Dones científiques, Nobel i Matemàtiques

Reflexions en motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència.

dones científiques treballant a un laboratori

La desigualtat entre hoems i dones científiques

El Dia Internacional de la nena i la dona a la ciència ens recorda que encara avui en dia existeix desigualtat entre homes i dones i, al món científic, no és una excepció. Aquesta jornada ens permet no sols evidenciar-ho, sinó que ens ajuda a generar converses, discussions, punts de vista, visualitzar estudis que demostren realitats, mostrar qüestions que encara ens queden per resoldre i com no, possibles accions i iniciatives per a pal·liar aquestes discriminacions.

És en aquest marc que hem volgut compartir algunes dades públiques, sobre les dones científiques, sobretot les que han obtingut un premi Nobel. Aquest premi internacional anual s’atorga a persones individuals o institucions sobre investigacions i descobriments notables per a la humanitat. Hi ha 5 categories de premis que corresponen a les disciplines de física, química, medicina o fisiologia, literatura i pau. Aquests premis es van començar a atorgar l’any 1901 i fins a l’actualitat. A més, l’any 1968 es va incorporar el premi d’Economia Commemorativa d’Alfred Nobel.

Sumant tots els anys, s’han atorgat premis a unes 949 persones individuals (una part dels guardonats han obtingut els premis amb equips de dues o tres persones, o bé representant institucions). El nombre de guardons han estat 641 Premis Nobel, (entre els anys 1940 i 1942 i en algunes altres ocasions, no s’han atorgat premis), dels quals:

  • 25 Premis han estat atorgats a institucions (3,9%)
  • 49 Premis han estat atorgats a dones (7,6%)
  • 567 Premis han estat atorgats a homes (88,5%)

Si analitzem una mica més les dades veurem que:

  • 59 dones científiques han estat guardonades, sigui en grup o de manera individual, això suposa el 6,2% del total de persones guardonades.
  • En 23 ocasions el premi ha estat destinat a equips mixtes de dos o tres investigadors, dels quals la resta de membres eren homes.
  • En 4 ocasions han estat per equips formats per dones.
  • Un total de 22 premis han estat per a dones individuals.

Quines dones científiques i en quins anys han estat guardonades amb els primers Premis Nobel de cada disciplina?

Com és sabut, Marie Curie (Polònia 1867-1934) va ser la primera dona a rebre el Premi Nobel de Física (1903) amb Pierre Curie (el seu marit), i també va ser la primera persona a rebre un segon Nobel, en aquest cas, el Premi Nobel de Química (1911). A tall informatiu, cal remarcar que, en total, a més a més de Curie, hi ha hagut quatre homes que han rebut 2 Premis Nobel a partir de 1956.

L’any 1905, Berta Von Suttner (Txèquia 1843-1914) va ser la primera dona a rebre el Premi Nobel de la Pau.

El 1909 Selma Lagerlöf ( Suècia, 1858-1940) va rebre el Premi Nobel de Literatura.

No va ser fins a l’any 1947 on rep el primer Premi Nobel de Medicina la Gerty Theresa Cori (Txèquia 1896-1957).

I hem hagut d’esperar al 2009 per tal que Elinor Ostrom (Americana, 1933-2012) hagi estat premiada amb el primer Premi Nobel d’Economia.

Quantes dones han estat premiades els primers 10 anys de la convocatòria i els darrers 10 anys?

Si mirem el nombre de dones científiques premiades del 1901 al 1911, han estat guardonades un total de 3 dones amb un total de 4 Premis Nobel (just coincideix el premi doble a Marie Curie), d’un total de 641 premis, per tant, un 0,6%.

Si mirem el nombre de dones guardonades del 2012 al 2022, han estat un total de 16 dones amb 15 Premis Nobel d’un total de 641 Premis, per tant, un 2,3%.

Quins Premis Nobel han rebut les 59 dones premiades? De quin continent han estat les premiades? 

Si fem un resum dels Premis Nobel atorgats a les dones, les disciplines en les quals han estat guardonades són, en primer lloc, 18 dones han rebut el Premi Nobel de la Pau, 16 el PN de Literatura, 12 el PN de Medicina o Fisiologia, 7 el PN de Química, 4 el PN de Física i 2 el PN d’Economia.

dones científiques amb nobel per tipologia

Al mateix temps, si mirem les nacionalitats de les dones guardonades, se centren a Europa i Amèrica, seguides per Àsia. En darrer lloc, i de manera simbòlica, hi ha algunes guardonades d’Àfrica, Amèrica Llatina, i Austràlia.

dones científiques amb nobel per continent i nacionalitat

Amb aquests valors, podem plantejar-nos diverses preguntes a manera de reflexió:

  • Seguim les dones científiques discriminades en ciència?
  • Les polítiques d’igualtat estan aconseguint pal·liar les desigualtats i discriminacions?
  • Quin percentatge de dones premiades hauria de ser el desitjat?
  • S’ha de determinar un percentatge de dones guardonades?
  • Els premis a dones científiques tenen un biaix cap a les disciplines de literatura i pau, més que no cap a disciplines científiques?
  • Les dones científiques que són guardonades segueixen el patró de dona blanca investigadora centreeuropea, perpetuant el perfil d’investigador “home blanc i centreeuropeu”?

No són preguntes d’una resposta única. El que sí que està clar és que la ciència ens ajudarà a respondre-les.

En aquest marc, on estem desenvolupant les accions que recomana la literatura a l’hora de treballar per la igualtat, en aquest cas de la nena i la dona, però en definitiva, per a qualsevol persona, independentment del seu sexe, gènere, color de la pell, raça, estrat social, origen, etc. Les accions van encaminades a fomentar les disciplines científiques entre nenes, i en especial les menors de 12 anys (que és quan la literatura ens diu que es trien les opcions en les disciplines científiques), també a promoure accions per minimitzar/erradicar el sostre de vidre, la bretxa salarial, la síndrome de la impostora, les diferències en la conciliació laboral i familiar i, també la violència de gènere.

Amb aquests reptes per abordar, i amb la ruta dels Objectius pel Desenvolupament Sostenible, en aquest cas en espacial el 5 que ens parla de la igualtat de gènere, no volem de deixar de compartir-vos les iniciatives educatives que desenvolupem des de l’Àrea d’Educació d’Anthesis. Amb el nostre equip treballem per fomentar gran part dels aspectes que hem citat, i que, a través dels projectes dels nostres clients, podem portar a terme. Gràcies per fer-ho possible!

I, per cert, no sé si heu trobat a faltar el premi Nobel de matemàtiques, en realitat no existeix, ja que el Sr. Nobel no va tenir intenció de crear-lo. A l’època (1897), es va crear el premi Abel que és el més prestigiós en la disciplina matemàtica i, més tard (1933) la Medalla Fields per aquells descobriments excel·lents en matemàtiques. I em pregunto, quantes dones científiques deuen tenir la medalla Fields o el premi Abel?

.