Se celebra una jornada sobre el Valor Social Integrat al Prat de Llobregat

24 maig, 2022 | Notícies,

El passat divendres 13 de maig, Anthesis Lavola va participar en l’esdeveniment: “Vols saber el valor social del Prat? Et convidem a conèixer resultats” al Centre de Promoció Social del Prat de Llobregat emmarcat en les activitats de “Maig Cooperatiu”.

La jornada va tenir l’objectiu de compartir els resultats del càlcul del Valor Social Integrat (VSI) de l’any 2020 de 12 organitzacions de l’economia social i cooperativa del Prat. La jornada es va iniciar amb la presentació de l’esdeveniment per part del tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament del Prat, Juan Carlos Moreno. Per part seva, Silvia Ayuso, directora Acadèmica de la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa ESCI-UPF va presentar la metodologia de càlcul del Valor Social Integrat (VSI) i els resultats preliminars del càlcul. Seguidament, es va realitzar una sessió de 3 taules rodones liderades per Silvia Ayuso, Rubén Bagüés, Cofundador d’Heres Social Consultoria i Gerard Romero, Consultor de Sostenibilitat d’Anthesis Lavola.

En les taules rodones es va tractar:

  1. ​​El VSI com a eina al servei de les organitzacions i els seus grups d’interès.
  2. VSI a l’any de la pandèmia per Covid-19. 
  3. Integració del VSI a l’estratègia de les organitzacions.

A les taules van participar els següents responsables de les organitzacions: Ruben Pérez Cap de Qualitat, Planificació i Processos de Fundesplai; Julio Álvarez, cap d’Administració de Cooperativa Obrera d’Habitatges; Maria del Carmen Olaya, directora general de Saó Prat Associació i Empresa d’Inserció: Oscar Hinarejos, tècnic encarregat de VSI de Som Conexión SCCL; Imma Perez, cap de Personal a la Fundació Rubricatus; Jaume Marques, tècnic de programes d’economia social a la Fundació Cassià Just; Raquel Diaz, Responsable de Projectes a la Fundació Espigoladors; Dámaris Morte, Gerent a CPS Francesc Palau; Mireia González, tècnica encarregada de VSI a GATS; Carla Fernandez, tècnica encarregada de VSI a la Fundació Esperanzah; i Ferran Cussó, tresorer d’Uikú Coworking. Cooperativa Agrícola del Prat s’ha incorporat al càlcul aquest any, però no va participar de les taules.

El resultat econòmic no és l’única variable que determina el valor d’una empresa. El Valor Social Integrat és el lloc comú on es creuen la visió de les empreses de caire mercantil i la de les empreses de l’economia social que, en major o menor mesura busquen generar un impacte positiu en la societat i per als seus grups d’interès.

 

El càlcul del VSI (Valor social integrat) permet expressar en termes monetaris (euros, dòlars o altres) el valor que una organització té per a la societat, integrant els resultats econòmics i els socials en un únic concepte. Aquesta metodologia aporta una visió multidimensional o “multistakeholder” (Ayuso et al 2020) i utilitza per comunicar un concepte comprès i compartit per una gran majoria de grups d’interès: el valor dels diners com a eina per mesurar el progrés i l’evolució de les societats actuals.

Això vol dir que el valor monetari total es presenta com la suma de la comptabilitat economicofinancera tradicional (salaris, impostos, valor retingut per l’organització, i d’altres) més la comptabilitat social. Aquesta comptabilitat social està definida pel conjunt de percepcions dels grups d’interès a través d’indicadors assignats segons preu de mercat. La monetització d’aquest valor fa possible integrar l’impacte econòmic total de l’organització, captant les variables de valor intangibles (com per exemple el valor de dur a terme la inclusió laboral de persones amb discapacitat).

 

“El VSI ens dona informació qualitativa en un idioma comú (€).”

Per què això és important? Una de les raons és que tenint en compte diferents estudis (Galbraith,2016; Piketty, 2015, 2017), que han destacat la creixent desigualtat generada per l’actual sistema econòmic dominant, juntament amb la tendència general de creixent desconfiança del públic en aquest sistema (Baròmetre de confiança d’Edelman 2020), la metodologia del VSI és una eina que permet a les organitzacions informar de manera transparent i innovadora els seus grups d’interès sobre el valor que aquestes aporten de manera senzilla i comprensible.

“L’eina ens obliga a sistematitzar la recollida de dades, que altrament potser es perdrien.”

Això permet als grups d’interès prendre decisions millors respecte a aquestes organitzacions i, a més, i igual d’important, pot proveir a les organitzacions informació rellevant sobre els seus impactes (generació de valor social), donant-los un avantatge competitiu de cara a legitimar-se davant la societat en què actuen i multiplicar-ne els impactes positius i/o minimitzar-ne els impactes negatius.

“El VSI permet captar valor que amb la comptabilitat tradicional no es tindria en compte o que fins i tot es valoraria en negatiu.”

Les entitats de l’economia social i solidària del Prat del Llobregat que han participat en el càlcul del VSI del 2020 han disposat d’informació que els permet confirmar com el desenvolupament de la seva activitat ha continuat aportant valor, l’any més dur de la crisi sanitària causat per la Covid-19, cap als diferents grups d’interès, que, en molts casos, són col·lectius vulnerables (Persones de la tercera edat, persones amb discapacitat, entre d’altres).

Com et pot ajudar Anthesis Lavola?

A Anthesis Lavola mesurem el valor social de les organitzacions gràcies a aquesta metodologia innovadora que identifica, quantifica i monetitza el valor social que generen cap al conjunt dels seus grups d’interès. Podem donar assistència a qualsevol tipus d’organització que tingui interès a mesurar quin és el seu impacte social, i aconseguir informació qualitativa, però també quantitativa, que permet comunicar el valor del seu impacte en un idioma comú, el valor monetari.

Concretament, el resultat del càlcul del VSI 2020 ha permès observar que, malgrat l’impacte econòmic causat per l’impacte de la pandèmia, que ha afectat la majoria de les entitats, amb la disminució consegüent de la facturació (valor social de mercat) pel fre de les seves activitats, les organitzacions han augmentat de manera general el valor social de no mercat (el valor comptabilitzat a través dels indicadors que calculen les variables de valor intangibles com la inclusió laboral de persones amb discapacitat abans esmentada). Això és degut, sobretot, al fet que les entitats han reaccionat a la pandèmia generant nous serveis o variants dels serveis anteriors que ja oferien, adaptant-se a la conjuntura en els diferents estats d’alarma, amb uns serveis amb alt valor social que van contribuir a pal·liar les grans dificultats de les famílies de la comunitat local del Prat.

“És una eina de millora contínua dels nostres impactes.”

L’evolució del valor de mercat i el valor de no mercat observat en el càlcul del VSI del 2020 posa en relleu l’efectivitat de la metodologia de càlcul VSI per captar aquest valor intangible que generen les organitzacions, ja que, tenint de referència la comptabilitat tradicional, només s’hauria captat el descens a la facturació l’any 2020 i es tindria la percepció que la seva aportació de valor hauria disminuït.

La visió de l’Ajuntament del Prat de sistematitzar el càlcul del VSI de les entitats de l’ESS de la ciutat i analitzar-ne els resultats anualment, promou, per tant, visibilitzar el valor real que generen les entitats i empreses de la ciutat, dotant d’eines útils per a la presa informada de decisions a aquestes i també a la ciutadania.

“Malgrat que la metodologia té alguns reptes per afrontar, el VSI és una eina que aporta informació rellevant a les entitats i als seus grups d’interès, els apropa i els dona veu, i ajuda a posar en relleu l’impacte social de les organitzacions a un idioma comú, el valor monetari.”

 

Mango refinança el seu deute amb un préstec de 200 milions vinculat a objectius de sostenibilitat

20 abril, 2022 | Notícies,

“Es tracta d’una transacció històrica per a la companyia. No només hem vinculat per primera vegada el cost de la deuda a indicadors de sostenibilitat, sino que a més a més hem aconseguit extendre el calendari de venciment, millorant el seu cost, i a la vegada hem duplicat la nostra capacitat de financiació.”

Margarita Salvans, directora financera de Mango

Mango, un dels principals grups d’Europa de la indústria de la moda, ha refinançat el deute amb un nou préstec sindicat per un import total de 200 milions d’euros. 

D’aquesta xifra, 150 milions d’euros s’amortitzaran de forma lineal fins al 2027, i els 50 milions d’euros restants es destinaran a una línia de finançament que podrà ser utilitzada fins al 2024 per a inversors en despeses de capital (capex) del grup i que, en cas de ser disposada, s’amortitzarà en un únic venciment el 2028. 

A més, la companyia ha ampliat la disponibilitat de finançament i ha acordat la possibilitat de duplicar l’accés a crèdit mitjançant dues pòlisses per un import total de 200 milions, disponibles en cas que la companyia ho considerés oportú. 

No obstant això, la novetat és que per primera vegada a la història de la companyia, aquest préstec està vinculat a criteris de sostenibilitat ESG. Concretament, el cost mitjà del préstec es podria reduir si el 2025 la companyia arriba al 100% d’ús de cotó sostenible, polièster reciclat i fibres cel·lulòsiques d’origen controlat, així com una reducció de més d’un 10% de les emissions de CO2. Aquests objectius de sostenibilitat vinculats al refinançament han estat validats en una Second Party Opinion elaborada per Anthesis Lavola.  

Margarita Salvans, directora financera de Mango, ha afirmat que es tracta d’una transacció històrica per a Mango perquè no només s’ha vinculat per primera vegada el cost del deute a indicadors de sostenibilitat, sinó que a més s´ha aconseguit estendre el calendari de venciment, millorat el cost i duplicat la capacitat de finançament. 

Caixabank ha assessorat Mango durant tot el procés i ha liderat la transacció, que també ha comptat amb la participació de BBVA, Banc Sabadell, Banc Santander, Erste Bank, Deutsche Bank, Ibercaja i Unicaja. 

Notícies relacionades

Anàlisi de riscos i oportunitats davant del canvi climàtic en el marc TCFD

29 març, 2022 | Esdeveniment, Webinar,

Per veure el webinar, inscriu-te aquí:



WEBINAR

Dimarts, 19 d’abril | 9:00-10:20 am  (GMT-5, hora Colòmbia)

La metodologia Task Force on Climate-related Financial Disclosures (TCFD), busca que les organitzacions proporcionin informació relativa de com els afecta el canvi climàtic i facilitar que els seus grups d’interès puguin entendre els riscos materials als quals s’enfronten.

En aquest webinar veurem com TCFD s’ha anat imposant com la metodologia millor valorada per inversors i pels índexs de sostenibilitat com el CDP o DJSI. Entrarem a veure les seves diferents fases metodològiques, així com les seves sortides i resultats. I tindrem l’oportunitat d’escoltar un cas d’implementació reeixit en un dels bancs més importants del país.

Ponents

     
Mariana Escobar, Cap de finances sostenibles en Superintendència financera de Colòmbia Gregorio Gil, Director de Reporting financer i de Relació amb Supervisors de mercats
de valors del Grup BBVA
Andrés García, Director de Clients Globals i Sostenibilitat BBVA Colòmbia
     

 

 
Yolanda Fadul, Directora Metrix Finanzas Camilo Álvarez, Responsable sucursal Anthesis Lavola Colòmbia

 

Organitzat en col·laboració amb:

 

Amb la participació de:

 

Com afecta la taxonomia sobre finances sostenibles a les empreses?

9 febrer, 2022 | Reflexions,

Cada cop més organitzacions avaluen les seves activitats i el seu alineament amb el Pla d’Acció de finances sostenibles i la Taxonomia de la UE per harmonitzar aspectes mediambientals i sostenibles en el si de la UE, així com un procés imprescindible de llenguatge comú.

 

La taxonomia publicada per la Comissió Europea sobre finances sostenibles ha d’ajudar a identificar les activitats i projectes amb els objectius ambientals de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Per aconseguir-lo serà necessari que les empreses compleixin amb les directives d’informació no financera, així com amb els futurs requeriments d’informació corporativa en matèria de sostenibilitat. D’aquesta manera, es pretén enllaçar aspectes sostenibles amb financers i permetre comparar la materialitat entre empreses del mateix sector.

Com a part de l’exercici de consolidació i responsabilitat de les organitzacions, canvis reguladors i principis i estàndards de lliure adhesió, cada cop més organitzacions avaluen les seves activitats i el seu alineament amb el Pla d’Acció de finances sostenibles i la Taxonomia de la Unió Europea. L’enfoc és una harmonització d’aspectes mediambientals i sostenibles en el si de la Unió Europea i d’un procés imprescindible de llenguatge comú, que igualment s’està desenvolupant en nombrosos països.

El reglament delegat de la Comissió Europea defineix un llistat d’activitats que contribueixen a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Eels agents econòmics i financers i les empreses es comprometen a identificar i classificar les seves activitats, productes i solucions amb una perspectiva científica, economico-financera i sostenible, i el seu posicionament respecte als seus grups d’interès, competidors, societat i reguladors.

 

Al desembre de 2021, la Comissió Europea va publicar un reglament delegat en el que es defineix un llistat d’activitats que contribueixen a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, els agents econòmics i financers i les empreses es comprometen a identificar i classificar les seves activitats, productes i solucions amb els objectius ambientals de mitigació i adaptació al canvi climàtic, amb una perspectiva científica, econòmico-financera i sostenible, i el seu posicionament respecte als seus grups d’interès, competidors, societat i reguladors. En els propers mesos es publicaran, després de consultes prèvies, els actes delegats relatius als quatre objectius ambientals restants (recursos hídrics i marins, economia circular, prevenció de la contaminació i biodiversitat i ecosistemes). Entraran en vigor, previsiblement al 2023, mitjançant reglaments delegats.

L’entorn actual obliga a identificar nous requeriments i reptes, adaptar-se d’una forma dinàmica i complir amb la Directiva d’Informació no Financera (en anglès, NFRD). En aquest últim exemple, les grans empreses que són entitats d’interès públic, així com els participants en els mercats financers (empreses cotitzades), han d’analitzar les seves activitats. El propòsit és determinar quines d’aquests poden ser classificades com a mitigació i adaptació dins d’alguna de les activitats definides per la Taxonomia per aquests objectius (elegibilitat).

Per a aquelles activitats considerades elegibles, les companyies han d’informar sobre el volum de vendes, OPEX i CAPEX associat a les mateixes durant l’exercici amb les dades de 2021. Aquesta informació s’ha de reportar a l’Estat d’Informació no Financera de l’exercici 2021, que es publica al 2022. Amb aquestes mesures i càlculs, es pretén vincular aspectes sostenibles amb financers i permetre comparar, en part, la materialitat entre empreses del mateix sector.

És imprescindible, per a les empreses financeres i no financeres, requerir de l’assessorament necessari i exacte d’empreses especialitzades per a una correcta posada en escena de les circumstàncies i regulacions que ens afecten.

 

A partir de 2023 s’haurà d’aprofundir aquest anàlisi amb l’alineament, amb dades de l’exercici 2022. L’objectiu és distingir aquelles activitats elegibles que compleixin amb els criteris tècnics de selecció (CTS), no causen danys significatius a la resta d’objectius ambientals i respecten les garanties socials mínimes (Drets Humans i Drets Laborals). En l’aspecte Social, també s’estan definint les bases per a una taxonomia específica.

Les modificacions futures de les exigències d’informació corporativa en matèria de sostenibilitat, amb l’entrada en vigor el proper any de la CSRD (en anglès, Corporate Sustainability Reporting Directive), derivarà cap al fet que la regulació sostenible abasti un major nombre d’empreses europees i de menor mida que actualment, i que s’avanci, en part, en la Unió Europea de Mercats de Capitals.

Davant de nous requeriments és necessari anticipar-se i crear la metodologia adequada per a que els canvis siguin més fluids i menys costos (econòmic-sostenible) que si no s’actua conforme als continus canvis de l’ecosistema de la Sostenibilitat i l’economia. És imprescindible, per a les empreses financeres i no financeres, requerir de l’assessorament necessari i exacte d’empreses especialitzades per a una correcta posada en escena de les circumstàncies i regulacions que ens afecten.

Un cop identificats, en termes de taxonomia, el què, com i quan, és el moment d’“Activar-se” per tal que els fluxos financers i sostenibles s’alineïn per a tancar la bretxa de sostenibilitat i aconseguir els compromisos i els ODS. És la nostra responsabilitat.

L’equip de Finances Sostenibles d’Anthesis Lavola està assessorant i acompanyant a empreses financers i d’altres sectors en aquest procés desafiant i indispensable.

Pioners en l’emissió de bons socials a Colòmbia

17 gener, 2022 | Notícies,

Els bons socials són instruments de deute que s’usen per a recaptar fons destinats a finançar projectes nous i/o existents amb resultats socials positius.

Els bons socials són instruments de deute que s’usen per a recaptar fons destinats a finançar projectes nous i/o existents amb resultats socials positius. En altres paraules, els ingressos dels bons socials es destinen exclusivament a finançar o refinançar en part o en la seva totalitat els projectes socials elegibles nous i/o existents.

A Anthesis Lavola estem orgullosos d’haver participat, de la mà del nostre soci Metrix Finanzas, en les primeres emissions de bons socials a la història de Colòmbia. Així ho vam fer acompanyant al hòlding Corficolombiana, inversor líder en l’estructuració i gestió d’empreses i projectes a Colòmbia, ajudant-lo a avaluar la viabilitat de vincular l’emissió de bons subjectes a criteris socials per al (re)finançament de projectes de desenvolupament d’infraestructura vial, i a establir un marc de finançament sòlid per aquest tipus de projectes d’alt impacte social.

Com a resultat es van emetre 500.000 milions de pesos colombians (uns 112 milions d’euros) en bons socials amb venciment a 5 i 12 anys. Els inversors poden accedir als bons per a finançar els projectes vials Pacífico I, que connecta el departament de Chocó amb el sud-est d’Antiòquia, i Covioriente, entre les ciutats de Villavicencio i Yopal, als departaments de Meta i Casanare.

Hem ajudat a avaluar la viabilitat de vincular l’emissió de bons subjectes a criteris socials per al (re)finançament de projectes de desenvolupament d’infraestructura vial.

Aquests projectes van ser triats en línia amb els Principis dels Bons Socials 2021 de l’Associació Internacionals dels Mercats de Capitals (ICMA). Aquesta certificació internacional es va aconseguir per l’impacte d’aquests projectes d’infraestructura en la competitivitat, la generació de treball, la recuperació econòmica i la qualitat de vida de les comunitats en les seves àrees d’influència.

El finançament amb bons socials està emmarcat en l’estratègia de Corficolombiana Sostenible, i contribueix a diversos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides com: fi de la pobresa (ODS 1), salut i benestar (ODS 3), treball decent i creixement econòmic (ODS 8), indústria, innovació i infraestructura (ODS 9), reducció de les desigualtats (ODS 1o), i ciutats i comunitats sostenibles (ODS 11).

L’equip de finances sostenibles d’Anthesis Lavola ajuda a entitats privades i públiques en el desenvolupament de marcs de finançament (préstecs i bons) amb criteris ambientals, socials o de sostenibilitat; emet informes de segona opinió per a confirmar l’alineació del marc de finançament o del finançament amb els principis rellevants (SLLP, SBP, GLP y GBP, entre altres); i acompanya a les organitzacions o inversors en la identificació del grau d’alineació de projectes o activitats econòmiques amb la taxonomia verda de la UE.

Josep Sanabra

Ester Padrós

Mario Ferreira

Creació d’una calculadora per mesurar l’impacte mediambiental i social dels fons d’inversió

4 octubre, 2021 | Notícies,

Caixa d’Enginyers Gestió ha desenvolupat CIMS (calculadora d’impacte mediambiental i social), una eina per ajudar als seus clients a conèixer l’impacte que generen les inversions dels fons d’Inversió Socialment Responsables.

La sostenibilitat i el canvi climàtic són un dels principals eixos estratègics del Grup Caixa d’Enginyers. Per aquest motiu, Caixa d’Enginyers Gestió, la gestora de fons d’inversió del grup, ha fet un pas més enllà per promoure l’impacte positiu de les inversions en el medi ambient i la societat: ha desenvolupat CIMS, una calculadora d’impacte medi ambiental i social.

CIMS ofereix una perspectiva diferent als socis i sòcies de Caixa d’Enginyers a l’hora de prendre decisions sobre inversió sostenible, des dels àmbits ambiental, social i de bon govern corporatiu (ESG). La calculadora parteix d’una metodologia d’anàlisi pròpia basada en sis indicadors que recullen informació precisa perquè els socis i sòcies de Caixa d’Enginyers puguin avaluar l’impacte de les seves inversions a través dels fons d’inversió socialment responsables (ISR).

Els socis i sòcies poden calcular l’impacte de les seves inversions, introduint l’import de la inversió en un determinat fons ISR, i així veure l’impacte de la seva aportació al fons mitjançant els diferents indicadors associats a la inversió: les emissions evitades gràcies al consum d’energia de fonts renovables, l’energia consumida provinent de fonts renovables, l’aigua estalviada, les hores de formació a persones empleades o el percentatge de dones als Consells d’Administració… Aquests resultats, a més, s’acompanyen d’equivalències generalistes en cada àmbit per facilitar la comprensió de l’impacte.

L’equip de Sostenibilitat Corporativa ha desenvolupat i programat la calculadora per tal que els socis i sòcies de Caixa d’Enginyers coneguin el valor de l’impacte ESG de les inversions realitzades. El procés ha constat de diferents etapes: iniciant-se amb la definició i l’obtenció de les dades per calcular cada indicador de cada fons, posteriorment amb l’elaboració de les equivalències, i finalment, amb la programació de l’aplicatiu general i el disseny gràfic (incloent la maquetació, l’adaptació del disseny a qualsevol dispositiu i les animacions de les icones de resultats, així com les equivalències).

LABORAL Kutxa defineix una estratègia de finances sostenibles

14 setembre, 2021 | Notícies,

És una acció prioritària en el desenvolupament del seu Pla Estratègic 2020-2022

Per a LABORAL Kutxa, primera cooperativa de crèdit basca, la sostenibilitat és un compromís fundacional inherent al seu model de desenvolupament. Any rere any, busquen integrar els principis de sostenibilitat en tots els àmbits de la seva activitat, incloent les finances; per a aconseguir-ho, els hem ajudat a fer una reflexió estratègica en finances sostenibles.

Des de les àrees de Sostenibilitat Corporativa i Finances Sostenibles hem treballat amb l’entitat en un projecte per desenvolupar una estratègia que servís de full de ruta en el seu camí cap a una major sostenibilitat. Es tracta d’una de les seves accions bàsiques en responsabilitat social empresarial (RSE) plantejades dins del Pla Estratègic 2020-2022.

Atesa la cultura cooperativa de LABORAL Kutxa, l’exercici de reflexió s’ha realitzat de manera participativa amb les persones que formen part de l’organització.

El treball s’ha dividit en dues fases: un diagnòstic de la situació actual i una posterior definició del conjunt de línies de treball i d’oportunitats de millora enteses com a estratègiques i prioritàries per a l’organització. A més, en la fase del diagnòstic, s’ha inclòs un benchmark per conèixer les pràctiques d’altres companyies internacionals referents del sector en sostenibilitat.

LABORAL Kutxa alberga un propòsit social clar i coherent, amb una cultura organitzativa i uns valors arrelats com a entitat cooperativa.

LABORAL Kutxa alberga un propòsit social clar i coherent, amb una cultura organitzativa i uns valors arrelats com a entitat cooperativa. Presenta una ferma aposta per l’impuls d’accions en el marc de la sostenibilitat, sent l’ampliació de la seva oferta de productes sostenibles a la clientela el principal àmbit de millora detectat.

Considerant els resultats de la reflexió en finances sostenibles, l’entitat impulsarà noves accions, com la implantació d’una nova línia de productes de finançament verd, la definició d’una governança interna de la sostenibilitat o la priorització de la inversió socialment responsable en els fons indirectes.

L’equip de finances sostenibles de Anthesis Lavola ajuda a entitats privades i públiques en el desenvolupament de marcs de finançament -préstecs i bons- amb criteris ambientals, socials o de sostenibilitat; emet informes de segona opinió per a confirmar l’alineació del marc de finançament o del finançament amb els principis rellevants (SLLP, SBP, GLP i GBP, entre altres); i acompanya a les organitzacions i inversors en la identificació del grau d’alineació de projectes o activitats econòmiques amb la taxonomia verda de la UE.

Contacteu amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.