Deguda diligència en drets humans: una necessitat empresarial més enllà de la CSDDD

portada cs3d drets humans

La creixent atenció social, reguladora i empresarial envers els drets humans ha convertit la deguda diligència en una peça clau de la sostenibilitat corporativa. Tot i que el procés legislatiu de la Directiva sobre la deguda diligència en matèria de sostenibilitat empresarial (CS3D o CSDDD, per les seves sigles en anglès) ha estat marcat per intenses negociacions, modificacions substancials i retallades en el seu abast, l’obligació de les empreses d’identificar, prevenir i abordar els impactes que generen sobre els drets humans continua sent fonamental.

Aquest article analitza per què les empreses han de comprometre’s amb una deguda diligència efectiva, més enllà del compliment normatiu, i com aquesta pràctica repercuteix positivament en la gestió responsable de la cadena de subministrament. 

CSDDD: Un marc legal en evolució

La CSDDD, impulsada per la Comissió Europea el 2022, tenia com a objectiu establir una obligació legal perquè les grans empreses identifiquessin, previnguessin, mitiguessin i retiressin comptes pels impactes negatius sobre els drets humans i el medi ambient en les seves operacions i cadenes de valor. No obstant això, el procés legislatiu ha estat lluny de ser lineal. La intervenció del Consell i del Parlament Europeu, i recentment de l’anomenat “paquet òmnibus”, ha suposat certs retalls en el seu abast, excloent algunes empreses mitjanes i limitant responsabilitats a trams específics de la cadena de subministrament.

Aquests retalls han generat preocupació entre organitzacions de la societat civil i experts en drets humans, que alerten sobre el risc de debilitar una eina dissenyada per generar canvis estructurals. Tanmateix, fins i tot en la seva forma reduïda, la CSDDD estableix una senyal clara: les empreses ja no poden desentendre’s dels impactes que generen directament o indirectament sobre els drets humans al llarg de la seva cadena de valor.

Més enllà del compliment: Per què han d’actuar les empreses?

Complir amb la CSDDD o amb marcs voluntaris com els Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans de l’ONU no hauria de veure’s com una simple obligació legal o de reputació. La integració de la deguda diligència en drets humans dins de l’estratègia empresarial ofereix avantatges tangibles i sostenibles:

  • Identificació primerenca de riscos: Un procés sistemàtic de deguda diligència permet identificar riscos reals o potencials abans que es converteixin en crisis reputacionals, conflictes laborals o litigis.
  • Construcció de relacions sòlides amb proveïdors: La col·laboració amb socis comercials que respectin els drets humans millora l’estabilitat de la cadena de subministrament, redueix interrupcions i afavoreix relacions a llarg termini basades en la confiança.
  • Accés a mercats i capital: Cada cop més inversors, institucions financeres i clients exigeixen que les empreses demostrin el seu compromís amb els drets humans. La deguda diligència pot convertir-se en un avantatge competitiu.
  • Enfortiment de la reputació: Les companyies que aborden de forma transparent els seus impactes negatius, i adopten mesures efectives per prevenir-los, es perceben com a actors responsables i compromesos.
  • Preparació per a futures normatives: Tot i que la CSDDD no s’apliqui encara a totes les empreses o països, els marcs reguladors continuaran evolucionant. Començar ara permet anticipar-se a requisits legals futurs i no haver de reaccionar sota pressió.

Si bé respectar els drets humans és una responsabilitat ineludible per a tota empresa, molt més enllà del mer compliment legal o dels interessos comercials. Segons els Principis Rectors de les Nacions Unides, aquesta obligació existeix independentment que els Estats compleixin o no amb els seus propis compromisos en la matèria. Cap empresa no pot permetre’s tractar el respecte als drets fonamentals com una opció, ni justificar violacions emparant-se en buits legals, pressions del mercat o decisions empresarials.

Drets humans i cadena de subministrament: un vincle inseparable

La cadena de subministrament és l’espai on es concentra una gran part dels riscos en drets humans: treball forçós, treball infantil, condicions laborals insegures, discriminació, impactes sobre comunitats indígenes, accés a l’aigua o la salut, etc. Aquests riscos solen produir-se en contexts on la regulació local és feble i la visibilitat empresarial limitada, cosa que fa que aquest entramat de relacions comercials, sovint fragmentades i descentralitzades, exigeixi una gestió molt més activa i compromesa.

Per tant, gestionar adequadament els impactes implica anar més enllà de les auditories puntuals i els codis de conducta. Requereix adoptar un enfocament basat en el risc, centrat en les persones afectades, i que inclogui mesures com:

  • Mapeig de la cadena de subministrament i priorització de zones o proveïdors amb major exposició a riscos.
  • Establiment de mecanismes d’avaluació continuada.
  • Compromisos contractuals amb proveïdors en matèria de drets humans.
  • Formació a empleats i socis comercials.
  • Canals de reclamació accessibles per a persones potencialment afectades.
  • Col·laboració sectorial per abordar problemàtiques estructurals comunes.

Una deguda diligència robusta en la cadena de subministrament no només redueix el risc de complicitat en violacions de drets humans, sinó que també millora la traçabilitat, promou relacions més estables i de llarg termini amb els proveïdors, i contribueix a construir una cadena de subministrament més resilient i ètica.

Casos reals: quan no actuar costa més

Nombrosos escàndols empresarials han posat en evidència els alts costos econòmics, legals i reputacionals que implica no gestionar adequadament els drets humans a la cadena de subministrament. Des de marques tèxtils involucrades en treball forçós a l’Àsia Central, fins a tecnològiques vinculades a minerals extrets en condicions inhumanes, els exemples abunden.

Aquests casos no només afecten la reputació de les empreses implicades, sinó que generen conseqüències jurídiques (multes, demandes col·lectives), pèrdua de contractes amb grans clients o inversors, protestes socials, boicots i crisis internes. Davant d’això, la deguda diligència no és una despesa, sinó una inversió estratègica.

El paper de les petites i mitjanes empreses (pimes)

Tot i que la CSDDD s’aplica de manera directa principalment a grans empreses, les petites i mitjanes empreses (pimes) no estan al marge d’aquesta transformació. Moltes d’elles participen en cadenes de subministrament globals on els requisits en matèria de drets humans, sostenibilitat i transparència s’estan convertint en condicions indispensables per mantenir relacions comercials.

A més de respondre a aquestes exigències externes, adoptar mesures de deguda diligència adaptades a la seva mida, sector i context pot oferir a les pimes múltiples beneficis: professionalitzar la seva gestió, millorar la seva reputació, accedir a noves oportunitats de negoci i anticipar-se a futures regulacions. Implementar un enfocament responsable des d’etapes primerenques reforça la seva competitivitat, facilita l’atracció de clients i inversors que valoren la sostenibilitat i consolida relacions de confiança amb socis estratègics.

En un mercat en evolució, les pimes que integrin principis de drets humans en la seva operativa diària no només estaran més ben preparades per als desafiaments que vindran, sinó que podran posicionar-se com a aliades clau en la construcció de cadenes de valor més ètiques, resilients i sostenibles.

El moment d’actuar és ara

El futur de les empreses implica integrar la sostenibilitat i els drets humans al centre de la seva estratègia. Encara que l’abast de la CSDDD hagi estat limitat respecte a les seves ambicions inicials, la seva mera existència confirma un canvi irreversible: s’estan redefinint les regles del joc. En aquest nou escenari, les empreses que actuen amb responsabilitat no només compleixen amb la normativa, sinó que guanyen terreny en competitivitat, reputació, accés a finançament, atracció de talent i fidelització de clients.

La deguda diligència no s’ha d’entendre com una càrrega administrativa, sinó com una eina per enfortir el negoci a llarg termini. Aplicar-la amb coherència permet anticipar riscos, respondre amb agilitat a les expectatives socials i reguladores, i posicionar-se com a actor clau en la transformació cap a una economia més justa i sostenible.

Gestionar els impactes sobre els drets humans és, en última instància, una inversió en resiliència, legitimitat i propòsit. Les empreses que comprenguin aquesta lògica i actuïn amb visió estaran més ben preparades per liderar en temps de canvi. Perquè en contextos d’incertesa, la millor estratègia no és esperar, sinó anticipar-se, actuar amb responsabilitat i construir avui el negoci que el món necessita demà. 

Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.

Contacta amb nosaltres

Contingut relacionat