Sostenibilitat el 2025: Tendències del primer semestre i perspectives per al que queda de l'any
Articles
Contingut
- Transició climàtica
- Vaivens normatius
- Cadena de subministrament, productes sostenibles i capital natural
- Greenwashing
- Propòsit corporatiu
- Com pot ajudar Anthesis
- Contacta'ns
Comparte este artículo
El primer semestre de 2025 ha estat un període de contrastos: avenços i retrocessos regulatoris significatius, incertesa política, pressió social creixent i una acceleració en la integració de la sostenibilitat en les estratègies corporatives. Les organitzacions s’han vist obligades a surfejar la incertesa i adaptar-se amb agilitat per mantenir el rumb cap a una economia més sostenible, resilient i inclusiva.
Gràcies a la nostra experiència directa acompanyant multitud de clients de tots els sectors, el seguiment continu de l’evolució normativa i l’anàlisi d’informes especialitzats, a Anthesis hem identificat algunes de les principals tendències que, en la nostra opinión, han definit la primera meitat de 2025. A més, destaquem aquelles que continuaran marcant l’agenda ESG en el futur, amb l’objectiu d’ajudar les empreses a comprendre el context i anticipar els reptes que s’apropen.
Transició climàtica i descarbonització: de la mesura a l’acció
Un dels fets més rellevants del semestre a Espanya ha estat l’entrada en vigor del Reial decret 214/2025 sobre Petjada de Carboni. Aquesta normativa fa obligatòria la mesura, reducció i, en alguns casos, la verificació externa de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per a grans empreses, organismes públics i sectors estratègics.
El decret també inclou l’abast 3 (de moment voluntàriament, però amb vocació d’introduir-se progressivament), fet que obligarà les organitzacions a mirar més enllà de les seves operacions directes i abordar les emissions de la seva cadena de valor.
Així mateix, l’obligació per a les empreses afectades de disposar de plans de descarbonització està incrementant significativament el nombre d’organitzacions que busquen comptar amb fulls de ruta sòlids, basats en una anàlisi rigorosa de costos i impacte, i integrats en les seves estratègies de negoci.
En l’àmbit dels estàndards internacionals, en aquests primers mesos de l’any hem conegut l’esborrany de la nova versió de l’Estàndard Net Zero de l’SBTi, que comporta novetats importants que es concretaran al llarg del que queda d’any, encara que la seva aplicació definitiva no serà fins al 2027.
L’any 2025, les empreses que ja fa anys que calculen i gestionen la seva petjada de carboni comencen a evolucionar les seves estratègies climàtiques amb accions com ara la implementació de programes de compromís amb la cadena de subministrament per implicar els proveïdors en la reducció de l’abast 3 o el desenvolupament de programes de preu intern del carboni.
A més, cada vegada són més les empreses que assumeixen la compensació necessària de les emissions de carboni que encara no poden evitar com a forma d’assumir la seva responsabilitat, ja sigui mitjançant la compra de crèdits de carboni d’alta integritat o certificats d’atributs energètics com les Garanties d’Origen o els RECCs. En aquest sentit, el mercat voluntari de carboni ha mostrat un dinamisme sense precedents: en el primer trimestre de 2025 es van retirar 54,56 milions de tones de CO₂, gairebé igualant les emissions generades (55,63 MtCO₂), fet que marca un balanç net negatiu per primera vegada.
Vaivens normatius: la directiva Òmnibus i la simplificació regulatòria
El conegut com a Paquet Òmnibus, aprovat per la Comissió Europea al febrer i actualment en tramitació (amb una intensa i apassionada discussió entre les parts interessades i els reguladors), introduirà canvis substancials a la CSRD (Directiva sobre informes de Sostenibilitat Corporativa) i la CS3D (Directiva sobre Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat Corporativa).
Entre els principals ajustos que es debaten hi ha:
- L’augment del llindar d’aplicació a empreses amb més de 1.000 empleats.
- L’ajornament de dos anys en els terminis de report per a les empreses de les onades 2 i 3.
- L’eliminació dels estàndards sectorials obligatoris.
- El manteniment del nivell de verificació en “limited assurance”.
Tot i que aquestes mesures busquen alleujar la càrrega regulatòria, especialment per a les pimes, també han generat incertesa en moltes organitzacions. D’una banda, perquè perceben el paquet legislatiu de finances sostenibles de la Unió Europea (que inclou la CSRD, la SFRS, la CSDDD i la Taxonomia, entre altres) com una oportunitat competitiva, en constituir un sistema de gestió ESG de referència internacional.
De l’altra, moltes empreses valoren la previsibilitat i la seguretat normativa com a elements clau per planificar de manera raonable les seves accions i programes de sostenibilitat. En qualsevol cas, en aquest context, les organitzacions no han de detenir els seus esforços, sinó més aviat seguir avançant però ajustant el ritme sense perdre de vista el rumb marcat per la CSRD. I així ho estem veient amb moltes empreses.
Els pròxims mesos seran crítics per saber com es materialitza la directiva Òmnibus, ja que abans de final d’any hauríem de conèixer la nova versió simplificada de les Normes Europees d’Informes de Sostenibilitat (ESRS, per les seves sigles en anglès). També s’haurà d’aprovar definitivament la revisió de la CSRD i la CSDDD amb els seus nous llindars d’aplicació.
L’alineació amb la Taxonomia Europea continuarà sent clau, en qualsevol cas, per accedir a finançament sostenible, tant públic com privat. I, malgrat la pausa que suposa l’Òmnibus, hi ha empreses que han decidit aprofitar aquest espai per avançar en la fase d’anàlisi d’elegibilitat i començar a preparar-se amb proves pilot d’anàlisi d’alineació per arribar en les millors condicions al 2026.
Cadena de subministrament, productes sostenibles i capital natural: temes emergents
Cada cop més empreses reconeixen que els seus principals impactes i riscos ESG es troben aigües amunt (upstream) i aigües avall (downstream) de la seva cadena de valor. La sostenibilitat dels productes i la gestió responsable dels proveïdors s’han convertit en prioritats estratègiques.
La EUDR (Regulació de Deforestació de la UE), està en una fase crítica aquest 2025, ja que el 31/12/2025 entra definitivament en vigor i les empreses afectades hauran de tenir en marxa els seus sistemes de diligència deguda i procediments per poder-la complir. A més, recentment s’ha fet un pas clau amb la publicació, al maig, de la llista de països de risc, fet que ha esvaït una de les principals incerteses per a les empreses que comercialitzen productes com soja, cacau, cafè, oli de palma, cautxú o fusta.
En paral·lel, els reglaments europeus sobre envasos (PPWR) i ecodisseny (ESPR) avancen, marcant el camí cap a productes més sostenibles, especialment en sectors com el tèxtil. Les empreses han de preparar-se per complir amb requisits de reciclabilitat, reutilització i transparència en el cicle de vida dels seus productes.
Un altre fet destacable d’aquest any ha estat que, potser gràcies a l’espai deixat per l’aturada de l’Òmnibus, les empreses s’animen a dedicar recursos a afrontar nous reptes com la gestió del capital natural i la biodiversitat. Així, veiem un nombre creixent d’organitzacions interessades a començar a analitzar els seus riscos i oportunitats vinculats a la natura sota el marc TNFD i avançar en la definició d’estratègies corporatives de capital natural o Nature Positive.
Greenwashing: comunicar sostenibilitat en un entorn polaritzat
En un context polític i social cada vegada més polaritzat, la comunicació de la sostenibilitat s’enfronta a un doble repte: mantenir la legitimitat i evitar el greenwashing. L’auge de l’eco-escepticisme, especialment a les xarxes socials, ha obligat les empreses a passar del storytelling al storydoing.
Tot i la incertesa generada les darreres setmanes sobre la continuïtat de la Directiva de Green Claims, la seva aprovació ha elevat el nivell d’atenció i exigència, i les empreses (i els consumidors) ja es mostren més vigilants davant afirmacions ambientals ambigües, no recolzades amb evidència científica o no verificables. Més enllà del que passi amb la directiva de Green Claims, és important recordar que encara existeixen regulacions que supervisen aquesta comunicació. La Directiva d’Apoderament dels Consumidors per a la Transició Ecològica (2024) segueix vigent i el govern espanyol està tramitant la Llei de Consum Sostenible.
En aquest context, les organitzacions han d’apostar per una transparència radical, amb mètriques clares i traçabilitat dels seus impactes, posant els grups d’interès al centre de les seves comunicacions de sostenibilitat, entenent els diferents públics i els interessos i motivacions de cadascun. A més, la convergència entre l’informe financer i no financer s’accelera. Els informes integrats que connecten estratègia, riscos, sostenibilitat i propòsit ja no són una bona pràctica, sinó una expectativa del mercat.
El propòsit corporatiu: l’àncora en temps inestables
En un entorn volàtil, el propòsit corporatiu es consolida com un marc estratègic estable. Les empreses amb un propòsit clar i alineat amb les seves operacions demostren més resiliència, capacitat d’adaptació i atracció de talent.
La ciutadania, encara que més escèptica, també és més exigent. Exigeix coherència, impacte real i compromís més enllà del compliment normatiu. Les marques que aconsegueixen connectar amb valors compartits i demostrar resultats tangibles guanyen legitimitat i preferència.
En aquest sentit, observem un nombre creixent d’empreses interessades a establir un propòsit corporatiu alineat amb la sostenibilitat o revisitar les seves estratègies desenvolupant Marcos Estratègics d’Impacte que permetin orientar i focalitzar la seva acció en sostenibilitat amb la materialització del seu propòsit i la generació d’impacte positiu real i mesurable.
Avançar enmig de la incertesa
El 2025 està sent un any de transició. Les empreses s’enfronten a un entorn complex, però ple d’oportunitats per diferenciar-se, innovar i generar valor sostenible, distanciant-se així de la competència i guanyant la confiança i preferència de clients i consumidors. En aquest context, comptar amb un soci estratègic en sostenibilitat com Anthesis pot marcar la diferència.
El nostre compromís és guiar les organitzacions en el seu camí cap al rendiment sostenible, ajudant-les a navegar per la incertesa, complir amb la normativa, connectar amb els seus grups d’interès i generar impacte positiu.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.
