Des d’Anthesis Lavola, a través dels serveis educatius de museus o equipaments científics i tecnològics, treballem per tal que l’educació en els àmbits STEM pugui ser font d’inspiració per a les carreres professionals de les alumnes que participen a les activitats.
Al 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com a Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. En aquests set anys, la data s’ha convertit en una oportunitat per què des d’institucions científiques i culturals organitzin activitats o programes per donar visibilitat a la presència de la dona a la ciència i fomentar vocacions científiques entre les nenes. Però, s’ha aconseguit anar més enllà per convertir aquesta necessitat en quelcom més que una celebració anual?
Arantxa Arnaiz, responsable de serveis educatius d’Anthesis Lavola, recentment ha realitzat un estudi -en el marc del treball de final de màster d’Innovació en la Intervenció Social i Educativa de la Universitat Rovira i Virgili- sobre com el gènere ha pogut condicionar la vida de les dones professionals del camp científic o tecnològic. I és que vivim en una societat heteropatriarcal, amb intrínseques multituds de dinàmiques i comportaments que es consideren “normals” mentre que, en realitat, suposen una discriminació cap a les dones i les nenes. I l’àmbit científic no n’és una excepció.
El fet d’haver conegut de primera mà les vivències de dones professionals de la ciència, reafirma la vocació de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola de capacitar a alumnat i adults en disciplines STEAM, aportant referents femenins i despertant vocacions entre les nenes i les adolescents.
Potenciant la capacitació científica i aportant referents femenins en el camp, s’obre l’horitzó de nenes que, al projectar el seu futur, poden veure amb naturalitat el poder dedicar-se professionalment a l’àmbit científic o tecnològic.
Entrevista amb dotze científiques
L’estudi ha consistit en la realització d’entrevistes semiestructurades a dotze científiques de la ciutat de Barcelona, a les quals s’ha preguntat quines dificultats o discriminacions han tingut o estan tenint al llarg de la seva carrera professional. Les persones triades tenien diferents edats, amb l’objectiu de buscar diferències generacionals. La majoria de les científiques de més de 45 anys han respost amb un “no” quan se’ls hi ha preguntat si han viscut situacions de discriminació. Les més joves, al contrari, han contestat de forma afirmativa i clara, segurament perquè en els últims anys les dones estan més sensibilitzades i atentes a qüestions com la discriminació per gènere.
A l’analitzar les situacions de cada una d’elles, en tots els casos excepte un, s’ha detectat alguna situació de discriminació, com, per exemple: diferència de tracte per ser dona, empoderament masculí, paternalisme per part dels caps i, l’aspecte més significatiu, discriminació per ser mare. Aquest últim ve donat per una suposada baixa productivitat científica durant aquest període, cosa que comporta la relegació de les mares científiques a rols de gestió a l’ombra, amb diferenciació de tasques per sexe. Així es deriven situacions de sostre de vidre, en la que les dones no promocionen a llocs superiors (igual que els homes), i situacions d’estructures informals, en les que els homes trien als seus col·legues, també homes. Aquesta discriminació implica, per tant, la impossibilitat d’ocupar càrrecs superiors i, en conseqüència, les dones no accedeixen a sous superiors.
Aquest estudi posa de manifest la importància de seguir treballant per millorar i revertir la situació, i del potencial de l’educació per tal que l’alumnat, especialment les nenes i adolescents, puguin normalitzar les seves ambicions professionals en l’àmbit científic.
Quin és el paper de l’educació en disciplines científiques?
Un aspecte significatiu en relació amb les vocacions científiques de les entrevistades que s’ha constatat és que la majoria d’elles s’han dedicat a les ciències per influència del professorat de primària o secundària. Des d’Anthesis Lavola, a través dels serveis educatius de museus o equipaments científics i tecnològics, treballem per tal que l’educació en els àmbits STEM pugui ser font d’inspiració per a les carreres professionals de les alumnes que participen a les activitats, considerant que les etapes de cicle mig i superior de primària són clau per fomentar les vocacions científiques i tecnològiques i per trencar amb els estereotips de gènere relacionats amb aquestes disciplines. Potenciant la capacitació científica i aportant referents femenins en el camp, s’obre l’horitzó de nenes que, al projectar el seu futur, poden veure amb naturalitat el poder dedicar-se professionalment a l’àmbit científic o tecnològic.
En resum, a través d’aquest estudi de casos es posa de manifest la importància de seguir treballant per millorar i revertir la situació, i del potencial de l’educació per tal que l’alumnat, especialment les nenes i adolescents, puguin normalitzar les seves ambicions professionals en l’àmbit científic. Queda camí per recórrer, ja que se segueixen identificant situacions de discriminació en l’àmbit laboral científic, amb situacions de masclisme paternalista, falta d’empoderament femení, discriminació per l’elit científica masculina, discriminació per l’aspecte físic femení en un entorn masculinitzat, i complements de sou poc transparents.
Què proposem per minimitzar situacions de discriminació?
Les dones científiques entrevistades han aportat algunes propostes que presentem en aquest decàleg:
1. Replantejar els barems que sol·licita el sistema català (Generalitat) al donar beques d’investigació, en relació amb aquelles científiques que són mares, afavorint un sistema paritari.
2. Treballar per què els incentius de sou, també anomenats complements, s’atorguin amb transparència i sota uns criteris públics.
3. Incorporar llenguatge inclusiu per què tant homes com dones se sentin identificats. Es demana a les universitat que elaborin o s’adhereixin a un manual de llenguatge inclusiu i que es comparteixi amb tota la plantilla un cop a l’any, realitzant també una revisió anual. Aquest manual hauria de reflectir, tan a nivell gràfic com en el seu contingut, la diversitat social (col·lectiu LGTBQ+, temes racials, persones amb diversitat funcional, etc.).
4. Procurar l’alternança en els càrrecs, és a dir, si un càrrec ha estat ocupat per un home, a la següent convocatòria, a igualtat de currículum, que sigui ocupat per una dona.
5. Seguir aplicant quotes de discriminació positiva, comptant que els candidats que arriben a l’última fase són totes persones candidates al lloc.
6. Globalitzar a totes les beques i contractes el fet d’afegir un any per cada baixa de maternitat o paternitat sol·licitada i realitzada.
7. Abans d’aplicar qualsevol mesura, analitzar si penalitzar a la dona. Conscienciar a la societat i, especialment, a les noves generacions per evidenciar aquestes microdiscriminacions, micromasclismes, diferències subtils, etc.
8. Estipular que tota persona doctoranda tingui un mentor/a per poder prosseguir la seva carrera professional. Que aquest mentor promogui al seu equip alternant el gènere de les persones doctorandes.
9. Formació per al professorat (tant homes com dones), especialment el de més edat, per tractar qüestions de gènere, assegurant-se que coneixen i apliquen els criteris actuals sobre igualtat.
10. Donar visibilitat a la diversitat de científiques que existeixen des de diferents àmbits, a diferents aspectes físics o diferents personalitats.
Bibliografia
- Díaz Martínez, Capitolina (2020). Obstáculos para la igualdad de género en las universidades. Universidad de Valencia. Revista Nº 5
- European Commission. Directorate-General for Research and Innovation (2019). She Figures 2018: gender in research and innovation Publications Office of the European Union, 2019.
- Obervatorio Mujeres, Ciencia e Innovación (OMCI), adscrito al Ministerio de Ciencia e Innovación (2021). Estudio sobre la situación de las jóvenes investigadoras en España 2021. Secretaria General Técnica del Ministerio de Ciencia e Innovación.
- Subirats, Marina (2013). Las mujeres y la ciencia. la escasez de mujeres en la academia. Un caso de histéresis social. Nº 6 (2013). ISSN: 1989-7189