Please ensure Javascript is enabled for purposes of website accessibility Ciència Archives - Anthesis Catalunya

James Lovelock, pare de Gaia i avi de l’ecologisme

5 octubre, 2022 | Som Natura,

 

La hipòtesi Gaia és un dels postulats científics més coneguts i controvertits en l’àmbit de la defensa del planeta i la sostenibilitat. Un conjunt de principis que defensen una autoregulació del planeta Terra, quasi com si fos un organisme viu.

El seu ideòleg va ser James Lovelock, referent i pioner de l’ecologia i considerat l’avi de l’ecologisme, i que va morir el passat 26 de juliol. Hi ha la casualitat que va néixer també un 26 de juliol, però de 1919. Més d’un segle de vida, 103 anys per ser exactes, durant els que va revolucionar la forma de veure i comprendre el nostre planeta.

Abans que els seus plantejaments es presentessin, es pensava que la Terra era un tros de roca que flotava per l’espai, donant voltes al Sol. Després d’ell ens queda que aquest tros de roca que flota per l’espai, donant voltes al Sol, sembla que compta amb un equilibri que s’autoregula per mantenir la vida: Gaia.

James Lovelock va morir el passat 26 de juliol als 103 anys, temps en el que va revolucionar la forma de veure i comprendre el nostre planeta.

 

La revolucionària i criticada Gaia

La hipòtesi Gaia proposa que la Terra forma un sistema complex d’interaccions que s’autoregulen i faciliten que la vida pugui prosperar en el planeta. El funcionament d’aquest sistema, on interactuen aire, oceans, sòl, les espècies existents i l’intercanvi de nutrients i materials entre ells, seria similar al d’un organisme viu que manté el cos estable.

En aquest sentit, la base de la hipòtesi Gaia és que tots els elements existents a la Terra faciliten la vida i que la pròpia vida també ajuda a mantenir aquest equilibri. Però aquesta idea va tenir força detractors i nombroses crítiques. Dues de les principals van ser que tenia un aire massa místic i pseudoreligiós per considerar-se ciència i que xocava amb el constant canvi que suposa l’evolució de les espècies.

La hipòtesi Gaia planteja que la Terra és un sistema interconnectat que s’autoregula per permetre la vida al planeta.

 

Amb els anys, Lovelock va anar matisant i perfilant la seva hipòtesi segons els coneixements científics del moment, així com nombrosos grups d’investigació hi han fet aportacions d’acord amb noves dades obtingudes. D’aquesta manera, la hipòtesi Gaia s’ha anat transformant a base d’errors, de noves recerques i de l’escrutini propi de la ciència.

La visió holística i multidisciplinar de la hipòtesi Gaia va suposar un abans i un després en la forma de comprendre la Terra i ha permès entendre l’impacte que causen les nostres activitats. Una mentalitat que ha facilitat l’aparició d’una consciència ambientalista vital i la necessitat d’estudiar el planeta des de moltes perspectives diferents per conèixer com funciona i com pot canviar.

 

Lovelock més enllà de Gaia

Però a banda la hipòtesi Gaia, James Lovelock va realitzar altres contribucions a la ciència i la tecnologia. Es va graduar en química a Manchester, va col·laborar amb el govern britànic durant la Segona Guerra Mundial, va treballar durant vint anys al National Institute for Medical Research, de Londres, on es va doctorar en medicina, i va estar vinculat amb la NASA en projectes d’exploració planetària, principalment a Mart.

També és conegut per desenvolupar l’instrument que va detectar la presència dels clorofluorocarburs (CFC) a l’atmosfera. Gràcies a aquesta troballa, més tard es va descobrir l’impacte negatiu que tenien sobre l’ozó i el forat de la capa d’ozó.

Amb el temps, Lovelock es va adonar de l’impacte causat per la humanitat i es va convertir en una veu d’avís molt destacada sobre les conseqüències que podríem patir en un futur. Però uns anys més tard va considerar que havia sigut alarmista, i va negar que quedés tan poc temps.

Lovelock va acabar sent molt crític amb l’entorn ecologista i el concepte de desenvolupament sostenible.

 

Un ecologista crític

Mai va arribar a ser negacionista, però era molt crític amb l’enfocament que se li va donar a la lluita contra el canvi climàtic. No estava d’acord amb gran part de l’entorn ecologista, va negar del potencial benefici de l’energia eòlica, va defensar l’ús de l’energia nuclear per reduir l’augment de gasos d’efecte hivernacle i es va oposar al concepte de desenvolupament sostenible.

Tot i les seves contradiccions, polèmiques, crítiques i visions alternatives, tant a nivell científic com ecologista, Lovelock és una figura vital en la protecció del medi ambient. Les investigacions que va realitzar van permetre entendre millor el funcionament de la vida a la Terra.

Ara tenim clar que no podem lluitar contra la crisi climàtica sense tenir en compte tots els elements i això és gràcies a aquest investigador i inventor anglès. I així és com hem de seguir endavant per aconseguir minimitzar els impactes presents i futurs per aconseguir que el planeta segueixi sent un lloc habitable per a totes les espècies.

La fotografia de James Lovelock és feta per Bruno Comby i es comparteix sota llicència Creative Commons CC BY-SA 1.0.

Notícies relacionades

Contact us

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Formem part de la Festa de la Ciència de Barcelona

26 maig, 2022 | Lavola Educa,

Els dies 28 i 29 de maig la ciutat de Barcelona celebra la 15a Festa de la Ciència, en el marc del Barcelona Ciència, coordinada pel Departament de Ciència i Universitats de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona. La Rambla del Raval acollirà 200 activitats diferents per apropar i divulgar la cultura científica a la ciutadania de totes les edats. Més de 150 entitats de la ciutat relacionades amb la ciència i la divulgació participen amb experiments, instal·lacions, jocs, tallers, demostracions, espectacles, debats, microxerrades, itineraris i visites guiades, entre d’altres. 

Diferents persones de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola serem presents en aquesta celebració dinamitzant activitats de la mà dels serveis educatius que coordinem tant per projectes de ciència ciutadana, museus científics, centres d’educació ambiental i programes educatius. Ens trobareu dinamitzant aquestes propostes: 

 

Plasticøpyr SWITCH  

Anthesis Lavola, com a membre del Plasticøpyr ha dissenyat aquesta activitat de ciència ciutadana adaptada per a l’ocasió. Els participants hauran d’ordenar les conclusions obtingudes en el projecte per part de les científiques i de la ciutadania. Podran consultar els protocols desenvolupats a Plasticøpyr i, seguidament, pensar i reflectir a mode d’eslògan i sobre una xapa, quin missatge de sensibilització traslladarien a la ciutadania per minimitzar la realitat dels residus plàstics abandonats en el medi, tal i com conclou l’estudi.  

La Laura i en Joan treuen tot el suc a la recerca 

El programa educatiu ‘Viu la recerca amb la Laura i en Joan’ del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya que gestiona i dinamitza l’equip d’Anthesis Lavola, proposa a participar en una activitat per descobrir què contenen alguns dels aliments que mengem. A través de l’experimentació s’analitzaran alguns dels nutrients essencials de mostres de suc de taronja i pernil cuit per evidenciar la importància de revisar les etiquetes dels aliments i prendre consciència del que mengem. Gràcies a la tecnologia dels aliments es desperta el pensament crític per ampliar la perspectiva respecte a la nostra salut i el nostre consum alimentari. 

Mostreig de plàstic 0 

L’equip d’educació ambiental d’Anthesis Lavola que coordina el Centre de la Platja de Barcelona proposa un taller per reflexionar sobre la problemàtica dels residus plàstics en els mars i oceans. Durant l’activitat els participants podran identificar la brossa que arriba a la sorra de les nostres platges i reflexionar com afecta els ecosistemes marins i com es pot tenir cura de l’entorn costaner. 

 

Tants becs, tants ocells 

L’equip d’educació ambiental d’Anthesis Lavola que gestiona el Castell de Torre Baró convida a descobrir la relació entre la forma del bec dels ocells i la seva alimentació, a través d’un taller on aprendre a identificar diferents espècies d’ocells comunes a Collserola i a Barcelona i on, finalment, els participants podran construir una menjadora i emportar-se-la.  

O sole mio 

En motiu de l’exposició temporal que el Cosmocaixa de Barcelona dedica al Sol, l’equip d’Anthesis Lavola que dinamitza les activitats educatives, serà present a la Festa amb una activitat per descobrir molts aspectes de la nostra relació amb l’astre, des d’utilitzar-lo per mesurar al temps fins a aprofitar-ne la seva energia, i per esbrinar com s’estudia des de la ciència. 

La Factoria de l’aigua 

L’equip educatiu d’Anthesis Lavola coordina i dinamitza les activitats del programa per escoles del Museu Agbar i les visites a la planta ETAP. Durant la Festa, es dinamitzarà aquesta proposta innovadora basada en la metodologia tinkering on els participants enfronten diversos reptes entorn de l’aigua i troben respostes a partir de la manipulació de diferents materials. Durant l’any 2018 l’equip de consultoria d’Anthesis Lavola va col·laborar en la conceptualització, disseny i producció del recurs educatiu ‘La Factoria de l’aigua’.  

Una jornada festiva sobre ciència a l’Hospitalet de Llobregat

22 abril, 2022 | Lavola Educa,

 

En el marc de les Festes de Primavera de L’Hospitalet de Llobregat, l’ajuntament municipal organitza una jornada dedicada a la ciència adreçada a la ciutadania, especialment al públic familiar. Des de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola organitzem la programació de la jornada i coordinem i portem a terme les diferents propostes d’espectacles i tallers que hi tenen lloc. És el tercer any consecutiu que treballem conjuntament amb l’Àrea d’Educació, Innovació i Cultura l’ajuntament per fer possible aquest esdeveniment.  

Entre les propostes s’inclouen tallers, demostracions i xerrades temàtiques, espectacles de ciència i espais lúdics amb jocs, distribuïts en zones diferenciades del Parc de les Planes de la ciutat. Les activitats i espectacles s’han agrupat segons l’edat dels infants als quals s’adrecen. Totes tenen com a objectiu divulgar coneixements científics i aproximar la ciència a la ciutadania a partir de propostes lúdiques i d’entreteniment 

L’equip d’educació porta a terme la conceptualització, producció i dinamització dels tallers amb un equip de 10 persones expertes en educació científica.

S’han programat un total de sis activitats pensades expressament per aquest esdeveniment, per a diferents edats perquè els infants descobreixin i experimentin a partir de diferents aspectes i fenòmens científics. Les propostes, de temàtiques variades, conviden a experimentar amb pigments vegetals, a descobrir l’electricitat estàtica, a fabricar un coet i fer-ne el llançament, a endinsar-se en la nanotecnologia, a observar les reaccions químiques i a conèixer propietats de l’electricitat i els materials conductors i no conductors.  

Per altra banda, Anthesis Lavola ha seleccionat i coordinat la participació d’entitats per a les propostes d’espectacles, de jocs de gran format, xerrades i per les presentacions de l’espai ‘Ciència de L’Hospitalet’ per donar a conèixer els projectes i les persones que fan recerca o divulgació a la ciutat. 

Els estereotips de gènere i l’educació científica

10 febrer, 2022 | Lavola Educa, Reflexions,

Des d’Anthesis Lavola, a través dels serveis educatius de museus o equipaments científics i tecnològics, treballem per tal que l’educació en els àmbits STEM pugui ser font d’inspiració per a les carreres professionals de les alumnes que participen a les activitats.

 

Al 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com a Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. En aquests set anys, la data s’ha convertit en una oportunitat per què des d’institucions científiques i culturals organitzin activitats o programes per donar visibilitat a la presència de la dona a la ciència i fomentar vocacions científiques entre les nenes. Però, s’ha aconseguit anar més enllà per convertir aquesta necessitat en quelcom més que una celebració anual?

Arantxa Arnaiz, responsable de serveis educatius d’Anthesis Lavola, recentment ha realitzat un estudi -en el marc del treball de final de màster d’Innovació en la Intervenció Social i Educativa de la Universitat Rovira i Virgili- sobre com el gènere ha pogut condicionar la vida de les dones professionals del camp científic o tecnològic. I és que vivim en una societat heteropatriarcal, amb intrínseques multituds de dinàmiques i comportaments que es consideren “normals” mentre que, en realitat, suposen una discriminació cap a les dones i les nenes. I l’àmbit científic no n’és una excepció.

El fet d’haver conegut de primera mà les vivències de dones professionals de la ciència, reafirma la vocació de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola de capacitar a alumnat i adults en disciplines STEAM, aportant referents femenins i despertant vocacions entre les nenes i les adolescents.

Potenciant la capacitació científica i aportant referents femenins en el camp, s’obre l’horitzó de nenes que, al projectar el seu futur, poden veure amb naturalitat el poder dedicar-se professionalment a l’àmbit científic o tecnològic.

Entrevista amb dotze científiques

L’estudi ha consistit en la realització d’entrevistes semiestructurades a dotze científiques de la ciutat de Barcelona, a les quals s’ha preguntat quines dificultats o discriminacions han tingut o estan tenint al llarg de la seva carrera professional. Les persones triades tenien diferents edats, amb l’objectiu de buscar diferències generacionals. La majoria de les científiques de més de 45 anys han respost amb un “no” quan se’ls hi ha preguntat si han viscut situacions de discriminació. Les més joves, al contrari, han contestat de forma afirmativa i clara, segurament perquè en els últims anys les dones estan més sensibilitzades i atentes a qüestions com la discriminació per gènere.

A l’analitzar les situacions de cada una d’elles, en tots els casos excepte un, s’ha detectat alguna situació de discriminació, com, per exemple: diferència de tracte per ser dona, empoderament masculí, paternalisme per part dels caps i, l’aspecte més significatiu, discriminació per ser mare. Aquest últim ve donat per una suposada baixa productivitat científica durant aquest període, cosa que comporta la relegació de les mares científiques a rols de gestió a l’ombra, amb diferenciació de tasques per sexe. Així es deriven situacions de sostre de vidre, en la que les dones no promocionen a llocs superiors (igual que els homes), i situacions d’estructures informals, en les que els homes trien als seus col·legues, també homes. Aquesta discriminació implica, per tant, la impossibilitat d’ocupar càrrecs superiors i, en conseqüència, les dones no accedeixen a sous superiors.

Aquest estudi posa de manifest la importància de seguir treballant per millorar i revertir la situació, i del potencial de l’educació per tal que l’alumnat, especialment les nenes i adolescents, puguin normalitzar les seves ambicions professionals en l’àmbit científic.

Quin és el paper de l’educació en disciplines científiques?

Un aspecte significatiu en relació amb les vocacions científiques de les entrevistades que s’ha constatat és que  la majoria d’elles s’han dedicat a les ciències per influència del professorat de primària o secundària. Des d’Anthesis Lavola, a través dels serveis educatius de museus o equipaments científics i tecnològics, treballem per tal que l’educació en els àmbits STEM pugui ser font d’inspiració per a les carreres professionals de les alumnes que participen a les activitats, considerant que les etapes de cicle mig i superior de primària són clau per fomentar les vocacions científiques i tecnològiques i per trencar amb els estereotips de gènere relacionats amb aquestes disciplines. Potenciant la capacitació científica i aportant referents femenins en el camp, s’obre l’horitzó de nenes que, al projectar el seu futur, poden veure amb naturalitat el poder dedicar-se professionalment a l’àmbit científic o tecnològic.

En resum, a través d’aquest estudi de casos es posa de manifest la importància de seguir treballant per millorar i revertir la situació, i del potencial de l’educació per tal que l’alumnat, especialment les nenes i adolescents, puguin normalitzar les seves ambicions professionals en l’àmbit científic. Queda camí per recórrer, ja que se segueixen identificant situacions de discriminació en l’àmbit laboral científic, amb situacions de masclisme paternalista, falta d’empoderament femení, discriminació per l’elit científica masculina, discriminació per l’aspecte físic femení en un entorn masculinitzat, i complements de sou poc transparents.

Què proposem per minimitzar situacions de discriminació?

Les dones científiques entrevistades han aportat algunes propostes que presentem en aquest decàleg:

1. Replantejar els barems que sol·licita el sistema català (Generalitat) al donar beques d’investigació, en relació amb aquelles científiques que són mares, afavorint un sistema paritari.

2. Treballar per què els incentius de sou, també anomenats complements, s’atorguin amb transparència i sota uns criteris públics.

3. Incorporar llenguatge inclusiu per què tant homes com dones se sentin identificats. Es demana a les universitat que elaborin o s’adhereixin a un manual de llenguatge inclusiu i que es comparteixi amb tota la plantilla un cop a l’any, realitzant també una revisió anual. Aquest manual hauria de reflectir, tan a nivell gràfic com en el seu contingut, la diversitat social (col·lectiu LGTBQ+, temes racials, persones amb diversitat funcional, etc.).

4. Procurar l’alternança en els càrrecs, és a dir, si un càrrec ha estat ocupat per un home, a la següent convocatòria, a igualtat de currículum, que sigui ocupat per una dona.

5. Seguir aplicant quotes de discriminació positiva, comptant que els candidats que arriben a l’última fase són totes persones candidates al lloc.

6. Globalitzar a totes les beques i contractes el fet d’afegir un any per cada baixa de maternitat o paternitat sol·licitada i realitzada.

7. Abans d’aplicar qualsevol mesura, analitzar si penalitzar a la dona. Conscienciar a la societat i, especialment, a les noves generacions per evidenciar aquestes microdiscriminacions, micromasclismes, diferències subtils, etc.

8. Estipular que tota persona doctoranda tingui un mentor/a per poder prosseguir la seva carrera professional. Que aquest mentor promogui al seu equip alternant el gènere de les persones doctorandes.

9. Formació per al professorat (tant homes com dones), especialment el de més edat, per tractar qüestions de gènere, assegurant-se que coneixen i apliquen els criteris actuals sobre igualtat.

10. Donar visibilitat a la diversitat de científiques que existeixen des de diferents àmbits, a diferents aspectes físics o diferents personalitats.

Bibliografia

  • Díaz Martínez, Capitolina (2020). Obstáculos para la igualdad de género en las universidades. Universidad de Valencia. Revista Nº 5
  • European Commission. Directorate-General for Research and Innovation (2019). She Figures 2018: gender in research and innovation Publications Office of the European Union, 2019.
  • Obervatorio Mujeres, Ciencia e Innovación (OMCI), adscrito al Ministerio de Ciencia e Innovación (2021). Estudio sobre la situación de las jóvenes investigadoras en España 2021. Secretaria General Técnica del Ministerio de Ciencia e Innovación.
  • Subirats, Marina (2013). Las mujeres y la ciencia. la escasez de mujeres en la academia. Un caso de histéresis social. Nº 6 (2013). ISSN: 1989-7189