Continguts
- Què és la renaturalització?
- Beneficis socioambientals
- El repte dels ajuntaments
- Què aporta la renaturalització?
- Oportunidad
- Contacta'ns
Comparteix aquest article
Durant dècades, el desenvolupament urbà s’ha basat en un model que comportava la impermeabilització del sòl, la motorització i la separació estricta entre ciutat i natura. El resultat ha estat un entorn urbà altament artificialitzat, amb impactes ambientals i socials importants: illes de calor, pèrdua de biodiversitat, augment del risc d’inundacions, contaminació atmosfèrica i una desconnexió progressiva de la ciutadania amb els sistemes naturals.
La crua realitat és que aquest model ja no és sostenible. Si volem ciutats i municipis resilients, adaptats al canvi climàtic i que vetllin pel benestar i la salut de la ciutadania, no podem girar l’esquena a la natura. Hem de tornar a integrar-la als espais urbans, tornar a introduir-la en el nostre dia a dia.
En aquest context, la renaturalització de les ciutats o rewilding emergeix com una estratègia clau per augmentar la resiliència urbana i millorar la qualitat de vida.
Què entenem per renaturalització?
El rewilding o renaturalitzar una ciutat no consisteix a “plantar més arbres” o afegir zones verdes aïllades. Es tracta de la recuperació progressiva de processos ecològics i dinàmiques naturals en espais urbans, reduint l’artificialització i la intensitat de la gestió, sense comprometre la seguretat, la funcionalitat ni l’ús social de l’espai. Això inclou prioritzar la funció ecològica davant de l’estètica ornamental i potenciar la connectivitat ecològica real, facilitant els moviments d’espècies. Poden ser exemples d’ actuacions:
- La recuperació de rius urbans i de les seves planes d’inundació.
- La creació d’infraestructures verdes i blaves interconnectades.
- La naturalització de carrers, patis, cobertes i façanes.
- La millora de la qualitat del sòl urbà i de la seva capacitat d’infiltració.
- La promoció d’hàbitats per a la biodiversitat autòctona.
Des d’aquest punt de vista, el rewilding no substitueix la infraestructura verda, sinó que la enforteix i la fa més eficient.
Beneficis socioambientals de la renaturalització de les ciutats
Un dels principals arguments tècnics a favor de la renaturalització urbana és la seva capacitat per restaurar serveis ecosistèmics essencials:
- Regulació davant del canvi climàtic: la vegetació urbana redueix significativament les temperatures mitjançant l’ombra i l’evapotranspiració, mitigant l’efecte d’illa de calor, cada vegada més crític en escenaris de canvi climàtic.
- Gestió de l’aigua: sòls permeables, jardins de pluja i corredors fluvials disminueixen el risc d’inundacions i milloren la recàrrega dels aqüífers, alhora que redueixen la càrrega sobre els sistemes de drenatge convencionals.
- Qualitat de l’aire i del sòl: els arbres i arbustos capturen partícules contaminants, mentre que els sòls vius contribueixen als processos de depuració natural.
- Millora de la biodiversitat: les ciutats poden actuar com a refugis per a nombroses espècies si es dissenyen xarxes ecològiques funcionals i connectades amb l’entorn periurbà.
- Major impacte en la salut pública: Nombrosos estudis mostren que l’accés a espais verds de qualitat s’associa amb la reducció de l’estrès i de determinats trastorns mentals, la millora de la salut cardiovascular amb la promoció de l’activitat física o el reforç de la cohesió social i de l’ús comunitari de l’espai públic.
El repte dels ajuntaments: de la infraestructura grisa als elements urbans multifuncionals
Els ajuntaments s’enfronten avui a un escenari de complexitat creixent: augment de les temperatures extremes, episodis de pluges intenses, pressió sobre les infraestructures, demandes ciutadanes d’una major qualitat ambiental i limitacions pressupostàries. Davant d’aquesta realitat, la renaturalització de les ciutats s’ha consolidat com una eina d’alt valor per a la gestió municipal, alineada amb les polítiques europees, estatals i autonòmiques en matèria de sostenibilitat, adaptació al canvi climàtic i salut urbana.
La renaturalització es reconeix avui com una solució basada en la natura amb un alt potencial d’adaptació i, en alguns casos, de mitigació. Redueix la dependència de solucions exclusivament grises, més costoses i rígides, i aporta flexibilitat i capacitat d’adaptació a llarg termini.
A la pràctica, per als ajuntaments, la renaturalització implica una visió sistèmica que entén la ciutat com un ecosistema complex, on interactuen factors ambientals, socials i econòmics, i això comporta un canvi d’enfocament tècnic com:
- Passar d’una jardineria intensiva a sistemes verds més autònoms.
- Acceptar certs nivells de naturalització “no controlada” dins de límits definits.
- Dissenyar espais capaços d’evolucionar en el temps, en lloc de mantenir estats fixos.
Integrar aquestes solucions en la planificació urbana permet avançar cap a ciutats més resilients, capaces d’absorbir impactes i recuperar-se sense perdre funcionalitat ecològica i social, i d’adaptar-se al canvi climàtic.
Què aporta la renaturalització a la gestió municipal?
Des d’una perspectiva tècnica, la renaturalització introdueix solucions basades en la natura (SbN) que complementen, i en alguns casos substitueixen, les infraestructures convencionals. Això es tradueix en múltiples avantatges per als ajuntaments:
- Reducció de riscos climàtics (illa de calor, inundacions).
- Millor rendiment social i ambiental de l’espai urbà.
- Increment del valor funcional de l’espai públic.
Dit això, renaturalitzar també és optimitzar recursos públics. Les actuacions de renaturalització requereixen una inversió inicial, però nombroses experiències municipals mostren que redueixen els costos associats als danys per esdeveniments extrems, disminueixen les despeses sociosanitàries indirectes i són elegibles per a finançament europeu.
A més, les solucions basades en la natura solen ser més adaptables a llarg termini que les infraestructures rígides, fet que les fa especialment interessants en escenaris d’incertesa climàtica.
Una oportunitat estratègica per als equips tècnics municipals
Per als responsables dels ajuntaments, aquest enfocament ofereix una base sòlida per justificar projectes transformadors, optimitzar recursos públics i avançar cap a ciutats més resilients, saludables i habitables. Renaturalitzar ja no és només millorar el verd urbà: és repensar el model de ciutat des d’una lògica ecosistèmica, on la natura esdevé una aliada estratègica de la gestió local.
L’equip expert d’Anthesis pot ajudar l’administració pública a convertir la renaturalització urbana en un instrument tècnic de modernització de l’acció municipal, plenament alineat amb les polítiques europees i amb les necessitats reals de les ciutats.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a assolir els teus objectius de sostenibilitat.