Claus per entendre la nova Llei de Residus

1 juny, 2022 | Notícies,

 

El 9 d’abril del 2022 es va aprovar la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Aquesta nova llei deroga la Llei 22/2011 i incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva (UE) 2018/851, que modifiquen la Directiva 2008/98/CE sobre els residus i també la Directiva (UE) 2019/904, relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic al medi ambient. 

La Llei va entrar en vigor el 10 d’abril del 2022, llevat del Títol VII (“Mesures fiscals per incentivar l’economia circular”) que entrarà en vigor l’1 de gener del 2023. 

Amb la Llei 7/2022, es reforça l’aplicació del principi de jerarquia mitjançant l’obligatorietat de l’ús d’instruments econòmics, s’enforteix la prevenció de residus mitjançant la promoció de models de producció i consum sostenibles i es reforça la recollida separada amb la finalitat d’aconseguir majors taxes de preparació per a la reutilització i de reciclatge de qualitat. 

Entre els instruments econòmics destaquen un impost aplicable al dipòsit de residus a l’abocador, la incineració i la coincineració de residus, així com l’establiment per part de les entitats locals, en el termini de tres anys, d’una taxa específica, diferenciada i no deficitària, que permeti implantar sistemes de pagament per generació i que reflecteixi el cost real de la recollida, transport i tractament dels residus, incloses les campanyes de conscienciació i comunicació. 

 

També estableix mesures aplicables a aquells productes de plàstic d’un sol ús que més freqüentment apareixen a les caracteritzacions de les escombraries disperses, a les arts de pesca i a tots els productes de plàstic fraccionable. Entre aquestes mesures, destaquen la reducció, sensibilització, marcatge i ecodisseny de productes de plàstic, un nou impost sobre els envasos de plàstic, així com l’ús d’instruments econòmics com la responsabilitat ampliada del productor i fins i tot la restricció per a determinats productes, tenint en consideració les possibilitats que hi ha per a la seva substitució i alternatives existents al mercat. 

La finalitat d’aquesta nova normativa és afavorir la transició cap a una economia circular i, per tant, entre d’altres, plantejar un nou model de consum i venda de productes. Estableix un canvi de paradigma sobre les estratègies de creixement d’alguns dels sectors econòmics i, sobretot, en el model econòmic de venda massiva de productes per lluitar contra el canvi climàtic i protegir el medi ambient. 

No obstant això, aquesta llei planteja veritables reptes. Cal una bona comprensió dels terminis i els requeriments que s’estableixen per al seu bon compliment. Per això, a continuació, us deixem una guia amb les claus principals per entendre les mesures de la nova llei de residus i els terminis amb què s’han de complir. 

 Consulta la guia de la nova llei de residus

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

La recollida selectiva de la fracció orgànica: Reptes i Estratègies

27 abril, 2022 | Esdeveniment, Webinar,

Aquest webinar es va dividir en dos blocs temàtics. El primer es va centrar en el sistema d’implantació de la recollida, i el segon en la comunicació ciutadana i les campanyes de sensibilització i informació.

Al primer bloc, la primera ponent va ser Susanna Casanovas, que va abordar la normativa estatal de bioresidus. A continuació, sota el tema de sistema de recollida i recuperació de residus, Montse Masanas va introduir el 5è contenidor i el tancament de contenidors. Seguidament, Daniel García va explicar el cas d’èxit de la recollida porta a porta de la Serra de Cadis i Jesús Diz va posar punt final al primer bloc abordant l’autocompostatge i el compostatge comunitari.

El segon bloc es va iniciar amb la presentació de Yolanda Fulgueiras sobre la Comunicació amb la ciutadania com a peça clau per a la gestió reeixida dels residus. Per il·lustrar aquest concepte, Eva Hernández i Carmen Villanueva van presentar dos casos d’èxit de campanyes de proximitat; la de Madrid Acierta con la organica 2017-2021 i la de la Mancomunitat de Pamplona.

WEBINAR

Divendres, 13 de maig | 12:00-14:00h  

La nova Llei de Residus aprovada el 8 d’abril passat situa les entitats locals i altres organismes supramunicipals en una difícil posició a l’hora de complir als nous objectius i mesures destinades a la reducció, preparació per a la reutilització i reciclatge dels residus municipals.

Abordar el calendari d‘implantació de noves recollides separades i assegurar-ne el finançament, inclosa la nova taxa a l’abocament, requerirà un canvi de paradigma que permeti desenvolupar noves estratègies de gestió dels recursos tècnics, humans i econòmics disponibles.

Sabem que el repte operatiu més immediat per als municipis és abordar de manera eficient la implantació de Recollida Selectiva de la fracció orgànica (FORM).

Per aquesta raó, en aquest webinar us mostrarem exemples d’èxit de diferents alternatives de gestió municipal dels bioresidus que s’han implementat a Espanya. Abordarem tant les metodologies de recollida i recuperació com diferents estratègies d’implantació i implicació ciutadana.

DIRIGIT A

Alcaldes, regidors, tècnics municipals i de medi ambient, personal tècnic i de comunicació d’empreses públiques de residus, consorcis i mancomunitats.

MIRA EL WEBINAR AQUÍ:

 

Ponents

     
Eva Puche, Responsable del Servei al Client d’Andalusia d’Anthesis Lavola Susanna Casanovas, Consultora Mànager i Responsable dels Serveis de Consultoria en l’Àrea de Residus d’Anthesis Lavola Montse Masanas, Directora de projectes en  l’Àrea de residus d’Anthesis Lavola
     

 

     
Jesús Diz, President d’ANEPMA, Associació Nacional d’Empreses Públiques de Medi Ambiente Daniel García Hernández, Tècnic Assessor, BASICA, S.A. Projecte Sierra de Cádiz Yolanda Fulgueiras, Delegada de Madrid i Responsable d’Expansió territorial d’Anthesis Lavola
     

 

Eva Hernandez, Cap de Servei de Seguiment tècnic i Millora de D.G. Serveis de Neteja i Residus de l’Ajuntament de Madrid.  Carmen Villanueva, Responsable d’Educació i Sensibilització Ambiental de la Mancomunitat de Pamplona

Notícies relacionades

S’aprova el nou impost sobre els envasos de plàstic

22 abril, 2022 | Reflexions,

Com s’espera que el nou impost sobre els envasos de plàstic millori el reciclatge i redueixi els residus?

La recentment aprovada Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, regula l’impost sobre envasos de plàstic proposat des de la Unió Europea (UE) en el marc del Green Deal. Aquest impost permet als països implementar penalitzacions econòmiques per tal d’augmentar la quantitat de plàstics que es reciclen al final de la vida útil.

Tot seguit, resumim en què consisteix aquest impost, com s’aplicarà a Europa i a Espanya i què han de fer les empreses per preparar-se.

Què és l’impost sobre els envasos de plàstic de la UE?

L’impost d’envasos de plàstic de la UE  es va publicar el 2020 i abasta tots els Estats membre de la Unió Europea. En essència, per cada quilogram de residus de plàstic que no es reciclin al final de la seva vida útil, els estats membres han de contribuir amb 0,80 euros (800 euros per tona). Amb aquesta contribució s’espera recaptar entre 6.000 i 8.000 milions d’euros que anirien destinats al pla de recuperació NextGenerationEU. Cada estat membre ha de cobrir aquests costos a través del pressupost nacional o delegar-los a la indústria, com ara:

  • Aplicació d’un nou “impost sobre els plàstics” als plàstics no reciclats
  • Integració amb la política o els impostos existents
  • Un sistema de taxes addicionals que se sumaria a les mesures existents (com la imposició del CO2, la responsabilitat ampliada del productor (RAP), el sistema de dipòsit, devolució i retorn i altres taxes/impostos relacionats amb els envasos)
  • Altres mesures fiscals com la reducció de les subvencions o les exempcions d’impostos i taxes utilitzades en aquest país

Com que alguns països ja tenen taxes i impostos, aquests podrien desviar-se per pagar la taxa. Això podria tenir un efecte negatiu, ja que podria desviar diners de la indústria de recollida, reciclatge i recuperació de plàstics.

A més dels envasos alimentaris, l’impost també s’aplica als envasos tèxtils, de fertilitzants i productes agrícoles, de la construcció i de productes cosmètics i farmacèutics. El càlcul de la taxa farà servir les dades de les empreses que utilitzen envasos de plàstic i comercien amb ells a Europa, i si els Estats decideixen aplicar un impost, també tindrà un cost directe per a aquestes empreses. La base emprada per a l’atribució de les taxes nacionals està relacionada principalment amb l’ús d’envasos domèstics perquè es disposa de molt poques dades fiables sobre els envasos d’altres indústries de la UE. Això vol dir que l’aplicació d’impostos sobre les empreses no està del tot relacionada amb les dades que es fan servir per al càlcul de la taxa.

En aquests moments, Espanya, a través de la Llei 7/2022, i Itàlia a través d’un projecte de legislació nacional són els dos únics estats membres de la UE que han desenvolupat legislació nacional sobre aquest “impost sobre els envasos de plàstic”. Actualment, es desconeix quan altres estats membres podrien adoptar una legislació similar, per la qual cosa és important estar atent als canvis.

S’espera que el pla recapti 750.000 milions d’euros, dels quals 8.000 milions procediran de l’impost sobre els envasos de plàstic.  

Per què la UE ha adoptat l’impost sobre els envasos de plàstic?

El 2020, la UE va donar a conèixer un pla de recuperació que pretén ajudar Europa a “reconstruir-se” després de la pandèmia de la Covid-19, amb mesures per lluitar contra el canvi climàtic i donar suport a l’economia circular. L’impost sobre els envasos de plàstic forma part d’aquestes mesures i neix amb l’objectiu de reduir els residus d’aquest tipus. Els ingressos generats per l’impost es destinaran al fons de recuperació de Covid-19 de la UE, que recolzarà les empreses més afectades de tot Europa per la pandèmia de coronavirus. S’espera que el pla recapti 750.000 milions d’euros, uns 8.000 milions dels quals procediran de l’impost sobre els envasos de plàstic.

Com encaixa aquest impost amb les polítiques existents?

Tot i que la taxa pot semblar un altre “impost sobre el plàstic”, difereix dels impostos d’envasat relacionats amb la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) establerts en virtut de la Directiva sobre envasos i residus d’envasos. La RAP (Responsabilitat Ampliada del Productor) augmenta directament la infraestructura de reciclatge i influeix en l’ús de material reciclat o en el disseny i ús de materials per al reciclatge. En canvi, l’impost que planteja la UE, si no s’aplica correctament, té molt poc impacte en el mercat de materials secundaris.

La implementació de l’impost als plàstics crea una “demanda del mercat” que encoratja les empreses a reduir els seus envasos, així com a augmentar l’ús de plàstics reciclats als envasos.

El nou impost sobre plàstics no-reutilitzables a Espanya

Espanya ha aprovat recentment el seu propi impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener de 2023. A la nova Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que substitueix la norma que es va imposar el 2011, es canalitzen els requeriments de la nova directiva europea.

Entre els requeriments, Espanya introdueix un impost addicional sobre els envasos de plàstic d’un sol ús, pel qual el plàstic no reciclat fabricat o importat a Espanya estarà subjecte a un impost de 0,45 euros/kg. A la memòria econòmica de la norma s’estima que aquest nou impost pugui recaptar 723,9 milions d’euros a l’any.

La Llei contempla les definicions pertinents i determina que la quantitat de plàstic reciclat continguda als productes subjectes a l’impost haurà de ser certificada mitjançant una entitat acreditada per emetre certificació a l’empara de la norma UNE-EN 15343:2008 o les normes que les substitueixin. En el supòsit de plàstic reciclat químicament, aquesta quantitat s’acreditarà mitjançant el certificat emès per la corresponent entitat acreditada o habilitada a aquests efectes.

Queden exempts els envasos de medicaments, productes sanitaris, aliments per a usos mèdics especials, preparats per a lactants d’ús hospitalari o residus perillosos d’origen sanitari.

La implementació de l’impost als plàstics d’Espanya o el Regne Unit n’és un bon exemple, ja que crea una “estirada o demanda del mercat” en l’àmbit empresarial que encoratja les empreses a reduir els seus envasos, així com a augmentar l’ús de plàstics reciclats als envasos. Això crea un canvi en el comportament i promou la demanda de materials secundaris, la qual cosa condueix a una major producció de plàstics reciclats i dona suport al desenvolupament i finançament d’infraestructura sostenible.

És possible que s’observin taxes diferents, depenent de la quantitat que l’estat membre tingui previst finançar per si mateix, atès que molts Estats poden introduir els seus propis impostos similars o reduir els plàstics d’un sol ús per complir els objectius de la UE.

Com estan reaccionant fins ara altres estats membres de la UE i el Regne Unit?

De moment, alguns mercats han optat per cobrir els costos de l’Impost d’Envasat de la UE a través dels seus pressupostos nacionals, entre ells França, Alemanya, Irlanda, Luxemburg i Eslovàquia, mentre planegen que les taxes futures siguin pagades totalment o parcialment per al sector privat. Aquests països han anunciat més detallats plans d’aplicació:

Itàlia té previst aplicar una legislació similar on els envasos de plàstic d’un sol ús tenen una taxa d’impost de 0,45 euros/kg i ho paguen els fabricants, venedors, compradors o importadors. L’aplicació d’aquest impost sobre els plàstics es retarda actualment fins al 2023. Així mateix, cal definir la llista d’articles d’un sol ús i/o criteris per als plàstics reciclats abans que es pugui aplicar amb èxit.

Bèlgica està estudiant la possibilitat d’integrar l’impost sobre el plàstic a les taxes existents de la RAP (Responsabilitat Ampliada del Productor), cosa que podria ser una solució preferible per als països més petits. En aquests casos resultaria massa costós establir una taxa o sistema impositiu independent si tenim en compte els seus ingressos anuals.

Alemanya podria ser el següent país a avançar en el finançament de la taxa per part dels productors, a mesura que s’acordin noves polítiques entre la nova direcció federal conjunta.

Regne Unit, a diferència de l’impost de la UE, ha desenvolupat un impost als plàstics que penalitza l’ús d’envasos de plàstic amb menys del 30% de contingut reciclat a partir de l’abril del 2022. L’impost al plàstic es cobrarà 200 £ per tona (a partir de l’1 d’abril del 2022) només en els envasos que continguin menys del 30% de contingut reciclat (tot i que es declararà tot el plàstic, només se’n cobrarà una part).

Les empreses han de mantenir-se al dia amb el canviant i complex panorama que es desenvolupa per garantir-ne el compliment de la legislació.

Què han de fer ara les empreses?

El sector de la fabricació de plàstics, els fabricants de productes i els importadors hauran d’estudiar detingudament com es veuen afectats els productes i quantificar l’impacte de l’impost.

És crucial seguir el progrés de la legislació, ja que l’espai continua desenvolupant-se i canviant, especialment per a aquelles empreses que fabriquen, venen o importen productes envasats en plàstic a diversos països.

Si s’apliquen impostos sobre el plàstic, podrien tenir un impacte significatiu a la cadena de subministrament, per la qual cosa és crucial mitigar els costos, ja sigui mitjançant l’augment del reciclatge i la recollida, l’ús de plàstics reciclats o materials no plàstics, o el replantejament dels envasos en termes de circularitat i reutilització.

És important que les empreses que produeixen o subministren productes envasats als mercats que estan aplicant aquests impostos comprenguin aquestes noves normatives en els diferents estats membre de la UE i el Regne Unit, i és clar, les seves possibles variacions.

En avaluar quins mercats es veuen afectats, les empreses poden començar a pressupostar els possibles costos addicionals i revisar les maneres de reduir els pagaments, i també els permet millorar la circularitat dels seus productes i envasos.

Per complir les diferents aplicacions de l’impost als estats membres de la UE, les empreses necessiten una proposta gestionada per una coordinació interna entre els equips de finances, compliment de producte, i els equips encarregats dels informes ambientals que puguin proveir de dades precises . Les empreses han de comprendre primer la seva responsabilitat des de la perspectiva de l’oferta i els costos abans d’intentar interpretar les lleis nacionals o les escasses orientacions que s’han publicat fins ara.

Tot i que la majoria de les empreses disposaran d’algun sistema per calcular el volum de plàstic manipulat, no és clar si aquests sistemes seran transferibles entre diferents països. S’espera que hi hagi proves addicionals, una comprensió més gran de les fonts de dades sobre envasos i la interrogació de les metodologies per alinear les normes d’informació financera i la dels sistemes actuals de compliment de la Directiva sobre envasos i residus d’envasos.

A mesura que els estats membres de la UE continuen desenvolupant i actualitzant els seus plans per a l’aplicació de l’impost d’envasament de la UE, les empreses han de mantenir-se al dia amb el canviant i complex panorama que es desenvolupa per garantir-ne el compliment.

Un enfocament centrat en la producció de materials té un alt potencial per impulsar el canvi dins dels mercats.

Quines són les possibles repercussions de la propera regulació?

En aquesta fase de la implementació, no és clar si l’impost sobre els envasos finançat per l’Estat pot donar lloc a canvis a gran escala cap a una economia circular, ni tampoc és molt clar com afectarà les empreses de tota la cadena de subministrament de plàstics.

En darrera instància, la taxa sobre el plàstic i els impostos associats pretenen reduir la quantitat de residus generats, augmentar la quantitat que es pot reciclar i millorar la infraestructura de reciclatge. Tot i això, la diversitat d’enfocaments en l’aplicació de la taxa a tot Europa pot fer que no tingui l’impacte desitjat al mercat secundari de plàstics i a la infraestructura de reciclatge. La manca d’harmonització afectarà els plàstics que es consideren reciclables, el nivell d’agregació i el comerç de productes plàstics classificats a tot Europa i l’acceptació dels residus plàstics a les plantes de reciclatge per fabricar productes d’alt valor.

Els impostos que se centren en els plàstics d’un sol ús, potser s’apliquen a materials que ja estan regulats per la Directiva de la UE sobre plàstics d’un sol ús. Per tant, els impostos poden no tenir impacte, ja que se superposen amb les prohibicions ja exigides.

A més, en el marc de l’impost sobre els envasos de la UE, els pagaments es basaran en els plàstics que no es reciclin segons les dades d’Eurostat per estat membre, que es poden pagar a través de la fiscalitat general, cosa que limita l’impacte potencial sobre l’ús i l’eliminació real dels plàstics als països.

Un enfocament centrat en la producció de materials té un alt potencial per impulsar el canvi dins dels mercats, però queda per veure l’eficàcia de l’aplicació d’aquests impostos.

Com pot ajudar Anthesis Lavola?

Anthesis Lavola compta amb un equip d’experts en compliment normatiu que treballen al sector dels envasos i els residus que poden proporcionar orientació i suport a les empreses que necessiten complir amb la propera legislació, incloent-hi el nou impost sobre envasos plàstics a Espanya i l’impost d’envasos de la UE.

Anthesis Lavola pot oferir una exploració de l’horitzó a través dels mercats globals per garantir que les empreses estiguin preparades per als canvis a la normativa. Els diferents enfocaments de les taxes RAP a tot Europa i la manca d’harmonització a la UE mostren un panorama poc clar i confús sobre els requisits que han de complir les empreses. L’equip d’experts d’Anthesis Lavola pot ajudar a entendre’l millor i a garantir-ne el compliment.

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Seus

Oficines d'Anthesis Lavola
Espanya Andorra Colòmbia
Amèrica de Nord
Estats Units Canadà
Àsia-Pacífic
Filipines Xina
Amèrica Llatina
Brasil
Orient Mitjà
Emirats Àrabs Units
Àfrica
Sud-àfrica

Creació d’un punt informatiu interactiu per a la nova campanya informativa sobre reciclatge del vidre

23 juny, 2021 | Notícies,

La campanya, impulsada per Ecovidrio, es porta a terme a Castella – La Manxa i a la Comunitat de Madrid.

Amb l’objectiu de conscienciar a la ciutadania de la importància del reciclatge i del seu paper clau en el procés, des d’Ecovidrio s’ha impulsat la campanya itinerant, “Tú eres la Pieza clave”, una acció informativa de proximitat, dirigida a la ciutadania i al públic escolar, amb la que se sensibilitza d’una forma dinàmica i interactiva, sobre la relació del reciclatge i el medi ambient.

La campanya, “Tú eres la Pieza clave”, s’ha realitzat durant els mesos de maig i juny a Castella – La Manxa i de setembre a novembre estarà a la Comunitat de Madrid.

L’equip d’educació ambiental és l’encarregat de dinamitzar l’activitat, centrada en dos mòduls interactius, ideats expressament per aquesta campanya, i formats per diferents circuits, sensors i elements electrònics. D’aquesta manera es genera un símil amb el procés de reciclatge que s’acciona quan dipositem el vidre en el contenidor adequat.

L’equip de Comunicació ha dissenyat i produït l’element interactiu de la campanya

L’activitat comença quan la persona usuària diposita un envàs de vidre en un contenidor domèstic situat al punt informatiu. En aquest moment s’acciona una bola, que representa l’envàs dipositat, i inicia un trajecte pel circuit dels mòduls, en una reacció en cadena. A partir d’aquí, les decisions que haurà de prendre qui participi a l’activitat durant el recorregut de la bola, el portaran a activar una sèrie de missatges informatius i de sensibilització sobre el reciclatge del vidre.

L’equip de Programes educatius d’Anthesis Lavola ha sigut l’encarregat de desenvolupar la campanya i de coordinar l’equip informador que sensibilitzarà a la ciutadania i al públic escolar. A més, s’ha comptat amb el suport de l’equip de Comunicació, qui ha dissenyat i produït el punt informatiu interactiu.

Des de Comunicació també s’ha dissenyat la imatge gràfica de la campanya, que consisteix en elements circulars, una tipografia formada per diferents fragments i colors amb diversos tons de verd. Així, la imatge vol transmetre els missatges sobre la importància de la circularitat en el cicle del reciclatge del vidre i el paper de la ciutadania a l’hora de començar aquest cicle.

Contacteu amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.