La Generalitat de Catalunya publica les principals dades ambientals de 2021

30 juny, 2022 | Notícies,

La Generalitat publica anualment el llibret de dades i l’informe anual i a més, també elabora un informe cada quatre anys que avalua l’estat del medi ambient al territori. L’objectiu és donar resposta al dret a l’accés a la informació en matèria de medi ambient, complint la Llei 27/2006, de 18 de juliol, amb l’objectiu de poder gaudir d’un medi ambient saludable i complir el deure de respectar-lo i protegir-lo.

Aquest llibret de dades es va començar a publicar el 1993 i representa una de les sèries de dades ambientals bàsiques més llargues que publica la Generalitat de Catalunya de forma ininterrompuda. Es tracta d’una eina de consulta ràpida, senzilla i efectiva amb la informació estadística més rellevant i actualitzada sobre el medi ambient.

Anthesis Lavola ja fa més d’un any que ajuda a la Generalitat amb l’elaboració i publicació d’aquests documents, amb les Dades del Medi ambient 2020 i 2021, l’informe anual 2018-2019 i 2020.

Pròximament, s’elaborarà l’informe plurianual 2016-2019 i a final d’any l’informe anual 2021 i les Dades 2022.

Per dur a terme aquestes tasques, des de Ciutat i Territori s’encarreguen de la proposta i estructuració dels capítols, del tractament de les dades i de la redacció dels diferents capítols dels informes on s’interpreten les dades.

Un cop es tenen totes les dades i els continguts redactats, l’equip de Disseny i Comunicació prepara el disseny i la maquetació dels informes per a la seva divulgació en format físic i web.

Consulta l’informe aquí.

Una Sola Terra, la nostra llar

31 maig, 2022 | Som Natura,

 

L’univers és infinit i conté milions de galàxies, cada una de les quals està formada per milions de planetes. La física, inclús, diu que pot haver-hi diversos universos, qui sap si amb els seus milions de galàxies i planetes corresponents. El cinema, les sèries i els llibres ens han presentat altres universos en nombroses ocasions i ens han fet pensar en com seria la gent que hi viuria o si hi hauria altres planetes Terra.

Sigui com sigui, però, habitem el nostre univers i la nostra galàxia, la Via Làctia. I en aquest context, només hi ha un planeta Terra. És únic. Irrepetible. És la nostra llar. El lloc on vivim juntament amb 7 mil milions i mig de persones més.

Una Sola Terra. Only One Earth, en anglès.

Precisament aquest és el lema que les Nacions Unides han definit per al proper Dia Mundial del Medi Ambient. Una efemèride que se celebra el dia 5 de juny, però que enguany té un significat especial. I és que fa cinquanta anys que es va començar a commemorar aquesta data.

Una Sola Terra

La força d’aquest eslògan ha d’impulsar la cooperació i el treball de la comunitat internacional. Des de la ciutadania fins a l’administració, passant per les entitats no governamentals i les empreses privades.

 

50 anys de la primera conferència mundial sobre el medi ambient

Fa cinquanta anys, al 1972, va tenir lloc la primera Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà. La primera on el medi ambient va tenir un paper important. La conferència es va dur a terme a Estocolm, Suècia, entre el 5 i el 16 de juny. A més, va ser el catalitzador per a la constitució del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

Per aquest motiu, el 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient. I, per tal de commemorar el 50è aniversari d’aquesta conferència, enguany s’ha decidit recuperar l’eslògan que es va usar al 1972: Only One Earth, Una Sola Terra. Un lema més vigent que mai ara que ens trobem davant dels primers efectes d’una crisi climàtica que, si no s’hi actua aviat, serà desastrosa per a molta gent.

Aquest lema vol promoure un canvi ambiental a escala global i impulsar l’acció climàtica, l’acció per a la natura i l’acció contra la contaminació. Per lluitar contra la crisi climàtica i plantar cara a les emergències derivades. Per protegir les espècies i els ecosistemes i recuperar els serveis i els béns que ens aporten. Per minimitzar els efectes negatius dels contaminants i els productes químics en la salut humana i el medi ambient.

Una Sola Terra. La força d’aquest eslògan ha d’impulsar la cooperació i el treball de la comunitat internacional. Des de la ciutadania fins a l’administració, passant per les entitats no governamentals i les empreses privades.

Els límits del creixement” quasi es pot considerar un treball profètic, perquè ha passat la meitat del temps que van definir i les alarmes de l’emergència climàtica ja estan sonant. Moltes de les prediccions de l’informe es van menystenir en el seu moment i ara s’estan complint, quasi fil per randa.

 

I 50 anys de l’informe “Els límits del creixement”

Però no només se celebren cinquanta anys de la conferència. Al 1972 també es va publicar l’informe “Els límits del creixement”. Un informe que ja avisava dels danys ambientals que es causarien a la Terra si es mantenia l’increment de població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació dels recursos naturals. El document preveia un col·lapse en un segle.

“Els límits del creixement” va ser un estudi elaborat per disset persones expertes del MIT a petició del Club de Roma. Liderat per la doctora Donella Meadows, quasi es pot considerar un treball profètic, perquè ha passat la meitat del temps que van definir i les alarmes de l’emergència climàtica ja estan sonant. Moltes de les prediccions de l’informe es van menystenir en el seu moment i ara s’estan complint, quasi fil per randa.

Passat mig segle de la seva publicació i amb mig més per davant, és un bon moment per revisar les solucions que l’estudi proposava i portar a terme totes les que siguin possibles i viables. Moltes d’aquests coincideixen amb les accions que es promouen en l’actualitat des dels sectors més vinculats amb la sostenibilitat. Actuacions que tenen un ressò més gran durant la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient.

 

Una feina de cada dia per evitar els pitjors auguris

Aconseguir donar la volta a la situació per fer front a l’emergència climàtica i seguir les recomanacions de “Els límits del creixement” no és una feina fàcil, però és una feina que s’ha de fer de forma constant. I que no només s’ha de visibilitzar i destacar el Dia Mundial del Medi Ambient, sinó cada dia, amb els nostres hàbits diaris. És una tasca en la que tothom pot aportar el seu gra de sorra, en la mesura del que sigui possible i en l’àmbit que consideri: consum, transport, energia, voluntariat.

Que totes les persones puguin ajudar de la forma que considerin ha de servir d’antídot als missatges derrotistes o a les iniciatives que consideren que és millor marxar i buscar nous planetes. Tot i que aquesta última es troba més en la ment de gent excèntrica, no deixa de ser una mentalitat negativa que accepta que no hi ha solució a la situació actual.

Una afirmació falsa i a la que ens hem d’oposar. Perquè, com diu el lema del Dia Mundial del Medi Ambient, tenim Una Sola Terra. I hem de lluitar perquè el planeta segueixi sent la nostra llar i un lloc habitable per a tothom, visqui ara o en el futur. Moltes persones han treballat en els últims cinquanta anys per aconseguir un món millor i hem de continuar la seva feina sense defallir. Només així aconseguirem un planeta sostenible i just.

Mancoeduca apropa la conscienciació mediambiental a més de 17.000 escolars

29 juliol, 2021 | Lavola Educa, Notícies,

El programa ha consolidat la seva proposta d’educació a distància, amb visites, tallers i recursos digitals.

Durant el curs 2020-2021,17.655 escolars de 90 escoles han participat en el programa de sensibilització ambiental Mancoeduca. Impulsat per la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona, i gestionada per Anthesis Lavola des de 2019, és un projecte que promou hàbits sostenibles i el respecte pel medi ambient entre els més petits a través de tallers, visites guiades i altres recursos educatius vinculats a la gestió de l’aigua, els residus, el transport i el parc fluvial de la comarca.

Enguany, a causa de la pandèmia de COVID-19, s’ha fet un gran esforç per seguir oferint el programa mantenint la seguretat tant de l’equip com de la comunitat educativa. Per aconseguir-ho, s’han adaptat les activitats presencials a un format digital en el qual s’ha mantingut la figura del personal de l’equip educatiu, però desenvolupant l’activitat a distància. D’aquesta manera, i des del passat mes de setembre, Mancoeduca ha pogut organitzar diverses visites i tallers digitals.

L’oferta digital també ha inclòs una vintena d’unitats digitals, adaptades als diferents nivells educatius, per facilitar l’accés del professorat a les activitats i continguts interactius del programa. A més, s’han creat uns “mancosites” que recullen altres recursos didàctics i divulgatius complementaris al programa d’activitats de Mancoeduca.

La proposta digital es va iniciar a finals de l’any anterior,  quan es va haver d’adaptar el material didàctic i els tallers al suport digital per seguir donant suport al professorat en un context educatiu marcat pel confinament a casa i el tancament de les escoles.

Degut a que el curs 2020-2021 va començar amb l’amenaça de possibles confinaments a mesura que es desenvolupava la pandèmia, l’equip de Mancoeduca va proposar un programa d’activitats exclusivament telemàtiques.  No obstant això, a partir del mes de març també es van començar a organitzar altres activitats en format presencial.

Les activitats presencials van tornar a les aules amb cinc tallers educatius, impartits per l’equip educatiu del programa de forma segura i complint amb totes les mesures sanitàries contra la COVID-19. A més, a partir del mes d’abril es van realitzar sis visites guiades a instal·lacions de la comarca, com el Parc Fluvial o la Font d’Arteta.

El vídeo de la dreta resumeix les activitats de Mancoeduca en el curs 2020-2021

L’equip educatiu de Mancoeduca va afrontar amb molta energia i il·lusió aquest retorn a la presencialitat. Per la seva banda, els professors han valorat molt positivament la feina feta, felicitant al programa per “ser-hi contra vent i marea”.

Per al proper curs, la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona espera tornar a un 100% de presencialitat, però sense abandonar l’oferta digital del programa, ja que respon a les noves necessitats comunicatives i, sens dubte, també als possibles reptes de futur.

Mancoeduca es va posar en marxa fa més de 35 anys per apropar la sostenibilitat a escoles,  grups i particulars de  la comarca de Pamplona; al llarg de la seva trajectòria han ampliat i renovat els continguts, han estès l’oferta a tots els nivells educatius i l’han adaptat a les noves tecnologies i plataformes digitals. El programa dona suport a la comunitat educativa, docents i famílies, oferint-los activitats i recursos amb els quals inculcar valors, actituds i hàbits pro-ambientals i més sostenibles.

La Mancomunitat de la Comarca de Pamplona és la responsable de Mancoeduca i Anthesis Lavola és l’encarregada de gestionar el programa i dinamitzar les seves activitats educatives.

Contacteu amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Els oceans com a font de vida i de subsistència

16 juny, 2021 | Som Natura,

El perill de la contaminació al medi aquàtic

Els oceans són fonamentals per a la vida de moltes espècies i el mitjà de subsistència per a nombroses poblacions humanes. Cobrint més del 70% del planeta, els oceans produeixen almenys el 50% de l’oxigen i contenen una part importantíssima de la biodiversitat del planeta.

Amb la condició de protegir-ho, l’ONU va designar el 8 de juny com el Dia Mundial dels Oceans. Durant aquest dia, s’organitzen diverses activitats amb la condició de conscienciar sobre la necessitat de preservar-los. A més, la seva importància és tan gran que els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la pròpia ONU tenen un objectiu concret per a aquest hàbitat: el ODS 14 “Vida submarina”.

Precisament les mars i els oceans són uns de els ecosistemes més desconeguts i incompresos per la gran majoria de les persones. El fet de no veure a simple vista la seva estructura ni les espècies que viuen aquí fa que molta gent no sàpiga què hi ha sota l’aigua i no pugui tenir empatia amb tots els impactes que estem causant.

L’explotació de recursos marins

La contaminació per plàstics és un dels problemes més coneguts, ja que es tracta d’un fenomen que sí que es pot veure habitualment a les platges i prop de la costa. A més, ha tingut una gran visibilitat a través de campanyes, fotografies i vídeos d’animals atrapats o amb residus en el seu interior.

En el nostre blog tenim una entrevista molt interessant on es destaca el paper de les campanyes de sensibilització com una eina molt útil per a reduir la contaminació a les platges i zones de costa. En un estudi fet en diverses platges mediterrànies, s’ha vist que sensibilitzar a turistes i ciutadania ajuda a reduir la presència de plàstics en un 50%, aproximadament.

Però la contaminació que generem en el nostre dia a dia (bastoncillos, burilles o anelles de refrescos) no és l’única que afecta els oceans, si no que també hi ha la causada pels abocaments de vaixells o de plataformes d’hidrocarburs. En la península Ibèrica tenim el gran desastre de el Prestige, en les costes gallegues, mentre que a nivell global hi ha els casos de l’Exxon Valdez a Alaska o de Deepwater Horizon al golf de Mèxic.

I no es tracta de un problema de fa anys. L’estiu passat, un petrolier va causar un gran desastre a l’illa de Maurici, en l’oceà Índic. I fa pocs dies, un vaixell de va enfonsar davant de la costa de Sri Lanka, alliberant material plàstic i residus tòxics en la mar.

Tots aquests contaminants tenen conseqüències gravíssimes per a les espècies i les economies de les zones afectades. Molts animals i algues es veuen afectats per aquestes substàncies, emmalaltint i morint. Això, al seu torn, impedeix que totes les persones que viuen de la mar puguin desenvolupar les seves activitats econòmiques de manera adequada i veuen com els seus ingressos desapareixen.

Les activitats econòmiques al voltant de les mars i oceans també són una font d’impactes negatius quan no es realitzen de manera sostenible. La sobreexplotació dels estocs de peixos i altres espècies és un fenomen que es repeteix en la gran majoria de llocs del planeta, igual que l’ús d’arts de pesca molt nocives per als ambients submarins, com l’arrossegament.

La tonyina, el salmó, el lluç, la sardina o el bacallà són algunes d’aquestes espècies que han sofert enormes declivis poblacionals a causa d’una pesca intensiva que no tenia en compte la seva ecologia. Afortunadament, l’establiment de quotes i temporades de veda han ajudat a recuperar algunes poblacions fins a uns nivells en el qual la supervivència d’aquestes espècies sembla que torna a ser viable.

La pesca sostenible, realitzada principalment per pescadors locals en embarcacions petites i amb tècniques més respectuoses, és una solució per a assegurar un consum adequat d’aliments marins compatible amb la vida de les espècies presents en mars i oceans.

A tots aquests problemes també cal afegir el canvi climàtic i els efectes negatius que genera: acidificació de l’aigua per l’augment de carboni en l’atmosfera, escalfament de mars i oceans i canvi de corrents, entre altres. Tots ells poden implicar canvi catastròfics en unes certes àrees marines, des de l’extinció d’espècies fins del desplaçament de poblacions buscant condicions millors. I això, òbviament, afectaria a totes les persones que viuen de la pesca.

L’impacte que volem causar

En els últims anys s’ha descobert que les balenes, els mamífers més grans del planeta, juguen un paper important en el cicle del carboni: quan moren, les seves grans masses s’enfonsen amb tot el carboni que contenen, movent-lo de la superfície dels oceans fins al fons, on es pot mantenir durant segles o més temps. Damunt, els seus excrements serveixen d’aliment per al fitoplàncton, petits organismes capaços d’absorbir un 40% de tot el CO2 que es produeix en la Terra.

Això significa que la caça de balenes i la disminució de les seves poblacions ha permès l’alliberament de grans tones de carboni en l’atmosfera en impedir l’enfonsament dels cossos i la proliferació del fitoplàncton. Per tant, la seva conservació és una forma més per a evitar l’augment de gasos d’efecte d’hivernacle en l’aire.

Descobrir aquestes relacions és part fonamental de la ciència i permet disposar de noves maneres de mitigar l’impacte del canvi climàtic. Totes les recerques científiques realitzades ens han servit per a veure l’abast negatiu de les activitats que hem realitzat fins al moment. Gràcies a aquest coneixement podem lluites i canviar el sentit de les nostres actuacions, per a aconseguir tenir efectes positius en el nostre entorn.

La ciència ens aporta el poder de decidir com volem que sigui el nostre futur i com hem de treballar per a establir una relació adequada amb l’entorn. Saber com afectaran les nostres accions ens ha d’ajudar a protegir i tenir cura dels oceans i de les mars, a reduir els residus que generem, a minimitzar l’ús dels combustibles fòssils i a fer un ús sostenible dels recursos. Només així podrem aconseguir un present i un futur sostenibles.