Col·laborem en el desplegament de l’estratègia ÉSNATURA

10 març, 2022 | Notícies,

L’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 va ser aprovada el 2018 per frenar la pèrdua de biodiversitat i la degradació del patrimoni natural, i per garantir l’ús sostenible i els serveis que ofereixen els ecosistemes.

 

L’any 2018, la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, coneguda com Estratègia ÉSNATURA. Aquesta estratègia pretén ser una eina a nivell de país per frenar la degradació del patrimoni natural i la pèrdua de biodiversitat, garantir-ne l’ús sostenible i assegurar la provisió dels serveis dels ecosistemes de què depenem.

El document defineix 16 objectius estratègics a complir de cara a l’any 2030, 30 objectius operatius i 85 línies d’actuació que s’articulen en sis principis rectors: el coneixement i la gestió de la informació sobre el patrimoni natural; la conservació dels hàbitats, les espècies i els processos ecològics; la reorientació del model territorial; la integració de les polítiques sectorials; l’estructura administrativa i el marc legal; i la implicació social.

Amb l’objectiu d’analitzar el grau d’execució del primer Pla d’acció 2019-2022 de l’Estratègia i articular les properes fases de desplegament, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha decidit comptar amb Anthesis Lavola.

 

L’equip de Ciutat i Territori és l’encarregat de liderar les tasques de suport al desplegament de l’ÉSNATURA, però comptarà amb l’ajuda de les persones dels equips de Comunicació, Participació i TIC per poder realitzar totes les accions del projecte.

La primera tasca a realitzar, aprofitant la finalització del primer Pla d’acció de l’Estratègia (2019-2022), és l’informe final d’avaluació on es recopila tota la informació generada i es valoren els avenços en conservació de la natura, les tendències de la biodiversitat i el grau de consecució dels objectius. Aquest document serà maquetat i es complementarà amb un document infogràfic de resum dissenyat per l’equip de Disseny.

També donarem suport en la revisió i actualització de l’Estratègia d’acord amb el nou marc que estableix l’Estratègia de la UE sobre biodiversitat per a l’any 2030 i l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2030 (ESCACC30) que també s’està elaborant des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Les tasques de suport a l’Estratègia són liderades des de Ciutat i Territori, amb la col·laboració de Comunicació, Participació i TIC.

 

A partir d’aquesta posada al dia, ens encarregarem de treballar amb diferents agents per tal d’articular la nova proposta quadriennal de desplegament (2023-2026), proposant i seleccionant les accions per cada una de les línies d’actuació.

Una darrera tasca serà la participació en la Comissió de Seguiment de l’Estratègia, l’òrgan que ha de centralitzar les feines de seguiment, encara pendent de constituir-se.

Finalment, i de forma transversal a les feines anteriors, treballarem per motivar i mobilitzar els diferents agents implicats, mantenint un contacte estret i continu, per ajudar a la implementació de les accions definides i a la creació de noves actuacions. Tot plegat per impulsar el desplegament de l’Estratègia en tota la seva potència.

El llegat de dos gegants de la natura: Edward O. Wilson i Thomas Lovejoy

3 febrer, 2022 | Som Natura,

E. O. Wilson és considerat el pare de la sociobiologia i Thomas Lovejoy va ser la persona que va descriure per primer cop el concepte de diversitat biològica o biodiversitat

 

Dos gegants de l’ecologia, la biologia i la conservació de la biodiversitat ens van deixar el passat desembre. Dos savis que s’havien convertit en referents per a moltes persones que treballen per protegir la natura. Estem parlant d’Edward O. Wilson i de Thomas Lovejoy.

E. O. Wilson és conegut per la seva gran carrera científica en el món de l’entomologia, concretament en l’estudi de les formigues, motiu pel qual va rebre el sobrenom de “Senyor de les formigues”. A més, és considerat el pare de la sociobiologia, la ciència encarregada d’investigar les bases biològiques del comportament de les espècies.

Mentre que Thomas Lovejoy va ser la persona que va descriure per primer cop el concepte de diversitat biològica o biodiversitat, és a dir, el conjunt d’espècies que viuen al planeta, l’entorn on viuen i la relació que hi ha entre elles i l’entorn. A més va ser el primer en fer nua estimació de les taxes d’extinció a nivell mundial i a preveure que moltes espècies desapareixerien a principis de segle XXI.

 

Naturalista per excel·lència i hereu de Darwin

Edward O. Wilson es va doctorar en entomologia (l’estudi dels insectes) a la Universitat de Harvard i va dedicar la seva trajectòria científica a aquests animals, a les formigues per ser més precisos. Les investigacions que va dur a terme en aquest camp li van permetre aprofundir en el coneixement del comportament de les formigues i de les seves societats. També va realitzar grans avenços en el camp de la sociobiologia, en el que va poder comparar les conductes socials de molts animals amb les de l’ésser humà, trobant-hi paral·lelismes.

També és coautor de la teoria de la biogeografia en illes, que diu que la riquesa d’espècies en una illa depèn de la distància entre la illa i el continent, la mida de l’illa i la relació entre immigració i extinció d’espècies. Això significa que hi haurà poques espècies si la illa (o zona aïllada) està lluny del continent (o gran zona amb espècies); si la illa és petita; i si arriben poques espècies i se n’extingeixen moltes. I en tindrà moltes si està a prop, és gran i hi arriben espècies i no se n’extingeixen.

A més, a banda de fer grans aportacions a la ciència, també va destacar en la transmissió d’aquest coneixement, duent a terme una tasca divulgadora molt important amb la que va guanyar dues vegades el premi Pulitzer en la categoria de no ficció: al 1979, amb “La naturalesa humana”, i al 1991, amb “Les formigues”.

Aquesta combinació de ciència, fusió de disciplines, curiositat pel món natural i ganes de transmetre el coneixement adquirit van fer que Wilson fos un naturalista com els que hi havia als segles XVIII i XIX, seguint l’estela de grans personalitats com Alexander von Humboldt o Charles Darwin. De fet, és considerat l’hereu de Darwin en el s. XX.

 

L’Amazones i la pèrdua d’espècies degut a la desforestació

Per altra banda, les contribucions de Thomas Lovejoy han sigut vitals per poder conèixer com els danys a la natura afecten a la biodiversitat i com canvia el nombre d’espècies a mesura que es va degradant un ecosistema. I tot gràcies a les investigacions que va dur a terme durant els anys que va treballar a l’Amazones.

Les seves investigacions van permetre analitzar les espècies presents en zones intactes, així com en zones aïllades degut a la desforestació. Gràcies a aquests treballs, va poder saber quantes espècies hi havia a l’hàbitat inalterat i quantes un cop aquest havia canviat. La diferència va permetre obtenir la taxa de canvi d’espècies o, el que és el mateix, la taxa d’extinció en funció de la pèrdua d’espais naturals.

Aquests coneixements són els que va usar per estimar la taxa d’extinció a tot el planeta i fer la funesta predicció per al segle XXI mencionada al principi. Una predicció que s’està complint, perquè actualment la taxa d’extinció d’espècies és molt més alta que en els últims deu milions d’anys i hi ha un milió d’espècies amenaçades. És un fenomen que ja es coneix com la sisena gran extinció massiva del planeta, la primera causada per una espècie: la humana.

Wilson i Lovejoy van lluitar per la conservació de la biodiversitat i van influir a moltes persones a seguir els seus passos per preservar les espècies i els ecosistemes.

 

Referents i inspiració per a noves generacions

Els treballs que han dut a terme Edward O. Wilson i Thomas Lovejoy han ajudat a millorar la comprensió del món natural i a conèixer els danys que estem causant. Però no es van quedar només aquí, si no que van lluitar per la conservació de la biodiversitat i van influir a moltes persones a seguir els seus passos per preservar les espècies i els ecosistemes.

Edward O. Wilson va lluitar durant anys perquè la societat i els governs duguessin a terme accions per a protegir la natura i, en els últims anys, defensava la idea que calia protegir la meitat del planeta, en l’anomenat “Half-Earth project”, a través de la seva pròpia fundació, la E.O. Wilson Biodiversity Foundation. Un projecte que ha inspirat a les Nacions Unides per aconseguir la protecció del 30 % del planeta de cara al 2030, i que té com a nom 30×30.

Tot i la magnitud dels problemes ambientals existents, Thomas Lovejoy era optimista pel que fa al futur i estava segur que podríem aconseguir minimitzar els danys. Al llarg de la seva vida va ajudar i inspirar a moltes altres persones, com Enric Sala, biòleg i explorador resident de la National Geographic Society, creador del projecte Pristine Seas per identificar, estudiar i protegir els últims llocs salvatges de l’oceà.

Queda molta feina per fer i caldrà treballar dur per aconseguir conscienciar a la societat i que els governs actuïn. Però confiem en què la tasca d’aquests dos gegants seguirà viva en les noves generacions i que lluitaran des de les seves espatlles per aconseguir un món millor per al futur. Un futur que serà sostenible o no serà.

Gipuzkoa publica la proposta de xarxa d’infraestructura verda

19 juliol, 2021 | Notícies,

L’informe identifica més de cent espais que permeten connectar tots els municipis del territori.

El Departamento de Medio Ambiente y Obras Hidráulicas de la Diputación Foral de Gipuzkoa ha publicat l’informe “Diagnóstico para la planificación de la red de infraestructura verde de Gipuzkoa”. Aquest document té com a objectiu delimitar una proposta de xarxa d’infraestructura verda, identificar les discontinuïtats i definir les actuacions de restauració ambiental, renaturalització o desfragmentació necessàries.

L’informe s’emmarca dins de l’Estrategia Guipuzcoana de Lucha contra el Cambio Climático 2050 i planteja la proposta de delimitació de les Zonas de Interés para la Funcionalidad Ecológica (ZIFEs) perquè siguin incorporades pels plans territorials i el planejament urbanístic. Aquesta proposta té en compte la importància ecològica, els serveis dels ecosistemes i el grau de fragmentació de les zones proposades, sent coherent amb la Red de Infraestructura Verde de la Comunidad Autónoma del País Vasco (CAPV).

A partir de la zones definides al diagnòstic, es proposen un total de 104 ZIFEs, algunes de les quals han de millorar la seva funcionalitat. En el seu conjunt formen una xarxa interconnectada que arriba a tots els municipis de Gipuzkoa.

El projecte ha comptat amb tasques de gabinet per identificar les zones i treball de camp per validar els resultats.

L’equip de Ciutat i Territori d’Anthesis Lavola ha realitzat aquest projecte en col·laboració amb la consultoria ambiental basca ARC. Es tracta d’una oportunitat per ampliar l’experiència de l’equip i generar oportunitats d’implementació de feines semblants a altres territoris.

Per l’elaboració del diagnòstic s’han dut a terme tasques de gabinet amb sistemes d’informació geogràfica per identificar els espais amb major valor de funcionalitat ecològica i treballs de camp per validar la informació de cada un d’ells i identificar les zones de millora.

Amb les àrees identificades, s’han redactat fitxes descriptives per les 104 ZIFEs i per a les zones de millora, amb propostes d’actuació. A més, s’han contrastat els espais amb les eines de planificació territorial de la CAPV, especialment amb la Red de Infraestructura Verde.

Finalment, s’han redactat els criteris i propostes per a la incorporació de la infraestructura verda en la planificació territorial i municipal, per a la gestió i protecció de la infraestructura verda de Gipuzkoa i per a la promoció del coneixement, la implicació i la participació ciutadana.