Evolució de mercat de les finances sostenibles
Entrevista
Continguts
- Evolució recent del mercat
- El paper del marc regulador
- Tendències clau
- Principals reptes i limitacions
- Mirada al futur
- Com pot ajudar Anthesis?
- Contacta'ns
Comparteix aquest article
En un context global marcat per una creixent incertesa i inestabilitat geopolítica, s’estan redefinint els paràmetres sobre els quals tradicionalment s’ha construït la presa de decisions econòmiques i financeres. Conflictes com la guerra a Ucraïna o les tensions persistents a l’Orient Mitjà, amb l’Iran com a actor clau, juntament amb altres factors associats com la volatilitat energètica i la fragmentació de les cadenes de valor, estan posant de manifest la vulnerabilitat del model econòmic actual.
Aquest escenari d’incertesa afecta de manera directa els mercats i la disponibilitat de recursos, obligant empreses, inversors i entitats financeres a reconsiderar com avaluen el risc i el valor a llarg termini.
Evolució recent del mercat de finances sostenibles
Durant l’última dècada, el mercat de finances sostenibles ha experimentat una expansió significativa, passant d’un segment incipient a una part estructural dels mercats de capitals. Les dades d’Environmental Finance Data mostren que el volum acumulat d’emissions de deute sostenible (inclouen bons verds, socials, sostenibles i vinculats a la sostenibilitat) s’ha incrementat de manera sostinguda, amb un creixement especialment accelerat a partir de 2018.
Tanmateix, tal com es mostra a la taula i al gràfic, durant el període 2024-2025 s’ha pogut observar una lleugera contracció general del mercat, tant en nombre d’operacions com en volum agregat, amb comportaments diferenciats per instrument:
- En bons, s’observa una caiguda generalitzada en el nombre i volum de bons vinculats a la sostenibilitat, verds i socials, destacant el fort descens dels bons vinculats a la sostenibilitat, mentre que els bons sostenibles són l’única categoria que creix en volum el 2025 tot i emetre menys operacions.
- En préstecs, el nombre total d’operacions també disminueix, especialment en els préstecs vinculats a la sostenibilitat, tot i que els préstecs verds, socials i sostenibles augmenten de manera rellevant en volum (aquests dos últims també augmenten en nombre d’operacions), fet que suggereix operacions de major mida mitjana. En conjunt, la mitjana disminueix de 520 a 478 operacions i de 186 a 163 en volum, reflectint un ajust del mercat amb una rotació cap a instruments més focalitzats i de major tiquet en determinades categories verdes i sostenibles.
Font: Environmental Finance Data
En termes de composició, els bons verds concentren el gruix del mercat, tant per volum com pel nombre d’emissions, seguits pels bons socials i de sostenibilitat. Els instruments vinculats a objectius (sustainability-linked) mantenen, de moment, un pes més reduït, posant de manifest una preferència del mercat per estructures basades en l’ús específic dels fons. Aquesta configuració suggereix una recerca creixent de claredat, traçabilitat i vinculació explícita entre finançament i resultats.
L’expansió del mercat també ha anat acompanyada d’una major diversificació d’emissors i geografies. Juntament amb empreses no financeres i entitats de crèdit, ha augmentat el protagonisme d’emissors públics, bancs de desenvolupament i entitats sobiranes, reforçant el caràcter sistèmic del mercat. Al mateix temps, aquesta maduresa ha comportat una diferenciació més marcada entre instruments, especialment entre aquells basats en l’ús específic dels fons i aquells vinculats a finançament generalista.
Aquest context ha anat acompanyat d’un major escrutini per part dels inversors, que comencen a privilegiar la qualitat del marc de finançament de cada emissió, així com la transparència i la credibilitat. Un exemple d’això és el major pes dels bons verds enfront d’altres formats, com els vinculats a KPI, més enllà de la simple expansió de volums.
Evolució del mercat de finances sostenibles
| El mercat de finances sostenibles ha crescut de manera sostinguda en l’última dècada, amb una forta acceleració des del 2018. |
| El 2024‑2025 s’observa una lleugera contracció del mercat, amb menys operacions i un menor volum agregat. |
| En bons, el mercat mostra una reducció en el nombre d’operacions juntament amb un augment del volum total que reflecteix una major concentració i consolidació cap a transaccions de major mida. |
| Els bons verds continuen sent el nucli del mercat per volum i nombre, seguits pels bons socials i de sostenibilitat. |
| La major maduresa del mercat es tradueix en més diversitat d’emissors i geografies i en un major escrutini inversor, que prioritza la qualitat, la transparència i la credibilitat per sobre del simple creixement de volums. |
El paper del marc regulador com a catalitzador del canvi
Aquesta evolució del mercat es produeix en paral·lel a la consolidació d’un marc regulador que ha contribuït a integrar la sostenibilitat en el nucli del sistema financer, especialment en l’àmbit europeu. A través d’exigències creixents de transparència corporativa de la directiva CSRD, divulgació als mercats financers de la SFDR 2.0 i classificació d’activitats econòmiques de la Taxonomia, la regulació ha traslladat la sostenibilitat d’un enfocament majoritàriament voluntari cap a un pla més estructural i, de manera progressiva, obligatori.
Sense entrar en el detall normatiu, aquest marc regulador ha actuat com un factor d’ordenació del mercat, alineant expectatives entre emissors, inversors i supervisors i reforçant el paper de les finances sostenibles en l’assignació de capital.
Tendències clau en finances sostenibles
Les finances sostenibles han entrat en una fase de major maduresa; les tendències actuals ja no es caracteritzen únicament pel creixement del mercat o l’aparició de nous instruments, sinó per un major èmfasi en la credibilitat, la qualitat de la informació i l’impacte real de l’assignació de capital.
- Consolidació i diferenciació d’instruments financers sostenibles: en particular dels bons verds, socials i sostenibles, que han deixat de ser un segment marginal per integrar-se de manera estructural als mercats de capitals. Aquest creixement ve acompanyat d’una major diferenciació entre productes, amb una clara preferència per aquells basats en l’ús específic dels fons. Concretament, els bons verds concentren aproximadament el 64 % de les emissions a escala global, fet que reflecteix la preferència per aquest tipus d’estructures. Altres formats, com els bons vinculats a la sostenibilitat, han perdut tracció recentment, reflectint una major cautela del mercat davant mecanismes percebuts com a menys robustos.
- En paral·lel, existeix una tendència clara cap al reforç d’estàndards, marcs de verificació i supervisió, impulsada per la necessitat de reduir el risc de greenwashing i enfortir la confiança dels inversors. El focus es desplaça des d’avaluacions generals de l’emissor cap a anàlisis més granulars a nivell de projecte o emissió.
- Major protagonisme dels inversors institucionals de llarg termini: com fons de pensions i fons sobirans, en la integració de la sostenibilitat en la presa de decisions financeres. El seu horitzó temporal i l’exposició a riscos sistèmics els porta a prioritzar enfocaments que combinen gestió del risc, reassignació progressiva de capital i engagement, davant de polítiques de desinversió estricta.
- Del finançament “verd” al finançament de la transició: es consolida el reconeixement que la transició cap a una economia sostenible no es pot sostenir exclusivament en activitats plenament “verdes”. Guanya pes el debat entorn del finançament de la transició, orientada a sectors intensius en emissions, però clau per a la transformació del model productiu. No obstant això, la fragmentació de criteris i la manca de marcs harmonitzats continuen limitant el seu desenvolupament a gran escala.
Emissió global de bons sostenibles per regió i categoria, 2024 (milers de milions de dòlars i variació percentual respecte a 2023)
Font: UNCTAD, basada en información de Climate Bonds Initiative.
Principals reptes i limitacions del model actual
Malgrat els avenços recents, el model actual de finances sostenibles presenta una sèrie de desafiaments estructurals que en limiten l’efectivitat i la capacitat d’escala:
- Complexitat reguladora i dificultats d’implementació: l’acumulació de requisits normatius en matèria de reportatge, diligència deguda i divulgació ha incrementat la complexitat operativa. En molts casos, la dificultat no rau en els objectius de la regulació, sinó en la seva aplicació pràctica, que pot generar càrregues administratives i reduir recursos destinats a la gestió efectiva del risc i al finançament de la transició.
- Limitacions en la qualitat i la comparabilitat de la informació ESG: malgrat els avenços en l’estandardització, persisteixen llacunes de dades, fragmentació metodològica i dependència d’estimacions. Aquestes limitacions dificulten una valoració precisa del risc i de l’impacte, introduint incertesa en els processos d’anàlisi, supervisió i presa de decisions financeres.
- Qüestions de credibilitat i risc de greenwashing: no tots els instruments financers sostenibles presenten el mateix grau de robustesa. L’heterogeneïtat de formats i nivells d’exigència ha generat dubtes sobre la capacitat real d’alguns productes per demostrar resultats tangibles, posant en evidència la necessitat de reforçar mecanismes de verificació i avaluació coherents.
- Dificultat per finançar la transició de sectors intensius en emissions: la manca de criteris harmonitzats sobre què constitueix una activitat de transició, juntament amb la fragmentació reguladora entre jurisdiccions, limita la capacitat de canalitzar capital cap a sectors clau per a la descarbonització de l’economia real, elevant els costos de transacció i introduint incertesa per a inversors i finançadors.
- L’aplicabilitat en PIMES: de manera transversal, un dels principals reptes és l’aplicabilitat del model en petites i mitjanes empreses (PIMES). Aquestes organitzacions juguen un paper clau en l’economia i en les cadenes de valor, però disposen de menors capacitats tècniques i recursos per absorbir la complexitat reguladora i els costos associats. Sense enfocaments proporcionals i mecanismes de suport específics, existeix el risc que les PIMES quedin parcialment o totalment excloses dels fluxos de finançament sostenible, limitant l’abast real de la transició.
Mirada a futur: finances sostenibles com a palanca de resiliència
Després d’un recorregut pel context i les principals problemàtiques i tendències de les finances sostenibles, cal remarcar que el veritable repte no serà afegir nous marcs i mètriques o nous productes adaptats, sinó fer que l’engranatge funcioni en la pràctica dins d’un context marcat per la incertesa. Més enllà del compliment, la sostenibilitat en finances ha de començar a percebre’s d’una manera diferent per tal d’entendre la importància de l’adaptació.
En aquest camí, moltes empreses s’enfronten a preguntes més pràctiques que conceptuals: per on començar i com aterrar tot això sense perdre el focus del negoci? fins a quin punt surt rendible enllaçar la sostenibilitat amb el negoci? És aquí on l’acompanyament extern pren sentit; no tant com a font de receptes tancades, sinó com a suport per ordenar prioritats, traduir expectatives reguladores a decisions operatives i connectar la sostenibilitat amb la realitat financera i estratègica de cada organització. Especialment per a aquelles amb menys recursos o menor capacitat interna, comptar amb aquest suport pot marcar la diferència entre percebre la sostenibilitat com una càrrega o com una eina útil per navegar el canvi.
Si s’aconsegueix avançar en aquesta direcció, les finances sostenibles deixaran de ser un exercici addicional per convertir-se en un aliat silenciós: una manera de llegir millor l’entorn que permeti construir models de negoci més robustos i preparats per a un futur cada cop menys previsible.
Com pot ajudar Anthesis?
A Anthesis comptem amb més de 1.500 experts en sostenibilitat, que inclouen un equip especialitzat en finances sostenibles. Acompanyem els nostres clients en la integració de criteris ESG en les seves decisions financeres, abordant de manera integral tot el procés: des de la definició i l’acompanyament en l’elaboració de marcs de finançament sostenible fins a la implementació i el seguiment d’instruments, sempre acompanyant-ho amb estratègies de millora i desenvolupament sostenible.
Des de la solució de Finances Sostenibles, donem suport a empreses financeres i no financeres en:
- Estructuració de finançament sostenible amb la definició de KPI i trajectòries d’objectius en operacions vinculades a la sostenibilitat.
- Disseny de marcs de finançament sostenible per donar resposta a futures necessitats de finançament.
- Anàlisi d’elegibilitat i alineament amb la Taxonomia Europea, donant suport a la identificació i classificació d’activitats sostenibles.
- Elaboració d’informes d’assignació i d’impacte, fent seguiment de l’ús dels fons i dels resultats.
- Formació específica en regulació de finances sostenibles i en els principals marcs de referència del mercat.
Contacta’ns per obtenir més informació sobre com avançar en sostenibilitat a la cadena de subministrament; estem preparats per brindar-te la claredat i l’orientació necessàries per acompanyar el teu negoci a abordar els reptes actuals.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a assolir els teus objectius de sostenibilitat.
