Please ensure Javascript is enabled for purposes of website accessibility sostenibilitat corporativa Archives - Anthesis Catalunya

Webinar. Nova directiva de reporting en sostenibilitat CSRD: Com adaptar la teva empresa a aquest nou desafiament?

24 maig, 2023 | Webinar,
Share

Descobreix els propers webinars

WEBINAR

Realizat

Omple el formulari per veure l’enregistrament.

En aquest webinar descobriràs tot el que cal saber sobre la CSRD (Corporate Sustainability Reporting Directive). La nova Directiva de la UE sobre la presentació d’informes de sostenibilitat corporativa (CSRD) ja és aquí, i reemplaça la Directiva d’Informes no Financers.

Quines implicacions té això per a la teva empresa? Quan i a qui s’aplica aquesta nova normativa? I el més important, com et pots començar a preparar des d’ara?

Descobreix més sobre CSRD

Ponents

Gemma Sánchez, Acting Head of Secretariat, Sustainability Reporting (ESRS) a European Financial Reporting Advisory Group. Angela Sagastibelza, Corporate ESG Professional a Fluidra. Laia Puig, Service Manager de Reporting a Anthesis Lavola.

 

 

Quines noves activitats econòmiques s’han incorporat a la Taxonomia Climàtica? Com et pot afectar?

8 maig, 2023 | Reflexions,
Share

 

Recentment la Comissió Europea ha publicat els esborranys dels actes delegats dels 4 objectius ambientals restants de la Taxonomia climàtica de la Unió Europea, relatius als objectius de:

  • Ús sostenible i protecció dels recursos hídrics i marins.
  • Transició cap a una economia circular.
  • Prevenció i control de la contaminació.
  • Protecció i recuperació de la biodiversitat i els ecosistemes.

A més, la Comissió Europea també ha publicat els esborranys amb les modificacions dels actes delegats de mitigació i adaptació al canvi climàtic, amb la introducció d’alguns canvis i la inclusió de noves activitats econòmiques.

 

Entre les noves activitats econòmiques incorporades als esborranys dels actes delegats dels diferents objectius ambientals hi trobem el transport aeri de passatgers i mercaderies, la dessalinització de l’aigua, l’enginyeria civil, el desenvolupament de programari que permet la gestió de riscos climàtics, la provisió de serveis d’emergència, tractament d’aigües urbanes residuals, tractament de residus perillosos, venda de productes de segona mà, fabricació de productes farmacèutics o bé conservació, incloent-hi la reforestació d’hàbitats, ecosistemes i espècies.

La Comissió Europea ha finalitzat un període de consulta pública el 3 de maig d’aquest mateix any 2023, mitjançant el qual qualsevol persona podia proporcionar el seu feedback respecte als esborranys dels actes delegats de la Taxonomia de la Unió Europea. En aquest sentit, la Comissió Europea estima adoptar aquests actes delegats el segon trimestre del 2023, previsiblement el mes de juny.

Pel que fa a les obligacions derivades de la publicació dels actes delegats dels 4 objectius ambientals restants i la modificació dels actes delegats de mitigació i adaptació al canvi climàtic, la Comissió Europea estableix que les empreses no financeres obligades a reportar els indicadors no financers relacionats amb la Taxonomia hauran d’analitzar i divulgar l’elegibilitat a les activitats econòmiques esmentades a partir de gener de 2024 i l’alineament a partir de gener de 2025.

Com podem ajudar des d'Anthesis Lavola?

Des d’Anthesis Lavola donem suport a les empreses en les seves anàlisis d’elegibilitat i alineament a la Taxonomia de la Unió Europea, a través dels serveis següents:

  • Roadmap de la Taxonomia de la Unió Europea:
    • Acompanyament a l’enteniment de la Taxonomia, identificació d’oportunitats de millora, benchmark del sector i definició del full de ruta amb indicadors específics.
  • Reporting de la Taxonomia de la Unió Europea:
    • Assessorament en l’anàlisi de l’elegibilitat i l’alineament.
    • Verificació i emissió d’una segona opinió (SPO per les sigles en anglès).
  • Oportunitats de negoci:
    • Anàlisi del compliment dels criteris tècnics de selecció (alineament) de la Taxonomia.
    • Anàlisi del compliment de les garanties socials mínimes.
    • Millora del percentatge d’alineament a la Taxonomia.
    • Due dilligence de Taxonomia en els processos de M&A.

Descobreix els nostres serveis

Notícies relacionades

Carlos Pons
Mànager de Sostenibilitat Corporativa i Finances sostenibles

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

La Directiva Europea sobre Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat i Drets Humans

26 gener, 2023 | Notícies,
Share

La Comissió disposa normes perquè les empreses respectin els drets humans i el medi ambient a les cadenes de subministrament mundials, i fomenta la divulgació dels drets humans als informes d’estat no financer.

Què són els Drets Humans?

Els drets humans són aquells drets inherents a totes les persones, i que garanteixen la seva vida en dignitat, justícia i llibertat a qualsevol lloc del món.

Empreses i Drets Humans

Actualment, ningú no dubta sobre l’enorme poder fàctic de les empreses en la complexa estructura de poder que emergeix de la Globalització i, amb això, el seu potencial per contribuir al benestar global o dificultar-lo.

Per tal d’abordar aquest fenomen, les Nacions Unides va aprovar el 2011 els Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans; el primer marc de referència a nivell mundial per impulsar, per part de les empreses, el respecte dels drets humans.

Si bé, aquesta responsabilitat no és vinculant, comporta una norma de conducta mundial ètica aplicable a totes les empreses, addicional al compliment de les lleis nacionals, i amb independència del lloc on operin.

La Directiva sobre la Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat Empresarial

El 23 de febrer del 2022 la Comissió Europea va adoptar una proposta de Directiva sobre la diligència deguda en matèria de sostenibilitat empresarial. Aquest nou marc normatiu té com a objectiu fomentar un comportament empresarial sostenible i responsable i ancorar els drets humans i els aspectes mediambientals en les operacions i la governança empresarial, incloent-hi les cadenes de valor. L’incompliment d’aquestes obligacions pot comportar la imposició de sancions i un règim de responsabilitat civil que cada estat membre haurà d’establir.

Un cop adoptada la proposta pel Parlament Europeu i el Consell, els Estats membres disposaran de dos anys per incorporar la Directiva a l’ordenament jurídic nacional.

Per què una directiva en matèria de diligència deguda?

 La UE considera que les empreses són un vector clau per crear una economia i una societat sostenible i justa, però per això necessiten un marc normatiu que en reguli l’actuació.

 D’altra banda, el Parlament Europeu, en la Resolució de 10 de març de 2021, va ressaltar que “les normes voluntàries en matèria de diligència deguda presenten limitacions i no han aconseguit avenços significatius per prevenir l’incompliment dels drets humans i el medi ambient, ni per permetre l’accés a la justícia”. Per això, va recomanar la necessitat d’adoptar requisits vinculants perquè les empreses “identifiquin, avaluïn, previnguin, aturin, mitiguin, supervisin, comuniquin, tinguin en compte, abordin i corregeixin els impactes adversos potencials o efectius sobre els drets humans, el medi ambient i la bona governança a la seva cadena de valor”.

De conformitat amb aquest propòsit, la Directiva es basa en els Principis rectors de les Nacions Unides sobre les empreses i els drets humans, les Directrius de l’OCDE per a les empreses multinacionals, en la importància d’una conducta responsable per part de les empreses, i està d’acord amb les normes laborals i de drets humans reconegudes internacionalment.

Tenint en compte això, la UE va considerar que una norma d’aquestes característiques beneficiarà, tant les parts interessades com les empreses, “pel que fa a l’harmonització, la seguretat jurídica, les condicions de competència equitatives i la mitigació dels avantatges competitius injusts de tercers països derivats d’uns nivells de protecció més baixos, així com del dúmping social i mediambiental al comerç internacional”.

Quin és l’àmbit d’aplicació de la Directiva?

La proposta de Directiva serà aplicable a les empreses següents:

Empreses constituïdes a la Unió Europea:

  • Supòsit 1: Més de 500 empleats + facturació neta mundial superior a 150 M€ (l’últim exercici en què s’han formulat comptes anuals).
  • Supòsit 2: Més de 250 empleats + facturació neta mundial superior a 40 M€ (l’últim exercici en què s’han formulat comptes anuals) + almenys el 50 % de la facturació es produeix en sectors identificats d’alt impacte.

Empreses constituïdes en un tercer Estat:

  • Supòsit 1: facturació neta a la Unió Europea superior a 150 M€ (l’exercici anterior al darrer any financer).
  • Supòsit 2: facturació neta a la Unió Europea superior a 40 M€ (l’exercici anterior a l’últim any financer) + almenys el 50 % de la facturació es produeix en sectors identificats d’alt impacte.

La Directiva afectarà el primer grup d’empreses amb facturació superior a 150 M€ a Europa o europees en els 2 anys següents després de la seva implementació, i el segon grup als 4 anys (sempre que almenys el 50% de la seva facturació es produeixi en sectors identificats d’alt impacte).

Així mateix, cal destacar que la Directiva considera d’alt impacte els sectors següents: tèxtil (incloent-hi calçat), agrícola, pesquer, productors d’aliments, comercialitzadores d’animals, fusta, aliments o begudes; extracció, comercialització i/o intermediació de minerals (des de metalls fins a gas natural); i fabricants de productes metàl·lics o d’altres minerals (llevat de maquinària o equipaments).

Tot i que les pimes no estan directament incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva, aquestes es veuran afectades indirectament a conseqüència de les accions de les grans empreses respecte a la seva cadena de valor. Així, la proposta preveu un suport específic per a les pimes per ajudar-los a incorporar gradualment aspectes relatius a la sostenibilitat en la seva activitat empresarial.

Quines són les implicacions per a les empreses?

La Directiva determina una obligació de diligència deguda a les empreses per determinar, prevenir, eliminar i mitigar els efectes negatius en els drets humans i el medi ambient que poden causar les activitats de l’empresa, de les filials i de les cadenes de valor.

La nova proposta exigirà a les empreses:

  • Incorporar la diligència deguda a les estratègies.
  • Determinar els efectes negatius reals o potencials en els drets humans i el medi ambient.
  • Prevenir o mitigar possibles impactes.
  • Posar fi o minimitzar els impactes reals.
  • Establir i mantenir un procediment de reclamació.
  • Supervisar l’eficàcia de la política i les mesures de diligència degudes.
  • Comunicar públicament sobre diligència deguda.

A més, s’estableix que els administradors tenen el deure d’establir i supervisar la implementació de la diligència deguda, així com d’integrar-la en l’estratègia corporativa, assegurant la inclusió dels drets humans, el canvi climàtic i les conseqüències ambientals en les seves decisions.

D’altra banda, s’exigeix, per a algunes grans empreses, l’adopció d’un pla que asseguri que les empreses adoptin un model de negoci i una estratègia compatible amb la limitació de l’escalfament del planeta d’1,5 °C en línia amb l’Acord de París.

Finalment, és important destacar que la proposta estableix l’empresa com a darrera responsable dels impactes adversos que es generin en relació amb els drets humans o el medi ambient, si aquesta no estableix les mesures necessàries de prevenció i/o mitigació.

Notícies relacionades

Aïda Ortiz
Mànager de Sostenibilitat Corporativa

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

FAQ: Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD)

11 gener, 2023 | Reflexions,
Share

Glossari

  • CSRD: Directiva sobre informes de sostenibilitat empresarial
  • UE: Unió Europea
  • EFRAG: Grup Assessor Europeu d’Informació Financera (European Financial Reporting Advisory Group)
  • PIME: Petita i mitjana empresa
  • ESG: Ambiental, Social, Governança
  • TCFD: Grup de treball sobre informació financera relacionada amb el clima (Taskforce on Climate-Related Financial Disclosures)
  • GRI: Iniciativa de Report Global
  • SASB: Junta de Normes de Comptabilitat Sostenible (Sustainability Accounting Standards Board)
  • SFDR: Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles

 

La Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) és una nova llei que regula els requisits per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat a la UE i suposa un pas endavant important respecte als actuals i relativament limitats requisits d’elaboració de memòries de sostenibilitat.

Encara que específica de la UE, aquesta legislació té àmplies implicacions per a les empreses de tot el món i tindrà repercussions i ramificacions directes i indirectes a moltes organitzacions. Segons la normativa, les empreses hauran de complir la Directiva a partir de l’exercici fiscal del 2024.

 Els nostres experts han respost aquí les preguntes més freqüents sobre aquesta Directiva:

  • Per què és important la CSRD?
  • A qui afecta la CSRD?
  • Quina és la relació entre la CSRD i la NFRD (Directiva sobre Informació No Financera)?
  • S’inclou la doble materialitat a la CSRD?
  • Què cal informar en el marc de la CSRD?
  • Ja està en vigor la CSRD?
  • Forma part de la CSRD la taxonomia de la UE?
  • La CSRD s’aplica a les empreses no pertanyents a la UE?
  • És obligatòria la CSRD?
  • Se sancionarà les empreses que no compleixin amb la CSRD?

Llegeix la Guia de la CSRD

Per què és important la CSRD?

La Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) és la nova legislació de la UE que obliga les empreses, tant grans com petites, a informar sobre les activitats d’impacte ambiental i social. Dirigida per la UE en un intent d’ajudar que els diners flueixin cap a activitats sostenibles. 

El 2021, la Comissió Europea va adoptar el Paquet de Finances Sostenibles (Sustainable Finance Package), que incloïa una de les mesures proposades, la CSRD. Amb la CSRD, la Comissió Europea ha definit per primer cop un marc comú d’informació per a les dades no financeres. En última instància, ajuda les parts interessades a avaluar el rendiment no financer de les organitzacions. A llarg termini, aspira a animar les empreses incloses al seu àmbit d’aplicació a desenvolupar enfocaments més responsables de la conducta empresarial.

Com a part del Green Deal de la UE, el Reglament s’ha elaborat en resposta al repte que, segons la Comissió Europea, “els informes sovint ometen informació que els inversors i altres parts interessades consideren important”.

La CSRD vol abordar aquest repte, proporcionant un marc d’informació estàndard perquè les empreses vinculin la seva informació no financera.

A qui afecta la CSRD?

Actualment, unes 11.600 empreses estan obligades a comunicar informació sobre sostenibilitat. Amb la introducció de la CSRD, quasi 49.000 empreses hauran d’informar sobre aspectes no financers.

La CSRD s’aplica a totes les grans empreses establertes en un estat membre de la UE o que es regeixen per la legislació de la UE, incloses les que ja es regeixen per la NFRD. Aquestes empreses inclourien tant les PIME com les grans entitats d’interès públic.

També s’aplica a totes les empreses europees que cotitzen a borsa (excepte les microempreses) i a les empreses globals que tenen operacions (subjectes a llindars)/ valors cotitzats en un mercat regulat a Europa.

La directiva defineix una gran empresa com aquella que compleix almenys dos dels tres criteris següents

  • 40 milions d’euros de volum de negocis net;
  • 20 milions d’euros d’actius totals al balanç;
  • 250 o més empleats.

Quina relació hi ha entre la CSRD i la NFRD?

La CSRD ha evolucionat a partir de la Directiva sobre informació no financera (NFRD) aplicable anteriorment. L’objectiu de la CSRD és reforçar la naturalesa i l’abast de la informació sobre sostenibilitat i ampliar significativament l’àmbit d’aplicació de la NFRD.

Hi ha algunes diferències clau entre les directives.

Principalment, el nombre d’empreses a les quals s’aplica el reglament. Mentre que la NFRD se centrava en les entitats d’interès públic, les empreses que cotitzen a borsa, els bancs i les companyies d’assegurances amb més de 500 empleats, el CSRD inclou les entitats d’interès públic, les empreses amb valors admesos a cotització a un mercat regulat de la UE, a més de totes les grans empreses que compleixin almenys dos dels tres criteris.

Això significa que, mentre unes 12.000 empreses estaven subjectes a l’obligació d’informar d’acord amb la NFRD, es calcula que unes 49.000 hauran d’informar d’acord amb la CSRD.

Les empreses que presentaven informes d’acord amb la NFRD havien d’incloure informació sobre la protecció del medi ambient, la responsabilitat social relativa a les persones treballadores, els drets humans, la lluita contra la corrupció i el suborn, i la diversitat als consells d’administració de les empreses. Segons la CSRD, les empreses han de seguir el doble procés de materialitat, avaluant el risc de sostenibilitat que afecta l’empresa, així com l’impacte de l’empresa a la societat i al medi ambient.

Finalment, la CSRD exigeix ​​almenys un nivell limitat de garantia sobre les dades comunicades, cosa que no s’exigia anteriorment a la NFRD.

I el que és més important, les empreses que fins ara estaven subjectes a l’obligació d’informar segons la NFRD seran algunes de les primeres a fer-ho d’acord amb la CSRD, informant per primera vegada a partir de l’1 de gener del 2025 sobre les dades del 2024.

S’inclou la doble materialitat a la CSRD?

Sí. S’exigirà a les empreses que segueixin un doble procés de materialitat. En poques paraules, això significa avaluar el risc de sostenibilitat que afecta l’empresa, així com l’impacte de l’empresa a la societat i al medi ambient.

Atès que el panorama de la informació sobre sostenibilitat evoluciona ràpidament, és probable que la tendència sigui inclinar-se cap a la doble materialitat en el futur, per la qual cosa comprendre els impactes des de tots dos costats serà vital per informar amb precisió.

Què cal informar en el marc de la CSRD?

La CSRD s’ha posat en marxa per garantir que les empreses divulguin públicament informació precisa sobre els riscos, les oportunitats i els impactes de sostenibilitat que tenen sobre les persones i el medi ambient, així com els que afecten l’empresa (doble materialitat).

La Directiva estableix que els informes de sostenibilitat han de ser “comparables, fiables i fàcils de trobar i utilitzar pels usuaris amb tecnologies digitals”.

Per donar suport a l’aplicació de la Directiva, el Grup Assessor Europeu d’Informació Financera (EFRAG) ha elaborat els estàndards per al report de sostenibilitat (ESRS). Els ESRS (en anglès European Sustainability Reporting Standards) actuen com a mecanisme en el marc de la CSRD, esbossant els aspectes sobre els quals les empreses hauran d’informar. El primer conjunt d’estàndards temàtics ESRS es troba a la fase final d’aprovació i s’hauria d’adoptar el juny del 2023. 

Segons la CSRD, les “qüestions de sostenibilitat” inclouen tots els factors mediambientals, socials, de drets humans i de governança rellevants, sovint anomenats ESG.

Ja està en vigor la CSRD?

La CSRD s’introduirà formalment l’1 de gener del 2024. El primer grup obligat a informar són les empreses que ja estan subjectes a la NFRD. Hauran de complir les normes modificades, informant el 2025 sobre l’exercici financer del 2024.

Altres grans empreses no subjectes a la NFRD han de començar a informar a partir de l’1 de gener del 2026 sobre l’exercici del 2025.

Les PIME no començaran a informar fins a l’1 de gener del 2027 sobre l’exercici de 2026. No obstant això, es concedeix a les PIME l’opció d’excloure’s voluntàriament fins al 2028.

Per a les empreses no europees que tinguin sucursals o filials amb seu a la UE, els nous requisits s’aplicaran a partir de l’1 de gener del 2029 per a l’exercici de 2028. Aquestes empreses tindran un volum de negocis net superior a 150 milions d’euros a la UE a nivell consolidat, i tindran almenys una filial (gran o cotitzada) o sucursal (volum de negocis net superior a 40 milions d’euros) a la UE.

La Directiva exigeix ​​a les empreses que informin sobre la seva cadena de valor, per la qual cosa els proveïdors de les organitzacions que presentin informes han de comptar amb un augment de les sol·licituds i els requisits d’informació.

¿Forma part la taxonomia de la UE de la CSRD?

Sí. Totes les empreses que informin en el marc de la CSRD hauran d’informar sobre la seva alineació amb la taxonomia de la UE. La CSRD també té en compte altres marcs, com ara el TCFD, el GRI i el SASB. A més, els indicadors de les normes de l’SFDR s’alinearan amb els informes de la CSRD.

L’SFDR ja regula la manera com els participants en els mercats financers han de divulgar informació sobre sostenibilitat sobre les empreses en què inverteixen. Per fer-ho amb èxit, aquests participants en el mercat financer necessiten disposar d’informació prou sòlida d’aquestes empreses. La informació es publica en el marc de la CSRD, l’objectiu de la qual és garantir que les empreses en què inverteixen comuniquin la informació que els participants en els mercats financers necessiten per complir els seus propis requisits d’informació de l’SFDR.

La CSRD s’aplica a les empreses no pertanyents a la UE?

Potencialment. L’àmbit d’aplicació de la informació obligatòria de la CSRD s’amplia a les empreses no pertanyents a la UE els ingressos anuals generats a la UE de les quals superin els 150 milions d’euros i que tinguin una filial o sucursal gran o cotitzada a la UE que generi uns ingressos de 40 milions d’euros. A partir del 2028, la filial o sucursal estarà obligada a publicar informes de tipus CSRD per a aquestes empreses no pertanyents a la UE a nivell consolidat, que es presentaran el 2029.

Són obligatoris els ESRS?

Sí. Està previst que els ESRS s’adoptin el juny del 2023, i el primer grup d’empreses incloses a l’àmbit d’aplicació haurà d’informar a partir del 2025, amb dades del 2024.

Se sancionarà les empreses que no compleixin la CSRD?

Tot i que s’espera que les sancions per incompliment de la CSRD siguin significatives, no se sap quan començarà la Comissió de la UE a imposar sancions a les empreses que incompleixin la CSRD.

La naturalesa de les sancions i l’import de les multes dependran dels diferents Estats membres.

Notícies relacionades

Margaux Costas
Directora de Sostenibilitat Corporativa

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

El VSI: una eina que permet plasmar el valor de la nostra organització

6 desembre, 2022 | Notícies,
Share

El 23 de novembre va tenir lloc el webinar “VSI: una eina que permet plasmar el valor de la nostra organització” realitzat per Anthesis Lavola, ESCI-UPF i Heres Social, organitzacions membre de GEAccouting. 

Rubén Bagüés (Cofundador d’Heres Social) i Silvia Ayuso (Directora acadèmica de la Càtedra MANGO de RSC a ESCI-UPF) van compartir l’origen i la metodologia del Valor Social Integrat, i posteriorment es va realitzar una taula rodona dinamitzada per Margaux Costas (Directora de Sostenibilitat Corporativa a Anthesis Lavola) que va comptar amb la participació de Raquel Díaz (Directora de Fundació Espigoladors), Dunia Roselló (Directora de comunicació i màrqueting de Cooperativa Suara) i Albert Hereu (Director de la Fundació Institut Català del Suro).

“Creiem fermament la necessitat de mesurar l’impacte social de les organitzacions i materialitzar el valor generat; el VSI ens permet justament fer tangibles certs resultats que poden semblar eteris i ens permet quantificar-los mitjançant un valor que tots entenem.”

 

La taula rodona va posar en relleu una sèrie de punts clau per entendre el Valor Social Integrat. Segons va comentar Dunia Roselló, el VSI és clau en la comunicació amb els grups d’interès, ja que proposa un llenguatge bidireccional i comú, fàcilment comprensible a través de la monetització de conceptes intangibles: “Per nosaltres és important el procés perquè ens serveix a mitjà i llarg termini per comunicar-nos de forma activa amb els nostres grups d’interès i percebre el nostre impacte 360 graus.”

També va parlar de la importància del procés en si mateix, ja que el càlcul permet a les organitzacions un procés d’autoconeixement, que dona claredats en el mesurament sobre quins projectes impacten més a quins grups d’interès, permetent la reorganització interna de les entitats i el seu posicionament pel que fa a les seves relacions amb, per exemple, l’administració pública: “És un element a tenir en compte en la presa de decisions quan contractes una empresa, per entendre quin impacte està tenint aquesta empresa a la societat.”

 

Per la seva banda, Albert Hereu va explicar com el VSI pot ajudar a captar i integrar l’impacte socioeconòmic i ambiental de les empreses catalanes del suro, un producte extret de l’escorça de l’alzina surera: “Estem quantificant els serveis ecosistèmics del bosc de sureda, entre ells el valor emocional, contemplatiu, recreatiu, per visitants, excursionistes, turistes i altres usuaris… això genera un benefici per a aquestes persones que cal valorar.”

Raquel Díaz va fer èmfasi en com la metodologia ajuda a comprendre millor la interrelació dels aspectes econòmics, ambientals i socials, i com el VSI pot canviar la manera d’entendre la sostenibilitat per part de les organitzacions: “Totes les metodologies i propostes, com ara el VSI, que intentin fer ponts entre el món econòmic, l’ambiental i el social són benvinguts; i el VSI pot comunicar l’aportació positiva a la societat, als agents, a l’entorn, a les empreses, tant públiques com privades, ajuda a entendre la complexitat del món on vivim. Ajudaria molt que totes les organitzacions, tant privades, com administracions públiques, fessin el càlcul.”

Els ponents van coincidir a tancar el webinar recomanant fer el càlcul del VSI i integrar-lo a l’estratègia de l’organització comptant amb el suport de la direcció:

“La recomanació és 100% fer el càlcul, tenint en compte que ha de ser estratègic per a l’entitat i que cal comptar amb els recursos per fer-ho.”

“El càlcul del VSI ha de ser una creença de l’organització, ha de ser un procés pensat des de la millora contínua, per oferir cada cop més valor als teus grups d’interès.”

“No és només una metodologia de càlcul sinó també una reflexió estratègica de l’organització.”

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

VSI: una eina que permet plasmar el valor de la nostra organització

7 novembre, 2022 | Webinar,
Share

WEBINARS

Dimecres, 23 de novembre| 3 pm ESP/8 am COL 

Duració: 1h

L’objectiu del webinar, organitzat per ESCI-UPF, Heres Social i Anthesis Lavola, és impulsar el càlcul de l’impacte de les organitzacions mitjançant la comptabilitat social a Espanya i Llatinoamèrica. El webinar s’adreça a persones i organitzacions interessades en la comptabilitat social, i mostrarà la metodologia desenvolupada des de GEAccounting mitjançant experiències reals i casos d’èxit de l’àmbit de Catalunya.

Programa

  • Introducció 
  • Què és el Valor Social Integrat (VSI)?
  • Taula rodona
  • Tancament 

Ponents

Margaux Costas, Directora de Sostenibilitat Corporativa d’Anthesis Lavola Silvia Ayuso,Directora acadèmica de la Càtedra MANGO de RSC a ESCI-UPF Ruben Bagües, Cofundador de Heres Social
 

 
 
Raquel Díaz, Directora de la Fundació Espigoladors Dunia Roselló, Directora de comunicació i màrqueting de la Cooperativa Suara  Albert Hereu, Director de la Fundació Institut Català del Suro

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Tendències d’inversió ESG 2022: L’estat dels productes i serveis ESG

22 setembre, 2022 | Notícies,
Share

Tot just uns mesos abans que centenars de grans institucions financeres es comprometessin a la COP26, el novembre de l’any passat, a mantenir les carteres alineades amb el medi ambient, els organismes reguladors alemanys van iniciar una investigació sobre la branca de gestió d’actius del Deutsch Bank, per haver exagerat les credencials ESG. A principis de maig, la policia alemanya va realitzar una batuda a les oficines de DWS per un presumpte “frau” per exagerar com de “sostenible” eren els fons comercialitzats per la gestora.

Impulsar el rendiment a través de la qualitat de les dades

Pocs defensarien els casos d’institucions financeres que etiqueten fraudulentament fons com a verds. No obstant això, els inversors fa molt de temps que es queixen que no tenen les dades de qualitat necessàries per aplicar amb precisió les mètriques ESG a les empreses, els bons o altres productes d’inversió per dur a terme la diligència deguda. Durant les dues darreres dècades, organitzacions sense ànim de lucre com CDP han aprofitat l’autoritat dels inversors per persuadir milers d’empreses perquè divulguin voluntàriament els seus riscos, oportunitats i emissions relacionades amb el clima anualment, en línia amb les recomanacions del TCFD. Però, encara que les dades obtingudes de la divulgació voluntària són útils per als inversors, sovint hi ha llacunes i dubtes sobre la fiabilitat de la informació.

Tot i que molts dels principals inversors reconeixen des de fa temps que les dades mediambientals de les empreses són importants des del punt de vista financer, la majoria dels reguladors han trigat a imposar la divulgació d’informació relacionada amb el clima, com ho fan amb altres riscos financers. La Unió Europea ha estat a l’avantguarda de l’adopció de normes sobre la divulgació relacionada amb la sostenibilitat. A finals de 2019, la Comissió Europea va publicar el Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles (SFDR) per “avaluar els resultats de sostenibilitat dels productes financers” i evitar el “greenwashing”. L’SFDR, que va entrar en vigor el març del 2021, obliga els “participants en el mercat financer” a revelar tant els riscos relacionats amb l’ESG en les seves inversions com els “principals impactes adversos”, o els efectes negatius que podrien tenir sobre una sèrie de factors relacionats amb la sostenibilitat a l’economia real. 

A finals de març d’aquest any, la SEC -que durant anys ha anat a la defensa dels seus homòlegs europeus pel que fa a la regulació relacionada amb el clima- va publicar una proposta de norma de 500 pàgines per obligar les empreses públiques nord-americanes i els emissors privats estrangers a informar sobre el clima. La norma proposada per la SEC s’enfronta a greus obstacles, com ara els litigis de les empreses i l’oposició dels congressistes republicans. Tot i això, molts dels principals bancs nord-americans, fons de pensions i altres inversors s’han unit per donar suport a la norma i el seu potencial per agilitzar la presentació de dades ESG i millorar l’accés.

Abordar la inversió responsable i sostenible

A més d’aquestes normes recents per estandarditzar la divulgació del risc climàtic, els reguladors mundials també han posat en marxa una sèrie de reglaments que pretenen definir i estandarditzar els productes i serveis ESG. Aquestes normes estan vinculades a la manca d’estàndards globals sobre com els inversors han de comercialitzar els fons etiquetats com a ESG i, en última instància, una explicació de per què el fons ha estat etiquetat com a “sostenible”.

La SEC va proposar recentment un parell de noves esmenes a la “Named Rules Act” de la Llei de Societats d’Inversió, en un intent de reforçar la transparència sobre el grau d’alineació entre els fons amb marca ESG i les estratègies i les carteres d’inversió que els sustenten. Dies després de l’anunci de la SEC, l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) va publicar un informe destinat a promoure la transparència i les directrius per a l’ús de termes relacionats amb la sostenibilitat en els noms dels fons. L’informe de l’ESMA té com a objectiu aportar precisió a una norma ja existent, la Taxonomia de la UE. La Taxonomia estableix una norma per determinar quines activitats econòmiques –incloses la venda i comercialització de productes financers– es consideren ambientalment sostenibles.

Anthesis pot ajudar les empreses a preparar-se per a aquest panorama tan canviant amb un enfocament que va més enllà de la informació financera obligatòria o requerida per mitigar els riscos que suposen l’amenaça més gran per a l’organització. Anthesis té una àmplia experiència en el desenvolupament d’informació sobre el canvi climàtic i el medi ambient, i hem treballat amb una àmplia gamma d’empreses, moltes del sector dels serveis financers. Podem treballar des de la realització d’una anàlisi d’alt nivell dels riscos i la divulgació fins a la realització d’un perfil més profund de riscos i oportunitats climàtiques que permeti desenvolupar la capacitat de recuperació de l’organització.

Explora els nostres serveis ESG

Notícies relacionades

Margaux Costas
Directora de Sostenibilitat Corporativa

Contacta amb nosaltres

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Fes que el teu esdeveniment sigui sostenible!

15 setembre, 2022 | Notícies,
Share

 

Els esdeveniments es poden convertir en una plataforma impulsora per donar suport al desenvolupament sostenible, fomentant tant iniciatives socials i ètiques com ambientals. És per això que un esdeveniment té la virtut de ser un exemple i un gran aliat per impulsar la sostenibilitat i aportar de manera positiva en la lluita contra el canvi climàtic, a més de promoure, entre d’altres, ciutats netes, el consum responsable i la cura entre les persones.

Un esdeveniment sostenible és aquell conscient del seu entorn i impacte que incorpora criteris de responsabilitat social i ambiental en totes les fases. Per aconseguir un compromís real amb la sostenibilitat, un esdeveniment que pretengui ser sostenible, ha de comptar amb la voluntat i el lideratge de l’organització, i haurà de reflectir aquest compromís en les diferents fases de l’esdeveniment i en tota la cadena de valor, acollint una triple perspectiva (ambiental, social i econòmic), i seguint línies ètiques i de bon govern en la realització, com a part del seu compromís amb les necessitats de la ciutadania i anticipant-se als nous canvis legislatius.

Beneficis d’un esdeveniment sostenible:

  • Potencia la transparència generant confiança i més valor entre els grups d’interès (assistents, proveïdors, patrocinadors, aliats i altres).
  • Connecta amb la demanda del mercat actual que requereix cada cop més esdeveniments responsables i sostenibles.
  • Millora els processos i eines tenint cura dels recursos naturals i suposant estalvis en la gestió administrativa.
  • S’avança a les tendències prevenint, minimitzant i mitigant riscos financers, socials i ambientals.
  • Promou actituds proactives en aspectes sostenibles.

 

Conscients d’això, l’equip de Sostenibilitat Corporativa dona suport a diferents esdeveniments esportius, artisticoculturals i d’entreteniment per implementar Plans d’Acció Sostenibles, i que considera totes les fases de realització del mateix (des de la planificació a la clausura).

Aquesta planificació i gestió d’esdeveniments compta amb el suport dels diferents equips experts d’Anthesis Lavola; Net Zero, Gestió de residus, Comunicació i Disseny, entre d’altres. Aportant una mirada àmplia i completa en termes sostenibles segons necessitats i expectatives del mateix esdeveniment.

Durant els darrers anys Anthesis Lavola, en suport amb els seus partners, ha pogut assessorar, elaborar i executar plans de Sostenibilitat en diferents esdeveniments, aconseguint la incorporació d’accions com el càlcul de l’empremta de carboni per promoure un full de ruta de reducció de CO₂, el reciclatge d’envasos de vidre, formacions i protocol per a la prevenció d’assetjament a les instal·lacions o l’ús de plaques solars per a l’autoconsum d’energia renovable i neta, entre d’altres.

Descobreix com et podem ajudar 

 

 

Noticias relacionadas

Tatiana Garcia
Mànager de serveis de Sostenibilitat Corporativa

Contacta con nosotros

Estarem encantats de posar-nos a la vostra disposició

A més de les nostres oficines a Espanya, Colòmbia i Andorra, Anthesis Group té oficines als Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Filipines i Orient Mitjà.

Ecovidrio i Kosmos impulsen l’edició sostenible de les Davis Cup Finals a València i Màlaga

7 juliol, 2022 | Notícies,
Share

La nova edició de la fase de grup de la Davis Cup, que es disputarà a València i Màlaga entre el 13 i el 18 de setembre, aposta per la sostenibilitat.

Ecovidrio, entitat sense ànim de lucre encarregada de la gestió del reciclatge de residus d’envasos de vidre a Espanya, a través del pla Make it Green promou el disseny i desenvolupament d’estratègies de sostenibilitat per impulsar, juntament amb Kosmos, la sostenibilitat com a element diferenciador i de futur de la Copa Davis.  El pla d’acció que s’ha desenvolupat posa el focus en 8 objectius clau que es tradueixen en mesures de sostenibilitat adaptades per a l’ocasió, totes per contribuir a reduir els impactes negatius i maximitzar els positius relatius a l’àmbit mediambiental, econòmic i social de l’esdeveniment.

Aquests vuit objectius clau es materialitzen en mesures que constitueixen el full de ruta de la competició a l’àmbit de la sostenibilitat. Algunes d’aquestes mesures són:

  • Gestió adequada dels residus generats en el decurs de la competició.
  • Reduir l’ús de paper per a la impressió de tiquets de restauració i entrades a la seu.
  • Foment de l’ús de transport públic i col·lectiu per anar a la seu.

Per a aquesta edició s’han revisat i establert noves accions que cal implantar en matèria ambiental, social i de governança. Tot això per tal de reduir els impactes negatius i maximitzar els impactes positius de les Finals de la Copa Davis en aspectes relacionats amb la sostenibilitat. L’equip de Sostenibilitat Corporativa d’Anthesis Lavola ha treballat en la creació del pla de sostenibilitat per fer de les Finals un esdeveniment més sostenible i l’equip de Disseny ha treballat en les peces comunicatives per donar suport a la difusió del Pla.

Notícies relacionades

Cellnex es consolida com una de les empreses de telecomunicacions líders en sostenibilitat

30 maig, 2022 | Notícies,
Share

“Continuar situats al TOP 5 de companyies de telecomunicacions del món més compromeses amb la sostenibilitat ens indica que estem en el bon camí.”

Tobias Martínez, CEO de Cellnez

Cellnex Telecom, el principal operador europeu d’infraestructures de telecomunicacions sense fils, manté la qualificació de risc baix en matèria d’ESG a l’avaluació anual que realitza Sustainalytics, una companyia que qualifica la sostenibilitat de les empreses que cotitzen en borsa.  

Amb aquesta qualificació, Cellnex Telecom es consolida com una de les companyies analitzades amb millor exercici en sostenibilitat del sector de les telecomunicacions a escala mundial. La qualificació de ESG Risk Rating avalua l’exposició de la companyia al risc en matèria de sostenibilitat en funció de criteris ESG (Ambientals, Socials i de Bon Govern) i demostra el compromís que la companyia ha assumit cap a un món més sostenible.  

Tobias Martínez, CEO de Cellnex, ha remarcat que “continuar situats al TOP5 de companyies de telecomunicacions del món més compromeses amb la sostenibilitat ens indica que estem en el bon camí. Els criteris ESG han esdevingut un pilar fonamental de la nostra estratègia corporativa. Tenim encara grans desafiaments que hem d’afrontar i estem compromesos en l’execució i la millora de les nostres pràctiques”. 

Anthesis Lavola col·labora amb Cellnex des de 2005, començant amb serveis de consultoria energètica i seguint amb projectes relacionats amb els diferents àmbits de la sostenibilitat. Des de 2014, calculem la petjada de carboni de l’organització i, a través de la nostra marca Clean CO2, en compensem part de les emissions. Actualment, també donem suport a la seva estratègia Net Zero amb projectes específics com SBT, preu intern del carboni o suport a la cadena de proveïdors, entre d’altres.  

Per a més informació, fes clic en aquest enllaç.

MENU