Directiva sobre Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat Corporativa (CS3D)

Tingues en compte que la Comissió Europea ha publicat el Paquet Òmnibus de Simplificació de la Sostenibilitat de la UE (“la Proposta Òmnibus de la UE”), i que s’han presentat altres propostes per part del Parlament i del Consell de la UE, que poden afectar la informació que es mostra a continuació. Entre els possibles canvis s’hi inclouen ajustos en l’àmbit d’aplicació de la regulació, el calendari de compliment i alguns requisits. La informació següent s’actualitzarà en conseqüència, i al final d’aquest article es pot trobar un resum dels canvis clau.

Què és la Directiva de Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat Corporativa (CSDDD)?

La Directiva de Diligència Deguda en Sostenibilitat Corporativa (CSDDD o CS3D) és una directiva de la Unió Europea que forma part dels plans més amplis de la UE per a un futur més sostenible i que introdueix obligacions legals perquè les empreses respectin els drets humans i el medi ambient. Exigeix que certes empreses duguin a terme una diligència deguda en matèria de drets humans i medi ambient (HREDD) basada en riscos en les seves operacions i al llarg de les seves cadenes d’activitats globals, fent-les responsables a través d’informes públics sobre els seus esforços. També inclou obligacions perquè les empreses desenvolupin plans de transició climàtica.

La CSDDD representa un pas significatiu en els esforços de la UE per promoure la sostenibilitat corporativa. És la llei de diligència deguda internacional més alineada amb les directrius de les Nacions Unides (ONU) i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) sobre drets humans i negocis.

El text final de la CSDDD es va publicar al Diari Oficial de la UE el 5 de juliol de 2024, i la Directiva va entrar en vigor el 25 de juliol de 2024. La Proposta Òmnibus de la UE de febrer de 2025 va fixar la data d’implementació de la CSDDD per a la primera onada d’empreses el 26 de juliol de 2028, amb la resta d’empreses dins l’àmbit d’aplicació obligades a complir a partir del 26 de juliol de 2029. El juny de 2025 es van publicar noves propostes del Parlament Europeu i del Consell de la UE, que proposen esmenes addicionals per retardar i modificar el text original de la CSDDD.

La posició del Parlament Europeu es troba actualment en format d’esborrany, i el Parlament encara no ha adoptat el seu mandat de negociació, previst per a octubre de 2025. Un cop adoptat, s’espera que el diàleg a tres bandes comenci al novembre de 2025, on les tres institucions hauran d’arribar a un acord final a finals de 2025 o principis de 2026. Tanmateix, els terminis són provisionals.

En els pròxims anys, els Estats membres prendran les mesures necessàries per garantir una legislació nacional sòlida i alineada amb la CSDDD. Serà fonamental assegurar que s’assignin prou recursos a l’aplicació i garantir-ne una implementació efectiva, fent responsables les empreses de l’acció i la transparència.

A qui s’aplica?

La CSDDD afectarà les empreses de la UE amb més de 1.000 empleats i una facturació global superior a 450 milions d’euros. També afectarà les empreses no pertanyents a la UE amb una facturació a la UE superior a 450 milions d’euros. A més, la CSDDD s’aplicarà als franquiciadors i llicenciadors de la UE i de fora de la UE que obtinguin regalies superiors a 22,5 milions d’euros (a nivell mundial per a les entitats de la UE i al mercat de la UE per a les entitats de fora de la UE) i generin una facturació neta de més de 80 milions d’euros (a nivell mundial per a les entitats de la UE i al mercat de la UE per a les entitats de fora de la UE).

Segons les últimes esmenes proposades pel Parlament Europeu i el Consell de la UE, l’àmbit d’aplicació de la CSDDD està subjecte a canvis i podria restringir-se únicament a les empreses més grans que estiguin millor preparades per gestionar les obligacions de diligència deguda.

Què s’exigeix a les empreses?

Les empreses incloses dins l’àmbit de la CSDDD hauran de:

1. Comprometre’s: Integrar la diligència deguda en les polítiques i la gestió de riscos de l’empresa.
2. Avaluar: Identificar, avaluar i prioritzar els impactes adversos reals i potencials.
3. Prevenir: Prevenir o mitigar els possibles impactes adversos.
4. Posar fi: Posar fi als impactes adversos reals.
5. Reparar: Proporcionar reparació quan sigui necessari.
6. Participació dels grups d’interès: Implicar-se de manera significativa amb les parts interessades.
7. Mecanismes de reclamació: Implementar un sistema sòlid de notificació/queixes.
8. Supervisar: Controlar l’eficàcia de les mesures adoptades.
9. Comunicar: Comunicar públicament sobre la diligència deguda.
10. Combatre el canvi climàtic: Desenvolupar un pla de transició per a la mitigació del canvi climàtic

Segons el text original de la CSDDD, aquests passos s’exigeixen a les empreses al llarg de les seves “cadenes d’activitats”, començant per les seves pròpies operacions, la seva producció ascendent de béns o prestació de serveis, i la distribució, transport o emmagatzematge descendent de productes. Tanmateix, el procés Òmnibus pot reduir l’abast de l’avaluació i la diligència deguda requerida al Nivell 1, llevat que existeixi informació plausible sobre impactes adversos en el Nivell 2+.

La CSDDD també exigeix que les empreses elaborin un pla de transició climàtica (CTP) per demostrar com el seu model de negoci i estratègia inclouen objectius amb base científica i terminis definits, que abastin les emissions de GEH d’Àmbit 1, 2 i 3 per al 2030 i cada cinc anys fins al 2050.

Tot i que l’elaboració de CTP és obligatòria, la Proposta Omnibus original de la Comissió Europea en va eliminar el requisit d’implementar-los, substituint-lo per un nou requisit: incloure les accions implementades o previstes. Posteriorment, el Consell de la UE i el Parlament Europeu han proposat més esmenes a les mesures de canvi climàtic de la CSDDD.

La CSDDD suposa un repte important per a les empreses, però també una oportunitat per demostrar el seu compromís amb la sostenibilitat corporativa. A més, s’han introduït recentment obligacions específiques de diligència deguda, com el Reglament de Minerals en Conflicte de la UE, el Reglament de Deforestació de la UE i el Reglament de Bateries de la UE.

En realitzar una diligència deguda holística, tal com exigeix la CSDDD, per comprendre millor el seu impacte en els drets humans i el medi ambient, les empreses poden optimitzar procediments i recursos per garantir el compliment de la CSDDD i d’altres normatives de diligència deguda.

Resum d’actualitzacions recents

Desde la entrada en vigor del texto original de la CSDDD en julio de 2024, se hanDes de l’entrada en vigor del text original de la CSDDD al juliol de 2024, s’han presentat tres propostes d’esmena per part de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la UE, amb l’objectiu de:

• simplificar la normativa de sostenibilitat,
• reduir la càrrega reguladora sobre les empreses, i
• reforçar la competitivitat de la UE.

El 26 de febrer de 2025, la Comissió Europea va anunciar un paquet de propostes dins l’Omnibus de la UE.

Principals canvis a la CSDDD segons la proposta Omnibus de la Comissió Europea:

• Aplaçament: El termini de transposició i la primera fase d’aplicació per a les grans empreses es posposa un any, al 26 de juliol de 2028. La Directiva “stop-the-clock”, en vigor des del 17 d’abril de 2025, confirma aquesta extensió. Els Estats membres tenen fins al 26 de juliol de 2027 per transposar les normes.
• Publicació de directrius: Nou termini el 26 de juliol de 2026, per facilitar l’alineació de les empreses.
• Llindars de compliment: Sense canvis respecte al text original.
• Abast de la diligència deguda: Avaluació limitada a proveïdors de primer nivell (Tier 1), llevat d’informació versemblant d’impactes adversos en Tier 2+.
• Freqüència d’avaluacions: Passa d’anual a com a mínim cada cinc anys, amb avaluacions ad hoc quan sigui necessari.
• Relacions comercials: Eliminada l’obligació de rescindir relacions com a últim recurs.
• Compromís amb proveïdors: Dades només de grans empreses; per a pimes (<500 empleats), només les definides a l’estàndard voluntari CSRD VSME.
• Plans de transició climàtica: Obligació d’elaborar, però no d’implementar.

El 12 de juny de 2025, la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu (JURI) va publicar el seu informe preliminar sobre la proposta Òmnibus, en què es proposen noves esmenes a la CSDDD.

Principals canvis a la CSDDD segons la proposta Omnibus de la Comissió Europea:

• Aplaçament: El Parlament coincideix amb la Comissió en retardar la CSDDD, fixant l’inici del període de compliment per al 26 de juliol de 2028.
• Publicació de directrius: El termini per a la publicació de les guies es mou al 26 de juliol de 2028.
• Llindars de compliment: L’àmbit d’aplicació es redueix a empreses amb més de 3.000 empleats i una facturació mundial superior a 450 milions d’euros. Per a les empreses no comunitàries: facturació neta de 450 milions d’euros a la UE, sense llindar d’empleats.
• Abast de la diligència deguda: Les empreses han de fer un exercici d’abast, en lloc d’un mapatge complet, i només estan obligades a fer una avaluació en profunditat dels impactes més probables i greus. L’avaluació en profunditat es limita als proveïdors de primer nivell (Tier 1), llevat que existeixi informació versemblant sobre impactes en Tier 2+. Es introdueix una nova limitació en la definició d’“informació versemblant”: ara ha de ser objectiva, factual i verificable. Les empreses tenen més flexibilitat per decidir quins impactes prioritzar, però els més greus i probables s’han d’abordar primer. No s’imposaran sancions per danys derivats d’impactes adversos menys significatius.
• Compromís amb proveïdors: Per identificar impactes adversos, les empreses no han d’obtenir informació directament dels seus socis comercials, sinó basar-se únicament en la informació ja raonablement disponible. Si es requereix informació addicional sobre els impactes més greus i probables, no es podrà sol·licitar a socis directes amb menys de 3.000 empleats informació que excedeixi el que estableixen els estàndards de report VSME.
• Relacions comercials: Si està justificat, les empreses poden no suspendre relacions comercials per impactes adversos quan aquesta suspensió provoqui un perjudici substancial.
• Plans de transició climàtica: S’elimina l’obligació d’elaborar un CTP; únicament s’exigeix informar sobre els plans de transició existents, si l’empresa en té.

El 21 de juny de 2025, el Consell de la Unió Europea va acordar la seva posició sobre la proposta de simplificació.

Principals canvis a la CSDDD segons la proposta Omnibus de la Comissió Europea:

• Aplaçament: El termini d’aplicació per a totes les empreses s’estén al 26 de juliol de 2029, amb data de transposició fixada pel 26 de juliol de 2028.
• Publicació de directrius: El nou termini per publicar guies s’avança al 26 de juliol de 2027.
• Llindars de compliment: L’àmbit d’aplicació es redueix a empreses amb més de 5.000 empleats i una facturació neta superior a 1.500 milions €. Per a empreses no comunitàries: facturació neta a la UE de 1.500 milions €, sense llindar d’empleats.
• Abast de la diligència deguda: Les empreses han de realitzar un exercici d’abast, no un mapatge exhaustiu, i només avaluar en profunditat els impactes més probables i greus. No cal identificar o avaluar totes les entitats o riscos. Quan s’analitza la necessitat d’anar més enllà de les relacions comercials directes, “informació versemblant” es defineix com a informació amb probabilitat objectiva de ser certa.
• Freqüència d’avaluacions: La freqüència d’avaluacions i monitoratge obligatoris es redueix d’anual a com a mínim cada cinc anys.
• Compromís amb proveïdors: Per a socis amb menys de 1.000 empleats, les empreses només han de sol·licitar informació quan sigui necessària i no es pugui obtenir per altres mitjans.
• Relacions comercials: Es clarifica que la suspensió de relacions comercials ha de ser últim recurs, si tots els esforços de diligència fallen, mentre es treballa amb el proveïdor cap a una solució. La suspensió acaba quan es resol l’impacte advers.
• Plans de transició climàtica: Les empreses han d’adoptar un CTP, però no implementar-lo. Es concedeix més flexibilitat en el contingut del pla. L’obligació d’adoptar-lo es retrasa dos anys.
• Sancions per incompliment: Els Estats membres han de garantir que el límit màxim de sancions pecuniàries sigui del 5% de la facturació neta mundial de l’empresa.

Posa’t en contacte amb nosaltres

Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a assolir els teus objectius de sostenibilitat.

Carregant…