WEBINAR EN CASTELLÀ
Veure la gravació
Descobreix els nostres serveis en Residus Municipals
Ponents
 |
 |
 |
||
| Maria Gibaja és Responsable de projectes de Residus a Anthesis Lavola i compta amb 9 anys d’experiència. És llicenciada en Ciències Ambientals, Enginyera tècnica agrícola i disposa d’un Postgrau en Gestió, Tractament i Valorització de residus. Destaca la seva participació en projectes de planificació integral de gestió i de prevenció de residus, a nivell municipal i autonòmic. | Enrique Justo és llicenciat en Ciències econòmiques i Empresarials per la Universitat Loyola de Còrdova. Des del 1992 és Director Econòmic Financer d’EPREMASSA, Empresa Provincial de Residus i Medi Ambient de la Província de Còrdova. En el seu haver, l’elaboració i actualització permanent d’Ordenances i taxes Públiques de Residus de la Província de Còrdova durant els últims 31 exercicis fiscals. | Eva Puche és psicòloga socioambiental i compta amb una llarga trajectòria professional al sector dels residus i la mobilitat sostenible. Entre 1993 i 2012 va exercir com a Responsable de Comunicació a l’Empresa de Residus de la Província de Còrdova (EPREMASA). Entre el 2012 i el 2021 ha dirigit la seva pròpia consultoria centrada en projectes de canvi socioambiental. Des del 2021 és Assessora de Residus i Gestora de Comptes a la zona sud d’Espanya a Anthesis Lavola. |
Entre les obligacions que per a les entitats locals i ens supramunicipals dicta la nova llei de Residus (Llei 7/2022) hi ha l’establiment d’una taxa específica, diferenciada i no deficitària que cobreixi les despeses de recollida, transport i tractament dels residus. Per això, els ajuntaments compten amb un termini de tres anys des de l’entrada en vigor de la Llei. Compten, doncs, amb un termini inferior als 24 mesos per crear i/o actualitzar les taxes municipals i donar compliment a la normativa vigent.
Comptar amb els estudis de costos de gestió de residus és un requisit imprescindible per assolir avançar cap a la fixació d’unes taxes que permetin assumir una gestió de qualitat. Aquests càlculs economico-financers han d’incloure, a més, conceptes fins ara poques vegades contemplats, com els costos de gestió derivats del manteniment i la vigilància d’abocadors, les campanyes de conscienciació i els ingressos derivats de la responsabilitat ampliada del productor, venda de materials i costos en consum energètic. I el més complex. Els costos de l’impost a l’abocament.
Finalment, la metodologia aplicada ha de contemplar variables que permetin a curt i mitjà termini avançar cap a la implantació de sistemes de pagament per generació i fins i tot l’administració de bonificacions o reduccions condicionades a la participació als sistemes de recollida separada.
La urgència en la implantació d’aquestes taxes ve determinada a més per un increment molt significatiu dels costos de servei de recollida en imposar noves recollides separades i finalment per l’increment dels costos de tractament i explotació per l’entrada en vigor el mes de gener passat de l’impost a l’abocament.
Al webinar que presentem pretenem mostrar claus perquè tècnics i responsables polítics puguin aclarir dubtes i conèixer quines variables han d’estar contemplades en aquestes futures taxes de manera que puguin fer front a l’increment de costos i al compliment de la llei 7/2022.