Per què l’energia renovable és estratègica?
En els darrers anys, les empreses estan incrementant el seu consum d’energia renovable. Segons diverses enquestes, al voltant del 60% de les grans companyies a escala global han assumit algun tipus de compromís climàtic relacionat amb les emissions directes (abast 1) i les emissions associades a l’electricitat que consumeixen (abast 2). A Europa, aquest compromís supera el 90%. Aquesta tendència respon a exigències legislatives —com la Directiva d’Energies Renovables (RED III), la Directiva d’Eficiència Energètica o la nova CSRD—, però també a pressions del mercat, dels inversors i dels mateixos empleats.
I és que…
La descarbonització de la cadena de valor no només redueix riscos reputacionals i normatius, sinó que també millora la competitivitat i garanteix un subministrament més estable.
Per cobrir les seves necessitats elèctriques renovables, les empreses disposen de diverses opcions. En aquest article, aprofundirem en una de les més rellevants, que destaca per la seva flexibilitat i accessibilitat: els Certificats d’Atributs Energètics (EACs).
Què són els EACs i per què són importants?
Els Certificats d’Atributs Energètics o Energy Attribute Certificates (EACs), coneguts com a Renewable Energy Certificates (RECs) als EUA o Garanties d’Origen (GdO) a Europa, són documents que certifiquen que una unitat d’electricitat va ser generada a partir de fonts renovables. Quan una empresa adquireix EACs, pot al·legar que el seu consum elèctric prové d’energies netes, tot i que continuï rebent l’electricitat de la seva comercialitzadora. Aquest mecanisme permet comptabilitzar el seu consum com a 100% renovable en el càlcul de la petjada de carboni, reduint les emissions d’abast 2.
Per a les empreses que persegueixen la neutralitat climàtica, però no poden instal·lar generació pròpia ni signar PPAs (Power Purchase Agreements), els EACs són una opció senzilla que facilita la descarbonització del mix energètic i l’alineació amb estàndards voluntaris i normatius.
Invertir en certificats d’energia renovable no és només una decisió ambiental, és una aposta estratègica per un futur empresarial més net, competitiu i alineat amb el planeta que volem construir.
Opcions de subministrament renovable i el paper dels EACs
Abans de decidir-se pels EACs, és útil comprendre el ventall de solucions disponibles a l’hora de cobrir les seves necessitats elèctriques:
- Autoconsum in situ: La instal·lació de plaques solars en les pròpies instal·lacions ofereix independència i estalvis a llarg termini, però requereix inversió inicial i no sempre és viable per a empreses arrendatàries.
- Power Purchase Agreements (PPAs): Contractes a llarg termini que garanteixen la compra d’energia renovable a un preu fix. Solen exigir consums elevats i solvència creditícia, tot i que l’opció de PPAs virtuals (VPPAs) pot obrir el mercat a empreses amb consums moderats.
- Tarifes verdes: Permeten contractar electricitat renovable a través de la comercialitzadora, però convé revisar si els certificats associats estan disponibles per a l’empresa. En alguns casos, la comercialitzadora els fa servir per complir obligacions legals, per la qual cosa no es poden comptabilitzar com a reducció d’abast 2.
- Energia solar comunitària: En certs països hi ha programes que permeten donar suport a projectes locals sense necessitat de canviar de proveïdor ni d’instal·lar equips.
- EACs: Ofereixen la possibilitat d’associar cada megawatt hora consumit a energia renovable. Són flexibles —es compren de manera unbundled (sense l’electricitat associada) o bundled (juntament amb l’energia, com en PPAs)— i permeten ajustar la quantitat i el moment de compra. A diferència dels crèdits de carboni, que representen tones de CO₂ evitades o eliminades, els EACs acrediten la generació d’electricitat renovable i s’utilitzen per reduir les emissions d’abast 2.
Traçabilitat i segell de qualitat
Com que l’energia renovable es barreja amb la convencional a la xarxa elèctrica, els EACs actuen com a sistema de traçabilitat. Cada certificat inclou informació sobre la tecnologia (eòlica, solar, hidràulica, biomassa…), el país d’origen i l’any de generació, la qual cosa garanteix la cadena de custòdia i evita la doble comptabilitat.
Depenent del mercat, hi ha diferents sistemes i segells que afegeixen garanties addicionals:
- Greene: Estàndard voluntari a Amèrica del Nord que certifica la cadena de custòdia dels RECs i exigeix que les instal·lacions tinguin menys de 15 anys. És gestionat pel Center for Resource Solutions i és compatible amb marcs com el RE100.
- Garanties d’Origen (GdOs): A Europa, els EACs estan regulats per llei i es gestionen a través de registres nacionals (a Espanya, la CNMC) i del sistema europeu EECS, coordinat per l’Association of Issuing Bodies. Aquest sistema permet transferències transfrontereres.
- IREC i TIGR: S’utilitzen en països sense sistemes nacionals. Ofereixen traçabilitat en mercats emergents i són emesos per entitats privades.
- EKOenergy: Segell de qualitat que garanteix que el projecte renovable no genera impactes negatius locals i finança projectes en països en desenvolupament. Afegeix un cost addicional, però millora la credibilitat.
- PeaceRECs: Certificats procedents de projectes en regions vulnerables o afectades per conflictes, que combinen sostenibilitat ambiental amb impacte social.
Aquestes certificacions asseguren que els atributs ambientals no estan vinculats a obligacions legals i aporten transparència al mercat.
Diferències regionals i tipus de certificats
Cada región tiene su propio sistema regulatorCada regió té el seu propi sistema regulatori:
- Europa: Els EACs s’anomenen GdOs. Han de ser retirats en els 12 mesos posteriors a la seva generació i, segons la Directiva RED III, expiren als 18 mesos. Alguns països, com Irlanda o Xipre, es consideren mercats elèctrics separats, cosa que afecta la compra de GdOs fora del país de consum.
- Regne Unit: Utilitza els REGO, gestionats per OFGEM, amb una finestra de 15 mesos des de la generació.
- Amèrica del Nord: Els Renewable Energy Certificates (RECs) es gestionen en mercats regulats i voluntaris. Els certificats amb Greene tenen una finestra de 21 mesos.
- Mercats emergents: S’utilitzen IRECs o TIGRs. Els IRECs no expiren, encara que perden valor si són antics, mentre que els TIGRs caduquen als 12 mesos.
Aquests matisos són rellevants per complir els requisits de marcs com el GHG Protocol i el RE100, que exigeixen que els EACs es retirin en el mateix mercat o regió on es consumeix l’electricitat, tret que no sigui possible.
Com adquirir EACs
El procés de compra d’EACs amb un proveïdor com Anthesis inclou diversos passos:
- Quantificar el consum elèctric: determinar quants megawatts hora s’han de cobrir en cada país i any. Moltes empreses fan una compra principal a l’inici de l’any i un ajust al tancament.
- Definir criteris: seleccionar la regió o país d’origen; triar la tecnologia (solar, eòlica, hidro, etc.); determinar l’antiguitat màxima de la instal·lació (per exemple, menys de cinc anys per afavorir l’adicionalitat); decidir si s’accepten EACs unbundled o bundled; i valorar segells com EKOenergy. Com més específics siguin els requisits, més alt sol ser el preu.
- Considerar co-beneficis: alguns compradors prioritzen certificats que generin un impacte social positiu o que provinguin de comunitats vulnerables.
- Sol·licitar cotitzacions a futur: actualment el mercat està en contango, és a dir, els preus futurs són més alts que els actuals. Per gestionar aquest risc es pot negociar la compra de trams per a diversos anys.
- Formalitzar la compra: el proveïdor s’encarrega de l’adquisició i del registre/retirada oficial dels certificats, de manera que l’empresa pugui documentar el seu consum renovable.
Marcs de report i estàndards voluntaris
El GHG Protocol permet utilitzar EACs per reduir les emissions d’abast 2 quan s’apliquen els criteris de la metodologia market-based. Organitzacions com RE100 exigeixen que els EACs provinguin d’instal·lacions amb menys de 15 anys i de la mateixa regió que el consum. La iniciativa Science Based Targets (SBTi) admet l’ús d’EACs unbundled sempre que s’utilitzin les dues metodologies (market-based i location-based), tot i que anticipa que els requisits podrien endurir-se en futures actualitzacions per prioritzar EACs amb major adicionalitat.
El CDP i altres marcs de divulgació valoren més positivament els PPAs i l’autoconsum que els EACs unbundled, però reconeixen la seva utilitat quan les altres opcions no són viables.
Regulació i comunicació
A més de les obligacions de report de la CSRD —que exigeixen revelar la proporció d’energia renovable i no renovable, així com l’ús de GdOs— la RED III estableix que els certificats s’han de retirar en un termini màxim de 18 mesos i que s’ha d’informar sobre els que caduquen. Tot i que l’aplicabilitat als EACs encara és ambigua, es recomana assessorament jurídic en cada jurisdicció.
En matèria de màrqueting, les autoritats recomanen evitar afirmacions enganyoses (greenwashing). Per exemple, no és el mateix dir “donem suport a les energies renovables” que afirmar que les operacions de l’empresa funcionen al 100 % amb energia renovable. Aquesta última afirmació només es pot fer si s’han adquirit i retirat EACs en quantitat suficient i d’acord amb els requisits dels marcs de report.
El futur dels EACs: adicionalitat, emissionalitat i correspondència horària
Els EACs han estat fonamentals per al creixement de les energies renovables, però el seu format tradicional (unbundled) ha rebut crítiques pel seu baix impacte en termes d’adicionalitat. Per això estan sorgint enfocaments innovadors. Un article recent d’Anthesis assenyala que cada any es compren milions d’EACs arreu del món i que, tot i que els PPAs continuen sent l’estàndard amb més impacte, estan apareixent alternatives com els EACs d’alta adicionalitat i emissionalitat:
- EACs d’adicionalitat: certificats vinculats a projectes de nova construcció (normalment amb menys de cinc anys d’antiguitat) o a contractes a llarg termini de 5–10 anys. En garantir ingressos futurs, aquests contractes faciliten el finançament de projectes renovables.
- EACs d’emissionalitat: certificats de projectes ubicats en xarxes amb alta intensitat de carboni. Comprar EACs d’aquestes regions desplaça un volum més gran d’emissions per megawatt hora.
- EACs locals: adquisició de certificats de projectes propers a les operacions de l’empresa, amb l’objectiu de reforçar el vincle amb la comunitat i la credibilitat de la comunicació.
A més llarg termini, alguns líders tecnològics proposen models de correspondència horària (24/7 matching) perquè el consum d’electricitat renovable s’associï a la producció en la mateixa hora, així com la creació de certificats fraccionats (menys d’1 MWh) prevista en la RED III. Aquestes innovacions podrien millorar la transparència i l’impacte real dels EACs.
Com pot ajudar Anthesis
Els Certificats d’Atributs Energètics (EACs) són una eina clau perquè les empreses accelerin la seva transició cap al Net Zero. Permeten reduir ràpidament les emissions d’abast 2, donen suport al desenvolupament de projectes renovables i són compatibles amb la majoria de marcs de report. No obstant això, la seva eficàcia depèn de com s’utilitzin: cal triar la tecnologia adequada, la regió, l’antiguitat del projecte i, sempre que sigui possible, optar per certificacions de qualitat i models amb major adicionalitat.
En un context normatiu cada cop més exigent, comptar amb un proveïdor de confiança pot marcar la diferència. A Anthesis, el nostre equip d’especialistes acompanya les organitzacions a navegar aquestes complexitats, des de la definició de la seva estratègia renovable fins a l’adquisició i retirada dels EACs. Si estàs a punt per impulsar la teva estratègia de descarbonització, posa’t en contacte amb nosaltres per explorar les opcions que millor s’adaptin a la teva empresa.