquest tros de bosc genera 10.000 crèdits i tots han estat registrats en els darrers 5 anys.

Cada projecte pren mesures per lluitar contra els incendis forestals, per exemple mitjançant una vigilància addicional durant la sequera. Si un tros de bosc es crema, s’absorbirà perquè part dels crèdits s’han dipositat en un anomenat buffer. Com més arriscat sigui el projecte, més gran ha de ser aquesta “assegurança”.

Quina és la teva experiència amb els projectes?

Treballo amb socis a Indonèsia, on també he visitat molts projectes forestals. És sorprenent que els projectes per als quals s’han venut crèdits de carboni estiguin entre les zones més protegides del país. La biodiversitat és alta, cosa que es pot veure a les fotos de les “càmeres trampa” amb molts animals. La gent paga inicialment pels crèdits de CO₂, però també es veu que el bosc i la biodiversitat són intactes.

La cooperació amb la població local també està millorant. Això és important, ja que les persones que viuen a la zona haurien de poder trobar feina allà, per exemple, implicant-les en el projecte com a gestors forestals o bombers. Els projectes generen diners que es poden gastar localment, per exemple amb l’agroforesteria (una combinació d’agricultura i arbres) o fabricant i venent productes de rotang. La condició és que la vida de la gent millori i que tot es faci a consulta amb la població local. Per garantir la biodiversitat i els aspectes socials en el projecte, cada cop més projectes forestals de VCS utilitzen la Climate, Community and Biodiversity Alliance (Aliança del Clima, Comunitat i Biodiversitat) (CCBA).

Hem de continuar explicant que la compensació no és LA solució, sinó que és part de la solució a la crisi climàtica.

 

També se n’ha criticat la compensació. Com podem fer-hi front?

És molt important que la compensació no sigui una excusa per no haver de fer res més. La majoria de les emissions de CO₂ procedeixen dels combustibles fòssils. Aquestes emissions s’han de reduir ràpidament; aquesta és la prioritat número 1. És important que cada any es faci un esforç per prendre mesures de reducció. Si com a empresa ja no pots reduir totes les emissions, pots utilitzar crèdits de carboni. A més, és molt raonable pagar la població local perquè protegeixi el bosc i per obtenir ingressos alternatius sense necessitat de talar. El bosc presta un servei a la resta del món, cal finançar-ho.

Per què és essencial la transparència?

Les empreses que treballen amb crèdits de carboni tenen l’obligació d’indicar què passa amb ells: quins boscos i quantes hectàrees es protegeixen amb els crèdits que compren, quines normes s’han fet servir. Tant pel que fa al clima com a la població local i la biodiversitat. Un estàndard com el VCS garanteix aquesta transparència i mostra el que rendeix la inversió. A més, és important continuar explicant que la compensació no és la solució, sinó que és part de la solució a la crisi climàtica.

Descobreix més sobre la Compensació de Carboni

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Se celebren les jornades de tancament del projecte europeu PLASTICØPYR

21 abril, 2022 | Lavola Educa, Notícies,

 

El projecte PLASTICØPYR va finalitzar i per compartir els resultats i les conclusions de les investigacions i recerques portades a terme, es va organitzar un congrés final celebrat en dues jornades de conferències temàtiques. En aquesta cita hi van participar els diferents socis del projecte, entre els quals hi havia Anthesis Lavola amb els equips d’educació i de sostenibilitat corporativa. El congrés va tenir lloc a Setcases, a Girona, els dies 21 i 22 d’abril.  

Les jornades es van adreçar a equips d’investigadors, administracions locals i a la ciutadania, i en particular al col·lectiu de docents per compartir el projecte de ciència ciutadana PLASTICØPYR  SWICHT elaborat en aquest context. En el primer dia es van celebrar conferències sobre els efectes i la gestió dels plàstics en els ecosistemes d’alta muntanya i hi van intervenir ponents que són gestors i investigadors de diferents disciplines científiques. Entre ells,  dues persones d’Anthesis Lavola: la Norma Bisbal de l’equip de sostenibilitat corporativa d’Anthesis Lavola amb la ponència ‘Model de negoci d’economia circular per a la reducció de residus plàstics en el turisme de muntanya’, per explicar el procés d’anàlisi i identificació d’una solució per reduir la presència de residus plàstics a les zones de muntanya, a partir del cas d’estudi de les estacions d’esquí del Pirineu, i l’Arantxa Arnaiz, responsable de Serveis Educatius a Museus i Centres de ciència, per presentar els resultats del projecte de ciència ciutadana PLASTICØPYR  SWICHT, juntament amb la científica del CEAB, Delfina Cornejo. 

El segon dia va tenir lloc la realització de l’activitat educativa de ciència ciutadana PLASTICØPYR  SWICHT, elaborada amb la participació de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola. Aquesta jornada va ser organitzada per la investigadora del CEAB-CSIC Helena Guasch i per l’Arantxa Arnaiz. Els participants van treballar conjuntament amb investigadors reconeguts i van aprendrer com fer la classificació i identificació de residus plàstics. Després es va dur a terme un mostreig en rius de Setcases i es va analitzar els residus plàstics trobats. Per participar en l’experiència i comunicar el potencial educatiu de la ciència ciutadana, es van convidar a docents de localitats gironines.  

Per finalitzar la jornada es va inaugurar l’escultura ‘Empatia’ de Sergi Quiñonero, produïda en el marc del projecte PLASTICØPYR  i que esdevé un testimoni de les activitats que es van desenvolupar. Alhora, l’obra d’art (una de les tres que formaran part del projecte) vol ser un instrument per desenvolupar la consciència ambiental dels visitants dels entorns naturals pel que fa a la gestió dels residus.  

  • Consulta el programa complet de les jornades aquí 
  • Recupera la notícia de la presentació de PLASTICØPYR aquí 

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Maria Serra

Des de l’estratègia fins a la implementació, oferim una gran varietat de serveis per ajudar a qualsevol organització a aconseguir els seus objectius. El nostre nom prové de la paraula grega “anthesis“, que indica la fase del cicle de vida en la que una planta és més productiva.

Gerard Romero

Des de l’estratègia fins a la implementació, oferim una gran varietat de serveis per ajudar a qualsevol organització a aconseguir els seus objectius. El nostre nom prové de la paraula grega “anthesis“, que indica la fase del cicle de vida en la que una planta és més productiva.

Impactes socials a l’economia informal

21 febrer, 2022 | Reflexions,

Més del 60% de la població activa mundial, és a dir, 2.000 milions de dones, homes i joves, es guanyen la vida en l’economia informal.

L’economia informal o gris es refereix a totes les activitats econòmiques realitzades pels treballadors/es que – en paper o a la pràctica- no estan emparades per acords formals o si ho estan, aquests ho fan de forma insuficient. És una part no regulada de l’economia que no està subjecta a impostos ni a la supervisió dels governs. El sector de l’economia informal pot incloure jornalers, treballadors i treballadores domèstiques, no declarats i a temps parcial o temporal.

Les Nacions Unides afirma que és necessari fer la transició cap a una economia més formal per reduir la pobresa i les desigualtats, promoure condicions laborals més justes i augmentar la productivitat i la sostenibilitat de les empreses. Segons la guia de l’Organització Internacional del Treball sobre la Transició de l’Economia Informal a la Formal, és crucial entendre els factors individuals i els reptes de l’economia informal en l’àmbit nacional i implementar estratègies coherents i integrades que abordin les múltiples dimensions de la informalitat laboral.

Diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són importants per aconseguir que hi hagi justícia social, inclosa la lluita contra els problemes associats amb l’activitat econòmica informal, com l’eliminació de la pobresa (ODS 1), la igualtat de gènere (ODS 5), la reducció de les desigualtats (ODS 10), la pau, la justícia i les institucions sòlides (ODS 16) i les aliances per aconseguir els objectius (ODS 17). Això posa de manifest les àrees rellevants i més impactades per l’economia informal i ressalta la importància de progressar en aquest àmbit.

Quines són les repercussions socials de la informalitat?

  • El treball autònom pot donar lloc a condicions laborals perilloses sense prestacions i llargues jornades laborals amb ingressos irregulars.
  • La falta de formació i de tecnologia pot provocar un nivell baix de competències, falta d’accés a la informació i baixa productivitat.
  • Sense contractes de treball formals, els treballadors no estan protegits per la legislació laboral i no tenen protecció social.
  • Molts països i regions amb nivells alts de treball informal també tenen alts nivells de pobresa.
  • La falta d’accés a un òrgan representatiu dels treballadors/es o sindicats que estiguin emparats pels principis fonamentals d’acord amb l’article 2 del codi bàsic de la Iniciativa de Comerç Étic (ITE).

¿Quines raons hi ha darrere de l’economia informal?

L’economia informal ofereix oportunitats de feina, especialment en els països en desenvolupament, a les persones que gaudeixen de seguretat laboral i social. És una economia de fàcil accés i ofereix l’oportunitat d’adquirir habilitats i coneixement que després pot servir per evolucionar cap a una economia formal. Els principals factors de la informalitat són:

  • Context econòmic i marcs legals, normatius i polítics: La informalitat es pot presentar de forma diferent depenent del context econòmic del país. L’economia informal engloba professions tan diverses com des de conductors de minibusos en economies en desenvolupament fins a treballadors de la construcció a economies avançades.
  • Factors econòmics i sectorials: els treballadors informals és més probable que guanyin salaris més baixos que els seus companys de l’economia formal perquè no tenen ni protecció social ni accés a crèdit.
  • Falta d’educació: les empreses informals solen romandre petites, amb baixa productivitat i accés limitat a finançament.
  • Discriminació: Globalment, 58% de les dones treballadores a l’economia informal tenen més probabilitats d’estar a les categories més precàries i mal pagades del treball informal.
  • Canvi climàtic: els assentaments precaris que s’han construït al voltant del sistema “formal” augmenten el risc de la majoria de ser impactats per alguna de les conseqüències del canvi climàtic, com l’augment de les temperatures, o la pujada del nivell del mar. Gran part de la població en assentaments precaris treballa dins de l’economia informal, ja que aquests treballadors són normalment exclosos de serveis com l’obtenció d’un domicili legal.

Problemes de justícia social a l’economia informal

  • Due dilligence: les empreses realitzen avaluacions de risc que mesuren l’exercici social i mediambiental d’una companyia, així i tot, la visibilitat és mínima a causa dels treballadors no comptabilitzats de l’economia submergida i fracassa a l’hora de visibilitzar els nivells més baixos de la cadena de subministrament, inclòs el treball subcontractat i externalitzat.
  • Visibilitat de les cadenes de subministrament: en alguns casos, els treballadors que es troben a la part més baixa de les cadenes de subministrament són els més vulnerables i poden no estar visibilitzats a causa de la subcontractació o a la falta de contractes escrits.
  • Pràctiques d’adquisició: les males pràctiques de compra, com els canvis d’última hora, fan que es redueixin els terminis d’entrega dels proveïdors. Aquesta pressió sobre els proveïdors es tradueix en intensificació del treball que a la vegada provoca una falta de visibilitat i subcontractació desautoritzada al sector informal. Això pot donar lloc a hores extres obligatòries i sense remuneració.
  • Migració climàtica: la migració com a resposta als impactes climàtics pot conduir a un increment de la mobilitat i del desplaçament forçós davant dels riscos que amenacen les seves vides. Aquest fenomen pot ocórrer dins o fora de les fronteres internacionals. Sense estratègies clares per donar suport a aquestes persones, sovint depenen del treball informal per obtenir alguns ingressos.
  • COVID-19: la pandèmia ha agreujat la situació d’un alt percentatge de la mà d’obra a les cadenes de subministrament globals, com es destaca a la recent avaluació ILO COVID-19 i l’economia informal. S’han vist impactats molts rols dins del sector informal arrel de la COVID-19, i la falta d’una protecció formal ha deixat a persones sense ingressos. Dones, nens i treballadors migrants es veuen particularment afectats mentre lluiten pels seus drets humans, com per exemple l’accés a les vacunes.

¿Com poden els negocis millorar els estàndards de l’economia informal?

  • Compromisos públics: Assumeix compromisos per millorar les condicions laborals, que haurien d’incloure’s a les declaracions sobre esclavitud moderna i tràfic de persones.
  • Governança: en la governança corporativa i polítiques, accions i programes específics és necessari dissenyar un pla per descobrir i abordar allò que realment està passant en complexes cadenes de subministrament, especialment en els nivells més baixos, on la visibilitat és baixa i els treballadors són més vulnerables.
  • Transparència: dibuixa un mapa de les cadenes de subministrament, entén els nivells i l’impacte humà de cada feina en cada un d’ells. D’aquesta forma, podràs entendre característiques com la divisió de gènere, els tipus de feines i la disposició de la legislació del treball just.
  • Legislació: Entén com la legislació impacta el treball formal en els diferents països. Per exemple, en el Regne Unit, després de dotze setmanes de feina, un treballador contractat per agència té el dret de ser permanent i gaudir dels mateixos drets que un treballador directe. Això inclou rebre el mateix salari que un company de feina permanent que fa la mateixa feina, afiliació automàtica a la pensió i vacances anuals pagades.
  • Avaluacions de risc de la cadena de subministrament: Realitzar avaluacions de risc a través del concepte de due diligence pel que fa als drets humans, per entendre com el sector informal afecta l’empresa i les cadenes de subministrament, inclosos els residus i el reciclatge.
  • Adquisició responsable: incorpora els drets humans a les pràctiques d’adquisició i producció, incloent-hi la igualtat de gènere, la llibertat d’associació i indicadors de negociació col·lectiva per a la selecció de proveïdors.
  • Adaptació als mercats resistents al clima: els governs i les empreses han d’adaptar-se als mercats laborals resistents al clima, incloent-hi la provisió d’una bona assistència sanitària, educació i serveis públics. Les empreses han d’invertir capital humà que pugui incrementar la capacitat de les comunitats, incloses les poblacions indígenes, per a fer front als impactes del canvi climàtic, en particular, mitjançant l’empoderament de les dones i el jovent, que solen ser els primers a enfrontar-se a les altes taxes de desocupació.

La Nova Guia Net Zero de la SBTi

29 desembre, 2021 | Notícies, Reflexions,

Entre la Climate Week 2021 (en anglès) i la COP26 (en anglès) han augmentat el nivell de conscienciació i els compromisos empresarials i nacionals per la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), així com també les solucions inspirades en la natura i la tecnologia per minimitzar l’impacte del canvi climàtic. El que abans era un tema d’experts que només es debatia entre l’elit científica, ara s’ha convertit en un tema recurrent de conversa entre tota la població i un tema polític clau a nivell mundial.

El sisè informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) (en anglès)  senyala que estem davant d’un “codi vermell per a la humanitat” (en anglès) . Això significa que el món hauria de passar ràpidament a una economia amb zero emissions de carboni. L’escalfament global ja ha provocat canvis irreversibles als sistemes de la Terra i si no limitem l’augment global de la temperatura a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, el nostre planeta està destinat a la catàstrofe.

Incendis forestals, sequeres, tornados, huracans, inundacions i onades de calor s’han tornat massa familiars. Com a conseqüència, l’augment de les temperatures globals acceleraran els impactes ecològics i econòmics: com ara la destrucció de recursos naturals, la destrossa dels actius físics i les infraestructures, la interrupció de les cadenes de subministrament, la devastació dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat i el deteriorament dels sistemes alimentaris. Aquesta immediatesa ve motivada, a més a més, pel fet que ja estem a prop d’aquest llindar d’1,5 °C i que és molt possible que el superem d’aquí poc. Ja no tenim el privilegi d’intentar convèncer, d’enfrontar-nos a les empreses, i d’autoenganyar-nos: ara mateix ens trobem al punt de l’acció decisiva (en anglès).

Un model actual de la National Academy of Sciences (en anglès) indica que, a més de les activitats de reducció, caldrà eliminar 10 gigatones (és a dir, 10.000 milions de tones mètriques) de diòxid de carboni a nivell mundial cada any fins al 2050 per assolir els objectius de l’Acord de París, i que caldrà eliminar 20 gigatones anuals més del 2050 al 2100.

Grans xifres que sens dubte generaran grans conseqüències, però com podem abordar aquest problema de manera pràctica?

La Nova Guia

Durant els darrers sis anys, la Science Based Targets Initiative (SBTi) s’ha convertit en l’organització de facto per guiar aquesta acció decisiva, proporcionant una orientació clara per permetre a les empreses establir objectius ambiciosos de reducció de GEH, alineats amb la ciència més actual.

Durant aquest període, més de 2.000 organitzacions s’han compromès a establir objectius basats en la ciència (SBT), i gairebé la meitat ja els han determinat i els han fet públics. A mesura que la ciència del clima evoluciona, la SBTi continua perfeccionant anualment la seva metodologia bàsica i ampliant la seva oferta d’orientació sectorial específica. Seguint el lideratge de l’IPCC, la SBTi ofereix ara la següent fase d’orientació, que permet a les organitzacions establir SBT a més llarg termini amb l’objectiu d’aconseguir emissions netes zero de GEH el 2050 o abans (el que es coneix també com a Net Zero).

La SBTi ja ha llançat oficialment quatre documents i una eina que ofereix un enfocament real i factible, però ambiciós, de les SBT a llarg termini i les “regles” comunes sobre el que significa per a una organització assolir un escenari Net Zero o d’emissions netes zero i una guia per a l’establiment d’objectius (tots els documents estan en anglès):

  • SBTi Corporate Net Zero Standard: proporciona orientació, criteris i recomanacions per donar suport a les empreses en l’establiment d’objectius Net Zero mitjançant els SBT.
  • Criteris estàndard de Net Zero: els criteris que han de complir les empreses per ser aprovats com a Net Zero, basats en la ciència per la SBTi.
  • Guia d’inici de Net Zero: un diagrama ràpid, senzill i pas a pas que permet a les empreses entendre com establir objectius Net Zero en la seva situació específica.
  • Preguntes freqüents més enllà de la mitigació de la cadena de valor: la SBTi continua treballant en el seu paper d’incentiu més enllà de la mitigació de la cadena de valor després del llançament de la V1 de l’estàndard. Aquestes preguntes més freqüents s’utilitzaran per proporcionar informació i actualitzacions durant aquest procés.
  • Eina Net Zero: eina d’establiment d’objectius per calcular SBT a llarg termini d’acord amb l’estàndard Net Zero. En una actualització futura, es combinarà l’eina Net Zero amb l’eina actual d’establiment d’objectius SBTi per a SBT a curt termini.

En paraules de la SBTi (en anglès), és “la primer iniciativa mundial per a l’establiment d’objectius corporatius d’emissions zero d’acord amb la ciència del clima”.

Les actualitzacions clau

En llegir aquesta nova guia, un canvi important és la terminologia: el que SBTi ha anomenat generalment “SBT” ara són SBT a curt termini (near term SBTs) per distingir-los dels SBT a llarg termini (long term SBTs).

L’altra gran actualització és que hi ha quatre components principals d’aquest estàndard Net Zero:

  1. SBT a curt termini
  2. SBT a llarg termini
  3. Neutralització d’emissions residuals mitjançant compensació amb remocions de carboni
  4. Compensació d’emissions fora de la cadena de valor de l’empresa
QUÈ PER QUÈ
A curt
termini
(near term)
Anteriorment coneguts com a “objectius basats en la ciència” o “objectius basats en la ciència provisionals”.

Són objectius de reducció d’emissions de 5 a 10 anys d’acord amb el camí d’1,5 °C.

Per impulsar les accions necessàries per aconseguir la reducció d’emissions al 2030.

Les reduccions d’emissions a curt termini són fonamentals per no superar el pressupost global de carboni.

No són intercanviables amb els objectius a llarg termini.

A llarg
termini
(long term)
Mostrar a les empreses fins a quin punt han de reduir les emissions de la cadena de valor per alinear-se amb l’assoliment d’un escenari Net Zero mundial o sectorial en la ruta d’1,5 °C.

No es pot afirmar que s’és Net Zero fins que s’aconsegueixi l’SBT a llarg termini.

Per impulsar l’alineació de tota l’economia i la planificació empresarial a llarg termini per assolir el nivell de reduccions d’emissions globals necessaris i aconseguir els objectius climàtics basats en la ciència.
Neutralització Aconseguir un volum de reduccions d’emissions de la cadena de valor coherent amb la intensitat necessària per assolir el net-zero global en l’itinerari d’1,5 ̊C (és a dir, assolir l’SBT a llarg termini).

Neutralitzar l’impacte de qualsevol emissió residual eliminant de forma permanent de l’atmosfera un volum equivalent de CO2.

La majoria de les empreses hauran de reduir les emissions almenys un 90 % a través dels seus objectius a llarg termini, però encara poden quedar algunes emissions residuals.

Les emissions residuals s’han de neutralitzar per aconseguir les emissions netes zero i un estat de no impacte en el clima per les emissions de GEH.

Tant els SBT a curt termini com a llarg termini depenen en gran mesura de la reducció (en anglès) de les emissions de GEH d’1,5 °C. De fet, la majoria de les empreses que busquen la validació d’SBTi del seu objectiu Net Zero (o SBT a llarg termini) hauran d’aconseguir una reducció d’almenys un 90 % de les seves emissions de GEH abans d’usar la neutralització (en anglès) (és a dir, utilitzant l’eliminació de carboni mitjançant solucions naturals o tecnològiques) per retirar el 10 % residual (en anglès) de les seves emissions. La SBTi també ha reduït encara més el període de temps dels SBT de curt termini a 5-10 anys (bàsicament eliminant els 5 anys addicionals que es permetien anteriorment).

Això toca tres de les quatre activitats principals per abordar les operacions d’una organització i les emissions de GEH de la seva cadena de valor: mitigació de les emissions de manera coherent amb l’itinerari de 1,5 ºC, assoliment d’un escenari d’emissions residuals i neutralització de dites emissions residuals. El quart component, com veurem a continuació, seria la compensació o neutralització d’emissions més enllà de la cadena de valor.

Reconeixent que cal actuar per donar suport al creixement i la proliferació del mercat de tecnologies emergents d’eliminació de carboni i per abordar les emissions històriques o prèvies a la línia de base, la SBTi anima les organitzacions a adquirir compensacions i/o neutralitzacions d’emissions de carboni d’alta qualitat (per exemple, crèdits REDD+ jurisdiccionals o captura directa d’aire i emmagatzematge geològic) com a mecanismes per a la mitigació més enllà de la cadena de valor. Tot i que aquest quart component de compensació (en anglès) és opcional, amplia la Responsabilitat Social Corporativa (i moral) per ajudar a guanyar (o almenys avançar) en la nostra carrera comuna fins a les zero emissions netes (en anglès) i fer el màxim possible per minimitzar els pitjors efectes del canvi climàtic.

Les activitats de compensació poden comportar grans beneficis a nivell global (per exemple, accelerar el canvi de combustible, l’eficiència energètica o els desenvolupaments renovables) i, quan es vinculen amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ODS de les Nacions Unides), tenen el potencial de crear un bé comú important. També atribueixen més responsabilitat a les empreses en demanar-los que siguin prudents i equitatives en aquest recolzament, tenint en compte també l’impacte global de la sostenibilitat a les comunitats locals, en el context de la justícia climàtica (en anglès).

Ara que hem parlat d’aquests canvis, què significa això per a una empresa i quins són els propers passos que cal seguir? Com s’ha de respondre?

La contribució d’Anthesis al Net Zero i com podem ajudar-vos

5 missatges clau per a les empreses

Sortiu de la vostra zona de confort

  • Deixem les coses clares: aquest tema és incòmode. El pronòstic del canvi climàtic en avui dia és desesperant. Els riscos climàtics per a les operacions empresarials i les cadenes de valor s’estan accelerant (en anglès) a un ritme ràpid. És hora d’afrontar-ho i sabem que no serà fàcil. Els SBT a curt i llarg termini són només una part de la solució a un problema d’escala global, i el temps juga a la nostra contra. D’acord amb la ciència del clima més recent, l’estàndard i els criteris Net Zero de SBTi són ambiciosos, però s’han de veure com els mínims per al vostre negoci.

No és massa tard…però no espereu més

  • Els canvis per reduir, evitar i substituir les fonts de majors emissions de GEH són la prioritat número 1. SBTi requereix que s’aconsegueixi una reducció del 90 % per a la majoria de les empreses abans de confiar en tecnologies d’eliminació per abordar les emissions restants. Dins de les estratègies de reducció, les empreses poden utilitzar crèdits d’energia renovable (REC) per gestionar les seves emissions, però altres podrien requerir una inversió de capital important. La gestió de les emissions de la cadena de valor és encara més difícil, però no impossible. Tot i que l’escala necessària perquè les empreses redueixin les seves emissions és enorme, els costos futurs de l’eliminació de carboni poden tenir un preu molt més gran. El risc financer i de reputació és important: actueu ara!
  • Cal assenyalar clarament que l’ús de compensacions per evitar o reduir emissions (fora de la vostra cadena de valor) no permet assolir els objectius a curt o llarg termini.

Poseu-vos-hi a fons

  • Assumiu els compromisos més ambiciosos que el vostre negoci us permeti. Desafieu als grups d’interès interns i al lideratge a “anar més enllà” del seu nivell de comoditat no només amb compromisos atrevits, sinó també per buscar activament les retallades a les emissions operatives i de la cadena de valor més profundes possibles.

Sou ciutadans del món, així que sigueu bons veïns i atribuïu-vos una mica de mèrit

  • Intenteu donar suport a l’expansió de solucions, tecnologies i models de negoci que sorgeixen de l’eliminació de carboni (adjacents o directament rellevants per a la vostra empresa) invertint en aquests per ajudar a descarbonitzar àmpliament fora de la vostra cadena de valor. Aquest espai ofereix una oportunitat increïble d’innovació i inversió.
  • Els efectes del canvi climàtic són desproporcionats, és a dir, alguns patiran més que altres. Sigueu rigorosos en la vostra recerca i prudents en les vostres inversions utilitzant el marc de l’equitat i la justícia com a objectiu.
  • Paral·lelament a un compromís Net Zero, el vostre negoci pot aprofitar activitats de compensació, vinculant-lo a un objectiu neutre en carboni per abordar les emissions històriques o aquelles que no estan cobertes per SBT a curt o llarg termini.

Estigueu atents perquè tot canvia, i molt!

  • La ciència del clima i la nostra comprensió segueixen evolucionant. No hi ha cap manual de referència, així que estem aprenent constantment i hem de ser àgils en la nostra resposta.

Siguem clars: el Net Zero no és el final de la història ni tampoc una casella de selecció dins d’una estratègia climàtica o empresarial. És simplement el següent pas crític que hem de fer per oferir un rendiment sostenible a les empreses i aconseguir un planeta habitable. És per això que la guia de la SBTi ens ajudarà a fer-ho d’acord amb la ciència climàtica actual. Encara queda molta feina per fer per arribar al Net Zero, i encara més per minimitzar l’escalfament global abans de finals de segle. No ens hem de deixar enganyar pels horitzons temporals aparentment llargs: les nostres decisions i accions a curt termini podrien accelerar el canvi climàtic (en anglès) i reduir el nostre marge d’oportunitats.

Poseu-vos en contacte amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Tatiana Garcia

Des de l’estratègia fins a la implementació, oferim una gran varietat de serveis per ajudar a qualsevol organització a aconseguir els seus objectius. El nostre nom prové de la paraula grega “anthesis“, que indica la fase del cicle de vida en la que una planta és més productiva.

La sostenibilitat empresarial no és possible sense col·laboració

1 desembre, 2021 | Reflexions,

Al B2B Sustainability Forum d’EcoVadis els experts coincidiren en que, per a desenvolupar unes pràctiques empresarials més sostenibles, és necessària la implicació i el treball conjunt de totes les empreses que intervenen en la cadena de subministrament.

Fa unes setmanes vaig participar en el B2B Sustainability Forum, una trobada virtual amb empreses i proveïdors organitzada per EcoVadis amb l’objectiu de dialogar sobre la sostenibilitat i les amenaces que hi suposen l’era post-COVID i l’imminent crisi climàtica. Així, dins de les diferents sessions de la jornada es plantejaren algunes idees que han d’adoptar les empreses -i també la societat en conjunt- per a enfrontar els principals reptes actuals en sostenibilitat.

Per exemple, a la taula rodona “Gestió i reptes de la sostenibilitat en la cadena de subministrament” es va plantejar la pregunta de per què és necessari fer sostenible la cadena de subministrament. Al debat intervingueren en Jordi Santamaría, Responsable de compres de material envasat a Damm, i en Carles Cabot, director de HSEQ a Intermas Group; la qual cosa va permetre als assistents conèixer la doble visió de la cadena de valor: d’una banda, des del vessant d’empresa que avalua els seus proveïdors, i d’altra banda, la perspectiva de l’empresa què és avaluada.

Les conclusions principals que es van posar de manifest van ser que les empreses encara tenen un llarg camí que recórrer per accelerar la seva transició cap a unes pràctiques empresarials més sostenibles i que aquest viatge només es podrà assolir amb el treball conjunt i col·laboratiu entre totes les empreses, posant èmfasis en la utilització d’eines i plataformes com la que ofereix EcoVadis.

L’objectiu de la metodologia utilitzada per EcoVadis és mesurar la qualitat del sistema de gestió de la sostenibilitat d’una empresa analitzant les seves polítiques, les accions desenvolupades i els resultats obtinguts. Els criteris d’avaluació, basats en els estàndards internacionals, se centrin en quatre àmbits: medi ambient, pràctiques laborals i DD. HH., ètica i compres sostenibles.

Anthesis Lavola, com a soci oficial d’EcoVadis a Espanya i a Amèrica Llatina, ofereix a les empreses i als proveïdors solucions que els permetran millorar els resultats en la qualificació de la sostenibilitat que fa EcoVadis.

Accedeix al vídeo de la taula rodona des d’aquest enllaç.

Grup Vall Companys aspira a reduir un 35% la seva petjada de carboni

29 setembre, 2021 | Notícies,

Col·laborem amb el Grup agroalimentari Vall Companys a establir la seva estratègia de sostenibilitat per a l’horitzó 2030 i que ha acabat materialitzant el Programa Penta. Per a desenvolupar-ho, s’han revisat tots i cadascun dels processos de la seva cadena de valor, identificant fins a vuit objectius bàsics i mesurables en matèria de sostenibilitat cap als quals haurà d’encaminar la seva activitat durant aquesta dècada.

Un d’aquests objectius és aconseguir per al 2030 una reducció del 35% en les emissions de carboni d’abast 1 i 2. Les primeres, generades amb la pròpia activitat, les minimitzarà amb mesures com la inversió en equipaments més eficients, l’optimització del parc de vehicles i la digitalització dels processos; per a reduir les emissions d’abast 2, derivades de l’energia consumida, apostarà per les fonts d’energia renovables, tant per a l’autoconsum com dins dels acords amb els seus principals proveïdors.

El Programa Penta recull la seva estratègia de sostenibilitat 2030, amb la qual assentarà una producció d’aliments saludables de manera eficient i sostenible

El Programa PENTA es compon de 5 eixos estratègics que cobreixen tots els vessants de la sostenibilitat empresarial:

  1. Clima i circularitat: reduir l’impacte ambiental.
  2. Assegurar el benestar animal i fomentar la sostenibilitat en les granges.
  3. Persones: garantir llocs de treball atractius, respectuosos, igualitaris, saludables i segurs.
  4. Fomentar la qualitat i seguretat alimentària desenvolupant productes que donin resposta a les necessitats dels consumidors.
  5. Gestió ètica i responsable per a la sustentabilitat en el temps i l’entorn.

Objectius per al 2030

En el desenvolupament d’aquesta estratègia, Anthesis Lavola ha definit un total de 130 KPIs o indicadors de sostenibilitat que el Grup agroalimentari Vall Companys haurà d’aconseguir impulsant accions concretes en cadascun dels cinc eixos del Penta.

D’entre tots aquests indicadors, l’organització ha identificat vuit com a objectius bàsics en la seva estratègia i necessaris per a assegurar el compliment dels Objectius del Desenvolupament Sostenible:

  • Reduir un 35% les emissions de GEI d’abast 1 i 2 (eix 1)
  • Reduir un 30% les emissions de GEI d’abast 3 (eix 1)
  • Reduir la petjada hídrica un 10% (eix 1)
  • Aconseguir el 100% de granges auditades en benestar animal (eix 2)
  • Reduir l’ús d’antibiòtics un 60% respecte a 2015
  • Reinvertir en projectes d’I+D+i el 0,6% de la seva xifra de vendes
  • Consum 100% responsable de soia: sostenible i procedent de zones no desforestades
  • Homologació dels seus proveïdors sota criteris de sostenibilitat, acreditant que la seva cadena de valor també és responsable i sostenible

Seguint les directrius estratègiques fixades al Programa Penta, l’organització estarà en disposició de complir amb metes incloses en 15 dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsats per l’ONU.

Grup Vall Companys exerceix la seva activitat en 43 empreses integrades al llarg de la cadena de valor agroalimentari, des de la producció d’aliments compostos i farines, la criança animal i l’elaboració de productes càrnics. Actualment, compta amb més de 2.300 grangers associats al Grup. La seva cadena de producció involucra, ja sigui de manera directa o indirecta, a uns 12.000 professionals de tota Espanya, especialment d’àrees rurals.

LABORAL Kutxa defineix una estratègia de finances sostenibles

14 setembre, 2021 | Notícies,

És una acció prioritària en el desenvolupament del seu Pla Estratègic 2020-2022

Per a LABORAL Kutxa, primera cooperativa de crèdit basca, la sostenibilitat és un compromís fundacional inherent al seu model de desenvolupament. Any rere any, busquen integrar els principis de sostenibilitat en tots els àmbits de la seva activitat, incloent les finances; per a aconseguir-ho, els hem ajudat a fer una reflexió estratègica en finances sostenibles.

Des de les àrees de Sostenibilitat Corporativa i Finances Sostenibles hem treballat amb l’entitat en un projecte per desenvolupar una estratègia que servís de full de ruta en el seu camí cap a una major sostenibilitat. Es tracta d’una de les seves accions bàsiques en responsabilitat social empresarial (RSE) plantejades dins del Pla Estratègic 2020-2022.

Atesa la cultura cooperativa de LABORAL Kutxa, l’exercici de reflexió s’ha realitzat de manera participativa amb les persones que formen part de l’organització.

El treball s’ha dividit en dues fases: un diagnòstic de la situació actual i una posterior definició del conjunt de línies de treball i d’oportunitats de millora enteses com a estratègiques i prioritàries per a l’organització. A més, en la fase del diagnòstic, s’ha inclòs un benchmark per conèixer les pràctiques d’altres companyies internacionals referents del sector en sostenibilitat.

LABORAL Kutxa alberga un propòsit social clar i coherent, amb una cultura organitzativa i uns valors arrelats com a entitat cooperativa.

LABORAL Kutxa alberga un propòsit social clar i coherent, amb una cultura organitzativa i uns valors arrelats com a entitat cooperativa. Presenta una ferma aposta per l’impuls d’accions en el marc de la sostenibilitat, sent l’ampliació de la seva oferta de productes sostenibles a la clientela el principal àmbit de millora detectat.

Considerant els resultats de la reflexió en finances sostenibles, l’entitat impulsarà noves accions, com la implantació d’una nova línia de productes de finançament verd, la definició d’una governança interna de la sostenibilitat o la priorització de la inversió socialment responsable en els fons indirectes.

L’equip de finances sostenibles de Anthesis Lavola ajuda a entitats privades i públiques en el desenvolupament de marcs de finançament -préstecs i bons- amb criteris ambientals, socials o de sostenibilitat; emet informes de segona opinió per a confirmar l’alineació del marc de finançament o del finançament amb els principis rellevants (SLLP, SBP, GLP i GBP, entre altres); i acompanya a les organitzacions i inversors en la identificació del grau d’alineació de projectes o activitats econòmiques amb la taxonomia verda de la UE.

Contacteu amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.