14 empreses s’uneixen per demanar al Govern que a partir del 2035 només es venguin cotxes de zero emissions

6 maig, 2022 | Notícies,

L’Agència Internacional de l’Energia recomana que els vehicles de combustió interna s’eliminin de les grans ciutats per al 2030 i que se’n prohibeixi la venda a partir del 2035.

 

El mes de juliol passat, la Comissió Europea va presentar el paquet legislatiu Fit for 55 amb la pretensió d’actualitzar la normativa europea per fer-la compatible amb el Pacte Verd Europeu i limitar l’escalfament global a 1,5 graus de temperatura mitjana global en comparació amb els nivells preindustrials. El sector del transport continua sent l’emissor més gran de gasos d’efecte d’hivernacle i, a Espanya, la carretera representa més del 90% de les emissions. Per posar fi a aquesta situació, una de les propostes clau del paquet és augmentar l’ambició dels estàndards de reducció d’emissions de CO2 per a cotxes i furgonetes, assolint el 100% de la reducció d’emissions l’any 2035. Això suposaria de facto posar fi a la venda de vehicles de gasolina, dièsel, gas i híbrids – inclosos els endollables- per vendre exclusivament vehicles elèctrics purs. 

Cada cop més organismes internacionals de renom estan reclamant que es dugui a terme aquesta mesura per poder fer front a la crisi climàtica. L’Agència Internacional de l’Energia recomana que els vehicles de combustió interna s’eliminin gradualment de les grans ciutats per al 2030 i que se’n prohibeixi la venda a partir del 2035, a més de restringir-hi l’accés als centres de les ciutats. I, també, l’Organització de les Nacions Unides s’ha sumat a aquesta petició, demanant als països desenvolupats prendre la davantera en la urgent reducció d’emissions contaminants, donant exemple als que estan en vies de desenvolupament, i acabar amb l’ús de combustibles fòssils. I no només organismes, sinó també empreses del sector i governs recolzen polítiques en aquesta direcció.

Empreses firmants

  • Acciona
  • AELEC
  • Anthesis Lavola
  • BlaBlaCar
  • Bolt
  • Cabify
  • EasyCharger Spain
  • Familia Torres
  • Free Now
  • Iberdrola
  • Leaseplan
  • Revoolt
  • ProEco Transport
  • Uber España

 

Davant d’aquest context, diverses empreses espanyoles, en què s’inclou Anthesis Lavola, s’han subscrit una crida a la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, demanant-li que Espanya demostri el seu compromís amb la sostenibilitat i doni suport a la proposta de la Comissió Europea. Aquesta crida ha estat promoguda per les entitats socials i mediambientals ECODES, Fundació Renovables i Transport & Environment, fonamentada amb dades recents que avalen la necessitat d’aquesta mesura i la seva viabilitat. Per a aquesta data, fabricar cotxes i furgonetes elèctriques resultarà molt més barat que els seus homòlegs de combustió interna. I també seran més barats per als ciutadans i empreses, de manera que aquesta mesura no penalitzarà de cap manera la societat. Al contrari, servirà per millorar la qualitat de l’aire a les ciutats i la salut dels seus ciutadans i reduirà enormement les emissions contaminants a l’atmosfera, evitant la infinitat d’externalitats negatives associades amb aquestes. 

Espanya té l’oportunitat de demostrar el seu lideratge en la transició ecològica, justa i inclusiva, i d’assegurar un futur sostenible i verd per al país, amb un planeta sa, una economia reforçada i una qualitat de vida més gran per als espanyols i les properes generacions. Per això és el moment d’enviar missatges clars, tant a les esferes públiques com als diferents sectors econòmics i productius, i a la ciutadania. Des de la societat civil i el sector privat reclamem que s’aprofiti aquesta oportunitat per fonamentar les bases del futur.

Zones de Baixes Emissions: l’eina per millorar la salut i la qualitat de l’aire a les ciutats

11 març, 2022 | Reflexions,

Idees destacades:

  • Actualment hi ha més de 250 Zones de Baixes Emissions implementades a Europa.
  • La Llei 7/2021, suposarà la creació de ZBE a com a mínim 149 ciutats (amb una població de 25 milions d’habitants).

Les ciutats concentren bona part de les activitats econòmiques, socials i quotidianes, fet que sovint comporta una intensa mobilitat tant de persones com de mercaderies. El model de mobilitat actual (molt basat en l’ús del cotxe o motocicleta) genera una gran quantitat d’emissions de contaminants a l’atmosfera (material particulat, diòxid de nitrogen…), les quals tenen un impacte molt negatiu sobre la salut de les persones.

Al conjunt de la Unió Europea s’estima que l’exposició humana a diferents contaminants causa entorn de 400.000 morts prematures anualment,  vinculades a malalties respiratòries i cardiovasculars, complicacions neuropsiquiàtriques, i malalties cròniques a llarg termini com el càncer 

Per resoldre aquesta problemàtica, les administracions públiques estan implementant actuacions per millorar la qualitat de l’aire i la vida dels ciutadans en els nuclis urbans més vulnerables, entre les quals hi ha la implementació de Zones de Baixes Emissions (o ZBE).

Una ZBE és:

  • Una zona físicament delimitada, amb uns límits clars i entenedors per a les persones usuàries.
  • Que incorpora els vials més congestionats així com a bona part de la població i els equipaments més sensibles.
  • On s’apliquen restriccions d’accés de vehicles segons les seves emissions contaminants (generalment vinculades al distintiu ambiental emès per la DGT).
  • Disposa de mecanismes per facilitar el compliment de la ZBE (càmeres i mecanismes de control i aplicar un règim sancionador).

Amb l’aprovació de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de Canvi Climàtic i Transició Energètica, tots els municipis de l’Estat Espanyol amb més de 50.000 habitants (i també els municipis de més de 20.000 habitants que superin els valors límit de qualitat de l’aire) han d’establir una ZBE no més enllà de l’any 2023. En el cas de Catalunya s’estableix que tots els municipis de més de 20.000 habitants disposin d’una ZBE abans de finalitzar l’any 2025. 

L’aplicació de ZBE s’ha de traduir en beneficis per a la ciutadania vinculats a:

  • Una disminució de la congestió (menys trànsit rodat).
  • Moderar les emissions de contaminants a l’atmosfera.
  • Reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
  • Minimitzar de la contaminació acústica.

Una vegada implementada cal fer-ne el corresponent seguiment i avaluació tant de l’eficiència del propi sistema com de l’impacte de la ZBE sobre el trànsit rodat i la contaminació.  

Per a més informació podeu consultar la Guia tècnica per a la implementació de zones de baixes emissions publicada el passat febrer de 2021 per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, essent aquest un document que presenta els passos que cal seguir, que òbviament s’han d’adaptar a cada entorn jurídic i social. 

El procés d’implementació d’una zona de baixes emissions compta amb diferents etapes, que es poden resumir en la següent figura. Cal destacar que de forma transversal durant tot el procés resulta necessària la comunicació i participació de la ciutadania (campanya de comunicació prèvia i contemporània a la implementació de la ZBE, i que es mantinguin canals permanents tant per informar sobre els aspectes relacionats amb la ZBE, com per recollir propostes i suggeriments per part de la ciutadania).

0

INICI DEL PROJECTE

Punt de partida per la implementació de la ZBE. Es recomana incloure una primera campanya informativa sobre la idea de crear una ZBE.

1

ESTUDI ESPECÍFIC/ PROJECTE DE LA ZBE

Realització de la diagnosi de la mobilitat i de les seves externalitats, i anàlisi del parc mòbil. Definició de l’objectiu per a la implementació de la ZBE en el municipi.

2

ENTORN D’ACTUACIÓ
Definició de l’entorn de treball o àrea d’actuació de la ZBE. Aquest dependrà de les dimensions del municipi i les seves característiques, però també de les restriccions a aplicar.

3

REDACCIÓ D’ORDENANÇA
L’Ordenança que inclogui l’objectiu i finalitat de la ZBE. També cal definir i grafia l’àmbit de la ZBE, les restriccions d’entrada, l’horari d’aplicació, les exempcions, i indicar les infraccions i sancions en cas d’incompliment.

 4

IMPLEMENTACIÓ DE LA ZBE

  • Sistema de senyalització corresponent.
  • Sistema de càmeres de control (i altres elements de suport) i plataforma informàtica de gestió
  • Elements de suport a la ciutadania

Contacta'ns

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Ampliar el teletreball permetria reduir la contaminació fins a un 10%

18 octubre, 2021 | Notícies,

Un estudi de l’ICTA-UAB on hem col·laborat analitza diferents propostes d’implantació del teletreball a partir de dades de mobilitat i qualitat de l’aire a Barcelona obtingudes durant el confinament

Article de Badia, A., Langemeyer, J., Codina, X. et al. ‘A take-home message from COVID-19 on urban air pollution reduction through mobility limitations and teleworking’. Publicat a ‘Nature’, via Universitat Autònoma de Barcelona

Implantar el sistema de teletreball dos, tres i quatre dies a la setmana permetria reduir els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), el principal contaminant relacionat amb les emissions trànsit, en un 4%, un 8% i un 10%, respectivament. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) a partir de les dades obtingudes d’un model de qualitat de l’aire juntament amb les mesures de les estacions XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) registrades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant el període de restricció obligada de la mobilitat pel confinament per la COVID-19.

Les restriccions de mobilitat per la pandèmia han obligat a moltes persones a treballar des de casa, incrementant així el teletreball i millorant la qualitat de l’aire a les ciutats. Partint d’aquesta situació excepcional, els investigadors del projecte URBAG de l’ICTA-UAB han realitzat un estudi pilot a gran escala que permet reflexionar sobre les lliçons apreses durant el confinament en termes de reducció de la contaminació de l’aire.

Tenint en compte que el 85% dels treballadors de l’AMB es dedica al sector serveis i que prop del 40% del trànsit de vehicles personals està relacionat amb el treball, els investigadors van plantejar tres escenaris sociolaborals diferents sobre la base de la implantació de dos, tres o quatre dies setmanals de teletreball, i van estudiar els canvis en la contaminació amb un model de qualitat de l’aire per a cada un.

El primer escenari planteja un augment del teletreball a dos dies a la setmana, el que permetria reduir les emissions contaminants relacionades amb el trànsit en un 5% i, amb elles, els nivells de NO2 en un 4%. Aquest escenari suposa una disminució dels desplaçaments laborals del 12,5%, si el 20% dels treballadors del sector serveis s’acollís a aquesta opció. Un segon escenari consistent en tres dies de teletreball permetria reduir les emissions en un 10% i els nivells de NO2 en un 8%, reduint els desplaçaments vinculats a la feina en un 25%. Per a això, el 30% dels empleats del sector serveis hauria d’acollir-se a aquesta opció. Un tercer escenari permetria reduir en un 15% les emissions del trànsit i, consegüentment, els nivells de NO2 en un 10%. Per a això, el 40% dels empleats del sector serveis haurien de teletreballar quatre dies a la setmana, reduint així els seus desplaçaments en un 37,5%.

La investigació es va dissenyar en col·laboració amb l’equip de Anthesis Lavola, empresa amb àmplia experiència en planificació de mobilitat urbana i sostenible, i en base als informes de mobilitat publicats per l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona.

La nostra aportació a l’estudi

Durant el període de desescalada que vam viure l’estiu passat, l’equip de Ciutat i Territori va rebre una proposta del Grup de Recerca Sostenipra de la Universitat Autònoma de Barcelona, en què els convidaven a participar en una petita investigació sobre teletreball i qualitat de l’aire, amb la idea de poder aprofitar la situació viscuda arrel de la COVID-19 a mode de prova pilot. Des d’Anthesis Lavola, per la nostra expertesa en l’àmbit de la mobilitat, principalment hem aportat reflexions i nocions metodològiques a l’hora de definir possibles reduccions de mobilitat rodada associades a diferents escenaris d’implementació tant del teletreball com d’altres estratègies de “despresencialització”.

Els resultats de l’estudi mostren que intensificar el teletreball a 2, 3 i 4 dies per setmana permetria reduir les concentracions de NO2 en un 4%, un 8% i un 10% respectivament. Cal tenir en compte que l’NO2 (diòxid de nitrogen) és d’un dels principals contaminants atmosfèrics associats a la mobilitat i que presenta importants efectes sobre la salut de les persones.

L’estudi és d’interès perquè conté una anàlisi de les conseqüències reals en termes de qualitat de l’aire dels canvis dels patrons de mobilitat imposats per l’emergència sanitària. A més a més, l’entenem com una eina molt valuosa a l’hora de defensar mesures relacionades amb la reducció de la mobilitat per raó de treball, que fins ara es justificaven amb models teòrics, però per a les que ara disposem de dades reals.