El Copernicus Science Centre a Varsòvia va acollir durant el 3, 4 i 5 de juny el congrés anual Ecsite, la conferència europea per excel·lència dedicada a la divulgació científica en museus i centres de ciència. Més de 900 professionals de més de 50 països van compartir coneixement, experiències i reptes en un ambient vibrant, creatiu i compromès amb el futur.
Un ecosistema en transformació
Amb més de 80 sessions paral·leles, 340 ponents, tallers intensius, keynotes inspiradores i espais de networking, el congrés va ser una mostra clara de com la divulgació científica s’està adaptant als nous temps. L’ambient a Ecsite 2025 anava molt més enllà de l’observació i la comprensió del món i de les coses que hi passen. Era el d’una comunitat inquieta, compromesa i motivada per generar canvis. Professionals de la divulgació, l’educació i la recerca ens vam reunir no només per compartir coneixement, sinó per imaginar i construir formes noves de transformar la societat i de generar un impacte real en el nostre entorn des d’una mirada crítica, creativa i inclusiva.
Aquesta edició de l’ECSITE va deixar un missatge clar:
Els centres de ciència ja no són només espais expositius, sinó que són laboratoris d’innovació social, plataformes de diàleg i agents actius en la construcció d’una ciutadania participativa, crítica i informada.
Temes d’avantguarda: entre la tecnologia, la sostenibilitat i la inclusió
Els eixos temàtics que van predominar a l’Ecsite reflecteixen les preocupacions globals actuals i les oportunitats emergents:
Educació climàtica i en sostenibilitat enfocada a l’acció: Sessions com “It’s 2050: The climate crisis is over… How did we do it?” o “Beyond awareness: What’s next for sustainability science communication?”, van explorar escenaris futurs i estratègies educatives per abordar la crisi ambiental i climàtica amb esperança i acció.
Intel·ligència artificial i creativitat: Tallers com “Just ask it! Using AI to explore AI through artistic inquiry” van mostrar com l’IA pot ser una eina per fomentar la curiositat i el pensament crític, més enllà de la tecnologia.
Exposicions inclusives i co-creades: Es van presentar exemples de disseny d’exposicions pensades amb i per a persones amb discapacitat visual, així com projectes de co-creació amb comunitats locals vulnerables per fer arribar els centres i museus de ciència a nous públics i, fomentar relacions significatives i duradores.
Educació emocional i neurociència: El keynote de Kris De Meyer, neurocientífic i director de la UCL Climate Action Unit, va abordar com la neurociència pot ajudar a gestionar la polarització social en temes com el canvi climàtic, oferint eines per a una comunicació més empàtica i efectiva.
Joc i especulació com a eina educativa: La keynote de Mary Flanagan, artista i investigadora, va explorar el concepte de “critical play” (l’acte de crear i participar en entorns i activitats lúdiques que serveixen per qüestionar, explorar i desafiar les estructures socials, les creences i els aspectes de la vida humana) com a forma de desvetllar biaixos tecnològics i fomentar l’exploració creativa en museus.
El paper dels centres de ciència en temps incerts
Un dels missatges més potents del congrés va ser que els centres de ciència tenen un paper clau en temps de desinformació, polarització i crisi. La capacitat d’aquests espais per fomentar el pensament crític, la col·laboració i la comprensió de fenòmens complexos és més rellevant que mai.
El Copernicus Science Centre, amfitrió de l’esdeveniment, va presentar la seva exposició “The Future is Now”, centrada en els reptes socials derivats de les tecnologies digitals, la medicina moderna i la crisi climàtica. També va destacar la seva tasca en recerca i desenvolupament amb espais com el Copernican Revolution Lab, un laboratori dedicat a crear materials educatius i escenaris d’aprenentatge innovadors.
Tendències i assignatures pendents de la divulgació científica
Al congrés es van posar en relleu diverses tendències que marcaran el futur de la divulgació científica:
Exhibicions “Instagrammables”: L’ús de la fotografia i les xarxes socials com a eina per potenciar la interacció i l’aprenentatge.
Educació immersiva: L’ús de la realitat virtual, l’art i la narrativa per abordar temes com el canvi climàtic de manera emocional i multisensorial.
Design thinking i prototipatge ràpid: Tallers com “Prototype like a pro” van mostrar com construir, testar i iterar idees d’exhibició de manera àgil i col·laborativa.
Accessibilitat en exposicions: Es van presentar exemples d’exposicions dissenyades amb i per a persones amb discapacitat visual, destacant la importància de la co-creació i l’accessibilitat real.
Avaluació de l’impacte: metodologies, eines i indicadors. Sessions dedicades a definir i aplicar eines, metodologies, estratègies i indicadors destinats a l’avaluació de l’impacte, com els KPIs (indicadors clau de rendiment) per mesurar l’impacte real dels centres de ciència en la societat.
Lideratge femení: Espais dedicats a fer ressò del paper de les dones en la direcció de projectes de divulgació científica, amb exemples inspiradors d’arreu del món.
Comunicació científica en contextos de conflicte: Una sessió especialment emotiva va explorar com la divulgació científica pot contribuir al benestar de comunitats afectades per la guerra o la inestabilitat social, oferint espais de reconstrucció emocional i comunitària.
Co-creació amb comunitats: Sessions com “Developing community partnerships” van mostrar com els museus poden establir relacions profundes amb comunitats locals per co-crear experiències significatives i duradores.
La mirada d’Anthesis posada al futur
Trobades com Ecsite són molt més que espais de formació o intercanvi professional: són veritables catalitzadors de les idees, els motors de l’evolució i la innovació. En un món complex i canviant, la capacitat de fer xarxa, compartir experiències i construir coneixement col·lectiu és essencial per avançar cap a una divulgació científica més rellevant, inclusiva i transformadora.
Des d’Anthesis, hem tornat amb una maleta d’aprenentatges inestimable i amb moltes ganes d’aplicar-la als projectes d’educació i els equipaments ambientals que liderem. El nostre equip expert encetarà aquest curs amb noves idees i propostes innovadores per fer realitat les aspiracions del congrés i amb la intenció de fomentar nous espais de diàleg amb la comunitat científica i la ciutadania.
Aquests congressos ens recorden que la ciència no es fa en solitari, sinó en diàleg constant amb les persones que només des de la col·laboració podem imaginar futurs compartits més justos i sostenibles.
