Cellnex es consolida com una de les empreses de telecomunicacions líders en sostenibilitat

30 maig, 2022 | Notícies,

“Continuar situats al TOP 5 de companyies de telecomunicacions del món més compromeses amb la sostenibilitat ens indica que estem en el bon camí.”

Tobias Martínez, CEO de Cellnez

Cellnex Telecom, el principal operador europeu d’infraestructures de telecomunicacions sense fils, manté la qualificació de risc baix en matèria d’ESG a l’avaluació anual que realitza Sustainalytics, una companyia que qualifica la sostenibilitat de les empreses que cotitzen en borsa.  

Amb aquesta qualificació, Cellnex Telecom es consolida com una de les companyies analitzades amb millor exercici en sostenibilitat del sector de les telecomunicacions a escala mundial. La qualificació de ESG Risk Rating avalua l’exposició de la companyia al risc en matèria de sostenibilitat en funció de criteris ESG (Ambientals, Socials i de Bon Govern) i demostra el compromís que la companyia ha assumit cap a un món més sostenible.  

Tobias Martínez, CEO de Cellnex, ha remarcat que “continuar situats al TOP5 de companyies de telecomunicacions del món més compromeses amb la sostenibilitat ens indica que estem en el bon camí. Els criteris ESG han esdevingut un pilar fonamental de la nostra estratègia corporativa. Tenim encara grans desafiaments que hem d’afrontar i estem compromesos en l’execució i la millora de les nostres pràctiques”. 

Anthesis Lavola col·labora amb Cellnex des de 2005, començant amb serveis de consultoria energètica i seguint amb projectes relacionats amb els diferents àmbits de la sostenibilitat. Des de 2014, calculem la petjada de carboni de l’organització i, a través de la nostra marca Clean CO2, en compensem part de les emissions. Actualment, també donem suport a la seva estratègia Net Zero amb projectes específics com SBT, preu intern del carboni o suport a la cadena de proveïdors, entre d’altres.  

Per a més informació, fes clic en aquest enllaç.

Se celebra una jornada sobre el Valor Social Integrat al Prat de Llobregat

24 maig, 2022 | Notícies,

El passat divendres 13 de maig, Anthesis Lavola va participar en l’esdeveniment: “Vols saber el valor social del Prat? Et convidem a conèixer resultats” al Centre de Promoció Social del Prat de Llobregat emmarcat en les activitats de “Maig Cooperatiu”.

La jornada va tenir l’objectiu de compartir els resultats del càlcul del Valor Social Integrat (VSI) de l’any 2020 de 12 organitzacions de l’economia social i cooperativa del Prat. La jornada es va iniciar amb la presentació de l’esdeveniment per part del tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament del Prat, Juan Carlos Moreno. Per part seva, Silvia Ayuso, directora Acadèmica de la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa ESCI-UPF va presentar la metodologia de càlcul del Valor Social Integrat (VSI) i els resultats preliminars del càlcul. Seguidament, es va realitzar una sessió de 3 taules rodones liderades per Silvia Ayuso, Rubén Bagüés, Cofundador d’Heres Social Consultoria i Gerard Romero, Consultor de Sostenibilitat d’Anthesis Lavola.

En les taules rodones es va tractar:

  1. ​​El VSI com a eina al servei de les organitzacions i els seus grups d’interès.
  2. VSI a l’any de la pandèmia per Covid-19. 
  3. Integració del VSI a l’estratègia de les organitzacions.

A les taules van participar els següents responsables de les organitzacions: Ruben Pérez Cap de Qualitat, Planificació i Processos de Fundesplai; Julio Álvarez, cap d’Administració de Cooperativa Obrera d’Habitatges; Maria del Carmen Olaya, directora general de Saó Prat Associació i Empresa d’Inserció: Oscar Hinarejos, tècnic encarregat de VSI de Som Conexión SCCL; Imma Perez, cap de Personal a la Fundació Rubricatus; Jaume Marques, tècnic de programes d’economia social a la Fundació Cassià Just; Raquel Diaz, Responsable de Projectes a la Fundació Espigoladors; Dámaris Morte, Gerent a CPS Francesc Palau; Mireia González, tècnica encarregada de VSI a GATS; Carla Fernandez, tècnica encarregada de VSI a la Fundació Esperanzah; i Ferran Cussó, tresorer d’Uikú Coworking. Cooperativa Agrícola del Prat s’ha incorporat al càlcul aquest any, però no va participar de les taules.

El resultat econòmic no és l’única variable que determina el valor d’una empresa. El Valor Social Integrat és el lloc comú on es creuen la visió de les empreses de caire mercantil i la de les empreses de l’economia social que, en major o menor mesura busquen generar un impacte positiu en la societat i per als seus grups d’interès.

 

El càlcul del VSI (Valor social integrat) permet expressar en termes monetaris (euros, dòlars o altres) el valor que una organització té per a la societat, integrant els resultats econòmics i els socials en un únic concepte. Aquesta metodologia aporta una visió multidimensional o “multistakeholder” (Ayuso et al 2020) i utilitza per comunicar un concepte comprès i compartit per una gran majoria de grups d’interès: el valor dels diners com a eina per mesurar el progrés i l’evolució de les societats actuals.

Això vol dir que el valor monetari total es presenta com la suma de la comptabilitat economicofinancera tradicional (salaris, impostos, valor retingut per l’organització, i d’altres) més la comptabilitat social. Aquesta comptabilitat social està definida pel conjunt de percepcions dels grups d’interès a través d’indicadors assignats segons preu de mercat. La monetització d’aquest valor fa possible integrar l’impacte econòmic total de l’organització, captant les variables de valor intangibles (com per exemple el valor de dur a terme la inclusió laboral de persones amb discapacitat).

 

“El VSI ens dona informació qualitativa en un idioma comú (€).”

Per què això és important? Una de les raons és que tenint en compte diferents estudis (Galbraith,2016; Piketty, 2015, 2017), que han destacat la creixent desigualtat generada per l’actual sistema econòmic dominant, juntament amb la tendència general de creixent desconfiança del públic en aquest sistema (Baròmetre de confiança d’Edelman 2020), la metodologia del VSI és una eina que permet a les organitzacions informar de manera transparent i innovadora els seus grups d’interès sobre el valor que aquestes aporten de manera senzilla i comprensible.

“L’eina ens obliga a sistematitzar la recollida de dades, que altrament potser es perdrien.”

Això permet als grups d’interès prendre decisions millors respecte a aquestes organitzacions i, a més, i igual d’important, pot proveir a les organitzacions informació rellevant sobre els seus impactes (generació de valor social), donant-los un avantatge competitiu de cara a legitimar-se davant la societat en què actuen i multiplicar-ne els impactes positius i/o minimitzar-ne els impactes negatius.

“El VSI permet captar valor que amb la comptabilitat tradicional no es tindria en compte o que fins i tot es valoraria en negatiu.”

Les entitats de l’economia social i solidària del Prat del Llobregat que han participat en el càlcul del VSI del 2020 han disposat d’informació que els permet confirmar com el desenvolupament de la seva activitat ha continuat aportant valor, l’any més dur de la crisi sanitària causat per la Covid-19, cap als diferents grups d’interès, que, en molts casos, són col·lectius vulnerables (Persones de la tercera edat, persones amb discapacitat, entre d’altres).

Com et pot ajudar Anthesis Lavola?

A Anthesis Lavola mesurem el valor social de les organitzacions gràcies a aquesta metodologia innovadora que identifica, quantifica i monetitza el valor social que generen cap al conjunt dels seus grups d’interès. Podem donar assistència a qualsevol tipus d’organització que tingui interès a mesurar quin és el seu impacte social, i aconseguir informació qualitativa, però també quantitativa, que permet comunicar el valor del seu impacte en un idioma comú, el valor monetari.

Concretament, el resultat del càlcul del VSI 2020 ha permès observar que, malgrat l’impacte econòmic causat per l’impacte de la pandèmia, que ha afectat la majoria de les entitats, amb la disminució consegüent de la facturació (valor social de mercat) pel fre de les seves activitats, les organitzacions han augmentat de manera general el valor social de no mercat (el valor comptabilitzat a través dels indicadors que calculen les variables de valor intangibles com la inclusió laboral de persones amb discapacitat abans esmentada). Això és degut, sobretot, al fet que les entitats han reaccionat a la pandèmia generant nous serveis o variants dels serveis anteriors que ja oferien, adaptant-se a la conjuntura en els diferents estats d’alarma, amb uns serveis amb alt valor social que van contribuir a pal·liar les grans dificultats de les famílies de la comunitat local del Prat.

“És una eina de millora contínua dels nostres impactes.”

L’evolució del valor de mercat i el valor de no mercat observat en el càlcul del VSI del 2020 posa en relleu l’efectivitat de la metodologia de càlcul VSI per captar aquest valor intangible que generen les organitzacions, ja que, tenint de referència la comptabilitat tradicional, només s’hauria captat el descens a la facturació l’any 2020 i es tindria la percepció que la seva aportació de valor hauria disminuït.

La visió de l’Ajuntament del Prat de sistematitzar el càlcul del VSI de les entitats de l’ESS de la ciutat i analitzar-ne els resultats anualment, promou, per tant, visibilitzar el valor real que generen les entitats i empreses de la ciutat, dotant d’eines útils per a la presa informada de decisions a aquestes i també a la ciutadania.

“Malgrat que la metodologia té alguns reptes per afrontar, el VSI és una eina que aporta informació rellevant a les entitats i als seus grups d’interès, els apropa i els dona veu, i ajuda a posar en relleu l’impacte social de les organitzacions a un idioma comú, el valor monetari.”

 

Trobades de sostenibilitat amb MONDRAGON

6 març, 2022 | Cas d'Èxit,

Objectius

Formar a equips directius i alts càrrecs de la Corporació MONDRAGON resulta indispensable per a avançar en l’acompliment sostenible de les seves cooperatives, sent aquest un eix estratègic en el seu full de ruta 2021/2024.

Des de Anthesis Lavola s’han dut a terme una sèrie de sessions formatives amb l’objectiu de fomentar un lideratge transformador que activi la sostenibilitat en les cooperatives i la comunitat, i promoure la implementació de criteris ESG (ambientals, socials i de governança segons les sigles en anglès), que aportin valor a nivell estratègic. Capacitar en coneixements, aspectes pràctics i eines de gestió en el marc de la sostenibilitat va ser possible gràcies a la ponència d’experts en la matèria i casos reals.

El Projecte

Anthesis Lavola va dur a terme la MONDRAGON *Iraunkortasunaren *Topaketak (Trobades de sostenibilitat en basc), una experiència formativa dirigida a directius i gerents de les diferents cooperatives.

De febrer a desembre 2021 es van desenvolupar un total de set sessions, acompanyades de comunicacions prèvies, per a motivar l’assistència, i posteriors amb els participants, per a resumir els aspectes més destacats i per a afavorir la seva aplicació.

En cada sessió es va dur a terme una presentació sobre la temàtica per part d’un expert de Anthesis Lavola, i posteriorment es va presentar un cas pràctic d’una empresa convidada. A través d’aquests casos pràctics es posen en relleu tendències, riscos, oportunitats i necessitats per a avançar en la incorporació dels criteris ESG. Es va comptar amb convidats com a BBVA, BASF, Siemens Gamesa, CaixaBank, EuroFragance, i Escola de l’Aigua, els qui van acostar els seus casos d’èxit i visions estratègiques enriquint cada sessió.

També es va destinar un temps final de cada sessió per a preguntes i debat, brindant un espai de reflexió i intercanvi d’idees i visions.

Les sessions van ser classificades en diferents blocs segons els criteris ESG:

  • En el bloc Ambiental, es van tractar temes en relació amb les estratègies climàtiques i l’economia circular.
  • En el bloc Social, es van treballar diverses temàtiques com el desenvolupament de persones, Upskilling i Reskilling, l’acció social, l’atracció i retenció de talent, entre altres.
  • Finalment, en el bloc Governança es van treballar temes en relació amb les finances sostenibles i pràctiques ètiques relacionades amb la cadena de valor.

Durant la sessió de tancament es va dur a terme una taula rodona amb els representants de cooperatives del grup MONDRAGON, un espai en el qual es van compartir avanços i reptes, alhora que es van intercanviar enfocaments i visions estratègiques.

Es van dur a terme enquestes de valoració en concloure cada sessió, a més d’una enquesta final sobre la MONDRAGON *Iraunkortasunaren *Topaketak, la qual va ser valorada amb 4.8/5 pels participants. Entre els comentaris obtinguts destaquem els següents:

  • “Són continguts molt pràctics, traslladables al procés d’elaboració de plans ODS de les cooperatives.”
  • “Les sessions han brindat una gran aportació de coneixement i ajuden a conèixer com han treballat altres empreses els aspectes relacionats amb la sostenibilitat.”
  • “Permet situar el concepte de sostenibilitat i conèixer experiències interessants.”

“Els coneixements i la experiència de l’equip d’Anthesis Lavola, combinat amb casos pràctics d’empreses reals han estat claus per potenciar la integració de la sostenibilitat de les nostres cooperatives”. 

Ibon Antero ( Sustainability and Social transformation Manager in MONDRAGON)

Serveis

  • Es van dur a terme set sessions formatives dividides en blocs segons els criteris ESG presentades per part d’experts de Anthesis Lavola.
  • Es van proporcionar casos pràctics en primera persona d’empreses internacionals.
  • Es va dur a terme una campanya de comunicació contínua, incloent correus de llançament, anunci de novetats i recordatoris en el lloc web del client, a més de correus pre i post sessió tant a persones inscrites com no inscrites amb recordatoris, resums i infografies de cada temàtica per a reforçar l’aplicabilitat en les cooperatives. Totes les comunicacions es van elaborar en basca i en castellà.
  • Amb l’objectiu de promocionar i presentar cada sessió, es van realitzar vídeos introductoris i es van proporcionar recursos d’interès a més d’enllaços externs, els quals van ser publicats en el SharePoint de Mondragon.
  • Cada sessió va ser documentada amb els seus respectius enregistraments, presentacions i resums, els quals van ser penjats en el lloc web del client per a consultes posteriors.
  • Es va realitzar un resum infogràfic final de cadascuna de les sessions i un resum general de tota la MONDRAGON *Iraunkortasunaren *Topaketak.
  • Es va lliurar un informe final amb les dades recol·lectades al llarg de tot el cicle formatiu.

El repte d’implementar la sostenibilitat a la cadena de subministrament

25 octubre, 2021 | Reflexions,

Anthesis Lavola pot recolzar a les empreses a través del diagnòstic i la identificació de les millors pràctiques

La gestió de la cadena de subministrament, als seus inicis, es basava fonamentalment en la reducció de costos en matèries primeres i logística. Més endavant es va introduir el concepte de qualitat, on es tenia en compte la cadena de valor i, per tant, la resposta del client o consumidor davant un determinat procés de aprovisionament i operacions. Però no és fins fa unes dècades que la gestió de la cadena de subministrament ha començat a utilitzar conceptes ESG (ambiental, social i de govern), també anomenats TBL per les seves sigles en anglès (triple bottom line).

Temes rellevants i d’abast mundial com el canvi climàtic o l’esclavisme modern, per posar alguns exemples, han donat lloc a situacions que han impulsat a la societat empresarial per interessar-se en la sostenibilitat. No només en les seves operacions, sinó a través dels seus proveïdors fins a “tier-n”, garantint d’aquesta manera que el seu producte o servei final tingui bona qualitat i que compleixi des del seu estat més inicial amb principis i requeriments mínims a nivell ambiental, social i de govern.

Aquesta transició ha anat evolucionant al llarg dels anys, gràcies a casos d’èxit recents que demostren que la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament ve acompanyada d’una reducció de costos i de riscos a mig i llarg terme i, inclús, de reducció de costos en poc temps en àmbits concrets com l’energia, l’aigua i determinades matèries primeres. Sense comptar amb l’impacte en la petjada de carboni, ja que a l’implementar aspectes sostenibles a la cadena de subministrament es garanteix que existeixi un impacte immediat i positiu per a problemes internacionals com el canvi climàtic.

L’auge de la sostenibilitat empresarial i al llarg de la cadena de subministrament s’ha degut també a pressions socials i ambientals, davant l’imminent conflicte creat quan la reducció de costos domina, i ha fet que governs i organitzacions internacionals desenvolupin regulacions i iniciatives en matèria de sostenibilitat empresarial. Això ha estimulat la inclusió de la sostenibilitat com a eix transversal en la gestió de la cadena de subministrament, tan a les empreses com en els requeriments d’inversors i altres grups d’interès.

Per què la gestió de la cadena de subministrament estigui alineada amb els compromisos nacionals i globals, com els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), és imperant la implementació d’objectius a les organitzacions clars que aportin a les metes. Així és com les empreses poden contribuir als ODS, sobretot als objectius 8 (treball decent i creixement econòmic) i 12 (producció i consum responsable). Però també existeixen diverses accions que es poden aplicar per als objectius 5 (igualtat de gènere), 10 (reducció de les desigualtats) i 11 (ciutats i comunitats sostenibles). Amb un plantejament adequat i una proposta d’accions conjuntes amb la societat es poden aconseguir aquestes metes.

Dins de les exigències reglamentàries es troben la llei d’esclavitud moderna del Regne Unit, la llei de due diligence de França, la recent llei de due diligence en treball infantil a Alemanya, el reglament marc per facilitar inversions sostenibles, estàndards com la ISO 20400:2017 en comptes sostenibles, i altres innombrables iniciatives. Una d’aquestes són els mencionats ODS.

Tot i això, les empreses encara s’enfronten al desconeixement o bé a complicacions en el moment d’implementar la sostenibilitat a la cadena de subministrament. Dins dels temes que han causat més problemes a nivell empresarial, segons Syed Abdul and all [1], es troben el compromís dels proveïdors, la participació de l’alta direcció i els sistemes de mesura, així com la planificació estratègica [2] i [3]. Per aquest motiu, Anthesis Lavola veu la necessitat de recolzar a les empreses per a millorar la sostenibilitat de la cadena de subministrament, donant suport a les diferents indústries en el seu diagnòstic i la identificació de les millors pràctiques.

L’auge de la sostenibilitat empresarial i al llarg de la cadena de subministrament ha fet que es desenvolupin regulacions i iniciatives sostenibles

Ampliant els seus serveis, Anthesis Lavola presenta unes fases per a la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament. Es parteix d’un anàlisi o diagnòstic de la situació actual de la cadena de subministrament, el qual depèn de les característiques de l’empresa i els seus proveïdors, a més de la mida, la indústria i sobretot el nivell de risc d’ESG. El risc ESG pot provenir del país d’origen, de la indústria o de la situació particular de l’empresa proveïdora. Es realitza un diagnòstic a través de benchmarking i un macro anàlisi de riscos, amb l’objectiu de segmentar la cadena de subministrament, basats en metodologies Agile.

En la implementació de la sostenibilitat a la cadena de subministrament, després del diagnòstic, les empreses han de tenir un mecanisme de bon govern capaç de respondre a l’impacte i permetre les accions i reaccions àgils. Així és com la fase inicial i la creació de polítiques, el codi ètic dels proveïdors i el pla estratègic en compres són fonamentals per al govern empresarial.

La implementació i posada en marxa inclou la selecció, homologació i avaluació dels proveïdors basats en el principi que la sostenibilitat a la cadena de subministrament és sinònim de la transparència de la informació a través de la cadena de valor. En aquesta fase s’advoca per l’estandardització de processos, la priorització del desenvolupament dels proveïdors i la selecció de proveïdors responsables.

Com a últim pas en l’acompanyament empresarial, Anthesis Lavola proposa el suport, monitorització i control. Per aconseguir un seguiment adequat i més profund és necessari un anàlisi de dades i informació més àgil, així com la presa de decisions d’acord amb les fases anteriors, on existeixin processos i eines d’identificació del risc i aprofitament d’oportunitat d’aliances.

El camí encara és llarg fins a poder garantir la transparència i la traçabilitat dels productes des del seu origen, però els avenços han sigut significatius i moltes empreses han iniciat aquest camí, arribant cada cop en més profunditat dins de la cadena de subministrament. Per aquesta raó seguirem millorant l’oferta de consultoria empresarial, per recolzar a les empreses en la seva implementació.


[1] Syed Abdul Rehman Khan, Zhang Yu, Heris Golpira, Arshian Sharif, Abbas Mardani, A state-of-the-art review and meta-analysis on sustainable supply chain management: Future research directions, Journal of Cleaner Production, Volume 278, 2021, 123357, ISSN 0959-6526, https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2020.123357. (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0959652620334028)
[2] R. Dubey, A. Gunasekaran, S.J. Childe. The design of a responsive sustainable supply chain network under uncertainty Int. J. Adv. Manuf. Technol., 80 (1–4) (2015), pp. 427-445
[3] Close B. Keating, A. Quazi, A. Kriz, T. Coltman. In pursuit of a sustainable supply chain: insights from westpac banking corporation Supply Chain Manag.: Int. J., 13 (3) (2008), pp. 175-179. Cross Ref View Record in Scopus Google Scholar.

Ordino reuneix investigadors i gestors per discutir formes de reduir la presència de residus plàstics als ecosistemes de muntanya

18 octubre, 2021 | Notícies,

Notícia original de Julio López-Doval publicada al blog de Plastic0pyr

  • Els residus plàstics són presents als rius dels pirineus i s’han detectat en peixos.
  • El dies 28 i 29 de setembre a Ordino, Andorra, s’ha celebrat la conferència del projecte Plastic0Pyr.
  • El dia 29 de setembre es va realitzar un taller de ciència ciutadana al riu Tristaina, per animar als professors de secundària d’Andorra a participar en el projecte.
  • Investigadors de diferents centres de recerca, empreses i entitats del tercer sector han presentat els resultats de la seva recerca i activitat.

El dimarts 28 de setembre, vàrem celebrar congrés al Centre de Congressos d’Ordino, Andorra i va ser inaugurat per la MI Sra. Sílvia Calvo Armengol, Ministra de Medi Ambient del Govern d’Andorra, que va emfasitzar la necessitat de la preservació ambiental i del manteniment dels ecosistemes de muntanya lliures de contaminants i residus, i evitar que els rius d’Andorra es converteixin en vies de transport de residus plàstics aigües avall.

Congrés multidisciplinari

Al congrés, els membres del consorci Plastic0Pyr de les Universitats de Barcelona (UB), Girona (UdG), la Université Clermont Auverge, Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC-CEAB), el CNRS-Ecolab i representants de les empreses Anthesis Lavola, Cicloplast i ERCROS S.A. vàrem presentar els resultats de les nostres investigacions, vàrem analitzar el cicle de vida dels plàstics i vàrem discutir estratègies per gestionar de manera eficient els residus plàstics, evitar el seu abandonament  al medi natural i fomentar la participació ciutadana en la seva gestió.

El Dr. Gaël Leroux del CNRS-Ecolab  va fer un resum d’allò que sabem fins ara sobre la presència i efectes dels residus plàstics a diferents ecosistemes del planeta, remarcant la seva ubiqüitat, fins i tot en llocs remots on l’activitat i accés dels humans és limitat.

Els plàstics i bioplàstics són menys colonitzats per microorganismes i es descomponen més lentament en els medis aquàtics, a diferència dels substrats naturals com poden ser fulles o fusta

Les activitats lúdiques a la muntanya com a font de contaminació als rius dels Pirineus

Les activitats lúdiques a la muntanya són fonts de residus plàstics als sistemes terrestres i aquàtics. Companyes de la UB van analitzar el cicle de vida dels diferents tipus de materials plàstics utilitzats al turisme de muntanya.

Investigadors del CSIC-CEAB i a la UdG van mostrar resultats preliminars  sobre la quantificació i caracterització de residus plàstics a les conques de rius pirinencs de Catalunya i Andorra. Els fragments provinents de plàstics més grans (p.e. bosses de plàstic), que poden estar relacionats amb l’activitat turística, van ser els residus plàstics detectats en major nombre. Alguns dels plàstics trobats són deguts a l’activitat humana passada, doncs el riu fa d’embornal i seva hidrodinàmica remobilitza els plàstics antics acumulats en diferents punts de l’hàbitat fluvial i de la ribera.  Per altra banda es va vincular el grau d’urbanització de la conca i les activitats turístiques amb el contingut de microplàstics a l’estómac de truites de tres localitats diferents d’Andorra.

Les investigadores del CSIC-CEAB, UdG, UB, la Université Clermont Auverge i l’empresa ERCROS S.A. van presentar els resultats sobre els estudis de camp de degradació dels residus plàstics i les seves característiques químiques. Els plàstics i bioplàstics són menys colonitzats per microorganismes i es descomponen més lentament en els medis aquàtics, a diferència dels substrats naturals com poden ser fulles o fusta. A més, les comunitats de microorganismes que es desenvolupen als substrats naturals són diferents a les que es desenvolupen als plàstics i bioplàstics, per exemple, els organismes que fan fotosíntesi tenen més afinitat per aquests últims.

Representants del CSIC-CEAB, Anthesis-Lavola i la UB van oferir una xerrada sobre aquesta i van organitzar una sessió participativa el dia 29 al riu Tristaina

Participació ciutadana, peça clau

Sobre el projecte de ciència ciutadana Plastic0Pyr switch representants del CSIC-CEAB, Anthesis-Lavola i la UB van oferir una xerrada sobre aquesta i van organitzar una sessió participativa el dia 29 al riu Tristaina, a Arcalís, on professors i professores de centres educatius andorrans van mostrejar un tram de riu per tal detectar, quantificar i classificar residus plàstics al medi aquàtic i terrestre.

Finalment, per tancar les activitats del dia 28 al Centre de Congressos d’Ordino, membres d’Anthesis-Lavola i Cicloplast van oferir una conferència  sobre economia circular, oportunitats de negoci vinculades a una millor gestió dels residus plàstics i el seu reaprofitament i revalorització.  En aquesta línia, també es va organitzar un taller on representants de la comunitat acadèmica, empresaris del sector turístic, gestors d’espais naturals van discutir casos pràctics on aplicar solucions a la gestió dels residus plàstics en ecosistemes de muntanya basades en l’economia circular.

La conferència i les activitats relacionades al congrés, van tenir una gran participació de públic. Més de 50 participants, membres de centres de recerca com l’Instituto Pirenaico de Ecología – CSIC o Institut Català de Recerca de l’Aigua, de l’administració pública com l’Agència Catalana de l’Aigua o l’Agència Catalana de Residus, la gestió de parcs naturals com el Parc Natural de l’Alt Pirineu o el sector turístic de muntanya i el lleure van assistir a la jornada.

PortAventura World veu reconeguda la seva trajectòria en sostenibilitat

7 octubre, 2021 | Notícies,

Des de 2015 els acompanyem amb el disseny i el desenvolupament de molts projectes

El Comitè Assessor de IAAPA EMEA, què és l’òrgan de representació dels principals operadors i proveïdors d’atraccions a la regió d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica, ha atorgat un reconeixement a PortAventura World per “l’aposta estratègica en termes de sostenibilitat, pionera en la indústria de l’oci i l’entreteniment”. El guardó IAAPA EMEA Award for Extraordinary Efforts es lliura a les empreses de la institució que hi destaquen pel seu lideratge, innovació i visió de futur. Aquest 2021 l’elegida ha estat PortAventura World pels seus esforços “destacats i pioners” en matèria de sostenibilitat.   

A Anthesis Lavola portem des de 2015 acompanyant-los en projectes que impulsen els diferents àmbits de la sostenibilitat: l’anàlisi de materialitat, l’elaboració dels Informes de Responsabilitat Corporativa segons els Estàndars GRI i els requeriments de la Llei 11/2018 en matèria d’informació no financera i diversitat, o l’alineació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). També hem realitzat el càlcul de la petjada de carboni al ressort, l’anàlisi de riscos i oportunitats climàtiques, així com el càlcul i compensació d’emissions a diverses instal·lacions (Hotel Colorado Creek i Centre de Convencions), que han contribuït a fer que PortAventura World sigui el primer ressort neutre en carboni. 

En l’àmbit de la maquetació i el disseny sostenible, han estat múltiples les col·laboracions. Des del disseny gràfic dels seus Informes de Responsabilitat Corporativa i publicacions de la Fundació Port Aventura, així com la maquetació dels seus Informes anuals, el disseny de la marca “Green Future” per als seus programes ambientals o la imatge gràfica del seu nou programa educatiu “EcoEduca”.  

PortAventura World és un ressort d’oci de referència a escala global. Aquest guardó atorgat pels líders del seu sector segur que inspirarà a moltes més organitzacions en l’impuls de la sostenibilitat. A Anthesis Lavola tenim l’experiència i comptem amb professionals en sostenibilitat corporativa per acompanyar-les. 

La cara humana del canvi climàtic

2 octubre, 2021 | Reflexions,

Hem de treballar conjuntament perquè les persones més vulnerables d’aquí i de tot el món puguin sobreviure i adaptar-se al canvi climàtic

Aquest 25 de setembre es van complir sis anys des que l’ONU adoptava l’Agenda 2030, possiblement el pla d’acció més ambiciós per posar el desenvolupament sostenible al centre de les nostres decisions, com a governs, organitzacions i ciutadania.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i les seves metes s’han convertit en un element tangible per fer d’aquest compromís comú i universal una realitat, una oportunitat en forma d’objectius per a les persones i el planeta. Així, en el context de les organitzacions, els ODS s’han transformat en un marc de referència, essent un 43% de les companyies que han decidit integrar-los dins de la seva cultura corporativa, segons l’informe Contribució de les empreses espanyoles a l’estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030.

Les conseqüències són evidents. El compromís empresarial amb el desenvolupament sostenible ajuda a impulsar el lideratge i la transparència, permet identificar riscos i oportunitats empresarials, augmentar la confiança entre totes les parts interessades, a més de mostrar al món la interrelació existent entre l’empresa, la societat i el planeta.

Un altre punt d’importància en l’actualitat és que el 44% de les organitzacions afirma que la implementació de l’Agenda 2030 ajuda a ser més resilients davant futures crisis. I la crisi de la Covid-19 és una mostra de com és de necessària una cultura corporativa alineada a les necessitats del seu entorn: per a les persones que la formen, per a la societat a la qual serveix, per als recursos naturals amb els quals opera i per a l’economia a la qual aporta.

I ja entrats en la Dècada per a l’acció, els resultats mostren la persistència dels reptes si no es prenen accions fermes i concretes, tal com ens ha demostrat la crisi climàtica. El mateix informe exposa que l’ODS 13, Acció pel clima, que cerca adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes, és un dels objectius més importants per a les companyies. No obstant això, la bretxa entre el compromís i la implementació de mesures segueix sense ser evident. L’últim informe de l’IPCC assenyala que, sense reduccions dràstiques en els gasos d’efecte hivernacle, serà impossible limitar l’escalfament global a 1,5ºC, tal com es demanava a l’Acord de París.

L’accelerada crisi climàtica que hem viscut en temps de pandèmia ha tret la cara més humana dels riscos actuals i potencials del planeta. Només durant 2020, 30,7 milions de persones van migrar per les conseqüències climàtiques, el 94% de la població espanyola s’ha vist exposada a la contaminació de l’aire amb uns límits superiors als recomanats per l’OMS.

I és que, el canvi climàtic és quelcom que hem d’abordar conjuntament. Malgrat que totes i tots estem exposats a la crisi climàtica, aquesta té efectes devastadors sobre les persones i els països més pobles, tal com explica Oxfam Intermón en la seva última campanya Planta’t, on posen de manifest que qui menys contribueix al canvi climàtic és qui més pateix els seus efectes, ja sigui en forma d’inundacions, seques prolongades o huracans.

Hem de treballar conjuntament perquè les persones més vulnerables d’aquí i de tot el món puguin sobreviure i adaptar-se al canvi climàtic, a la vegada que hem d’exigir una reducció significativa d’emissions de carboni, així com una economia transformadora en forma de polítiques públiques, que permetin posar al centre a les persones i el planeta.

La protecció del planeta no és el deure d’uns pocs, és una demanda col·lectiva. Parlar de salut del planeta és parlar de la salut de qui l’habitem.

Article conjunt amb: 

La formació com a catalitzador de la sostenibilitat a les organitzacions

6 abril, 2021 | Lavola Educa, Reflexions,

Creiem fermament en una sostenibilitat construïda colze a colze amb cada una de les persones que formen part de les organitzacions.

En paraules d’Antonio Guterres, secretari general de la ONU, l’any 2021 és un any crític per a frenar el canvi climàtic i “la urgència d’actuar mai ha sigut més clara”. Aquesta Dècada d’Acció necessita organitzacions resilients que apostin clarament per avançar en el camí de la sostenibilitat. Però, és possible una organització sostenible sense el compromís de les persones que la conformen?

A Anthesis Lavola creiem fermament en una sostenibilitat construïda colze a colze amb cada una de les persones que formen part de les organitzacions: persones responsables, capaces i compromeses amb el repte de la sostenibilitat. Per a fer-ho és necessari un catalitzador que empoderi i activi la sostenibilitat dins de les organitzacions: la capacitació i implicació de tots els membres dels seus equips.

El paper de la formació i sensibilització és clau: capacitar per a la transformació, connectar el propòsit de les organitzacions amb els valors dels seus empleats i empleades, i integrar la sostenibilitat en el seu dia a dia, tan dins com fora de l’entorn laboral.

Tal com deia Paul Polman en aquest article, “la clau per a crear una empresa vibrant i sostenible és trobar formes d’aconseguir que tots els treballadors, des dels alts directius fins als treballadors de la línia de muntatge, s’involucrin personalment en els esforços diaris de sostenibilitat corporativa”.

A més, una bona estratègia formativa vinculada a la sostenibilitat no només millora la competitivitat de les organitzacions, si no que augmenta el compromís i satisfacció dels seus equips. I és que la responsabilitat i ètica en temes ambientals i socials és un dels valors més buscats per part de la generació actual de treballadors i treballadores.

Com entenem la formació?

Amb més de 40 anys d’experiència en educació i sensibilització ambiental, a Anthesis Lavola confiem profundament en el poder transformador de la capacitació com a activador per al canvi cap a un present i un futur més sostenibles. En base a això, combinem la nostra experiència en metodologies educatives amb el nostre coneixement expert en sostenibilitat per a elaborar propostes de sensibilització i formació que impulsin un canvi de cultura a les organitzacions, des dels càrrecs directius fins a cada una de les seves treballadores i treballadors.

Partint d’això, les nostres formacions es basen en una metodologia educativa que segueix els principis didàctics recollits a The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice (OCDE, 2010):

  • Els participants són el centre del procés d’aprenentatge.Per aquest motiu és necessari contextualitzar les formacions a la seva realitat i potenciar dinàmiques vivencials.
  • L’aprenentatge és de natura sociali, per tant, incorporem la participació, el treball en equip i la col·laboració.
  • ​​Sense emocions no hi ha aprenentatge, i tenim en compte aquesta premissa per a dissenyar propostes que estiguin en sintonia amb les motivacions dels participants.
  • ​​Cada un aprèn d’una manera diferent, amb el que és important combinar diferents estratègies per connectar amb tots i totes les participants.
  • ​​L’esforç és essencial per a l’aprenentatge, i per això les propostes han d’estimular als destinataris per a que participin, facin preguntes i reflexionin sobre el que estan experimentant.
  • L’avaluació afavoreix l’aprenentatgei la millora contínua, de manera que incorporem estratègies de feedback i avaluació per a generar un entorn d’aprenentatge òptim.
  • Aprendre és construir connexions horitzontals, motiu pel qual les nostres formacions busquen connectar els aprenentatges adquirits amb altres aspectes de la vida diària dels participants.

Quina tipologia de formacions oferim?

Cada organització és diferent i els seus requisits formatius també ho són. A més, dins d’una mateixa organització també sol haver-hi diferents necessitats. De manera general, diferenciem els següents tipus de formacions en base als seus objectius:

  • Sensibilització general per als equips, en les que l’objectiu és ajudar a les persones a ser més conscients de com els factors que influeixen en la sostenibilitat afecten al seu dia a dia i al dels demés. Són formacions en les que es prioritza la sensibilització i presa de consciència, i en les que s’aporten coneixements bàsics sobre sostenibilitat per a la presa de decisions i mesures fonamentades a favor de la integritat del medi ambient, la viabilitat de l’economia i la justícia social.
  • Lideratge i estratègies de sostenibilitat, enfocades a persones en càrrecs de direcció, en les que l’objectiu és donar les eines per a liderar la sostenibilitat a les organitzacions, capacitar i convèncer que la sostenibilitat no és una moda passatgera, si no un element competitiu clau per al futur de les organitzacions, del planeta i dels qui hi vivim.
  • Capacitació tècnica en sostenibilitat, en les que l’objectiu és capacitar en relació a diferents aspectes concrets relacionats amb la sostenibilitat, per a millorar la competitivitat i el desenvolupament professional dels seus equips (per exemple, una formació específica sobre anàlisi de cicle de vida de productes, finançament sostenible, ODS, etc).

A part d’aquesta tipologies, trobem variants per a processos d’onboarding, per a transmetre els valors de l’organització a les noves incorporacions, o per a proveïdors, amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat a la seva cadena de subministrament.

Sigui quin sigui el tipus de formació, totes elles combinen el nostre coneixement expert en sostenibilitat amb la nostra experiència en facilitació i dinamització de continguts utilitzant diferents estratègies per arribar a tots i totes les participants.

A Anthesis Lavola volem activar la sostenibilitat a les organitzacions a través de formacions efectives, dinàmiques i atractives.

En quins formats brindem les formacions?

Oferim formacions en format estàndard, així com formacions personalitzades en base a les necessitats:

  • Campus online a través de la nostra plataforma d’aprenentatge ubic (U-learning), amb una àmplia varietat de cursos estructurats en mòduls breus i dinàmics de microlearning, continguts que potencien la motivació intrínseca dels usuaris i amb jocs i estratègies de gamificació per a una experiència amena i significativa.
  • Sustainability Talks emmarcades sota una campanya de comunicació contínua per a dinamitzar l’experiència formativa i fomentar la participació dels destinataris. Les ponències sobre sostenibilitat combinen presentacions d’experts, amb casos pràctics i dinàmiques participatives.
  • Jam formativa, un taller dinamitzat pels nostres experts en format presencial o online, en els que es realitzen diferents dinàmiques participatives per a tenir una experiència d’aprenentatge profitosa i significativa.
  • Escape game, una formació lúdica per a sensibilitzar al voltant de la sostenibilitat a la vegada que es genera teambuilding.

En definitiva, a Anthesis Lavola volem activar la sostenibilitat a les organitzacions a través de formacions efectives, dinàmiques i atractives que promoguin, capacitin i despertin el desig intrínsec de col·laborar, transformar i integrar la sostenibilitat en el dia a dia de cada una de les persones i de les organitzacions.

L’AMB obté un préstec sostenible de 110 milions d’euros

12 març, 2021 | Notícies,

El préstec té com a objectiu finançar el Pla de Sostenibilitat Ambiental (2020-2023).

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) finançarà el seu Pla de Sostenibilitat Ambiental (PAS) amb un préstec sindicat verd coordinat pel BBVA. El valor del préstec obtingut ascendeix a 110 milions d’euros i té com a objectiu ajudar a mitigar els impactes derivats de l’actual pandèmia de COVID-19.

Juntament amb el BBVA, CaixaBank, Bankia, Banco Santander i Banc Sabadell participen en aquesta operació, que permetrà que 35 ajuntaments de l’àrea metropolitana (excepte el de Barcelona) desenvolupin projectes centrats en la mobilitat urbana sostenible i la transició ecològica i energètica. A la vegada, ajudaran a la reactivació econòmica de la zona i a una millora en la qualitat de vida de la ciutadania.

El Pla de Sostenibilitat Ambiental parteix de vuit criteris ambientals. D’aquests, els projectes candidats n’han de complir, com a mínim, tres. Entre els projectes que es volen dur a terme es contempla la creació de nous trams de carrils bici dins de la xarxa Bicivia, l’ampliació dels serveis de bicicleta compartida o la instal·lació de cobertes solars i pèrgoles fotovoltaiques.

El Pla estableix vuit criteris ambientals i els projectes candidats n’han de complir, com a mínim, tres.

L’equip de Sostenibilitat Corporativa ha realitzat l’assessorament d’aquesta operació i ha definit els vuit criteris que s’han de complir. La pròpia AMB farà el seguiment dels projectes i de l’impacte mediambiental que tinguin, verificant que es compleixen els criteris de sostenibilitat.

Aquest tipus de finançaments lligats a la sostenibilitat tenen com a objectiu promoure l’activitat econòmica i el creixement de l’organització des d’un punt de vista ambiental i socialment sostenible i preservar la integritat del producte finançat. Per aconseguir-ho, proporcionen estrictes pautes de control financer a la vegada que les bonificacions aplicades estan lligades al compliment d’uns objectius ambientals i socials anuals.

Fertinagro Biotech aconsegueix finançament sostenible per valor de 41 milions d’euros

24 febrer, 2021 | Notícies,

Anthesis Lavola ha assessorat Fertinagro Biotech en aquesta operació, actuant com a segona opinió per avaluar la seva maduresa en sostenibilitat.

Fertinagro Biotech, empresa especialitzada en fertilitzants tecnològics i sostenibles, vol millorar la qualitat dels productes agrícoles a través de recursos innovadors i oferir solucions per combatre el canvi climàtic. Per a fer-ho, ha obtingut finançament sostenible de BBVA per valor de 41 milions d’euros.

L’empresa busca, d’aquesta manera, minimitzar el seu impacte ambiental amb la inversió en biotecnologia i el desenvolupament de productes sostenibles que redueixin les emissions generades i millorin el rendiment dels cultius. Aquestes milloren pretenen atenuar els efectes que el canvi climàtic pot causar en el sector agrícola.

El finançament firmat amb BBVA està lligat a diferents paràmetres de sostenibilitat. Anthesis Lavola, com a consultora en sostenibilitat i experta en finançament sostenible, ha assessorat Fertinagro Biotech en aquesta operació, actuant com a segona opinió per avaluar la seva maduresa en sostenibilitat. La valoració del grau de sostenibilitat s’ha fet utilitzant el rating d’Ecovadis, del que Anthesis Lavola és assessor tècnic homologat, i a partir d’aquí s’ha establert un full de ruta per continuar i consolidar el compromís en sostenibilitat de Fertingro Biotech al qual està vinculada l’operació de finançament sostenible.

Els préstecs lligats a la sostenibilitat tenen com a objectiu promoure el desenvolupament i preservar la integritat del producte finançat.

 

L’equip de Sostenibilitat Corporativa ha definit els diversos indicadors, entre els quals hi ha la construcció d’una planta de bioproductes, la implementació de tecnologies innovadores per al centre de biotecnologia i l’optimització dels serveis logístics per a fer-los més eficients i reduir les emissions.

Aquests finançaments lligats a la sostenibilitat, com el que ha aconseguit Fertinagro Biotech, tenen com a objectiu promoure l’activitat econòmica i el creixement de l’organització des d’un punt de vista ambiental i socialment sostenible i preservar la integritat del producte finançat. Per aconseguir-ho, proporcionen estrictes pautes de control financer a la vegada que les bonificacions aplicades estan lligades al compliment d’uns objectius ambientals i socials anuals.