Molt més que un informe: com convertir la teva memòria de sostenibilitat en una eina estratègica
Articles
Continguts
Comparteix aquest article
La memòria de sostenibilitat s’ha consolidat com una eina fonamental perquè les organitzacions comuniquin de forma transparent els seus avenços, compromisos i desafiaments en matèria ambiental, social i de bon govern. Més enllà de complir amb requisits normatius o expectatives del mercat, es tracta d’una oportunitat per construir un relat, generar confiança i enfortir el vincle amb els grups d’interès.
En essència, una memòria de sostenibilitat és una eina de comunicació estratègica. No es tracta només de presentar dades o indicadors, sinó de crear una narrativa inspiradora que reculli la història d’una organització, les seves conviccions i valors, el seu propòsit i la manera en què busca generar un impacte positiu en el món. I perquè aquesta història connecti, inspiri i perduri, és fonamental saber com explicar-la.
En aquest article compartim l’enfocament d’Anthesis per abordar la creació d’una memòria de sostenibilitat, així com els principis clau que qualsevol equip hauria de tenir en compte per transformar dades en una narrativa poderosa, accessible i rellevant.
L’enfocament d’Anthesis
El nostre procés de treball s’estructura en cinc etapes clau (una pre-fase i quatre fases principals), que asseguren un desenvolupament estratègic, rigorós i eficient de l’informe. Aquest enfocament no només ens permet garantir la qualitat del contingut, sinó també adaptar la memòria a les necessitats específiques de les diferents audiències.
Pre-fase: Recopilació i anàlisi d’informació i dades
Aquest és el punt de partida de tot el procés. En aquesta etapa es recopila tota la informació rellevant que s’ha d’incloure en la memòria, així com les principals conclusions derivades de l’anàlisi prèvia. L’objectiu és integrar l’estratègia de sostenibilitat de forma clara i alineada amb els objectius globals de l’organització.
Fase 1: Estructurar el contingut
Un cop definides les àrees prioritaries i la manera com s’integrarà l’estratègia de sostenibilitat, comencem a delimitar l’estructura de continguts i l’abast de l’informe. Aquí es recopila el contingut brut i es treballa en els primers esborranys. Aquesta fase és fonamental per establir les bases del missatge que volem transmetre.
Activitats clau:
- Preparació.
- Recollida de contingut.
- Desenvolupament d’esborranys inicials.
Fase 2: Crear el contingut i el disseny
Amb els esborranys inicials ja plantejats, passem a treballar en la part visual i en la narrativa de la memòria. Aquesta fase inclou la definició del territori conceptual per al plantejament de la línia narrativa, l’elecció d’una línia gràfica d’acord amb el concepte, el disseny dels primers layouts i la revisió del contingut per assegurar consistència i coherència entre text i imatge.
Activitats clau:
- Definició del concepte narratiu.
- Disseny gràfic.
- Revisió de contingut.
- Maquetació preliminar.
Fase 3: Producció de la memòria
En aquesta fase es realitza un treball detallat de revisió, indexació i validació del contingut. Es mapeja la informació amb els estàndards requerits i se sotmet a una revisió exhaustiva, tant interna com externa (auditoria). Un cop validat tot, s’obté la versió final de l’informe.
Activitats clau:
- Mapeig d’estàndards i desenvolupament d’índexs.
- Edició final, revisió per auditor i aprovació.
Fase 4: Activació
Amb la memòria ja finalitzada, el següent pas és assegurar la seva activació efectiva. Això implica adaptar i personalitzar el contingut per a diferents audiències clau. L’objectiu és assegurar que cada grup rebi el missatge de forma clara, atractiva i rellevant.
7 principis per a un bon reporting
Elaborar una memòria de sostenibilitat eficaç no és una ciència exacta ni existeix una única fórmula. No obstant això, sí que comptem amb un conjunt de principis i bones pràctiques que ens orienten per construir un document rigorós, transparent i capaç de connectar amb diferents grups d’interès. Una memòria que no només reflecteixi fidelment la història de l’organització, sinó que també inspiri, connecti amb les seves audiències i sigui accessible i fàcil de consultar.
A continuació, compartim els principis que guien l’equip d’Anthesis en l’elaboració de cada memòria de sostenibilitat:
- Storytelling: una narrativa sòlida és la base de tota bona memòria. Explicar la història de l’organització de forma clara, inspiradora i amb veu pròpia permet transmetre el seu propòsit, els valors que la impulsen i l’impacte real de la seva activitat en la societat. Una bona narrativa no només informa: connecta emocionalment.
- Modularitat: una memòria moderna ha de ser dinàmica i adaptable. Apostem per estructures modulars que permeten presentar la informació en diferents formats, adequats per a cada públic objectiu. Des de microsites amb navegació temàtica fins a capítols individuals que es poden difondre en diferents canals, busquem sempre la millor experiència d’ús i accessibilitat.
- Informar i inspirar: l’efectivitat d’una memòria també rau en la seva capacitat per facilitar la comprensió. Per aconseguir-ho, incorporem recursos visuals i interactius com infografies, gràfics dinàmics i vídeos. Aquestes eines no només enriqueixen el contingut, sinó que també humanitzen les dades i acosten les iniciatives als qui les llegeixen.
- Enfocar-se en l’essencial: un bon reporting exigeix enfocament i consistència. Identifiquem els temes estratègics i materials més rellevants per a l’organització, i centrem l’informe en allò que realment importa. Aquesta priorització permet comunicar el progrés de forma clara i mesurable any rere any, enfortint la comparabilitat i la coherència.
- Claredat estratègica: tota memòria necessita una estructura clara que actuï com a columna vertebral del relat. Un informe ben organitzat facilita la comprensió global i assegura que aspectes clau com prioritats, metes i temes materials estiguin visiblement integrats i alineats amb l’estratègia de sostenibilitat.
- Transparència completa: la transparència no només és una exigència normativa, és una oportunitat de generar confiança. Els informes més sòlids no es limiten a mostrar èxits: també visibilitzen reptes, errors i àrees de millora. Ser honest i obert reforça la credibilitat davant de tots els grups d’interès.
- Disseny intuïtiu i funcional: un bon disseny va més enllà de l’estètica. Ha de facilitar la navegació, ordenar els continguts i guiar el lector de forma natural. Apostem per un disseny accessible, coherent amb la identitat de marca, que aporti claredat i potenciï l’experiència de l’usuari.
L’informe d’impacte: exemple de com integrar aquests principis
Un exemple excel·lent de com aplicar de forma efectiva els principis de reporting és l’informe d’impacte. Aquest tipus d’informe es caracteritza per ser més visual, concís i inspirador que una memòria de sostenibilitat tradicional. El seu disseny i narrativa estan pensats per connectar de forma directa i emocional amb les audiències, facilitant la comprensió i generant un major grau d’implicació.
Els informes d’impacte representen una evolució en l’àmbit del reporting: són formats més actuals, atractius i accessibles, que permeten transmetre els avenços i compromisos de sostenibilitat de forma clara, dinàmica i estratègica.
Un dels casos més representatius d’aquest enfocament és l’informe “The Positive Cup” de Nespresso, que exemplifica a la perfecció com integrar narrativa, disseny, claredat estratègica, transparència i modularitat en un sol document. Un informe que no només informa, sinó que inspira i mobilitza.
He publicat la meva memòria de sostenibilitat, i ara què?
Publicar una memòria de sostenibilitat no marca el final del procés, sinó l’inici d’una nova etapa clau: l’activació del contingut. La memòria no ha de quedar-se com un document estàtic o merament formal; al contrari, representa una poderosa eina de comunicació que pot i ha de ser aprofitada per generar valor al llarg del temps.
Un cop publicada, la memòria es converteix en un recurs estratègic que permet desplegar múltiples accions dirigides als principals grups d’interès. Des de campanyes de comunicació interna fins a estratègies de posicionament extern, la memòria pot nodrir un ecosistema ric i divers de missatges, canals i formats, adaptats a les necessitats i interessos d’audiències específiques.
Aquest enfocament permet:
- Traduir els continguts clau en narratives rellevants per a diferents públics (clients, empleats, inversors, mitjans, etc.).
- Reutilitzar el contingut en infografies, clips de vídeo, publicacions en xarxes socials, newsletters o presentacions corporatives.
- Mobilitzar l’organització al voltant dels seus compromisos i èxits, reforçant el propòsit compartit.
- Enfortir la transparència i la rendició de comptes, mantenint una conversa contínua amb els stakeholders.
La memòria no és el final del camí, sinó el punt de partida per crear un ecosistema d’actius de comunicació en sostenibilitat que serveixen per mobilitzar i generar compromís social i mediambiental entre els diferents grups d’interès de l’organització.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.
