La simplificació de la Taxonomia UE: implicacions pràctiques per a empreses i entitats financeres

edificio

La Taxonomia de la UE entra en una nova fase de simplificació. Després de diversos anys d’implementació, la Comissió Europea ha introduït ajustos rellevants dins del paquet Òmnibus per fer el marc més àgil i aplicable, sense renunciar a la seva ambició ambiental.

En aquest sentit, a inicis de 2026, la Comissió Europea va adoptar el Reglament delegat (UE) 2026/73, que introdueix una sèrie de simplificacions rellevants en els requisits d’aplicació i de report de la Taxonomia.

L’objectiu de la Comissió Europea ha estat reduir la càrrega administrativa i permetre que la Taxonomia compleixi el seu objectiu final de manera més eficient, que és canalitzar inversions cap a activitats alineades amb el Pacte Verd Europeu a través d’un llenguatge comú tant per a empreses financeres com no financeres.

Principals mesures de simplificació

Les noves disposicions introdueixen mesures rellevants en termes de simplificació:

  • Llindar de materialitat: Les empreses queden exemptes d’avaluar l’elegibilitat i l’alineació d’aquelles activitats econòmiques que no siguin financerament materials. Es consideren no materials les activitats que representin cumulativament menys del 10% dels ingressos, del CapEx o de l’OpEx.
  • Simplificació de l’OpEx: Les empreses no financeres podran ometre l’avaluació de l’alineació de tota la seva despesa operativa quan aquesta no sigui material per al seu model de negoci.
  • Entitats financeres: Es simplifiquen indicadors clau com el Green Asset Ratio (GAR) dels bancs, i s’introdueix una opció per no reportar determinats KPIs (Honoraris i comissions, i Cartera de negoci) durant un període de dos anys.
  • Reducció de càrregues de report: Es disminueix significativament el nombre de dades a reportar: un 64% menys per a empreses no financeres i un 89% menys per a entitats financeres.
  • Criteri DNSH de contaminació: Es simplifiquen els criteris de “no causar un perjudici significatiu” (DNSH) en relació amb la prevenció i el control de la contaminació vinculada a l’ús de substàncies químiques.

Canvi clau: aplicació de la materialitat

Un dels avenços més rellevants és la introducció d’un llindar de materialitat del 10%.

A partir d’ara, les empreses no financeres podran excloure de l’anàlisi d’elegibilitat i alineament aquelles activitats que representin menys del 10% de manera acumulada dels seus ingressos, CapEx o OpEx. Això evita dedicar recursos a activitats menys materials i permet focalitzar l’anàlisi en el nucli del negoci o en les inversions més rellevants.

A més, continua vigent l’exempció del reporting de l’indicador d’OpEx, és a dir, que quan aquest no sigui material, les companyies podran ometre completament la seva avaluació d’alineació, simplificant encara més l’exercici.

Aquest enfocament reforça la coherència entre el reporting de la Taxonomia i els estats financers. A la pràctica, la identificació d’activitats materials hauria d’estar alineada amb la manera com l’empresa analitza el seu rendiment financer, en particular amb la lògica de segmentació establerta a la NIIF 8 Segments operatius.

Implicacions per a l’aplicació de la materialitat

  • L’avaluació de la materialitat sota la Taxonomia no s’hauria de fer de manera aïllada, sinó en línia amb els segments operatius reportats i amb la materialitat financera aplicada als estats financers.
  • Els KPI financers de la Taxonomia (ingressos, CapEx, OpEx) han de ser consistents amb la informació financera publicada.
  • Es reforça la traçabilitat i l’auditabilitat de la informació en la Taxonomia.

Reporting simplificat

La simplificació també es reflecteix en una reducció significativa del volum de data points a reportar a les taules oficials:

  • 64% de data points per a empreses no financeres.
  • 89% de data points per a entitats financeres.

Aquest retall a les taules oficials de report implica un canvi substancial, especialment per a organitzacions amb estructures complexes o amb presència de múltiples activitats.

En el cas de les entitats financeres, també s’introdueixen flexibilitats addicionals: es simplifiquen indicadors com el Green Asset Ratio (GAR) i es permet, de manera temporal, no reportar els KPI de «Honoraris i comissions» així com el de «Cartera de negociació» durant dos anys. També s’introdueix l’aplicació del llindar de materialitat del 10% per a l’indicador GAR.

Tot i així, aquesta simplificació no implica una pèrdua d’informació clau, ja que s’introdueixen noves mètriques més útils i comparables. En aquest sentit, malgrat aquesta reducció de data points, les taules oficials introdueixen dos nous indicadors rellevants per a les empreses:

  • El percentatge d’alineament sobre activitats elegibles, que permet entendre millor el grau real d’alineament dins del perímetre analitzat.
  • El percentatge agregat d’activitats no materials no avaluades, desglossat per KPI financer (ingressos, CapEx i OpEx), aportant transparència sobre l’abast efectiu de l’anàlisi.

Ajustos tècnics en el DNSH de Contaminació

Un altre canvi rellevant afecta el principi de «Do No Significant Harm» (DNSH). En concret, es simplifiquen els criteris relacionats amb la prevenció i el control de la contaminació vinculada a l’ús i la presència de substàncies químiques.

Aquest era un dels àmbits més complexos a la pràctica, per la qual cosa la seva simplificació millora l’aplicabilitat sense alterar l’objectiu d’evitar impactes ambientals significatius.

Entre els principals ajustos destaquen:

  • Més flexibilitat en substàncies que esgoten la capa d’ozó: el criteri DNSH es podrà complir fins i tot quan una activitat impliqui l’ús de determinades substàncies, sempre que estigui permès sota excepcions específiques de la normativa europea.
  • Alineació amb la Directiva RoHS: es permet l’ús de certes substàncies perilloses (com el plom, el mercuri o el cadmi) quan existeixin exempcions reconegudes sota la Directiva RoHS.
  • Simplificació sota REACH i CLP: s’elimina l’obligació d’avaluar substàncies autoclassificades sota el Reglament CLP, limitant l’anàlisi a aquelles incloses a la llista de candidates de REACH. Això redueix significativament el nombre de substàncies que les empreses han d’analitzar.

Un marc en evolució

Aquestes mesures, adoptades mitjançant l’Acte delegat (UE) 2026/73 dins del context del paquet «Òmnibus I», busquen fer la Taxonomia més operativa i eficient. No canvia el seu propòsit, que és continuar canalitzant inversions cap a activitats alineades amb el Pacte Verd Europeu.

Aquestes modificacions entren en vigor a partir de l’1 de gener de 2026, sent voluntària la seva aplicació per a l’exercici de reporting de l’any 2025.

A més, aquest procés de simplificació no es limita al reporting. Actualment, la Comissió Europea ha revisat la gran majoria de les activitats incloses als Actes delegats de clima i medi ambient, amb l’objectiu d’ajustar i clarificar els seus criteris tècnics. S’espera que aquestes modificacions s’aprovin previsiblement abans de finals del segon trimestre de 2026.

Com pot ajudar Anthesis?

En aquest nou context, la clau és aplicar la Taxonomia amb criteri i coherència financera. Des de la solució de Finances Sostenibles, donem suport a empreses financeres i no financeres en:

  • Estructuració de finançament sostenible amb la definició de KPI i trajectòries d’objectius en operacions vinculades a la sostenibilitat.
  • Disseny de Marcs de Finançament Sostenible per donar resposta a futures necessitats de finançament.
  • Anàlisi d’elegibilitat i alineament de la Taxonomia Europea, donant suport a la identificació i classificació d’activitats sostenibles.
  • Elaboració d’informes d’assignació i impacte, fent seguiment de l’ús dels fons i dels resultats.
  • Formació específica en regulació de finances sostenibles i en els principals marcs de referència del mercat.

La simplificació redueix la càrrega, però augmenta la necessitat de consistència i rigor. Aquí és on un enfocament expert pot convertir una obligació regulatòria en un avantatge estratègic en termes de finances sostenibles.

Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a assolir els teus objectius de sostenibilitat.