Llei de Restauració de la Natura: protegir no és suficient, cal restaurar

Cada euro invertit en mesures de restauració generarà entre 8 i 38 de retorn amb impacte en la resiliència econòmica europea

portada

El mes de febrer, el Parlament Europeu va aprovar la Llei de Restauració de la Natura, un reglament que aborda millorar les estratègies europees en matèria de biodiversitat amb objectius vinculants, terminis fixats, mesures concretes i un pla de seguiment.

Tot i les dificultats que s’està trobant, si la Comissió Europea acaba adoptant el reglament, serà el torn dels respectius estats membres. S’ha obert el termini de dos anys per presentar la primera proposta de pla nacional de recuperació a la Comissió i un any més per tenir el pla definiu. Passada la primera fase, ens situarem al 2027 amb només tres anys per assolir els primers objectius de la llei per 2030: restaurar el 20% dels hàbitats terrestres i marins de la UE.  

Esmenant deficiències anteriors 

Avui hi ha mundialment 1 milió d’espècies en perill d’extinció. Amb aquesta situació, les Nacions Unides va proclamar el 2021-2030 com la Dècada per la Restauració dels Ecosistemes, i el nou Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal estableix unes metes globals orientades a l’acció de mesures urgents per la dècada fins a 2030.   

Després de reconèixer que protegir la natura era essencial, però no suficient, a 9 de juny de 2021 el Parlament Europeu celebrava un nou compromís d’elaborar una proposta legislativa amb objectius de recuperació i restauració de la biodiversitat vinculants. A l’Estratègia de la UE sobre la Biodiversitat d’aquí a 2030 calia mostrar més ambició a través d’un “Pla de Recuperació de la Natura de la UE” i mesures de recuperació de la biodiversitat que anessin més enllà de les zones actualment protegides. Al cap i a la fi, no podem oblidar que només el 23% de les espècies i el 16% dels hàbitats contemplats per la Unió Europea es troben en un estat favorable. És a dir, tenim el 80% dels ecosistemes degradats.  

La llei de Restauració de la Natura aprovada aquest febrer esmena les deficiències de l’estratègia anterior i amplia les mesures de restauració i protecció a zones que van més enllà dels coneguts hàbitats contemplats a la Xarxa Natura 2000. A més, el reglament contempla i complementa la Directiva d’Aus, la Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina i la Directiva Marc sobre l’Aigua, que fins avui dia han anat mancades d’objectius específics i mesures concretes, així com d’uns terminis i pla de seguiment fixats. 

Punts claus de la Llei de Restauració de la Natura

La llei de Restauració de la Natura és ambiciosa i té com a objectiu restaurar el total dels hàbitats actualment degradats per 2050. Els objectius específics afinen les metes i determinen terminis de restauració intermedis del 30% per 2030, el 60% per 2040 i el 90% per 2050 per una sèrie d’hàbitats contemplats als annexos del reglament. El més rellevant és que aquestes mesures i objectius són de caràcter vinculant, tot i que també val a dir que en el reglament no es menciona en cap moment sancions pel seu incompliment.

O bé la Unió Europea demostrarà mecanismes de regulació i control propis, o bé aquest fet podria suposar un motiu per tornar a desplaçar la natura i biodiversitat fora de les agendes polítiques.

Si el reglament és interessant perquè estableix unes normes i un marc per la redacció pels Plans Nacionals de Recuperació, encara serà més interessant veure el contingut específic dels plans.  

A partir d’aquí, els estats membres hauran de:

  • Determinar, quantificar i georeferenciar la superfície dels hàbitats a on cal treballar. Això inclou un estudi de l’estat actual dels hàbitats especificats, determinar sinergies existents amb els objectius d’adaptació i mitigació del canvi climàtic i establir unes prioritats.  
  • Determinar els nivells satisfactoris a assolir pels diferents indicadors contemplats al reglament, com les poblacions de pol·linitzadors, les papallones de pastura, el carboni orgànic en sòls agrícoles i en boscos, etc. 
  • I finalment, determinar certes metodologies per a realitzar un monitoratge coherent al llarg dels anys i pels diferents territoris. 

Un dels punts important del reglament és el pla de seguiment de les tendències i la notificació dels progressos a la Comissió haurà de fer-se anualment o cada 3 anys, segons el tipus d’indicador o índex. En aquest punt el reglament percep les tecnologies de teledetecció i observació, com els serveis de Copernicus, així com el possible ús que ofereix la intel·ligència artificial, com a una oportunitat per tal d’agilitzar els processos de monitoratge i reduir-ne els costs.  

Beneficis i Costos de la Llei

Un dels punts més rellevants a tractar de l’impacte de la llei de Restauració de la Natura és la part econòmica que acompanya l’aplicació de la llei. La iniciativa s’emmarca en el Pacte Verd Europeu, l’Estratègia de creixement sostenible de la UE, i en el marc de l’Estratègia de la biodiversitat 2030. És a dir, les administracions europees carregaran amb una part important dels costos d’aplicació, tot i que la nova llei es presenta com una oportunitat per les empreses privades que vulguin invertir en la natura.

En conjunt, per cada euro que s’inverteixi els beneficis derivats de la restauració dels hàbitats figuren entre 8 i 38 €. Ara bé, ni els beneficis ni els costos no es reparteixen per igual i algunes parts interessades poden veure’s més afectades que altres. Tot i que els plans nacionals es veuen obligats a contemplar aquest fet, l’aprovació de la nova llei ha causat debat i algunes opinions o grups polítics han afirmat conseqüències desastroses pel sector primari, els agricultors, ramaders, pescadors…  

Des del nostre punt de vista aquesta llei, és l’oportunitat que necessitem per promoure la transició. Amb més de la meitat del PIB dependent de la natura, avui en dia tenim, per exemple, un sistema alimentari i productiu que remunera les collites sense tenir en compte els serveis ecosistèmics. Els plans nacionals hauran de trobar la millor manera d’integrar els interessos del sector primari amb els interessos de la natura.  

1 6