Please ensure Javascript is enabled for purposes of website accessibility Canvi Climàtic Archives - Anthesis Catalunya

James Lovelock, pare de Gaia i avi de l’ecologisme

5 octubre, 2022 | Som Natura,

 

La hipòtesi Gaia és un dels postulats científics més coneguts i controvertits en l’àmbit de la defensa del planeta i la sostenibilitat. Un conjunt de principis que defensen una autoregulació del planeta Terra, quasi com si fos un organisme viu.

El seu ideòleg va ser James Lovelock, referent i pioner de l’ecologia i considerat l’avi de l’ecologisme, i que va morir el passat 26 de juliol. Hi ha la casualitat que va néixer també un 26 de juliol, però de 1919. Més d’un segle de vida, 103 anys per ser exactes, durant els que va revolucionar la forma de veure i comprendre el nostre planeta.

Abans que els seus plantejaments es presentessin, es pensava que la Terra era un tros de roca que flotava per l’espai, donant voltes al Sol. Després d’ell ens queda que aquest tros de roca que flota per l’espai, donant voltes al Sol, sembla que compta amb un equilibri que s’autoregula per mantenir la vida: Gaia.

James Lovelock va morir el passat 26 de juliol als 103 anys, temps en el que va revolucionar la forma de veure i comprendre el nostre planeta.

 

La revolucionària i criticada Gaia

La hipòtesi Gaia proposa que la Terra forma un sistema complex d’interaccions que s’autoregulen i faciliten que la vida pugui prosperar en el planeta. El funcionament d’aquest sistema, on interactuen aire, oceans, sòl, les espècies existents i l’intercanvi de nutrients i materials entre ells, seria similar al d’un organisme viu que manté el cos estable.

En aquest sentit, la base de la hipòtesi Gaia és que tots els elements existents a la Terra faciliten la vida i que la pròpia vida també ajuda a mantenir aquest equilibri. Però aquesta idea va tenir força detractors i nombroses crítiques. Dues de les principals van ser que tenia un aire massa místic i pseudoreligiós per considerar-se ciència i que xocava amb el constant canvi que suposa l’evolució de les espècies.

La hipòtesi Gaia planteja que la Terra és un sistema interconnectat que s’autoregula per permetre la vida al planeta.

 

Amb els anys, Lovelock va anar matisant i perfilant la seva hipòtesi segons els coneixements científics del moment, així com nombrosos grups d’investigació hi han fet aportacions d’acord amb noves dades obtingudes. D’aquesta manera, la hipòtesi Gaia s’ha anat transformant a base d’errors, de noves recerques i de l’escrutini propi de la ciència.

La visió holística i multidisciplinar de la hipòtesi Gaia va suposar un abans i un després en la forma de comprendre la Terra i ha permès entendre l’impacte que causen les nostres activitats. Una mentalitat que ha facilitat l’aparició d’una consciència ambientalista vital i la necessitat d’estudiar el planeta des de moltes perspectives diferents per conèixer com funciona i com pot canviar.

 

Lovelock més enllà de Gaia

Però a banda la hipòtesi Gaia, James Lovelock va realitzar altres contribucions a la ciència i la tecnologia. Es va graduar en química a Manchester, va col·laborar amb el govern britànic durant la Segona Guerra Mundial, va treballar durant vint anys al National Institute for Medical Research, de Londres, on es va doctorar en medicina, i va estar vinculat amb la NASA en projectes d’exploració planetària, principalment a Mart.

També és conegut per desenvolupar l’instrument que va detectar la presència dels clorofluorocarburs (CFC) a l’atmosfera. Gràcies a aquesta troballa, més tard es va descobrir l’impacte negatiu que tenien sobre l’ozó i el forat de la capa d’ozó.

Amb el temps, Lovelock es va adonar de l’impacte causat per la humanitat i es va convertir en una veu d’avís molt destacada sobre les conseqüències que podríem patir en un futur. Però uns anys més tard va considerar que havia sigut alarmista, i va negar que quedés tan poc temps.

Lovelock va acabar sent molt crític amb l’entorn ecologista i el concepte de desenvolupament sostenible.

 

Un ecologista crític

Mai va arribar a ser negacionista, però era molt crític amb l’enfocament que se li va donar a la lluita contra el canvi climàtic. No estava d’acord amb gran part de l’entorn ecologista, va negar del potencial benefici de l’energia eòlica, va defensar l’ús de l’energia nuclear per reduir l’augment de gasos d’efecte hivernacle i es va oposar al concepte de desenvolupament sostenible.

Tot i les seves contradiccions, polèmiques, crítiques i visions alternatives, tant a nivell científic com ecologista, Lovelock és una figura vital en la protecció del medi ambient. Les investigacions que va realitzar van permetre entendre millor el funcionament de la vida a la Terra.

Ara tenim clar que no podem lluitar contra la crisi climàtica sense tenir en compte tots els elements i això és gràcies a aquest investigador i inventor anglès. I així és com hem de seguir endavant per aconseguir minimitzar els impactes presents i futurs per aconseguir que el planeta segueixi sent un lloc habitable per a totes les espècies.

La fotografia de James Lovelock és feta per Bruno Comby i es comparteix sota llicència Creative Commons CC BY-SA 1.0.

Notícies relacionades

Contact us

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Ens acostumarem a veure Doñana sense aigua?

26 setembre, 2022 | Som Natura,

 

Principis de setembre de 2022. Es detecta un fenomen que només havia ocorregut dues vegades anteriorment des que es tenen registres: al 1983 i al 1995. Registres que es guarden des que Doñana és Parc Nacional, al 1969. Aquest fenomen és la dessecació completa de la llacuna de Santa Olalla, la llacuna permanent més gran del parc nacional. Un fet que quasi és sinònim de completa dessecació de tot Doñana.

El Parc Nacional de Doñana també ha patit aquest 2022 la gran sequera que afecta a tot l’estat espanyol. Les onades de calor han sigut quasi consecutives durant juny, juliol i agost, amb pocs dies de treva i escassíssimes pluges. Precipitacions que tampoc havien arribat en abundància durant la primavera.

Doñana fa anys que viu sota la pressió de la manca d’aigua, ja que fa una dècada que hi plou per sota la mitjana. I això té un impacte greu per a totes les espècies que depenen d’aquest gran espai humit, declarat Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat. Espècies, principalment aus, que hi troben refugi i aliment per a criar i per descansar durant les llargues migracions que duen a terme.

Però realment què significa la dessecació completa de Doñana? Hi ha quelcom més al darrere d’aquest fet?

La dessecació de la llacuna de Santa Olalla només s’ha produït tres vegades des que Doñana es va declarar Parc Nacional.

 

El paper desfasat dels embassaments

La resposta a la pregunta anterior és afirmativa i el que hi ha al darrere és una mala gestió de l’aigua a Espanya. El cas de Doñana és paradigmàtic, però és extensiu a tot l’estat: els aqüífers s’estan sobreexplotant i els embassaments ja no estan ben dimensionats. Però anem per parts.

Espanya és un dels països amb un nombre més alt d’embassaments. Tots construïts seguint l’estratègia d’emmagatzemar l’aigua de l’hivern i usar-la a l’estiu per a les poblacions, l’agricultura i la indústria. El problema és que la demanda ha crescut molt, però no el volum d’aigua emmagatzemat.

És possible que hi hagi gent que digui que la solució és construir nous embassaments, però no ho és, ja que la disminució del cabal circulant als rius té un impacte negatiu a la biodiversitat fluvial. A més, tallar el curs d’un riu en nous punts implica perdre encara més el transport de sediments als deltes i les platges. Al Delta de l’Ebre saben molt bé el que provoca la manca de sediments.

La creació d’embassaments té impactes negatius per a la biodiversitat, així com impedeix el transport de sediments als deltes i les platges.

 

La mala gestió de l’aigua dels aqüífers

A Doñana, la llacuna de Santa Olalla s’abasteix d’un gran aqüífer que també dona servei al municipi de Matalascañas, un poble que durant gran part de l’any compta amb uns 2.500 habitants, però que a l’estiu arriba a vora els 100.000 habitants. A més, al llarg del perímetre de tot el parc nacional s’han erigit un nombre ingent de cultius il·legals que extreuen aigua de forma fraudulenta de tots els aqüífers de la zona.

D’aquesta manera és normal que estiguin sobreexplotats i que, junt amb la sequera, no arribi l’aigua a les llacunes de Doñana. Fa temps que es diu que el parc nacional està en perill i aquest és el futur que li espera si no es canvia el model d’ús d’aigua. Quelcom extrapolable a tot l’estat.

La mala gestió de l’aigua per a l’agricultura i les zones urbanes està provocant que molts aqüífers acabin sobreexplotats.

 

I sense aigua, tothom surt perdent: la biodiversitat, les persones, l’economia i el territori. No podem mantenir una extracció sense seny i sense previsió de futur. La solució passa per fer un ús més racional de l’aigua, ajustant la demanda a la quantitat existent i adaptant els processos per reduir la petjada hídrica.

Veure Doñana seca i sense fauna, i donar-se compte que els embassaments no tenen aigua per abastir-nos no són més que senyals d’alerta que ens hem de prendre seriosament. La crisi climàtica és aquí, afecta i afectarà al nostre consum d’aigua i hem d’actuar de forma responsable i sostenible per assegurar un futur esperançador per a tothom.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

#Sustain22: organitzacions #NetPositive i la importància d’avançar cap al canvi de forma col·lectiva

4 abril, 2022 | Notícies,

Els dies 14 i 15 de març vàrem participar com a patrocinadors en el #Sustain22, la conferència anual d’Ecovadis.

Englobant l’esdeveniment al voltant del tema #DestinationImpact, cada una de les sessions ens va permetre escoltar a diferents líders empresarials, pensadors, escriptors i activistes que varen compartir i explorar maneres de prioritzar l’impacte de les organitzacions en l’entorn per tal de construir un futur més resilient.

Al llarg dels dos dies de #Sustain22, es va discutir sobre Net Positive, Justícia Climàtica, Diversitat, Equitat i inclusió, com a eixos empresarials bàsics.

En el discurs de benvinguda del #Sustain22, els fundadors d’Ecovadis, Frédéric Trinel i Pierre-François Thaler destacaven la importància d’aquest esdeveniment com una fórmula per a compartir idees, prendre accions i aconseguir que el valor de pensar “out of the box” i mirar fora de la nostra zona de confort ens permetria actuar de forma col·lectiva per a generar un impacte col·lectiu i avançar cap al #DestinationImpact.

Si volem triomfar i aconseguir el #destinationimpact, cal que ho fem junts, de forma col·lectiva, no és possible aconseguir-ho en solitari

Paul Polman, líder empresarial, activista, autor i ex director general d’Unilever

Net Positive i #DestinationImpact

Paul Polman, líder empresarial, activista, autor i ex director general d’Unilever, va ser el primer ponent del #Sustain22.

Durant la seva ponència “Net Positive: Now courageuous companies thrive by giving more”, Polman va destacar que l’únic model que tindrà èxit és el model regenerador, restaurador i reparador, el model anomenat “Net Positive”.

Segons l’autor la idea del “Net Positive” és la de tornar la humanitat als negocis, és a dir, si una empresa vol ser responsable, ha d’assumir la responsabilitat de la totalitat de la seva cadena de valor i ha de ser capaç de plantejar les amenaces i els reptes com a oportunitats. L’autor va destacar també la importància de repensar com dirigim la nostra societat i va determinar que les empreses “Net Positive” són aquelles que es responsabilitzen del seu impacte en la societat i en el medi ambient, i n’assumeixen totes les conseqüències.

Polman també va destacar la necessitat d’actuar ara i de forma col·lectiva i no deixar res per més endavant, ja que al final, el cost de no actuar esdevé molt més alt que el d’actuar.

L’autor va remarcar la necessitat de redissenyar els sistemes de mobilitat i d’alimentació, avançar cap a l’aprovisionament sostenible, assegurar-se que les organitzacions aborden qüestions socials i que els valors d’aquestes estan alineats amb la seva missió, estructura i model de negoci sostenible.

És molt important l’educació dels recursos interns. Ja no és acceptable acumular deute moral.

Emily Rakowski  – Chief Marketing Officer, EcoVadis

Serà difícil tenir les persones adequades a la teva empresa si no estàs fent el correcte.

Sue Y. Nabi , CEO de Coty

Involucrar tota la organització en el camí cap a la sostenibilitat

En relació amb els valors de les empreses, al llarg dels dos dies de #Sustain22, també es va destacar la importància d’involucrar a tota l’organització en el camí cap a la sostenibilitat.

Nick Hamulak, Responsable de Sostenibilitat de Proveïdors de JPMorgan Chase va destacar que, si escau, els seus grups d’interès interns veien formar part del programa de sostenibilitat com una oportunitat, “s’ho prenen personalment i això marca la diferència” comentava Hamulak. Destacava també que per aconseguir aquests resultats i socialitzar el que es volia aconseguir, la comunicació havia estat la clau.

En el cas de Yannick Haven, Group Indirect Purchasing Director d’Auchan, el que l’empresa va fer va ser crear programa amb un abast molt petit en el que es van involucrar a molt poques persones, les quals es convertirien en ambaixadores en una etapa posterior quan ens llancés de forma més àmplia.

Al cap i a la fi, la idea és de no només gestionar un negoci per a obtenir beneficis, sinó també d’intentar generar un impacte positiu. I és així, com possiblement moltes empreses aconseguiran tenir persones implicades en les seves organitzacions

Serà difícil tenir les persones adequades a la teva empresa si no estàs fent el correcte.

Sue Y. Nabi  – CEO de Coty

La diversitat és un fet i la inclusió és un comportament, i només a través de les nostres accions i comportaments col·lectius no només impulsarem l’oportunitat sinó que serem el canvi.

Anna Hakobyan, Global Supplier Diversity, Sustainability & Government Compliance Lead, AstraZeneca

Diversitat, equitat i inclusió

Durant la sessió “Diversity and inclusion in the Spotlight” Keri Gilder, Chief Executive Officer, de Colt Technology Services i Annabelle Roberts, Fundadora i CEO de Present Perfect, van compartir la idea de que no es pot parlar de sostenibilitat sense parlar de diversitat, equitat i inclusió. Moviments com el “Me too” o “Black lives matter” han canviat la conversa sobra la diversitat i la inclusió, i han fet que les empreses es repensin la diversitat, l’equitat i la inclusió, i que ho introdueixin en els seus criteris de contractació.

El propòsit de l’empresa no ha de radicar-se en els interessos dels accionistes i l’obtenció de beneficis, sinó que també s’ha de tenir present com s’aconsegueix que els empleats se sentin compromesos amb l’organització, que tinguin ganes de treballar-hi i que es trobin en un espai en què pugui ser ells o elles mateixes. La diversitat, l’equitat i la inclusió s’han d’incloure dins de l’estratègia de l’empresa per tal d’avançar cap a la direcció correcta.

La inclusió contribueix a la sostenibilitat, millorar la retenció del talent, contribueix als ODS i fins i tot, pot generar un impacte en el medi ambient, a través de la promoció de la contractació local, la qual permet reduir la petjada de carboni.

Durant la sessió, també es va destacar que en el 80% de les ocasions els millenials prefereixen treballar en una empresa amb una base inclusiva abans que en una altra que no té present aquests aspectes.

Quan parlem de diversitat, també fem referència a la importància d’entendre que cada persona és diferent i que cadascú té unes necessitats diverses, de manera que els programes s’han de plantejar de manera que es puguin introduir millores que permetin la inclusió de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació.
Durant la sessió es va remarcar que les empreses són un 20% més innovadores si estan formades per persones diverses, amb pensaments diferents, un aspecte que promou l’increment en la innovació de productes i serveis que s’ofereixen.

Actualment, s’està elaborant un índex que puntua la inclusió i diversitat, i que inclou 5 nivells de diversitat.

Crisi climàtica

Per la seva banda, la crisi climàtica que afecta a totes les regions del planeta també va ser un tema present en gairebé totes les sessions. La intensificació de determinats fenòmens meteorològics i climàtics extrems tenen un gran efecte sobre el medi ambient i les persones. Evelyn Acham- Coordinadora nacional i representant de “Rise Up Movement”, destacava en la sessió “Turning the Tide on Climate Action: The Time is Now” que la crisi climàtica és realment catastròfica dins de la seva comunitat, dins del seu país, a l’Àfrica en general.

Aquesta crisi està destruint els habitatges de les persones, dificulta encara més l’accés a l’aigua així com a una alimentació de qualitat. El fet que cada vegada hi hagi més dificultat per accedir a aquests aspectes bàsics, fomenta que les persones, tant adults com nens, hagin de fer llargs trajectes per tal de poder obtenir-los, fet que implica que nens i nenes no accedeixin a l’educació així com també, que es produeixi un increment en el tràfic de persones.

Segons Acham, la crisi climàtica està interconnectada amb tots aquests aspectes i destaca que quan ens fixem en els desastres que s’estan produint, veiem que no podem aconseguir la igualtat de gènere sense aconseguir la justícia climàtica o ambiental.

Seguint amb aquesta línia, Ester Galende-Sánchez, Investigadora en Política Climàtica del Centre Basc per al Canvi Climàtic destacava en aquesta sessió que és important tenir present el “Triangle Concept” en el que governs, empreses i societat haurien d’avançar cap a un mateix fi, en la bona direcció. Destacava també que, com a societat, amb les nostres accions, podem impulsar i fomentar l’acció de governs i empreses.

La importància d’escoltar la veu de les noves generacions

Conversant sobre quin tipus de món volem deixar a les generacions futures, Galende-Sánchez i Acham, remarcaven la necessitat que empreses i governs escoltin la veu de les noves generacions, en no utilitzar el Green Washing com a eina per a millorar el posicionament de les empreses envers la societat, en fomentar la transparència de les organitzacions i en fomentar la col·laboració.

“S’han d’obrir espais per als joves. Necessitem diversitat, necessitem ser escoltats i tractats com a iguals.”

Evelyn Acham i Ester Galende-Sánchez

“Hem de treballar amb les generacions més joves i compartir idees i possibles solucions. Hem de donar veu a les generacions més joves.”

Pierre-François Thaler -Co-Fundador i Co-CEO d’EcoVadis

Connexió amb la natura, biodiversitat i descarbonització

Al llarg de la sessió Bewteen biodiversity and Climate Change”, Pavan Sukhdev, CEO i Fundador de GIST, WWF International, comentava que actualment hi ha una falta de connexió amb la natura. En aquesta sessió el professor Dr. Johan Rockström, Director del Potsdam Institute for Climate Impact Research, destacava la necessitat de crear un futur positiu amb la natura, d’invertir en aquesta, de promoure la descarbonització dels combustibles fòssils i reduir-ne les emissions. Va destacar també que l’acció humana i els nostres sistemes alimentaris tenen alts impactes en la natura, essent el correu una de les pràctiques de gestió de la terra més destructives que encara s’utilitzen àmpliament en el sector agrícola. El cultiu del sòl condueix a l’erosió i degradació del sòl superior de les comunitats fúngiques que són essencials per mantenir l’estabilitat del sòl i mantenir els sòls com un embornal de carboni.

El sòl també emmagatzema més carboni que l’atmosfera i tota la vida vegetal terrestre combinada. És per això que segons Rockström, la protecció de la biodiversitat i l’estabilitat climàtica requereixen una gestió sostenible del sòl i de la terra.

Segons Rockström hi ha 9 grans sistemes que s’han de respectar per tenir un espai més segur per al futur de la humanitat i s’ha previst que pel 2050 s’hagin transgredit els següents: canvi climàtic, biodiversitat, terra (bàsicament desforestació) i sobrecàrrega de la criança bàsicament a causa de la sobrecàrrega de fertilitzants. Recentment, també s’ha publicat un nou article que demostra que també transgredim la frontera de la contaminació química, i Rockström comenta que actualment s’està treballant per demostrar que hi ha un límit per a l’aigua dolça. La situació actual és doncs que tenim 6 dels 9 límits del planeta que estén en perill. Aquests límits interactuen entre ells i és el que ens dona aquest planeta més feble i fràgil.

El professor també destacava els costos climàtics del transport i del malbaratament alimentari, i també destaca que hi ha quatre grans productes bàsics que impulsen la desforestació global: fusta, soja, oli de palma i carn de boví.

Per la seva banda, Sue Y. Nabi, CEO de Coty, durant la seva sessióDriving sustainable innovations” va compartir l’existència de bones pràctiques en la gestió de la terra que poden ajudar a reduir la pèrdua de biodiversitat i la importància de promoure la gestió integrada de plagues.

Introduir pràctiques sostenibles en la cadena de subministrament pot reduir els costos en la cadena de valor total entre un 9 i un 50%

Paul Polman, líder empresarial, activista, autor i ex director general d’Unilever

Cadena de subministrament responsable

Vàries de les sessions tractaven també temes relacionats amb la cadena de subministrament. En aquestes sessions, es destacava la necessitat de repensar la manera com es gestiona la cadena de subministrament, en la necessitat de centrar-se en la comunitat en la qual s’opera i en la importància de crear relacions estables i transparents. Estendre els valors de l’empresa al llarg de la seva cadena de valor i promoure la col·laboració entre l’empresa i els proveïdors.

Frédéric Trinel – Co-Fundador d’Ecovadis destacava que el 80% de les emissions que tenen les organitzacions provenen de la cadena de subministrament. Aquesta dada portava als assistents de la sessió a la reflexió i a la idea que s’han d’incloure sempre en les decisions de les organitzacions els aspectes relatius a la cadena de subministrament, així com fomentar la col·laboració dins del sector per tal que la cadena de valor generi menys impacte.

Lydia Elliott, Gestora de cadenes de subministrament i representant de “We Mean Business Coalition” destacava la importància de promoure proveïdors més responsables, coherents i eficients amb el que se’ls demana, així com el foment de treballar de forma col·laborativa per tal que les empreses ajudin als seus partners estratègics en el procés de canvi cap a una cadena de valor més sostenible, intel·ligent i innovadora a llarg termini.

Bretxa salarial

Durant el #Sustain22 es van presentar dades molt destacades en relació amb la bretxa salarial. Una d’elles és que el 19% de les persones treballadores d’arreu del món no guanyen un salari digne com per a poder escapar de la pobresa. Durant la sessió “Closing the Living Wage Gap” es va compartir la pàgina web de l’organització “The Sustainable Trade Initiative” la qual IDH reuneix més de 600 empreses i governs per impulsar nous models sostenibles de producció i comerç en economies emergents. Entre les col·laboracions que realitzen, trobem els següents sectors.

Préstecs verds

Durant el #Sustain22 els préstecs verds també van ser tractats i es va donar a conèixer fins a quin punt s’estan convertint en una part important de tot el mercat de préstecs segons Roland Mees, Director Sustainable Finance d’ING.

Regulació

Una de les solucions proposades al llarg de les sessions era les d’endurir la regulació o fer-la més extensa per tal que aquesta pogués generar un impacte significant en el mercat. El mateix Frédéric Trinel – Co-Founder and Co-CEO, EcoVadis, comentava que la regulació és una de les maneres més efectives de conduir les organitzacions en la direcció correcta.

Durant el #Sustain22 també es va destacar la idea de tenir a les persones en el centre de l’organització, en conèixer les seves necessitats i anar més enllà de la normativa vigent en l’àmbit local, ja que en alguns països la normativa no és coherent amb els estàndards internacionals.

EcoVadis, B Corp, B Lab

B Corp i EcoVadis ajuden a les empreses a establir els seus objectius per a impulsar l’impacte en la seva estratègia de compra sostenible. Durant la sessió “Driving Impact at Scale with B Corp and EcoVadis” es va destacar que la diferència entre EcoVadis i B Corp és que aquest últim és un moviment que ressalta la idea de moviment per al canvi  va més enllà de la certificació. També es va mencionar B Lap, una organització sense ànim de lucre que està transformant l’economia per a beneficiar a totes les persones i el planeta.

Conclusió

Al llarg de totes les sessions s’ha determinat la importància i la necessitat de col·laboració entre governs, empreses i societats per tal que el nostre impacte sigui menor. La idea que totes les persones han de ser part del canvi també era present en diverses sessions i ens hem adonat que gran part dels temes tractats al llarg d’aquests dos dies estan interconnectats amb canvi climàtic i en fan augmentar el seu impacte.

És per això que cal que es promoguin les solucions innovadores, efectives i adreçades als problemes globals interconnectats. És necessari que les organitzacions actuïn de forma consistent, alineant les seves accions amb les seves paraules, de manera que el propòsit i els objectius esdevinguin la pedra angular de la seva estratègia, en la que tots els empleats estiguin empoderats fins al punt de contribuir al propòsit de l’organització i a la sostenibilitat.

Al cap i a la fi, hem de tenir cura de la terra, i com deia Polman “It is not about reducing the footprint, it is about increasing the handprint”.

Trobades de sostenibilitat amb MONDRAGON

6 març, 2022 | Cas d'Èxit,

Objectius

Formar a equips directius i alts càrrecs de la Corporació MONDRAGON resulta indispensable per a avançar en l’acompliment sostenible de les seves cooperatives, sent aquest un eix estratègic en el seu full de ruta 2021/2024.

Des de Anthesis Lavola s’han dut a terme una sèrie de sessions formatives amb l’objectiu de fomentar un lideratge transformador que activi la sostenibilitat en les cooperatives i la comunitat, i promoure la implementació de criteris ESG (ambientals, socials i de governança segons les sigles en anglès), que aportin valor a nivell estratègic. Capacitar en coneixements, aspectes pràctics i eines de gestió en el marc de la sostenibilitat va ser possible gràcies a la ponència d’experts en la matèria i casos reals.

El Projecte

Anthesis Lavola va dur a terme la MONDRAGON *Iraunkortasunaren *Topaketak (Trobades de sostenibilitat en basc), una experiència formativa dirigida a directius i gerents de les diferents cooperatives.

De febrer a desembre 2021 es van desenvolupar un total de set sessions, acompanyades de comunicacions prèvies, per a motivar l’assistència, i posteriors amb els participants, per a resumir els aspectes més destacats i per a afavorir la seva aplicació.

En cada sessió es va dur a terme una presentació sobre la temàtica per part d’un expert de Anthesis Lavola, i posteriorment es va presentar un cas pràctic d’una empresa convidada. A través d’aquests casos pràctics es posen en relleu tendències, riscos, oportunitats i necessitats per a avançar en la incorporació dels criteris ESG. Es va comptar amb convidats com a BBVA, BASF, Siemens Gamesa, CaixaBank, EuroFragance, i Escola de l’Aigua, els qui van acostar els seus casos d’èxit i visions estratègiques enriquint cada sessió.

També es va destinar un temps final de cada sessió per a preguntes i debat, brindant un espai de reflexió i intercanvi d’idees i visions.

Les sessions van ser classificades en diferents blocs segons els criteris ESG:

  • En el bloc Ambiental, es van tractar temes en relació amb les estratègies climàtiques i l’economia circular.
  • En el bloc Social, es van treballar diverses temàtiques com el desenvolupament de persones, Upskilling i Reskilling, l’acció social, l’atracció i retenció de talent, entre altres.
  • Finalment, en el bloc Governança es van treballar temes en relació amb les finances sostenibles i pràctiques ètiques relacionades amb la cadena de valor.

Durant la sessió de tancament es va dur a terme una taula rodona amb els representants de cooperatives del grup MONDRAGON, un espai en el qual es van compartir avanços i reptes, alhora que es van intercanviar enfocaments i visions estratègiques.

Es van dur a terme enquestes de valoració en concloure cada sessió, a més d’una enquesta final sobre la MONDRAGON *Iraunkortasunaren *Topaketak, la qual va ser valorada amb 4.8/5 pels participants. Entre els comentaris obtinguts destaquem els següents:

  • “Són continguts molt pràctics, traslladables al procés d’elaboració de plans ODS de les cooperatives.”
  • “Les sessions han brindat una gran aportació de coneixement i ajuden a conèixer com han treballat altres empreses els aspectes relacionats amb la sostenibilitat.”
  • “Permet situar el concepte de sostenibilitat i conèixer experiències interessants.”

“Els coneixements i la experiència de l’equip d’Anthesis Lavola, combinat amb casos pràctics d’empreses reals han estat claus per potenciar la integració de la sostenibilitat de les nostres cooperatives”. 

Ibon Antero ( Sustainability and Social transformation Manager in MONDRAGON)

Serveis

  • Es van dur a terme set sessions formatives dividides en blocs segons els criteris ESG presentades per part d’experts de Anthesis Lavola.
  • Es van proporcionar casos pràctics en primera persona d’empreses internacionals.
  • Es va dur a terme una campanya de comunicació contínua, incloent correus de llançament, anunci de novetats i recordatoris en el lloc web del client, a més de correus pre i post sessió tant a persones inscrites com no inscrites amb recordatoris, resums i infografies de cada temàtica per a reforçar l’aplicabilitat en les cooperatives. Totes les comunicacions es van elaborar en basca i en castellà.
  • Amb l’objectiu de promocionar i presentar cada sessió, es van realitzar vídeos introductoris i es van proporcionar recursos d’interès a més d’enllaços externs, els quals van ser publicats en el SharePoint de Mondragon.
  • Cada sessió va ser documentada amb els seus respectius enregistraments, presentacions i resums, els quals van ser penjats en el lloc web del client per a consultes posteriors.
  • Es va realitzar un resum infogràfic final de cadascuna de les sessions i un resum general de tota la MONDRAGON *Iraunkortasunaren *Topaketak.
  • Es va lliurar un informe final amb les dades recol·lectades al llarg de tot el cicle formatiu.

La cara humana del canvi climàtic

2 octubre, 2021 | Reflexions,

Hem de treballar conjuntament perquè les persones més vulnerables d’aquí i de tot el món puguin sobreviure i adaptar-se al canvi climàtic

Aquest 25 de setembre es van complir sis anys des que l’ONU adoptava l’Agenda 2030, possiblement el pla d’acció més ambiciós per posar el desenvolupament sostenible al centre de les nostres decisions, com a governs, organitzacions i ciutadania.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i les seves metes s’han convertit en un element tangible per fer d’aquest compromís comú i universal una realitat, una oportunitat en forma d’objectius per a les persones i el planeta. Així, en el context de les organitzacions, els ODS s’han transformat en un marc de referència, essent un 43% de les companyies que han decidit integrar-los dins de la seva cultura corporativa, segons l’informe Contribució de les empreses espanyoles a l’estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030.

Les conseqüències són evidents. El compromís empresarial amb el desenvolupament sostenible ajuda a impulsar el lideratge i la transparència, permet identificar riscos i oportunitats empresarials, augmentar la confiança entre totes les parts interessades, a més de mostrar al món la interrelació existent entre l’empresa, la societat i el planeta.

Un altre punt d’importància en l’actualitat és que el 44% de les organitzacions afirma que la implementació de l’Agenda 2030 ajuda a ser més resilients davant futures crisis. I la crisi de la Covid-19 és una mostra de com és de necessària una cultura corporativa alineada a les necessitats del seu entorn: per a les persones que la formen, per a la societat a la qual serveix, per als recursos naturals amb els quals opera i per a l’economia a la qual aporta.

I ja entrats en la Dècada per a l’acció, els resultats mostren la persistència dels reptes si no es prenen accions fermes i concretes, tal com ens ha demostrat la crisi climàtica. El mateix informe exposa que l’ODS 13, Acció pel clima, que cerca adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes, és un dels objectius més importants per a les companyies. No obstant això, la bretxa entre el compromís i la implementació de mesures segueix sense ser evident. L’últim informe de l’IPCC assenyala que, sense reduccions dràstiques en els gasos d’efecte hivernacle, serà impossible limitar l’escalfament global a 1,5ºC, tal com es demanava a l’Acord de París.

L’accelerada crisi climàtica que hem viscut en temps de pandèmia ha tret la cara més humana dels riscos actuals i potencials del planeta. Només durant 2020, 30,7 milions de persones van migrar per les conseqüències climàtiques, el 94% de la població espanyola s’ha vist exposada a la contaminació de l’aire amb uns límits superiors als recomanats per l’OMS.

I és que, el canvi climàtic és quelcom que hem d’abordar conjuntament. Malgrat que totes i tots estem exposats a la crisi climàtica, aquesta té efectes devastadors sobre les persones i els països més pobles, tal com explica Oxfam Intermón en la seva última campanya Planta’t, on posen de manifest que qui menys contribueix al canvi climàtic és qui més pateix els seus efectes, ja sigui en forma d’inundacions, seques prolongades o huracans.

Hem de treballar conjuntament perquè les persones més vulnerables d’aquí i de tot el món puguin sobreviure i adaptar-se al canvi climàtic, a la vegada que hem d’exigir una reducció significativa d’emissions de carboni, així com una economia transformadora en forma de polítiques públiques, que permetin posar al centre a les persones i el planeta.

La protecció del planeta no és el deure d’uns pocs, és una demanda col·lectiva. Parlar de salut del planeta és parlar de la salut de qui l’habitem.

Article conjunt amb: 

El sistema d’abocadors a Colòmbia avança en l’estratègia per reduir els gasos d’efecte hivernacle

29 juny, 2021 | Notícies,

Aquest ambiciós projecte proposa una sèrie d’accions escalables de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en la disposició final dels residus.

S’ha posat en marxa el pla de mitigació de gasos d’efecte hivernacle per als residus sòlids municipals al llarg del territori nacional de Colòmbia.

La formulació de la NAMA (Acció Nacionalment Apropiada de Mitigació) del sector de Residus Sòlids Municipals (RSM) a Colòmbia ha acabat aquest 2021. El projecte s’emmarca en el context de l’aposta del país en matèria dels acords de mitigació del canvi climàtic a nivell mundial i en línia amb la “Estrategia Colombiana de Desarrollo Bajo en Carbono” (ECDBC).

Aquest ambiciós projecte proposa una sèrie d’accions escalables de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en la disposició final dels residus. Aquestes accions inclouen processos d’innovació, transferència tecnològica, generació de capacitats i mecanismes de finançament per a potenciar la transformació del sector cap a un model de desenvolupament econòmic deslligat de la generació de GEH.

La NAMA RSM planteja tres escenaris alternatius de mitigació. El primer escenari es focalitza en la reducció d’emissions GEH ocasionades per la descomposició dels residus ja portats en els abocadors mitjançant la captura i ús del biogàs per a producció d’energia elèctrica.

El segon concentra els seus esforços en mitigar els GEH ocasionats per la fracció de residus frescos d’origen vegetal evitant que els mateixos siguin llençats, proposant alternatives com el tractament biològic i el compostatge.

La formulació de la NAMA-RSM planteja un ruta ambiciosa de descarbonització de l’activitat de gestió de residus sòlids al país.

I el tercer, que és el més ambiciós de tots, proposa la generació d’energia a través de la incineració dels residus no aprofitables que arriben als abocadors gràcies a tecnologies de termovalorització.

La formulació de la NAMA-RSM ha comptat amb l’experiència de l’equip de Canvi climàtic d’Anthesis Lavola i planteja un ruta ambiciosa de descarbonització de l’activitat de gestió de residus sòlids municipals.

Ha sigut liderada pel Ministerio de Vivienda, Ciudad y Territorio (MVCT) i FINDETER, i amb el recolzament del Departamento Nacional de Planeación (DNP), el Ministerio de Ambiente y Desarrollo Sostenible (MADS), així com el finançament del Fons Verd per al Clima (GCF).

L’èxit del projecte requereix l’enfortiment de la governança i l’articulació de totes les entitats involucrades, així com la necessitat d’alinear-se al pla de gestió formulat per aconseguir aquest objectiu. La implementació de la NAMA-RSM serà un procés de constant interacció i adaptació a través del temps. Per tant, cal generar espais de contacte permanent amb estructures de govern robustes que facin un seguiment efectiu mitjançant un sistema de monitorització, informe i verificació.

Per conèixer de més a prop aquest projecte, podeu accedir al vídeo de llançament oficial de la NAMA al canal de Youtube de Minvivienda.

Contacteu amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Costa Rica reforça el seu pla nacional de descarbonització en el sector agrícola

21 juny, 2021 | Notícies,

El terme NAMA fa referència a un conjunt de polítiques i accions que els països desenvolupen com a part del seu compromís per reduir les emissions de GEH. La seva execució implica la promoció de la innovació i l’ús de tecnologies més netes totalment adaptades al context actual i futur dels sectors econòmics i la realitat dels països.

 

La producció d’arròs i de musàcies (plàtan, banana i dàtils) a Costa Rica són dos dels sectors productius més importants en el país i actualment inclouen pràctiques que treballen de manera responsable amb el medi ambient. Partint d’aquesta situació, el sector agrícola avança amb la formulació d’Accions Nacionalment Apropiades (NAMAs per les seves sigles en anglès) per a la mitigació de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i apostant per una agricultura climàticament intel·ligent.

Aquests dos sectors productius d’importància per a la població de Costa Rica se sumen a les accions del Pla Nacional de Descarbonització 2018-2050 i a la seva implementació com a solucions basades en la natura i l’agricultura climàticament intel·ligents. Altres iniciatives anteriors en el sector agropecuari han reconegut a Costa Rica com a pionera en el disseny i execució de les NAMAs. Aquest país va elaborar la primera NAMA del cafè a nivell mundial i la NAMA ramaderia.

Les entitats signants de l’acord conformat pel MAG (Ministerio de Agricultura y Ganadería) i el MINAE (Ministerio de Ambiente y Energía), en col·laboració amb el Banc Interamericà de Desenvolupament, han avançat els inputs denominats “notes concepte” o “prediagnòstics”. Sota aquests conceptes s’han recollit les experiències passades que serveixen per tenir una base des de la que treballar en el desenvolupament de la NAMA arrossera i la NAMA bananera del país, les quals començaran aquest any.

Les NAMAs també inclouran estructures de governança per a la seva implementació i un sistema MRV per assegurar que les mesures implementades contribueixen de manera efectiva i eficient a la resposta climàtica global.

 

L’equip d’instruments climàtics d’Anthesis Lavola, juntament amb CATIE (Centro Agronómico Tropical de Investigación y Enseñanza), tenen l’encàrrec de formular les dues NAMAs. Per a fer-ho, establiran una base d’emissions de GEH actuals dels sectors i realitzaran projeccions a 2050 en un escenari tendencial, sobre el que s’avaluaran les línies prioritàries de mitigació establint escenaris d’emissions alternatius. Les NAMAs també inclouran estructures de governança per a la seva implementació i un sistema MRV (mesura, reporting i verificació) per assegurar que les mesures implementades contribueixen de manera efectiva i eficient a la resposta climàtica global.

L’objectiu final del projecte serà implementar un sistema productiu del sector de l’arròs i les musàcies que es compromet amb el canvi climàtic a partir d’estratègies de:

  • Augment de la productivitat dels cultius per aconseguir un major rendiment i eficiència dels cultius.
  • Ús més racional dels factors de producció.
  • Millores en els sistemes de cultiu i producció que permetin una reducció en l’emissió de GEI, considerant el potencial augment del segrest de carboni per a una millor gestió de les finques.
  • Foment de l’enfortiment de la governança del sector per una millor coordinació i atenció als productors agropecuaris.

Contacteu amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

S’aprova la primera Llei de Canvi Climàtic a nivell estatal

15 juny, 2021 | Som Natura,

Evitar un augment de 0’5º C

El mes de maig passat es va aprovar la primera Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica en l’Estat Espanyol, molt esperada per a gran nombre de sectors amb la condició de poder fer front a aquesta problemàtica. Es tracta d’una llei que segueix les normatives elaborades per la Unió Europea i altres països del continent i que s’emmarca dins de el Pacte Verd europeu. És una gran notícia que per fi es disposi d’una normativa d’aquest tipus.

Així i tot, un dels seus principals objectius, la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) almenys en un 23% per a 2030, queda lluny del que ha definit la Unió Europea: una reducció del 55% per a la mateixa data. Aquest és un dels motius pels quals es considera una normativa insuficient, a part de tardana. L’objectiu en el qual sí que coincideixen les diverses normatives és a aconseguir la neutralitat d’emissions de cara a 2050.

Per a aconseguir aquests objectius, les principals accions que es destaquen d’aquesta llei són: la prohibició de donar noves llicències i autoritzacions per a explorar i explotar hidrocarburs; que cap cotxe que es vengui emeti CO2 en 2040 com tard; l’obligació que les gasolineres tinguin punts de recàrrega per a vehicles elèctrics; que tots els municipis de més de 50.000 habitants tinguin una zona de baixes emissions; la reformulació de la Llei de Propietat Horitzontal per a fomentar la instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum; la creació d’un pla de rehabilitació d’habitatges i de renovació urbana; que les entitats financeres publiquin els seus objectius específics de descarbonització alineats amb l’Acord de París; publicació d’un nou Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic cada cinc anys; la creació d’un comitè de persones expertes en canvi climàtic; posar en marxa una assemblea ciutadana per al clima; i la inclusió de l’educació ambiental en els currículums escolars.

Una llei de canvi climàtic més que necessària

Es tracta d’una llei que podria ser més ambiciosa amb la condició d’aconseguir els objectius definits en el Acord de París. Evitar l’augment de la temperatura global per sobre de 2 °C i limitar-lo a 1’5 °C exigeix esforços com els marcats per la Unió Europea, amb una reducció de més de la meitat de les emissions mundials respecte a les emeses en 1990.

Aquesta diferència de 0,5 °C sembla poca, però és bastant significativa per l’efecte que pot tenir sobre el planeta. Un augment de mig grau pot intensificar de manera notable els diversos esdeveniments associats al canvi climàtic: fenòmens climatològics extrems (onades de fred i calor, sequeres, inundacions, huracans), incendis forestals, augmento del nivell de la mar, acidificació dels oceans, desglaç dels pols, les glaceres i el permafrost i pèrdua d’espècies.

Les conseqüències que poden tenir no sols són ambiental, si no que afecten nivell social, sanitari i econòmic. La disminució dels cultius, els danys en infraestructures i l’agreujament de malalties tenen el seu vincle amb el canvi climàtic.

 

Fins i tot amb la falta d’ambició que pot tenir la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, la seva aprovació és un pas important després de nombrosos anys de atrasamientos. A més, el fet que l’objectiu d’emissions es revisi a l’alça a partir de 2023 pot ajudar a aconseguir que l’objectiu final per a 2030 estigui més prop del que defineix l’Acord de París.

Actualment estem en un moment crític per a actuar i evitar danys pitjors. L’ONU ha definit aquests pròxims anys com la Dècada Decisiva per a dur a terme totes les iniciatives necessàries i ambicioses per a evitar que la temperatura global no pugi per sobre del límit marcat. I les normatives aprovades per a les administracions públiques són més que benvingudes, com la de l’Estat Espanyol o la existent a Catalunya des de 2017.

Només amb l’esforç de totes les persones, organitzacions i institucions es pot revertir la situació i tenir una relació sostenible amb el planeta. Una relació en la qual l’ésser humà comprengui completament el seu paper dins de la naturalesa i amb la resta de les espècies que viuen en ella. Les nostres accions generen impactes i fins ara han estat principalment negatius. Però si som conscients d’això també podem causar-los de manera positiva, millorant el nostre entorn. Perquè el futur serà sostenible o no serà.

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Logista coneixerà el seu impacte ambiental amb una anàlisi de riscos i oportunitats

3 juny, 2021 | Notícies,

Aquest informe inclourà declaracions relatives als quatre pilars que el componen: governança, estratègia, gestió del risc i objectius i mètriques.

 

Logistaamb una política de RSC molt present en els seus objectius corporatius i de negoci, vol gestionar l’afecció que el canvi climàtic pot tenir sobre la seva activitat i per a això ens ha encarregat una anàlisi dels riscos i oportunitats associats al canvi climàtic emprant les recomanacions del Task Force on Climate-related Financial Disclosures (TCFD). 

El TCFD estableix una sèrie de recomanacions perquè les empreses puguin desenvolupar divulgacions voluntàries relacionades amb el clima, que siguin consistents, comparables, de confiança, clares i eficients; l’objectiu és proporcionar informació relativa a com afecta el canvi climàtic a l’organització de cara al fet que les parts interessades siguin conscients dels riscos i les oportunitats climàtiques a les quals s’enfronten. 

Dins de Logista es constituirà un grup de treball format per responsables de la gestió ambiental en el grup. A més, participaran en el projecte les persones responsables d’aquells serveis o projectes que puguin tenir major interès en relació amb el canvi climàtic, com per exemple aquells que permetin reduir emissions contaminants o altres que facilitin l’adaptació als efectes provocats pel canvi climàtic. 

Amb la informació proporcionada realitzarem una anàlisi DAFO de l’organització en gestió del canvi climàtic, que servirà com a antecedent a l’informe del TCFD. A més, aquesta anàlisi de riscos climàtics s’alinearà amb el procediment d’identificació i gestió dels riscos associat a l’activitat de Logista. 

Aquest informe inclourà declaracions relatives als quatre pilars que el componen: 

  • Governança:per a identificar i designar les funcions clau de gestió en l’avaluació de riscos i oportunitats relacionats amb el canvi climàtic. 
  • Estratègia:desenvolupament dels escenaris i anàlisis del cost-benefici de les accions.
  • Gestió del risc:identificació, quantificació i priorització dels riscos i oportunitats. Desenvolupament d’un pla d’acció per a mitigar els riscos relacionats amb el clima.
  • Objectius i mètriques:definició dels indicadors clau, estratègies de monitoratge i identificació de l’abast, metes i objectius de l’anàlisi.

Contacteu amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.