Els oceans com a font de vida i de subsistència

16 juny, 2021 | Som Natura,

El perill de la contaminació al medi aquàtic

Els oceans són fonamentals per a la vida de moltes espècies i el mitjà de subsistència per a nombroses poblacions humanes. Cobrint més del 70% del planeta, els oceans produeixen almenys el 50% de l’oxigen i contenen una part importantíssima de la biodiversitat del planeta.

Amb la condició de protegir-ho, l’ONU va designar el 8 de juny com el Dia Mundial dels Oceans. Durant aquest dia, s’organitzen diverses activitats amb la condició de conscienciar sobre la necessitat de preservar-los. A més, la seva importància és tan gran que els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la pròpia ONU tenen un objectiu concret per a aquest hàbitat: el ODS 14 “Vida submarina”.

Precisament les mars i els oceans són uns de els ecosistemes més desconeguts i incompresos per la gran majoria de les persones. El fet de no veure a simple vista la seva estructura ni les espècies que viuen aquí fa que molta gent no sàpiga què hi ha sota l’aigua i no pugui tenir empatia amb tots els impactes que estem causant.

L’explotació de recursos marins

La contaminació per plàstics és un dels problemes més coneguts, ja que es tracta d’un fenomen que sí que es pot veure habitualment a les platges i prop de la costa. A més, ha tingut una gran visibilitat a través de campanyes, fotografies i vídeos d’animals atrapats o amb residus en el seu interior.

En el nostre blog tenim una entrevista molt interessant on es destaca el paper de les campanyes de sensibilització com una eina molt útil per a reduir la contaminació a les platges i zones de costa. En un estudi fet en diverses platges mediterrànies, s’ha vist que sensibilitzar a turistes i ciutadania ajuda a reduir la presència de plàstics en un 50%, aproximadament.

Però la contaminació que generem en el nostre dia a dia (bastoncillos, burilles o anelles de refrescos) no és l’única que afecta els oceans, si no que també hi ha la causada pels abocaments de vaixells o de plataformes d’hidrocarburs. En la península Ibèrica tenim el gran desastre de el Prestige, en les costes gallegues, mentre que a nivell global hi ha els casos de l’Exxon Valdez a Alaska o de Deepwater Horizon al golf de Mèxic.

I no es tracta de un problema de fa anys. L’estiu passat, un petrolier va causar un gran desastre a l’illa de Maurici, en l’oceà Índic. I fa pocs dies, un vaixell de va enfonsar davant de la costa de Sri Lanka, alliberant material plàstic i residus tòxics en la mar.

Tots aquests contaminants tenen conseqüències gravíssimes per a les espècies i les economies de les zones afectades. Molts animals i algues es veuen afectats per aquestes substàncies, emmalaltint i morint. Això, al seu torn, impedeix que totes les persones que viuen de la mar puguin desenvolupar les seves activitats econòmiques de manera adequada i veuen com els seus ingressos desapareixen.

Les activitats econòmiques al voltant de les mars i oceans també són una font d’impactes negatius quan no es realitzen de manera sostenible. La sobreexplotació dels estocs de peixos i altres espècies és un fenomen que es repeteix en la gran majoria de llocs del planeta, igual que l’ús d’arts de pesca molt nocives per als ambients submarins, com l’arrossegament.

La tonyina, el salmó, el lluç, la sardina o el bacallà són algunes d’aquestes espècies que han sofert enormes declivis poblacionals a causa d’una pesca intensiva que no tenia en compte la seva ecologia. Afortunadament, l’establiment de quotes i temporades de veda han ajudat a recuperar algunes poblacions fins a uns nivells en el qual la supervivència d’aquestes espècies sembla que torna a ser viable.

La pesca sostenible, realitzada principalment per pescadors locals en embarcacions petites i amb tècniques més respectuoses, és una solució per a assegurar un consum adequat d’aliments marins compatible amb la vida de les espècies presents en mars i oceans.

A tots aquests problemes també cal afegir el canvi climàtic i els efectes negatius que genera: acidificació de l’aigua per l’augment de carboni en l’atmosfera, escalfament de mars i oceans i canvi de corrents, entre altres. Tots ells poden implicar canvi catastròfics en unes certes àrees marines, des de l’extinció d’espècies fins del desplaçament de poblacions buscant condicions millors. I això, òbviament, afectaria a totes les persones que viuen de la pesca.

L’impacte que volem causar

En els últims anys s’ha descobert que les balenes, els mamífers més grans del planeta, juguen un paper important en el cicle del carboni: quan moren, les seves grans masses s’enfonsen amb tot el carboni que contenen, movent-lo de la superfície dels oceans fins al fons, on es pot mantenir durant segles o més temps. Damunt, els seus excrements serveixen d’aliment per al fitoplàncton, petits organismes capaços d’absorbir un 40% de tot el CO2 que es produeix en la Terra.

Això significa que la caça de balenes i la disminució de les seves poblacions ha permès l’alliberament de grans tones de carboni en l’atmosfera en impedir l’enfonsament dels cossos i la proliferació del fitoplàncton. Per tant, la seva conservació és una forma més per a evitar l’augment de gasos d’efecte d’hivernacle en l’aire.

Descobrir aquestes relacions és part fonamental de la ciència i permet disposar de noves maneres de mitigar l’impacte del canvi climàtic. Totes les recerques científiques realitzades ens han servit per a veure l’abast negatiu de les activitats que hem realitzat fins al moment. Gràcies a aquest coneixement podem lluites i canviar el sentit de les nostres actuacions, per a aconseguir tenir efectes positius en el nostre entorn.

La ciència ens aporta el poder de decidir com volem que sigui el nostre futur i com hem de treballar per a establir una relació adequada amb l’entorn. Saber com afectaran les nostres accions ens ha d’ajudar a protegir i tenir cura dels oceans i de les mars, a reduir els residus que generem, a minimitzar l’ús dels combustibles fòssils i a fer un ús sostenible dels recursos. Només així podrem aconseguir un present i un futur sostenibles.