El repte d’implementar la sostenibilitat a la cadena de subministrament

25 octubre, 2021 | Reflexions,

Anthesis Lavola pot recolzar a les empreses a través del diagnòstic i la identificació de les millors pràctiques

La gestió de la cadena de subministrament, als seus inicis, es basava fonamentalment en la reducció de costos en matèries primeres i logística. Més endavant es va introduir el concepte de qualitat, on es tenia en compte la cadena de valor i, per tant, la resposta del client o consumidor davant un determinat procés de aprovisionament i operacions. Però no és fins fa unes dècades que la gestió de la cadena de subministrament ha començat a utilitzar conceptes ESG (ambiental, social i de govern), també anomenats TBL per les seves sigles en anglès (triple bottom line).

Temes rellevants i d’abast mundial com el canvi climàtic o l’esclavisme modern, per posar alguns exemples, han donat lloc a situacions que han impulsat a la societat empresarial per interessar-se en la sostenibilitat. No només en les seves operacions, sinó a través dels seus proveïdors fins a “tier-n”, garantint d’aquesta manera que el seu producte o servei final tingui bona qualitat i que compleixi des del seu estat més inicial amb principis i requeriments mínims a nivell ambiental, social i de govern.

Aquesta transició ha anat evolucionant al llarg dels anys, gràcies a casos d’èxit recents que demostren que la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament ve acompanyada d’una reducció de costos i de riscos a mig i llarg terme i, inclús, de reducció de costos en poc temps en àmbits concrets com l’energia, l’aigua i determinades matèries primeres. Sense comptar amb l’impacte en la petjada de carboni, ja que a l’implementar aspectes sostenibles a la cadena de subministrament es garanteix que existeixi un impacte immediat i positiu per a problemes internacionals com el canvi climàtic.

L’auge de la sostenibilitat empresarial i al llarg de la cadena de subministrament s’ha degut també a pressions socials i ambientals, davant l’imminent conflicte creat quan la reducció de costos domina, i ha fet que governs i organitzacions internacionals desenvolupin regulacions i iniciatives en matèria de sostenibilitat empresarial. Això ha estimulat la inclusió de la sostenibilitat com a eix transversal en la gestió de la cadena de subministrament, tan a les empreses com en els requeriments d’inversors i altres grups d’interès.

Per què la gestió de la cadena de subministrament estigui alineada amb els compromisos nacionals i globals, com els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), és imperant la implementació d’objectius a les organitzacions clars que aportin a les metes. Així és com les empreses poden contribuir als ODS, sobretot als objectius 8 (treball decent i creixement econòmic) i 12 (producció i consum responsable). Però també existeixen diverses accions que es poden aplicar per als objectius 5 (igualtat de gènere), 10 (reducció de les desigualtats) i 11 (ciutats i comunitats sostenibles). Amb un plantejament adequat i una proposta d’accions conjuntes amb la societat es poden aconseguir aquestes metes.

Dins de les exigències reglamentàries es troben la llei d’esclavitud moderna del Regne Unit, la llei de due diligence de França, la recent llei de due diligence en treball infantil a Alemanya, el reglament marc per facilitar inversions sostenibles, estàndards com la ISO 20400:2017 en comptes sostenibles, i altres innombrables iniciatives. Una d’aquestes són els mencionats ODS.

Tot i això, les empreses encara s’enfronten al desconeixement o bé a complicacions en el moment d’implementar la sostenibilitat a la cadena de subministrament. Dins dels temes que han causat més problemes a nivell empresarial, segons Syed Abdul and all [1], es troben el compromís dels proveïdors, la participació de l’alta direcció i els sistemes de mesura, així com la planificació estratègica [2] i [3]. Per aquest motiu, Anthesis Lavola veu la necessitat de recolzar a les empreses per a millorar la sostenibilitat de la cadena de subministrament, donant suport a les diferents indústries en el seu diagnòstic i la identificació de les millors pràctiques.

L’auge de la sostenibilitat empresarial i al llarg de la cadena de subministrament ha fet que es desenvolupin regulacions i iniciatives sostenibles

Ampliant els seus serveis, Anthesis Lavola presenta unes fases per a la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament. Es parteix d’un anàlisi o diagnòstic de la situació actual de la cadena de subministrament, el qual depèn de les característiques de l’empresa i els seus proveïdors, a més de la mida, la indústria i sobretot el nivell de risc d’ESG. El risc ESG pot provenir del país d’origen, de la indústria o de la situació particular de l’empresa proveïdora. Es realitza un diagnòstic a través de benchmarking i un macro anàlisi de riscos, amb l’objectiu de segmentar la cadena de subministrament, basats en metodologies Agile.

En la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament, després del diagnòstic, les empreses han de tenir un mecanisme de bon govern capaç de respondre a l’impacte i permetre les accions i reaccions àgils. Així és com la fase inicial i la creació de polítiques, el codi ètic dels proveïdors i el pla estratègic en compres són fonamentals per al govern empresarial.

La implementació i posada en marxa inclou la selecció, homologació i avaluació dels proveïdors basats en el principi que la sostenibilitat a la cadena de subministrament és sinònim de la transparència de la informació a través de la cadena de valor. En aquesta fase s’advoca per l’estandardització de processos, la priorització del desenvolupament dels proveïdors i la selecció de proveïdors responsables.

Com a últim pas en l’acompanyament empresarial, Anthesis Lavola proposa el suport, monitorització i control. Per aconseguir un seguiment adequat i més profund és necessari un anàlisi de dades i informació més àgil, així com la presa de decisions d’acord amb les fases anteriors, on existeixin processos i eines d’identificació del risc i aprofitament d’oportunitat d’aliances.

El camí encara és llarg fins a poder garantir la transparència i la traçabilitat dels productes des del seu origen, però els avenços han sigut significatius i moltes empreses han iniciat aquest camí, arribant cada cop en més profunditat dins de la cadena de subministrament. Per aquesta raó seguirem millorant l’oferta de consultoria empresarial, per recolzar a les empreses en la seva implementació.


[1] Syed Abdul Rehman Khan, Zhang Yu, Heris Golpira, Arshian Sharif, Abbas Mardani, A state-of-the-art review and meta-analysis on sustainable supply chain management: Future research directions, Journal of Cleaner Production, Volume 278, 2021, 123357, ISSN 0959-6526, https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2020.123357. (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0959652620334028)
[2] R. Dubey, A. Gunasekaran, S.J. Childe. The design of a responsive sustainable supply chain network under uncertainty Int. J. Adv. Manuf. Technol., 80 (1–4) (2015), pp. 427-445
[3] Close B. Keating, A. Quazi, A. Kriz, T. Coltman. In pursuit of a sustainable supply chain: insights from westpac banking corporation Supply Chain Manag.: Int. J., 13 (3) (2008), pp. 175-179. Cross Ref View Record in Scopus Google Scholar.

La cara humana del canvi climàtic

2 octubre, 2021 | Reflexions,

Hem de treballar conjuntament perquè les persones més vulnerables d’aquí i de tot el món puguin sobreviure i adaptar-se al canvi climàtic

Aquest 25 de setembre es van complir sis anys des que l’ONU adoptava l’Agenda 2030, possiblement el pla d’acció més ambiciós per posar el desenvolupament sostenible al centre de les nostres decisions, com a governs, organitzacions i ciutadania.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i les seves metes s’han convertit en un element tangible per fer d’aquest compromís comú i universal una realitat, una oportunitat en forma d’objectius per a les persones i el planeta. Així, en el context de les organitzacions, els ODS s’han transformat en un marc de referència, essent un 43% de les companyies que han decidit integrar-los dins de la seva cultura corporativa, segons l’informe Contribució de les empreses espanyoles a l’estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030.

Les conseqüències són evidents. El compromís empresarial amb el desenvolupament sostenible ajuda a impulsar el lideratge i la transparència, permet identificar riscos i oportunitats empresarials, augmentar la confiança entre totes les parts interessades, a més de mostrar al món la interrelació existent entre l’empresa, la societat i el planeta.

Un altre punt d’importància en l’actualitat és que el 44% de les organitzacions afirma que la implementació de l’Agenda 2030 ajuda a ser més resilients davant futures crisis. I la crisi de la Covid-19 és una mostra de com és de necessària una cultura corporativa alineada a les necessitats del seu entorn: per a les persones que la formen, per a la societat a la qual serveix, per als recursos naturals amb els quals opera i per a l’economia a la qual aporta.

I ja entrats en la Dècada per a l’acció, els resultats mostren la persistència dels reptes si no es prenen accions fermes i concretes, tal com ens ha demostrat la crisi climàtica. El mateix informe exposa que l’ODS 13, Acció pel clima, que cerca adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes, és un dels objectius més importants per a les companyies. No obstant això, la bretxa entre el compromís i la implementació de mesures segueix sense ser evident. L’últim informe de l’IPCC assenyala que, sense reduccions dràstiques en els gasos d’efecte hivernacle, serà impossible limitar l’escalfament global a 1,5ºC, tal com es demanava a l’Acord de París.

L’accelerada crisi climàtica que hem viscut en temps de pandèmia ha tret la cara més humana dels riscos actuals i potencials del planeta. Només durant 2020, 30,7 milions de persones van migrar per les conseqüències climàtiques, el 94% de la població espanyola s’ha vist exposada a la contaminació de l’aire amb uns límits superiors als recomanats per l’OMS.

I és que, el canvi climàtic és quelcom que hem d’abordar conjuntament. Malgrat que totes i tots estem exposats a la crisi climàtica, aquesta té efectes devastadors sobre les persones i els països més pobles, tal com explica Oxfam Intermón en la seva última campanya Planta’t, on posen de manifest que qui menys contribueix al canvi climàtic és qui més pateix els seus efectes, ja sigui en forma d’inundacions, seques prolongades o huracans.

Hem de treballar conjuntament perquè les persones més vulnerables d’aquí i de tot el món puguin sobreviure i adaptar-se al canvi climàtic, a la vegada que hem d’exigir una reducció significativa d’emissions de carboni, així com una economia transformadora en forma de polítiques públiques, que permetin posar al centre a les persones i el planeta.

La protecció del planeta no és el deure d’uns pocs, és una demanda col·lectiva. Parlar de salut del planeta és parlar de la salut de qui l’habitem.

Article conjunt amb: 

Una jornada per apropar-se als ODs

30 setembre, 2021 | Notícies,

Coincidint amb la celebració de la Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible, el Recinte Modernista de Sant Pau, a Barcelona, organitza amb la col·laboració de diferents entitats, una jornada lúdica i familiar. A Anthesis Lavola hi participem amb un taller per la Diputació de Barcelona.

La Jornada ‘Sant Pau i els ODS’, que se celebra el pròxim 3 d’octubre, proposa gaudir d’un seguit de tallers, jocs i activitats per a tots els públics, al voltant de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. L’objectiu de les propostes és treballar conjuntament els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i apropar-los a la realitat de la ciutadania.

La Diputació de Barcelona, com a entitat que participa en la Jornada, ha confiat a l’equip de consultoria educativa d’Anthesis Lavola el disseny, programació i dinamització de l’activitat ‘Els reptes dels ODS’. Consisteix en un joc de pistes a través del nostre aplicatiu Itinerapp®. La Diputació de Barcelona té un ferm compromís amb l’Agenda 2030 i els ODS, i és per això que impulsa iniciatives per a la seva implementació en els diferents àmbits (institucional, governs locals, ciutadania, etc.) a tota la xarxa de municipis de la demarcació de Barcelona.

Pensada per a grups familiars de fins a quatre persones, durant el joc els equips hauran de resoldre 5 minijocs que es relacionen amb les 5P (Persones, Planeta, Progrés, Pau, Pertinença) que agrupen els diferents disset ODS. A través de codis QR, disposats sobre un mapamundi, es podrà accedir a l’itinerapp® i quan els equips resolen els jocs reben pistes per obrir el cadenat d’un cofre que conté el repte final. Superar el repte donarà peu que els participants expressin un compromís envers els ODS.

Per la jornada, l’equip d’educació dinamitzarà el joc amb una persona experta en educació ambiental i facilitació d’activitats familiars. Els equips podran jugar de manera autònoma, seguint les instruccions que apareixeran als dispositius digitals a mesura que superin les pantalles i reptes, tot comptant amb el suport de la dinamitzadora, que els guiarà mitjançant pistes i indicacions extra en cas que ho necessitin. Al final del joc, els participants podran reflexionar entorn amb quines accions es comprometen per a donar suport a l’Agenda 2030, deixar-ho reflectit al photocall dels ODS i fer-se una foto de grup de record!