Com s'han de preparar les pimes europees per informar sobre sostenibilitat?

Teresa García

Consultora de Sostenibilitat Corporativa

Continguts

• Estructura de la norma
• Adaptació de les exigències
• Ecosistema per a les pimes
• Passos futurs
• Contacta'ns

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

Les petites i mitjanes empreses (pimes) representen el 99,8% del teixit empresarial europeu, fet que fa que el seu paper sigui crucial en la transició cap a una economia més sostenible. Davant d’aquest context, la Unió Europea ha desenvolupat un marc normatiu voluntari que facilita la publicació d’informació de sostenibilitat per part de les pimes no cotitzades, procurant que les obligacions proposades siguin proporcionals a la seva mida.

La Norma Europea d’Informació de Sostenibilitat voluntària per a pimes no cotitzades està pensada especialment per a empreses d’entre 10 i 250 empleats. L’objectiu és oferir una guia senzilla, harmonitzada i adaptada a les capacitats d’aquestes empreses, que les ajudi a:

• Respondre a les sol·licituds d’informació de sostenibilitat per part de grans empreses.
• Facilitar l’accés a finançament en proporcionar dades útils a bancs i inversors.
• Millorar la gestió dels seus reptes ambientals i socials, enfortint el seu creixement i resiliència.
• Contribuir a una economia més sostenible i inclusiva.

Aquest Estàndard va ser desenvolupat per EFRAG, la mateixa entitat a la qual la Unió Europea va encarregar les normes que acompanyen la regulació CSRD per a grans empreses. El novembre de 2023 es va publicar un primer esborrany, que es va sotmetre a consulta pública, i la versió revisada es va presentar el desembre de 2024.

Ara, la Comissió Europea té a les seves mans la seva adopció formal com a norma voluntària, un fet que s’espera per a mitjans de 2025.

Estructura de la norma 

La norma està estructurada en dos mòduls, cosa que ofereix flexibilitat a les pimes, en permetre’ls començar amb els requisits més bàsics i, si ho desitgen, avançar cap a un nivell més exigent. Els mòduls proposats són:

• Mòdul Bàsic: És el nucli de la Norma i conté els temes clau que s’espera que les pimes abordin en el seu informe de sostenibilitat, sense necessitat de tenir coneixements tècnics avançats. Es divideix en tres grans blocs: informació general, aspectes ambientals, i qüestions socials i de governança, on se sol·licita informació senzilla sobre consums d’aigua i energia, emissions de carboni, generació de residus, característiques de la plantilla o índexs de sinistralitat, entre d’altres.
• Mòdul Integral: Aborda temes més avançats i respon a necessitats específiques de bancs, inversors i socis comercials, ja que aporta informació que els permet avaluar millor el perfil de sostenibilitat de l’empresa i complir amb les seves pròpies obligacions normatives. L’estructura és similar a la del Mòdul Bàsic, però en aquest cas s’inclouen requisits que exigeixen una major maduresa, com l’adopció d’una estratègia de sostenibilitat, objectius de reducció d’emissions de carboni, identificació de riscos climàtics o informació sobre drets humans.

Adaptació de les exigències a les pimes 

Aquest Estàndard ha estat dissenyat per minimitzar la càrrega econòmica i administrativa. Per això, un dels seus punts clau és que la seva aplicació és voluntària. Cada empresa pot decidir si publica les seves dades i fins a quin punt ho fa, segons les seves necessitats, prioritats estratègiques i vincles comercials. Així, es fomenta la transparència sense posar en risc informació sensible.

D’altra banda, la Norma no exigeix realitzar una anàlisi de doble materialitat, un procés costós i tècnic, com sí que passa amb les grans empreses sota la regulació CSRD. En lloc d’això, les pimes poden basar-se en guies sectorials ja elaborades per experts, que proporcionen criteris clars i accessibles, adaptats a les seves necessitats i capacitats.

A més, tampoc es requereix que les pimes sotmetin els seus informes de sostenibilitat a una verificació externa. Segons els experts d’EFRAG, la informació sol·licitada és prou senzilla de recopilar i els errors solen ser limitats. Les auditories externes, d’altra banda, representen una despesa addicional significativa, que s’evita sota aquest enfocament. També s’ha tingut en compte que la Directiva d’Al·legacions Ecològiques (Green Claims Directive) ja estableix sancions per proporcionar informació falsa, cosa que actua com un incentiu suficient perquè les empreses actuïn de manera responsable sense la necessitat de recórrer a costoses auditories.

Ecosistema para pymes 

---

Amb la finalitat d’acompanyar aquestes empreses en l’adopció del nou Estàndard, el febrer de 2025 es va llançar la iniciativa “Ecosistema per a pimes“, amb l’objectiu de sensibilitzar i facilitar la seva incorporació al mercat. Entre les eines previstes, s’inclouen:

• Formació i divulgació: Realització d’esdeveniments, tallers i sessions formatives arreu d’Europa, amb la finalitat d’educar les pimes sobre la Norma i els seus beneficis. Actualment, ja s’han publicat una sèrie de vídeos explicatius en els quals es presenten els aspectes generals de la norma i es detalla el contingut de cadascun dels seus mòduls.
• Fòrum de grups d’interès: Creació d’una plataforma que faciliti la col·laboració entre diferents actors (com pimes, bancs i agències de qualificació) per compartir les millors pràctiques en la matèria.
• Mapeig d’iniciatives existents: Connexió entre iniciatives, eines i plataformes existents, ajudant les pimes a accedir als recursos que necessiten.

Així mateix, es contempla la creació d’una única plataforma electrònica que faciliti l’enviament d’informació, possiblement usant el format XBRL. Aquesta eina permetria centralitzar les dades i connectar-les amb registres oficials, tot i que encara s’està estudiant la seva viabilitat i abast. 

Pròxims passos després del paquet Ómnibus

El 26 de febrer de 2025, la Comissió Europea va presentar el Paquet Òmnibus, una sèrie de propostes per simplificar algunes de les normes de la Unió Europea relacionades amb la sostenibilitat. Aquesta proposta suggereix que la normativa CSRD s’apliqui únicament a les empreses amb més de 1.000 empleats i un volum de negocis superior als 50 milions d’euros o un balanç general superior als 25 milions d’euros. Si finalment s’aprova aquesta simplificació, les empreses d’entre 250 i 1.000 empleats no quedarien cobertes per aquesta normativa de forma clara.

Una de les opcions que s’està avaluant és incloure les mitjanes empreses sota la Norma voluntària per a pimes. EFRAG ha assenyalat que, en el seu disseny actual, aquest Estàndard està pensat per a organitzacions de menys de 250 empleats i no ha estat provada en companyies de major grandària. Per tant, encara s’espera que la Unió Europea es pronunciï sobre les directrius a seguir per a les empreses mitjanes.

I què passa amb les pimes cotitzades?

El 2022 va començar el desenvolupament d’una norma específica per a les pimes cotitzades, inicialment amb caràcter obligatori, tal com s’establia en la primera versió de la CSRD. El març de 2024, EFRAG va aprovar l’esborrany d’aquesta Norma per àmplia majoria com a recomanació tècnica. No obstant això, la seva adopció oficial està pendent de decisions polítiques, ja que el paquet Ómnibus podria modificar l’abast de la CSRD, cosa que suggereix que finalment aquest Estàndard no serà obligatori per a les pimes cotitzades.

En conclusió, tot i que persistiran incerteses sobre l’impacte de decisions polítiques durant l’any 2025, el futur de la presentació d’informes de sostenibilitat per a pimes sembla centrar-se en una simplificació que s’ajusti a la realitat de cada empresa, sempre amb l’objectiu d’impulsar una economia més responsable i accessible per a tothom. Des d’Anthesis, estarem atents a les principals novetats i continuarem acompanyant les pimes en aquest procés de transició cap a la sostenibilitat.