La transformació de la biodiversitat urbana de la ciutat de Sòria: entrevista a la coordinadora del projecte Brera

Entrevista amb:

Mª Carmen Martínez Mínguez

Coordinadora del Projecte BRERA

Continguts

• Evolució del municipi
• Paper de la renaturalització
• Contribució de la renaturalització
• Projecte BRERA
• Principals reptes i oportunitats
• Pròxims passos
• Com ha ajudat Anthesis?
• Contacta'ns

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

En el marc del projecte Soria 2030, l’Ajuntament de Soria va posar en marxa el 2022 el projecte BRERA juntament amb la Fundació Patrimoni Natural de Castella i Lleó i Cesefor per millorar l’habitabilitat i la resiliència davant el canvi climàtic de la ciutat de Soria mitjançant la renaturalització urbana.

Entrevistem Mª Carmen Martínez Mínguez, coordinadora del projecte BRERA, perquè ens expliqui la trajectòria en sostenibilitat del municipi i els beneficis del projecte per al municipi.

Des d’una perspectiva estratègica i a llarg termini, com descriuries l’evolució del municipi de Soria en el seu camí cap a la sostenibilitat?

Mitjançant l’adhesió formal de l’Ajuntament de Soria a l’Agenda 2030, assumint-ne els compromisos i reforçant-los amb la creació del Full de Ruta Soria 2030 (2021) i l’Agenda Urbana local (2022), des de fa anys l’equip de govern aposta per una ciutat més amable, resilient i sostenible. La pacificació de travesseres, l’ampliació del carril bici, el projecte BRERA i el Pla d’Infraestructura Verda, la renaturalització de l’entorn de l’antiga depuradora d’aigües, el projecte ULALÁ Soria 2030 (Urban Living Labs Soria) són alguns dels projectes que ho posen de manifest.

Quin paper ha tingut la renaturalització dels espais urbans en aquest procés de transformació i com s’ha integrat dins de la planificació urbana i ambiental del municipi?

BRERA partia pràcticament de zero pel que fa al coneixement de la situació actual del municipi en matèria d’infraestructura verda. Tot i que es coneixien de manera somera les espècies i el nombre aproximat d’arbrat, era imprescindible poder comptar amb un inventari d’arbrat i de zones verdes urbanes que permetés disposar d’una línia base sobre la qual començar a prendre dades reals i fiables. De la mà del Projecte BRERA i arran d’aquest inventari, es van crear l’APP de Ciència Ciutadana i el Visor amb totes les dades resultants més les 71.000 noves unitats de plantació BRERA.

En paral·lel, es va redactar el Pla d’Infraestructura Verda de la Ciutat de Soria, per tal d’integrar la planificació del treball de BRERA en tots i cadascun dels projectes que es duen a terme a la ciutat, de manera que les plantacions quedin integrades en els projectes des de l’inici, i no com un mer ornament final.

Cal destacar el procés participatiu que des de Soria2030 es va dur a terme amb les diferents associacions de veïns, organitzacions empresarials, universitat i diferents agents socials per conèixer les necessitats, reptes, gustos i preferències a incloure en el disseny de les actuacions de renaturalització i pacificació dutes a terme.

De la mateixa manera que passava amb la cobertura vegetal, passava amb la biofauna. No teníem dades sobre les quals poder començar a treballar. D’aquí la necessitat d’elaborar un inventari d’aus i quiròpters a la ciutat de Soria: per poder abordar les mesures més idònies a dur a terme per fomentar la biofauna urbana (nius artificials i mesures anticol·lisió).

Com contribueix la renaturalització dels espais urbans a millorar la salut física, mental i el benestar social de la ciutadania?

La renaturalització i recuperació d’espais o parcel·les urbanes en desús o deteriorades permet crear nous entorns naturals dins de la ciutat que poden ser gaudits per la ciutadania. Aquests espais aporten nombrosos beneficis associats a la incorporació de vegetació diversa, com la purificació de l’aire, la captura de carboni i la generació de zones d’ombra que milloren el confort tèrmic.

A més, la substitució de paviments de formigó no filtrants per sòls semipermeables i permeables contribueix a reduir l’efecte illa de calor i a millorar la gestió de l’aigua. La creació de connectors ecològics afavoreix la biodiversitat urbana i, alhora, ofereix espais naturals que promouen la trobada veïnal, el passeig i la cohesió comunitària.

Aquests entorns renaturalitzats es configuren com a espais inclusius que fomenten el lleure, l’activitat física i el benestar emocional, contribuint de manera positiva a la salut física, mental i social de tota la ciutadania.

Què és exactament BRERA i per què suposa un punt d’inflexió en la manera d’abordar la recuperació i restauració dels ecosistemes urbans a Soria?

BRERA ha suposat la transformació verda més ambiciosa que s’ha dut a terme a la ciutat de Soria i representa un punt d’inflexió perquè les actuacions poden replicar-se en el futur en altres entorns de la ciutat. A més, els seus postulats s’han inclòs en el Pla d’Infraestructura Verda com a directrius a seguir en el disseny i l’execució de qualsevol projecte que es dugui a terme en el futur.

També representa un abans i un després perquè, a través dels diferents tallers, rutes, xerrades i jornades d’educació mediambiental que s’han dut a terme, hem aconseguit que la ciutadania se senti part de BRERA.

Amb la creació de l’APP i l’eina de Ciència Ciutadana + el Visor s’ofereix a la ciutadania formar part del seguiment, l’evolució i l’avaluació contínua de les diferents actuacions dutes a terme, contribuint al seu bon manteniment i a la possibilitat de poder replicar-les en el futur.

Quins han estat els principals reptes tècnics, socials o institucionals als quals us heu enfrontat durant el procés de renaturalització? I, en paral·lel, quines oportunitats han sorgit?

Ens han sorgit diversos reptes perquè eren moltes actuacions, en diferents barris de la ciutat, cadascun amb les seves particularitats i necessitats, i que a més estaven “patint” l’existència d’altres obres en paral·lel, fet que ha comportat resistències veïnals i queixes, sobretot per la retirada de places d’aparcament en diverses zones.

A més de la retirada de places d’aparcament, el desenvolupament de les actuacions s’ha vist condicionat per la coexistència de diferents titularitats de les parcel·les confrontants, així com per l’afectació de diverses normatives sectorials (com les relatives a carreteres o vies pecuàries), que han obligat a modificar la delimitació i l’extensió de les superfícies a intervenir.

Així mateix, la presència de serveis i infraestructures ha influït de manera significativa en el disseny i l’execució dels projectes. En particular, l’existència de línies elèctriques d’alta i mitja tensió ha impedit la plantació d’arbrat en determinades zones, mentre que infraestructures subterrànies de les dècades de 1980 i 1990 han obligat a modificar les espècies vegetals inicialment previstes o, en alguns casos, han impossibilitat directament l’execució dels treballs.

Cal destacar també el gran repte que ha suposat la coordinació dels diferents departaments de l’administració, amb els terminis, requisits i circumstàncies propis de cadascun, per poder complir els terminis conforme al cronograma proposat per la Fundació Biodiversitat, així com la gran complexitat que ha suposat la mesura de tots els indicadors exigits.

Davant de tots aquests reptes, l’oportunitat que hem aprofitat al màxim ha estat la d’adaptar-nos al medi i tornar a dissenyar les actuacions conforme a les noves necessitats que han anat sorgint al llarg de tot el Projecte, fent, en moltes ocasions, un veritable exercici d’encaix de bolillos. Així mateix, aquesta adaptació ha anat acompanyada d’una tasca contínua de caràcter didàctic adreçada a la ciutadania, orientada a explicar els objectius del projecte i a posar en valor els beneficis que aquestes actuacions generen a curt, mitjà i llarg termini.

Quins són els pròxims passos en l’estratègia de renaturalització del municipi de Soria? Quins objectius us marqueu per continuar avançant en aquesta línia i consolidar el que ja s’ha aconseguit?

Com ja hem comentat anteriorment, BRERA ha suposat el germen del Pla d’Infraestructura Verda de la Ciutat de Soria, de manera que els objectius del Projecte s’han constituït com a directrius a seguir per a la seva replicabilitat futura. Un model urbà verd on els connectors ecològics, les solucions basades en la natura i la renaturalització d’espais s’integren en l’estructura funcional de la ciutat. Un enfocament que protegeix i amplia els espais naturals urbans i que els connecta mitjançant eixos urbans i carrers renaturalitzats, un concepte de “carrers complets” (confort climàtic, biodiversitat urbana i millora mediambiental de l’espai públic) que es materialitza en un altre dels projectes municipals, emmarcat en l’Eix mobilitat i transport del Full de Ruta Soria 2030 i que aposta per un model de mobilitat més saludable, inclusiu i sostenible, fomentant els desplaçaments a peu, en bicicleta o en transport públic, com a alternativa al model tradicional de mobilitat iniciat per BRERA per connectar espais i comunitat de manera còmoda, segura, eficient i inclusiva.

El Projecte del Barri del Calaverón – Proposta per al Programa de Recuperació d’Entorns Residencials també inclou criteris de renaturalització, reducció del trànsit rodat, millora dels espais per als vianants i solucions de proximitat vinculades a la qualitat urbana i social, en la línia dels objectius del Projecte BRERA.

Som conscients que el que s’ha aconseguit amb BRERA, sense el suport de la Fundació Biodiversitat, del MITECO, de la Convocatòria de subvencions per a la renaturalització de ciutats 2021, en el marc del PRTR i dels Fons NextGenerationEU, hauria estat impossible. Comptar amb una subvenció de 4,4 milions d’€ per a un projecte de renaturalització en una ciutat com la nostra ha estat tot un privilegi per a nosaltres.

Ara queda per davant molta feina a fer pel que fa al seguiment i control de les actuacions dutes a terme, per garantir el manteniment i la supervivència de totes les zones verdes creades i restaurades, a més d’aprofitar tot el coneixement generat al respecte per poder replicar-lo en altres zones de la ciutat de Soria, i fins i tot poder ajudar altres ciutats que vulguin embarcar-se en projectes de renaturalització urbana. En aquesta línia cal destacar la iniciativa de la Fundació Biodiversitat de crear una xarxa de suport entre ciutats, “NatUrbana Conecta”, que connecta diferents professionals del sector mediambiental amb tècnics municipals, representants institucionals, agents socials, universitats… per intercanviar coneixements i poder replicar les bones pràctiques dutes a terme, així com per modificar aquelles que no han donat els resultats esperats.

Com ha acompanyat Anthesis l’Ajuntament de Soria en aquest procés de renaturalització?

L’acompanyament d’Anthesis durant tot el procés de disseny i execució de les actuacions de renaturalització i foment de la biofauna ha estat fonamental per assolir els objectius previstos. El seu assessorament expert en la definició i el disseny de mesures orientades a la millora de la biofauna (com la instal·lació de nius artificials o la implementació de mesures anticol·lisió) ha estat clau des de les fases inicials del projecte.

També ha estat determinant el treball de camp desenvolupat per a la selecció dels espais més adequats per a la implantació d’aquestes mesures, afrontant la complexitat derivada de les diferents titularitats, la tramitació de permisos i altres condicionants administratius. A això s’hi suma la plena disponibilitat i el compromís de l’equip en la programació i el desenvolupament de tallers, jornades de ciència ciutadana i rutes ornitològiques, treballant fins i tot en caps de setmana per garantir una major cobertura i participació.

Cal destacar igualment l’elaboració de l’inventari d’aus i quiròpters, el Manual de Bones Pràctiques sobre la biofauna urbana de la ciutat de Soria, així com la preparació dels diferents indicadors exigits per la Fundació Biodiversitat.