Gestionar la relació amb la natura: dependències, impactes, riscos i oportunitats per a la teva organització
25 març 2026
Entrevista
Continguts
Comparteix aquest article
Les empreses no operen en el buit. Cada decisió, cada cadena de subministrament i cada operació depèn, d’una manera o altra, de la natura. I, al seu torn, aquestes dependències també generen uns impactes. Les organitzacions depenen de la natura tant com hi impacten. Per tant, la natura influeix en l’activitat empresarial de les empreses de la mateixa manera que l’activitat empresarial impacta sobre la natura.
Durant massa temps, però, aquesta relació simbiòtica i molt necessària ha quedat en un segon pla. S’ha ignorat i tractat com un factor extern immutable i infinit.
Avui ja no ho és. La degradació dels ecosistemes comença a traduir-se en impactes directes sobre els resultats i la continuïtat operativa de les organitzacions. Les organitzacions ja no poden ignorar la influència i el valor que té la natura per a les seves operacions.
Però, què cal tenir en compte per entendre i mitigar aquesta relació?
Les dependències són els recursos, processos i serveis que una empresa obté de la natura i que resulten necessaris perquè la seva activitat funcioni amb normalitat. Inclouen tant elements físics, com l’aigua o les matèries primeres, com serveis menys visibles, per exemple la regulació del clima, la fertilitat del sòl o la protecció davant d’inundacions. Quan la natura deixa de proporcionar aquests beneficis, l’impacte es tradueix en interrupcions operatives, augment de costos, pèrdua de productivitat o riscos per a la continuïtat del negoci.
La dependència de la natura varia molt segons el sector i la localització, però rarament és marginal. En l’àmbit agroalimentari, per exemple, l’accés a l’aigua, la pol·linització, la qualitat del sòl o la protecció davant d’inundacions que ofereixen aiguamolls i boscos propers són factors crítics. Quan aquests serveis ecosistèmics es deterioren, els rendiments cauen, els costos augmenten i la volatilitat de la cadena de subministrament es trasllada ràpidament al mercat.
Aquestes dependències existeixen independentment que l’empresa les hagi identificat o no. Ignorar-les no les fa desaparèixer; simplement converteix el risc en invisible.
L’altra cara de la moneda són els impactes que les empreses generen sobre la natura. Aquests impactes són els efectes, positius o negatius, que l’activitat d’una empresa genera sobre la natura, ja sigui a través de les seves operacions directes o al llarg de la seva cadena de valor.
La desforestació associada a l’expansió agrícola, l’ús intensiu de productes químics que degrada el sòl o la contaminació de masses d’aigua per escorrenties en són exemples coneguts.
No tots els impactes són negatius. Cada vegada més organitzacions estan demostrant que és possible revertir tendències. En el sector agroalimentari, l’adopció de pràctiques d’agricultura regenerativa està millorant la biodiversitat, la salut del sòl i la capacitat de captura de carboni, alhora que reforça la resiliència del negoci. Aquests enfocaments no solen sorgir de la filantropia, sinó d’una lectura pragmàtica del risc i l’oportunitat a mitjà termini.
Entendre els impactes propis i els de la cadena de subministrament és el primer pas per gestionar-los.
Les dependències i els impactes es tradueixen en riscos empresarials molt concrets. Habitualment, s’agrupen en tres grans categories: els físics, els de transició i els sistèmics.
Els riscos físics són els més evidents. Deriven de la degradació de la natura i de la pèrdua de serveis ecosistèmics. Solen ser locals i tangibles: escassetat d’aigua, major freqüència d’inundacions, erosió del sòl o pèrdua de protecció natural davant d’esdeveniments extrems. Quan es materialitzen, afecten directament els actius, les operacions i els costos.
Els riscos de transició tenen a veure amb el desajust entre les pràctiques empresarials i les noves expectatives reguladores, de mercat i socials orientades a protegir i restaurar la natura. Canvis en les polítiques públiques, requisits de reportatge més exigents o la pressió de clients i inversors poden deixar obsolets models de negoci que no s’adaptin a temps.
Els riscos sistèmics són més difícils de delimitar, però potencialment més greus. Sorgeixen quan el deteriorament de la natura afecta el funcionament del sistema econòmic en el seu conjunt. La pèrdua accelerada de biodiversitat o el col·lapse de determinats ecosistemes no impacten només una empresa o un sector, sinó que generen inestabilitat a gran escala, amb efectes sobre els preus, els mercats i els fluxos financers.
Gestionar aquests riscos no és només una qüestió defensiva. Existeixen oportunitats clares per a les organitzacions que actuen amb anticipació. Evitar o reduir impactes negatius, o gestionar de manera proactiva les dependències, pot obrir noves vies de creació de valor.
Algunes oportunitats estan lligades al mercat: accés a clients que exigeixen criteris ambientals més sòlids o diferenciació davant de competidors menys avançats. D’altres tenen a veure amb l’eficiència en l’ús de recursos, reduint els costos associats a l’aigua, l’energia o les matèries primeres.
També sorgeixen oportunitats en el desenvolupament de productes i serveis alineats amb la protecció i la restauració de la natura, així com en l’accés al finançament. Cada vegada més inversors i entitats financeres integren criteris relacionats amb la biodiversitat en les seves decisions. La reputació, tot i ser més intangible, continua sent un factor rellevant: les empreses que demostren coherència i rigor en aquest àmbit generen més confiança entre els grups d’interès.
Com mitigar els riscos de la natura
Integrar la natura en l’estratègia de negoci comença amb una pregunta senzilla, però incòmoda: quina part de la nostra activitat depèn realment que els ecosistemes continuïn funcionant? I, a la inversa, on estem exercint una pressió més gran sobre ells?
No es tracta de fer inventaris exhaustius ni d’analitzar-ho tot amb el mateix nivell de detall. A la pràctica, el que marca la diferència és prioritzar. Identificar aquelles dependències i impactes que poden condicionar la continuïtat operativa, l’accés a recursos clau o l’estabilitat de la cadena de subministrament.
Quan aquest exercici es fa bé, l’anàlisi de riscos i oportunitats ajuda a anticipar on poden aparèixer colls d’ampolla, quines decisions estratègiques augmenten l’exposició al risc i quins canvis reforcen la resiliència del negoci a mitjà i llarg termini.
Aquest enfocament és especialment rellevant per a empreses que:
- Operen en territoris amb estrès hídric o pressió sobre el sòl.
- Depenen de matèries primeres d’origen natural.
- Tenen cadenes de subministrament llargues o geogràficament concentrades.
- Afronten canvis reguladors o de mercat relacionats amb la sostenibilitat.
En aquests casos, incorporar la natura en la presa de decisions és una manera de protegir la viabilitat del negoci.
Marcs i eines per integrar la natura en l’estratègia empresarial
En els darrers anys han sorgit marcs que estan ajudant les empreses a estructurar aquest tipus d’anàlisi de manera més coherent i accionable. Tot i que molts van néixer amb un enfocament de reportating, el seu valor més gran és: com poden donar suport a la planificació estratègica.
Alguns d’aquests marcs són:
TNFD (Task Force on Nature-Related Financial Disclosures)
Si l’objectiu és integrar la natura en la gestió del risc i en el diàleg amb finances, el TNFD (Taskforce on Nature-related Financial Disclosures) sol ser el punt de suport més sòlid. No perquè ho resolgui tot, sinó perquè la seva lògica encaixa amb com ja treballen molts comitès de risc.
El més pràctic de TNFD és el seu enfocament LEAP:
- Locate: localitzar actius i cadena de subministrament en el territori (no es pot parlar de natura sense geografia).
- Evaluate: avaluar dependències i impactes rellevants.
- Assess: traduir això a riscos i oportunitats financers.
- Prepare: definir resposta, mètriques i reportatge.
A la pràctica, LEAP evita que l’anàlisi es quedi en generalitats. Quan mapes localitzacions i creues amb àrees d’alt valor ecològic o estrès hídric, apareixen “hotspots” que orienten inversió, compres i gestió operativa.
Science Based Targets Network (SBTN)
Un cop tens priorització, arriba la pregunta incòmoda: “Quin objectiu posem i com mesurem si millora?”. Aquí entra SBTN (Science Based Targets Network), que treballa amb la idea d’objectius basats en ciència per a la natura, de manera semblant al que moltes empreses han fet amb clima (STBi).
SBTN és especialment útil perquè força tres coses que solen faltar:
- Prioritzar per pressió i lloc: no tot és material i no tot s’arregla amb una política global.
- Definir el tipus d’acció: evitar, reduir, restaurar, transformar. No tot és compensació ni reforestació.
- Connectar objectiu amb palanques: especificacions de compra, pràctiques agrícoles, disseny, logística, inversions a la conca, etc.
Quan es fa bé, els objectius es converteixen en un full de ruta amb decisions incòmodes però clares: canviar orígens, ajustar estàndards, finançar transició de proveïdors, redissenyar processos per reduir abocaments o extracció.
Permet traduir l’anàlisi d’impactes en objectius concrets basats en la ciència. Això facilita passar a l’acció, alineant operacions, compres o disseny de producte amb límits ecològics reals.
Nature Capital Protocol
No totes les empreses necessiten monetitzar impactes, però moltes sí que necessiten comparar opcions. El Natural Capital Protocol serveix per estructurar valoracions de capital natural sense vendre fum: defineix abast, límits, supòsits i qualitat de dades.
El seu valor rau a ajudar a respondre preguntes típiques de comitè de direcció:
- Quina alternativa d’inversió redueix més el risc d’aturada per aigua?
- Quin cost evitem si restaurem una conca enfront de dependre només d’infraestructura?
- Com canvia el perfil de risc si endurim requisits als proveïdors?
La monetització pot ser una eina. A vegades n’hi ha prou amb una valoració semiquantitativa ben argumentada. L’important és ser transparent amb els supòsits; en natura, la precisió aparent sol ser pitjor que una estimació honesta.
Amb criteri, aquestes eines permeten a les empreses passar de reaccionar davant de problemes ambientals a anticipar-los, integrant la natura en decisions clau com el disseny de la cadena de subministrament, la selecció de proveïdors, la localització d’actius o la innovació de productes.
Com pot ajudar Anthesis
A Anthesis treballem amb empreses que ja han entès que la natura no és un tema ambiental aïllat, sinó una variable que condiciona decisions clau del negoci. La nostra feina consisteix a ajudar-les a aterrar aquesta idea en anàlisis concretes i decisions reals.
Hem acompanyat organitzacions de sectors com el retail i l’agroalimentació en l’aplicació del TNFD, no com un exercici de reportatge, sinó com una manera d’identificar on es troben les dependències i els riscos que realment importen. En molts casos, el punt de partida és una anàlisi LEAP; el valor apareix quan aquests resultats comencen a influir en l’estratègia, la governança i la manera de mesurar el rendiment.
També fa diversos anys que treballem amb el Science Based Targets Network. Hem donat suport a més de deu companyies en la definició d’objectius de natura basats en la ciència, incloses dues de les primeres participants del pilot global. Aquesta experiència ens ha permès contribuir directament al desenvolupament de la metodologia, aclarint aspectes clau de les primeres fases del procés.
El resultat no és només compliment. És ajudar les empreses a prendre millors decisions avui per reduir riscos demà i construir models de negoci més sòlids en un context de pressió creixent sobre els ecosistemes.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a assolir els teus objectius de sostenibilitat.
