L'Avantprojecte de Llei del medicament: un senyal clar per a la transformació ambiental del sector farmacèutic

El Ministeri de Sanitat introdueix l'impacte ambiental del medicament com a element rellevant en la presa de decisions públiques.

23 abril 2026

medicaments

La indústria farmacèutica es troba davant d’un punt d’inflexió regulador. Durant dècades, la política del medicament a Espanya i a Europa s’ha recolzat en tres pilars indiscutibles: seguretat, eficàcia i qualitat. Tanmateix, aquest marc comença a quedar curt per respondre als reptes actuals dels sistemes sanitaris i a les creixents expectatives socials en matèria de sostenibilitat.

L’Avantprojecte de Llei del medicament i dels productes sanitaris, promogut pel Ministeri de Sanitat, no és una mera actualització normativa. Introdueix, per primera vegada de manera estructural, l’impacte ambiental del medicament com un element rellevant en la presa de decisions públiques. Un senyal clar de cap a on es mou el regulador i del que les companyies del sector haurien de començar a preparar avui.

Sostenibilitat: d’element voluntari a variable reguladora 

El text de l’avantprojecte apunta a un canvi de paradigma rellevant: la sostenibilitat deixa d’estar confinada al reporting ESG o a estratègies voluntàries de RSC, per integrar-se progressivament en el cicle de vida regulador del medicament.

Això obre la porta al fet que, en el futur, aspectes com la petjada de carboni, l’ús de recursos o la gestió de residus puguin influir —directament o indirectament— en processos d’avaluació, finançament i accés al mercat. El focus ja no se centra només en el cost, sinó en el valor global del medicament, incorporant el seu impacte sobre el sistema sanitari i l’entorn.

Un impacte ambiental sota creixent escrutini

Aquest gir regulador respon a una realitat cada vegada més evident. El medicament té impacte ambiental al llarg de tota la seva cadena de valor:

  • Fabricació globalitzada de principis actius, amb elevades emissions associades
  • Processos productius intensius en energia i aigua
  • Presència de residus farmacèutics en sòls i ecosistemes aquàtics
  • Complexitat logística i dependència de cadenes de subministrament internacionals
  • Malbaratament de medicaments en sistemes sanitaris avançats

Des d’una perspectiva d’«Una sola salut (One Health)», la connexió entre la salut humana, la salut animal i la salut dels ecosistemes és ja inqüestionable. No es pot parlar de medicaments que milloren la salut sense considerar la seva contribució —positiva o negativa— a la salut del planeta.

Espanya no és una excepció: una tendència europea (i global)

L’avantprojecte espanyol no sorgeix en el buit. S’alinea amb una tendència reguladora que ja s’està materialitzant en altres països europeus.

Al Regne Unit, l’NHS ha començat a integrar criteris ambientals en la seva relació amb els proveïdors. La seva política Greener NHS exigeix a les companyies plans de descarbonització com a condició per mantenir contractes futurs, situant la petjada de carboni del medicament com una variable estratègica real.

A França, el French Carbon Score for Medicines va un pas més enllà, avaluant i classificant l’impacte climàtic dels medicaments com a part de la informació per a la presa de decisions. Un enfocament que anticipa el que molts reguladors comencen a considerar inevitable: mesurar per poder gestionar.

Espanya, amb aquest avantprojecte, s’afegeix a un moviment que apunta cap a una convergència europea en matèria de sostenibilitat del medicament, alineada amb el Green Deal, l’Estratègia Farmacèutica Europea i marcs com la CSRD.

D’obligació futura a avantatge competitiu

Tot i que el text normatiu encara es troba en fase d’avantprojecte, el missatge per al sector és clar. La sostenibilitat ambiental del medicament és ja un factor de competitivitat.

Les companyies que comencin a integrar aquests criteris de manera primerenca estaran millor posicionades per a:

  • Anticipar-se a noves exigències reguladores
  • Diferenciar-se en mercats altament competitius (genèrics i biosimilars)
  • Enfortir la seva relació amb reguladors i sistemes de salut
  • Alinear la seva estratègia amb les inversions, la R+D i les decisions de portfoli
  • Reforçar la seva llicència social per operar

Passar d’una lògica reactiva de compliment a una de proactiva de creació de valor pot marcar diferències rellevants en els propers anys.

Qui impulsa la llei i quins terminis es manegen?

L’avantprojecte ha estat impulsat pel Ministeri de Sanitat, en coordinació amb altres departaments i en diàleg amb actors del sistema sanitari. Després de la seva fase d’audiència pública i revisió tècnica, està previst que iniciï la seva tramitació parlamentària al llarg de 2026, essent aquesta una de les prioritats del Ministeri per a la present legislatura.

Com passa en aquest tipus de processos, el text final pot experimentar canvis, però la direcció estratègica —la incorporació de criteris de sostenibilitat ambiental— difícilment desapareixerà. L’experiència en altres països mostra que, un cop introduït el debat, sol avançar de manera progressiva però constant.

Preparar-se avui per al marc de demà

Més enllà de la lletra concreta de la llei, l’avantprojecte envia un senyal inequívoc: el model farmacèutic està evolucionant. Mesurar l’impacte ambiental del producte, redissenyar processos, treballar amb proveïdors més exigents o integrar la sostenibilitat en la R+D ja no és una opció a llarg termini, sinó una necessitat creixent.

A Anthesis acompanyem les companyies farmacèutiques en aquest procés de transformació, ajudant-les a anticipar el marc regulador, generar dades ambientals robustes i convertir la sostenibilitat en una palanca estratègica real.

Perquè el medicament del futur no només haurà de ser eficaç i segur. També haurà de ser coherent amb un sistema sanitari i un planeta saludables.