Els dies 14 i 15 de març vàrem participar com a patrocinadors en el #Sustain22, la conferència anual d’Ecovadis.
Englobant l’esdeveniment al voltant del tema #DestinationImpact, cada una de les sessions ens va permetre escoltar a diferents líders empresarials, pensadors, escriptors i activistes que varen compartir i explorar maneres de prioritzar l’impacte de les organitzacions en l’entorn per tal de construir un futur més resilient.
Al llarg dels dos dies de #Sustain22, es va discutir sobre Net Positive, Justícia Climàtica, Diversitat, Equitat i inclusió, com a eixos empresarials bàsics.
En el discurs de benvinguda del #Sustain22, els fundadors d’Ecovadis, Frédéric Trinel i Pierre-François Thaler destacaven la importància d’aquest esdeveniment com una fórmula per a compartir idees, prendre accions i aconseguir que el valor de pensar “out of the box” i mirar fora de la nostra zona de confort ens permetria actuar de forma col·lectiva per a generar un impacte col·lectiu i avançar cap al #DestinationImpact.
“Si volem triomfar i aconseguir el #destinationimpact, cal que ho fem junts, de forma col·lectiva, no és possible aconseguir-ho en solitari”
Paul Polman, líder empresarial, activista, autor i ex director general d’Unilever
Net Positive i #DestinationImpact
Paul Polman, líder empresarial, activista, autor i ex director general d’Unilever, va ser el primer ponent del #Sustain22.
Durant la seva ponència “Net Positive: Now courageuous companies thrive by giving more”, Polman va destacar que l’únic model que tindrà èxit és el model regenerador, restaurador i reparador, el model anomenat “Net Positive”.
Segons l’autor la idea del “Net Positive” és la de tornar la humanitat als negocis, és a dir, si una empresa vol ser responsable, ha d’assumir la responsabilitat de la totalitat de la seva cadena de valor i ha de ser capaç de plantejar les amenaces i els reptes com a oportunitats. L’autor va destacar també la importància de repensar com dirigim la nostra societat i va determinar que les empreses “Net Positive” són aquelles que es responsabilitzen del seu impacte en la societat i en el medi ambient, i n’assumeixen totes les conseqüències.
Polman també va destacar la necessitat d’actuar ara i de forma col·lectiva i no deixar res per més endavant, ja que al final, el cost de no actuar esdevé molt més alt que el d’actuar.
L’autor va remarcar la necessitat de redissenyar els sistemes de mobilitat i d’alimentació, avançar cap a l’aprovisionament sostenible, assegurar-se que les organitzacions aborden qüestions socials i que els valors d’aquestes estan alineats amb la seva missió, estructura i model de negoci sostenible.
“És molt important l’educació dels recursos interns. Ja no és acceptable acumular deute moral.”
Emily Rakowski – Chief Marketing Officer, EcoVadis
“Serà difícil tenir les persones adequades a la teva empresa si no estàs fent el correcte.”
Sue Y. Nabi , CEO de Coty
Involucrar tota la organització en el camí cap a la sostenibilitat
En relació amb els valors de les empreses, al llarg dels dos dies de #Sustain22, també es va destacar la importància d’involucrar a tota l’organització en el camí cap a la sostenibilitat.
Nick Hamulak, Responsable de Sostenibilitat de Proveïdors de JPMorgan Chase va destacar que, si escau, els seus grups d’interès interns veien formar part del programa de sostenibilitat com una oportunitat, “s’ho prenen personalment i això marca la diferència” comentava Hamulak. Destacava també que per aconseguir aquests resultats i socialitzar el que es volia aconseguir, la comunicació havia estat la clau.
En el cas de Yannick Haven, Group Indirect Purchasing Director d’Auchan, el que l’empresa va fer va ser crear programa amb un abast molt petit en el que es van involucrar a molt poques persones, les quals es convertirien en ambaixadores en una etapa posterior quan ens llancés de forma més àmplia.
Al cap i a la fi, la idea és de no només gestionar un negoci per a obtenir beneficis, sinó també d’intentar generar un impacte positiu. I és així, com possiblement moltes empreses aconseguiran tenir persones implicades en les seves organitzacions
“Serà difícil tenir les persones adequades a la teva empresa si no estàs fent el correcte.”
Sue Y. Nabi – CEO de Coty
“La diversitat és un fet i la inclusió és un comportament, i només a través de les nostres accions i comportaments col·lectius no només impulsarem l’oportunitat sinó que serem el canvi.”
Anna Hakobyan, Global Supplier Diversity, Sustainability & Government Compliance Lead, AstraZeneca
Diversitat, equitat i inclusió
Durant la sessió “Diversity and inclusion in the Spotlight” Keri Gilder, Chief Executive Officer, de Colt Technology Services i Annabelle Roberts, Fundadora i CEO de Present Perfect, van compartir la idea de que no es pot parlar de sostenibilitat sense parlar de diversitat, equitat i inclusió. Moviments com el “Me too” o “Black lives matter” han canviat la conversa sobra la diversitat i la inclusió, i han fet que les empreses es repensin la diversitat, l’equitat i la inclusió, i que ho introdueixin en els seus criteris de contractació.
El propòsit de l’empresa no ha de radicar-se en els interessos dels accionistes i l’obtenció de beneficis, sinó que també s’ha de tenir present com s’aconsegueix que els empleats se sentin compromesos amb l’organització, que tinguin ganes de treballar-hi i que es trobin en un espai en què pugui ser ells o elles mateixes. La diversitat, l’equitat i la inclusió s’han d’incloure dins de l’estratègia de l’empresa per tal d’avançar cap a la direcció correcta.
La inclusió contribueix a la sostenibilitat, millorar la retenció del talent, contribueix als ODS i fins i tot, pot generar un impacte en el medi ambient, a través de la promoció de la contractació local, la qual permet reduir la petjada de carboni.
Durant la sessió, també es va destacar que en el 80% de les ocasions els millenials prefereixen treballar en una empresa amb una base inclusiva abans que en una altra que no té present aquests aspectes.
Quan parlem de diversitat, també fem referència a la importància d’entendre que cada persona és diferent i que cadascú té unes necessitats diverses, de manera que els programes s’han de plantejar de manera que es puguin introduir millores que permetin la inclusió de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació.
Durant la sessió es va remarcar que les empreses són un 20% més innovadores si estan formades per persones diverses, amb pensaments diferents, un aspecte que promou l’increment en la innovació de productes i serveis que s’ofereixen.
Actualment, s’està elaborant un índex que puntua la inclusió i diversitat, i que inclou 5 nivells de diversitat.
Crisi climàtica
Per la seva banda, la crisi climàtica que afecta a totes les regions del planeta també va ser un tema present en gairebé totes les sessions. La intensificació de determinats fenòmens meteorològics i climàtics extrems tenen un gran efecte sobre el medi ambient i les persones. Evelyn Acham- Coordinadora nacional i representant de “Rise Up Movement”, destacava en la sessió “Turning the Tide on Climate Action: The Time is Now” que la crisi climàtica és realment catastròfica dins de la seva comunitat, dins del seu país, a l’Àfrica en general.
Aquesta crisi està destruint els habitatges de les persones, dificulta encara més l’accés a l’aigua així com a una alimentació de qualitat. El fet que cada vegada hi hagi més dificultat per accedir a aquests aspectes bàsics, fomenta que les persones, tant adults com nens, hagin de fer llargs trajectes per tal de poder obtenir-los, fet que implica que nens i nenes no accedeixin a l’educació així com també, que es produeixi un increment en el tràfic de persones.
Segons Acham, la crisi climàtica està interconnectada amb tots aquests aspectes i destaca que “quan ens fixem en els desastres que s’estan produint, veiem que no podem aconseguir la igualtat de gènere sense aconseguir la justícia climàtica o ambiental”.
Seguint amb aquesta línia, Ester Galende-Sánchez, Investigadora en Política Climàtica del Centre Basc per al Canvi Climàtic destacava en aquesta sessió que és important tenir present el “Triangle Concept” en el que governs, empreses i societat haurien d’avançar cap a un mateix fi, en la bona direcció. Destacava també que, com a societat, amb les nostres accions, podem impulsar i fomentar l’acció de governs i empreses.
La importància d’escoltar la veu de les noves generacions
Conversant sobre quin tipus de món volem deixar a les generacions futures, Galende-Sánchez i Acham, remarcaven la necessitat que empreses i governs escoltin la veu de les noves generacions, en no utilitzar el Green Washing com a eina per a millorar el posicionament de les empreses envers la societat, en fomentar la transparència de les organitzacions i en fomentar la col·laboració.
“S’han d’obrir espais per als joves. Necessitem diversitat, necessitem ser escoltats i tractats com a iguals.”
Evelyn Acham i Ester Galende-Sánchez
“Hem de treballar amb les generacions més joves i compartir idees i possibles solucions. Hem de donar veu a les generacions més joves.”
Pierre-François Thaler -Co-Fundador i Co-CEO d’EcoVadis
Connexió amb la natura, biodiversitat i descarbonització
Al llarg de la sessió “Bewteen biodiversity and Climate Change”, Pavan Sukhdev, CEO i Fundador de GIST, WWF International, comentava que actualment hi ha una falta de connexió amb la natura. En aquesta sessió el professor Dr. Johan Rockström, Director del Potsdam Institute for Climate Impact Research, destacava la necessitat de crear un futur positiu amb la natura, d’invertir en aquesta, de promoure la descarbonització dels combustibles fòssils i reduir-ne les emissions. Va destacar també que l’acció humana i els nostres sistemes alimentaris tenen alts impactes en la natura, essent el correu una de les pràctiques de gestió de la terra més destructives que encara s’utilitzen àmpliament en el sector agrícola. El cultiu del sòl condueix a l’erosió i degradació del sòl superior de les comunitats fúngiques que són essencials per mantenir l’estabilitat del sòl i mantenir els sòls com un embornal de carboni.
El sòl també emmagatzema més carboni que l’atmosfera i tota la vida vegetal terrestre combinada. És per això que segons Rockström, la protecció de la biodiversitat i l’estabilitat climàtica requereixen una gestió sostenible del sòl i de la terra.
Segons Rockström hi ha 9 grans sistemes que s’han de respectar per tenir un espai més segur per al futur de la humanitat i s’ha previst que pel 2050 s’hagin transgredit els següents: canvi climàtic, biodiversitat, terra (bàsicament desforestació) i sobrecàrrega de la criança bàsicament a causa de la sobrecàrrega de fertilitzants. Recentment, també s’ha publicat un nou article que demostra que també transgredim la frontera de la contaminació química, i Rockström comenta que actualment s’està treballant per demostrar que hi ha un límit per a l’aigua dolça. La situació actual és doncs que tenim 6 dels 9 límits del planeta que estén en perill. Aquests límits interactuen entre ells i és el que ens dona aquest planeta més feble i fràgil.
El professor també destacava els costos climàtics del transport i del malbaratament alimentari, i també destaca que hi ha quatre grans productes bàsics que impulsen la desforestació global: fusta, soja, oli de palma i carn de boví.
Per la seva banda, Sue Y. Nabi, CEO de Coty, durant la seva sessió “Driving sustainable innovations” va compartir l’existència de bones pràctiques en la gestió de la terra que poden ajudar a reduir la pèrdua de biodiversitat i la importància de promoure la gestió integrada de plagues.
“Introduir pràctiques sostenibles en la cadena de subministrament pot reduir els costos en la cadena de valor total entre un 9 i un 50%”
Paul Polman, líder empresarial, activista, autor i ex director general d’Unilever
Cadena de subministrament responsable
Vàries de les sessions tractaven també temes relacionats amb la cadena de subministrament. En aquestes sessions, es destacava la necessitat de repensar la manera com es gestiona la cadena de subministrament, en la necessitat de centrar-se en la comunitat en la qual s’opera i en la importància de crear relacions estables i transparents. Estendre els valors de l’empresa al llarg de la seva cadena de valor i promoure la col·laboració entre l’empresa i els proveïdors.
Frédéric Trinel – Co-Fundador d’Ecovadis destacava que el 80% de les emissions que tenen les organitzacions provenen de la cadena de subministrament. Aquesta dada portava als assistents de la sessió a la reflexió i a la idea que s’han d’incloure sempre en les decisions de les organitzacions els aspectes relatius a la cadena de subministrament, així com fomentar la col·laboració dins del sector per tal que la cadena de valor generi menys impacte.
Lydia Elliott, Gestora de cadenes de subministrament i representant de “We Mean Business Coalition” destacava la importància de promoure proveïdors més responsables, coherents i eficients amb el que se’ls demana, així com el foment de treballar de forma col·laborativa per tal que les empreses ajudin als seus partners estratègics en el procés de canvi cap a una cadena de valor més sostenible, intel·ligent i innovadora a llarg termini.
Bretxa salarial
Durant el #Sustain22 es van presentar dades molt destacades en relació amb la bretxa salarial. Una d’elles és que el 19% de les persones treballadores d’arreu del món no guanyen un salari digne com per a poder escapar de la pobresa. Durant la sessió “Closing the Living Wage Gap” es va compartir la pàgina web de l’organització “The Sustainable Trade Initiative” la qual IDH reuneix més de 600 empreses i governs per impulsar nous models sostenibles de producció i comerç en economies emergents. Entre les col·laboracions que realitzen, trobem els següents sectors.
Préstecs verds
Durant el #Sustain22 els préstecs verds també van ser tractats i es va donar a conèixer fins a quin punt s’estan convertint en una part important de tot el mercat de préstecs segons Roland Mees, Director Sustainable Finance d’ING.
Regulació
Una de les solucions proposades al llarg de les sessions era les d’endurir la regulació o fer-la més extensa per tal que aquesta pogués generar un impacte significant en el mercat. El mateix Frédéric Trinel – Co-Founder and Co-CEO, EcoVadis, comentava que la regulació és una de les maneres més efectives de conduir les organitzacions en la direcció correcta.
Durant el #Sustain22 també es va destacar la idea de tenir a les persones en el centre de l’organització, en conèixer les seves necessitats i anar més enllà de la normativa vigent en l’àmbit local, ja que en alguns països la normativa no és coherent amb els estàndards internacionals.
EcoVadis, B Corp, B Lab
B Corp i EcoVadis ajuden a les empreses a establir els seus objectius per a impulsar l’impacte en la seva estratègia de compra sostenible. Durant la sessió “Driving Impact at Scale with B Corp and EcoVadis” es va destacar que la diferència entre EcoVadis i B Corp és que aquest últim és un moviment que ressalta la idea de moviment per al canvi va més enllà de la certificació. També es va mencionar B Lap, una organització sense ànim de lucre que està transformant l’economia per a beneficiar a totes les persones i el planeta.
Conclusió
Al llarg de totes les sessions s’ha determinat la importància i la necessitat de col·laboració entre governs, empreses i societats per tal que el nostre impacte sigui menor. La idea que totes les persones han de ser part del canvi també era present en diverses sessions i ens hem adonat que gran part dels temes tractats al llarg d’aquests dos dies estan interconnectats amb canvi climàtic i en fan augmentar el seu impacte.
És per això que cal que es promoguin les solucions innovadores, efectives i adreçades als problemes globals interconnectats. És necessari que les organitzacions actuïn de forma consistent, alineant les seves accions amb les seves paraules, de manera que el propòsit i els objectius esdevinguin la pedra angular de la seva estratègia, en la que tots els empleats estiguin empoderats fins al punt de contribuir al propòsit de l’organització i a la sostenibilitat.
Al cap i a la fi, hem de tenir cura de la terra, i com deia Polman “It is not about reducing the footprint, it is about increasing the handprint”.