S'aprova la llei contra les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA)
Comparteix aquest article
En 2015 el malbaratament alimentari va cobrar importància a nivell global quan l’Assemblea General de l’ONU ho va incloure dins de l’Agenda 2030. En concret, les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA) es van incloure en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12 (ODS12), el qual pretén garantir una producció i consum sostenibles. De les 8 metes de l’ODS12, la tercera, coneguda com la Meta 12.3 (Target 12.3), estableix que:
“D’aquí a 2030, reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i a nivell dels consumidors i reduir les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita.”
I per què són importants les PMA?
- Un terç dels aliments produïts en el món són malgastats en alguna baula de la cadena alimentària.
- Al voltant del 10% de les emissions antropogèniques de gasos d’efecte d’hivernacle són causades per les PMA, i
- les PMA causen unes pèrdues econòmiques anuals de 940 mil milions $, així com inseguretat alimentària.
Espanya i Catalunya, pioneres en legislar sobre la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA)
Aquest març, el Congrés ha aprovat la Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari, una norma que pretén reduir la xifra global de malbaratament, que l’any 2023 es va situar a Espanya en 1,214 milions de tones, segons les darreres dades del Ministeri d’Agricultura.
Juntament amb la llei catalana, es tracta d’una legislació pionera a Europa, alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i que s’avança als objectius de reducció del malbaratament alimentari que la Comissió Europea vol incloure en la revisió de la Directiva marc sobre residus, actualment en procés de negociació i que els estats membres hauran d’assolir el 2030.
Aquesta norma estableix objectius clars per al 2030: reduir un 20% el malbaratament a les cadenes de producció i subministrament i un 50% en el comerç minorista i les llars.
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, impulsor de la normativa, haurà d’elaborar un Pla Nacional de Control de les Pèrdues i del Malbaratament Alimentari, que definirà objectius generals i prioritats per a les tasques de control. El document es redactarà en consulta amb altres ministeris i pretén ser la guia per continuar avançant en la prevenció.
Un dels pilars de la norma és que totes les empreses de la cadena alimentària —producció, transformació, distribució d’aliments, així com hostaleria i restauració— hauran d’elaborar plans de prevenció de pèrdues i malbaratament. En aquests plans s’haurà de definir com s’aplica la jerarquia de prioritats per evitar el malbaratament. Aquesta jerarquia estableix, en primer lloc, el consum humà sense transformacions addicionals. Si això no és possible, la següent alternativa és la transformació en altres productes per a consum humà. A continuació, es prioritza la donació o redistribució d’aliments a entitats socials i, finalment, si els aliments no són aptes per al consum humà, es destinen a l’alimentació animal, al compostatge o a la producció de biogàs.
Estan exemptes de l’obligació de tenir un pla de prevenció aquelles empreses, com comerços, restaurants o bars, que tinguin una superfície d’exposició i venda al públic inferior als 1.300 metres quadrats. Tampoc s’aplica a les microempreses —menys de deu treballadors i un volum de negoci que no superi els dos milions d’euros.
Les empreses d’hostaleria hauran de facilitar als clients que es puguin endur els aliments no consumits en envasos reutilitzables o reciclables. Aquest servei serà gratuït, però si els envasos són de plàstic, s’hauran de cobrar, seguint la legislació sobre residus.
Els establiments de distribució de més de 1.300 m² hauran de signar convenis de col·laboració per donar productes en bon estat a entitats socials i altres organitzacions sense ànim de lucre.
Paral·lelament, els supermercats hauran d’incentivar la venda de productes a punt de caducar o amb una data de consum preferent propera. A més, hauran de disposar de línies de venda de productes “lletjos, imperfectes o poc estètics”.
També es fomentarà el consum de productes de temporada, de proximitat i ecològics. A més, les administracions demanaran a tots els agents de la cadena alimentària que ajustin al màxim les dates de consum preferent, garantint sempre la qualitat i la seguretat alimentària.
Per la seva banda, el març del 2020, Catalunya va marcar una fita quan el Parlament de Catalunya va aprovar la llei sobre PMA. La norma catalana estableix obligacions similars —com la necessitat que les empreses disposin de plans de prevenció— i, en alguns casos, és més exigent.
També té com a objectiu establir accions de prevenció per reduir les PMA i augmentar l’aprofitament i la valorització dels aliments al llarg de la cadena alimentària. Aquesta llei afecta tots els agents de la cadena alimentària (empreses del sector alimentari, hostaleria i restauració, entitats socials i altres organitzacions sense ànim de lucre que distribueixen aliments, administració pública, consumidors i espigoladors) i fixa obligacions com:
- Disposar d’un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
- Reduir, mesurar i informar anualment sobre la quantificació de les PMA
- Comptabilitzar els productes alimentaris destinats a la distribució gratuïta o a l’alimentació animal
- Adoptar mesures adequades per aplicar la jerarquia de prioritats en la gestió de les PMA
- Evitar actuacions que deixin els aliments en condicions no aptes per al consum o la valorització
Amb l’aprovació de la llei estatal, el futur reglament català haurà d’adaptar-se a aquest nou marc legal, evitant contradiccions amb la norma estatal i aprofitant els marges competencials per reforçar aquells aspectes en què Catalunya ja havia anat un pas per davant.
La Unió Europea compromesa amb la Meta 12.3
Al juliol del 2023, la Comissió Europea va presentar una proposta de revisió de la Directiva en residus, en la qual es proposa que, d’aquí a 2030, els Estats membres redueixin el PMA en un 10%, en el processament i la fabricació, i en un 30% (per càpita), conjuntament en el comerç minorista i el consum (restaurants, serveis d’alimentació) i llars.
No obstant això, el març passat en el Parlament Europeu es va votar la primera lectura d’aquesta proposta en la qual es van proposar objectius vinculants més estrictes a nivell nacional per a complir-se abans del 31 de desembre de 2030:
- Almenys el 20% en el processament i la fabricació d’aliments (en lloc del 10% proposat per la Comissió Europea).
- El parlament també vol que la CE avaluï si s’han d’introduir objectius més alts per a 2035 (almenys el 30% i el 50% respectivament) i, en cas afirmatiu, els demana que presentin una proposta legislativa.
El repte d’eliminar les pèrdues i el malbaratament alimentari
Tal com defineix l’Ellen Macarthur Foundation, un sistema alimentari circular és aquell que assegura que els aliments mai es converteixen en residus i que brinda oportunitats econòmiques, aborda el canvi climàtic, protegeix la biodiversitat i genera una major resiliència a llarg termini.
L’eliminació del malbaratament és la pedra angular de l’economia circular de l’alimentació, algunes de les possibles solucions aportades per la Fundació Ellen MacArthur per al malbaratament dins del sistema alimentari consisteixen en:
- Prevenir el malbaratament i la pèrdua d’aliments comestibles
- Redistribuir els excedents d’aliments comestibles
- Convertir els subproductes alimentaris en nous productes com ara: ingredients d’aliments, inputs per a l’agricultura, nous materials, bioenergia
En aquest context, la jerarquia dels recursos alimentaris mostra la priorització en la gestió de pèrdues i malbarataments de les operacions de la cadena alimentària. La prioritat és reduir les pèrdues i malbarataments d’aliments, les accions han d’aplicar-se segons s’enumeren, la prevenció contempla en primer lloc les pèrdues i malbarataments no generats, segon lloc els distribuïts per a consum humà i tercer per a alimentació animal.
A partir d’aquí ja es considera que es genera el malbaratament i es gestió ja sigui via reciclatge, valorització o eliminació seguint aquest ordre. No obstant això, a vegades no és possible seguir la jerarquia, per la qual cosa les decisions sobre el destí final de les pèrdues i malbaratament d’aliments poden dependre del cost, les instal·lacions i la infraestructura disponibles. Com més a dalt en la jerarquia, més beneficiós és per a l’organització i el medi ambient.
Per a aconseguir aquest sistema alimentari circular es requereix un nivell de col·laboració entre els diversos actors: marques i fabricants d’aliments, detallistes, ens locals o municipis, restaurants, gestors de residus i ramaders principalment.
Beneficis d’una estratègia corporativa de reducció de pèrdues i residus alimentaris
- Impulsa la millora del rendiment empresarial mitjançant l’eficiència operativa i la reducció de costos.
- Alineació amb els objectius corporatius de sostenibilitat, demostrant un compromís amb la responsabilitat mediambiental, que pot crear una imatge de marca i una reputació positives.
- Adherir-se a l’agenda de les Nacions Unides, complint i promovent els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
- Promoure la circularitat i reduir els residus al llarg de la cadena de valor mitjançant operacions eficients.
- Oferir als emprats oportunitats per a innovar i reduir l’impacte mediambiental global.
- Cadenes de subministrament eficients, gestió optimitzada d’inventaris i millora de les previsions, la qual cosa permet agilitzar les operacions i reduir les interrupcions de la cadena de subministrament.
- Ús de tecnologies, maquinària i eines noves i emergents.
- Reduir la petjada ambiental de la producció alimentària, des del consum de recursos fins a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Quins han de ser els primers passos per a les empreses?
Mentre els diferents marcs reguladors estan en procés d’aprovació i implementació, davant el repte global inajornable de reduir les pèrdues i malbaratament alimentari i l’impacte social, ambiental i econòmic que comporten, les empreses poden anticipar-se i comprometre’s de manera voluntària amb la reducció de les PMA. Existeixen iniciatives com el full de ruta i eines per a la reducció de les pèrdues i malbaratament alimentari desenvolupades per WRAP la qual està dirigida a les empreses de tota la cadena del sector alimentari del Regne Unit, des de sector primari, productors, distribuïdors, detallistes i serveis d’alimentació, amb la finalitat de combinar esforços davant el compromís del ODS 12.3. La iniciativa ja ha donat els seus primers resultats i proporciona un full de ruta, accions específiques per sector, així com eines per a mesurar i informar que són d’accés lliure per a les empreses que les desitgin aplicar.
En el cas de les empreses productives, és recomanable iniciar un estudi de quantificació de pèrdues i malbarataments alimentaris, així com identificació de les seves causes i el seu potencial de reducció.
El potencial de reducció i circularitat dels residus alimentaris es fonamenta en múltiples àrees que han d’abordar-se de manera coordinada. Des de Anthesis creiem que existeixen un mínim de sis àrees focus que han de considerar-se de forma integrada per a reduir el malbaratament i fomentar la circularitat: la regulació, el producte i mercat, la producció i operacions, la innovació i la tecnologia, la cultura i recursos i els grups d’interès.
A continuació, es mostren i detallen en el següent esquema:
Com pot ajudar Anthesis?
Anthesis té un ampli coneixement i experiència de principi a fi ajudant els clients a comprendre, mesurar, informar i reduir el malbaratament d’aliments en tota la cadena de valor, així com de realitzar auditories de PMA.
Treballem amb detallistes d’aliments, fabricants, productors, comunitats d’inversors i organismes industrials per a promoure la reducció de PMA d’acord amb els compromisos de descarbonització i d’impacte social.
El nostre equip de PMA ofereix un profund coneixement i experiència aplicats al seu entorn empresarial i treballa en acords i protocols globals sobre PMA per a tenir un impacte positiu en una transformació més àmplia del sistema alimentari.
Des d’anàlisi de residus operatius i de la cadena de valor fins a avaluacions de mercat, els nostres serveis cobreixen el suport a l’economia circular, la petjada de residus i l’assistència integral en la reducció i la prevenció de PMA. Brindem experiència en dades, mètriques i informes de residus i estratègies amb fulls de ruta per a l’eficiència dels recursos.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.