Entrevistem a Laia Puig: 18 anys transformant memòries de sostenibilitat amb impacte
case study
Entrevista amb:
Continguts
- Trajectòria i visió
- Normativa i estàndards
- Reptes i oportunitats
- Estratègia i materialitat
- Tecnologia i dades
- Contacta'ns
Comparteix aquest article
Amb més de 18 anys d’experiència en l’elaboració de memòries de sostenibilitat per a empreses de sectors i mides molt diversos, Laia Puig ens convida a conèixer el seu dia a dia com a responsable tècnica de reporting a Anthesis.
En aquesta conversa, descobrim la seva trajectòria, la seva visió de futur i les claus per afrontar els reptes actuals. També ens explica què fa que una memòria de sostenibilitat sigui realment útil, rellevant i capaç de generar valor.
Trajectòria i visió
Com ha canviat el reporting de sostenibilitat des que vas començar en el sector?
Fa 18 anys, quan vaig començar, el reporting de sostenibilitat era un exercici voluntari, principalment estès entre les grans empreses i que es centrava en memòries GRI que servien sobretot per comunicar bones pràctiques o intencions i no tant per generar un impacte real.
Avui, el panorama és radicalment diferent. El reporting s’ha convertit en un pilar estratègic que, regulat per normatives exigents com la Llei 11/2018 i la CSRD / ESRS, ha passat a ser una part indispensable de la visió empresarial. Hem passat d’informes descriptius a informes que connecten la sostenibilitat amb l’estratègia corporativa i la creació de valor.
Quin consideres que ha estat el canvi més transformador?
Com ja he dit, hi ha hagut una profunda transformació de la funció del reporting en sostenibilitat. Per mi, el canvi més disruptiu ha estat la transició del reporting com a eina de comunicació al seu rol com a instrument de gestió estratègica. Abans, l’informe s’elaborava a final de l’any i gairebé com un requisit reputacional. Actualment, hauria de ser un procés continu que es dilata al llarg de l’any i que influeix en decisions financeres, operatives i de governança.
Quines tendències en reporting veus per als propers 5 anys?
Una de les principals tendències que ja anticipem des de fa temps és la digitalització i l’ús d’intel·ligència artificial per a l’anàlisi de dades. La tecnologia per agilitzar i optimitzar la recopilació i anàlisi de dades ja existeix. Un exemple és la nostra solució Mero (més informació aquí). Enrere quedaran els fulls d’Excel, les hores perdudes intentant desxifrar d’on surt la informació i la frustració que desperta aquest procés.
Un altre tema important és la creixent transparència de la cadena de valor que s’exigirà a les empreses. Les organitzacions hauran de reportar impactes aigües amunt i aigües avall, garantint que els seus proveïdors compleixen amb les regulacions adequades.
Finalment, esperem veure també més convergència entre el reporting financer i el de sostenibilitat, motivat sobretot per la taxonomia europea i la pressió dels inversos i el finançament sostenible.
Normativa i estàndards
Com ha impactat la CSRD i els ESRS en la manera de reportar?
La CSRD i els ESRS han marcat un abans i un després en el reporting de sostenibilitat. Aquestes normatives han professionalitzat el procés i han obligat les empreses a passar de narratives generals i poc aterrades a informes basats en l’evidència, escrupolosos i concrets. Ara s’exigeix que cada dada estigui avalada per processos robustos i que la informació sigui comparable, verificable i alineada amb els estàndards europeus (ESRS).
Això ha suposat un repte, però també ha esdevingut una oportunitat única per integrar la sostenibilitat a l’estratègia de negoci.
Quins errors comuns cometen les empreses en adaptar-se a aquests estàndards?
Un dels errors més freqüents és concebre el reporting com un projecte puntual, desconnectat de l’estratègia corporativa i de les àrees clau del negoci. Quan el reporting no s’integra en la presa de decisions, es converteix en un exercici merament formal, sense aportar valor real ni generar avantatges competitius.
Un altre error recurrent és subestimar la complexitat de la doble materialitat. Aquesta no és només un requisit tècnic, sinó un procés que implica entendre com els impactes ambientals, socials i de governança afecten el negoci i, alhora, com l’empresa influeix en el seu entorn.
Finalment, moltes organitzacions prioritzen complir terminis per sobre d’invertir en sistemes robustos que garanteixin la qualitat, la traçabilitat i la consistència de la informació. Sense eines adequades, el risc d’errors, incoherències i falta de credibilitat augmenta, posant en perill la confiança dels inversors, reguladors i altres stakeholders.
Com es pot integrar la doble materialitat de manera efectiva al reporting?
La clau està en la governança del procés. Cal involucrar totes les àrees —finances, operacions, recursos humans, sostenibilitat— des de l’inici, definir criteris clars i documentar cada decisió. A més, és fonamental utilitzar eines que permetin gestionar la informació de forma estructurada i auditable. La doble materialitat ben aplicada és una eina per identificar riscos i oportunitats estratègiques.
Reptes i oportunitats
Quin és el repte més gran que enfronten les empreses mitjanes davant les grans en reporting?
El principal repte és la manca de recursos interns i tecnològics. Les grans empreses solen tenir equips específics i sistemes avançats, mentre que les mitjanes han de prioritzar i optimitzar. El meu consell: centrar-se en el que és material (rellevant), utilitzar solucions escalables i recolzar-se en consultors especialitzats per garantir compliment sense sobredimensionar costos.
Dit això, aquesta manca de recursos no hauria de ser un fre per invertir en reporting. Moltes empreses mitjanes formen part de la cadena de valor d’empreses més grans, i aquestes cada vegada faran més pressió per aconseguir dades ESG dels seus proveïdors.
De la mateixa manera, pimes que no puguin proporcionar dades ESG podrien quedar-se fora de licitacions o perdre clients que han de complir amb la CSRD. Hi ha sectors on això pot tenir un impacte rellevant, com el de la construcció, el de l’ energia, l’alimentació, la moda o el transport.
A més a més, bancs i inversors s’estan alineant amb la CSRD i la taxonomia europea, i podrien dificultar l’accés a finançament o condicions favorables si les pimes no reporten en sostenibilitat.
Quines oportunitats ofereix el reporting per millorar la reputació i atraure inversió?
Un reporting sòlid no és només una obligació reguladora, sinó una eina estratègica. Quan es fa bé, posiciona l’empresa com a referent en sostenibilitat, reforça la confiança dels grups d’interès i genera credibilitat davant clients, proveïdors i reguladors.
A més, obre la porta a finançament verd i inversions responsables, ja que cada cop més inversors exigeixen transparència, dades verificables i traçabilitat. Un informe ben elaborat demostra compromís, redueix riscos percebuts i es converteix en un avantatge competitiu en mercats on la sostenibilitat és clau per a la decisió d’inversió.
Estratègia i materialitat
Com s’aconsegueix que el reporting no sigui només compliment sinó una eina de creació de valor?
La millor pràctica és vincular els temes materials amb els objectius estratègics i els KPIs del negoci. L’anàlisi de materialitat ha de ser el punt de partida per establir prioritats, assignar recursos i definir metes mesurables. Quan el reporting reflecteix aquesta connexió deixa de ser un document tècnic i es transforma en una eina clau per a la presa de decisions.
Un bon informe ha d’explicar una història coherent: com l’empresa gestiona riscos, aprofita oportunitats, genera impactes positius i minimitza els negatius. Això implica anar més enllà dels indicadors i mostrar resultats tangibles en innovació, eficiència i reputació. Un reporting ben elaborat reforça la confiança d’inversors, clients, empleats i altres grups d’interès.
Quin paper ha de jugar l’Alta Direcció en el reporting ESG? I més enllà del reporting?
L’Alta Direcció ha de tenir un paper important en el reporting ESG. La seva implicació és clau, i és la clau, per assegurar que la informació i les dades siguin precises i consistents amb l’estratègia de negoci, mostrant confiança davant d’inversors, reguladors i la societat en general. El reporting no hauria de ser un mer “tràmit” anual, s’ha de transformar en una eina estratègica, per anticipar riscos, identificar oportunitats i reforçar el lideratge corporatiu.
Aquest lideratge es concreta en tres àrees principals: el compromís, per assegurar que la sostenibilitat sigui part integral del negoci perquè la presa de decisions en matèria ESG impacta directament en la reputació, l’accés a capital i el compliment normatiu; l’assignació de recursos, per garantir el pressupost i el talent necessaris perquè s’executin accions efectives; i la cultura corporativa per facilitar, des de dalt, la integració a tots els nivells.
A més, l’Alta Direcció ha de jugar un paper actiu en el seguiment i la revisió periòdica de l’estratègia ESG, vetllant perquè els objectius es compleixin, els indicadors clau es monitoritzin de manera òptima i s’adoptin mesures correctives quan sigui necessari.
Tecnologia i dades
Quin paper juga la digitalització i les eines tecnològiques al reporting actual?
Cada vegada és més important. Sense sistemes digitals, el reporting es converteix en un procés manual, costós i propens a errors. Les eines tecnològiques permeten automatitzar la recopilació de dades, garantir traçabilitat i generar informes dinàmics. A més, faciliten la integració amb altres àrees, com ara finances i operacions, cosa que millora l’eficiència i la qualitat del reporting.
Com es pot garantir la qualitat i la traçabilitat de les dades ESG?
Definint protocols clars, auditant les fonts i utilitzant plataformes que integrin dades des de totes les àrees. La verificació externa també és clau per donar credibilitat. En la meva experiència, les empreses que inverteixen en sistemes robustos no només compleixen la normativa, sinó que redueixen riscos i milloren la presa de decisions.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.