Com poden els governs locals i regionals abordar l’adaptació climàtica?

ciudad

El canvi climàtic ja no és una projecció llunyana, sinó una realitat que ja es fa evident en el nostre dia a dia. En major o menor mesura, totes i tots hem experimentat com l’alteració dels patrons climàtics es tradueix en episodis cada vegada més freqüents i intensos (onades de calor, sequeres o inundacions) que tenen un impacte directe en la nostra vida quotidiana. Informes recents com l’Evaluación de Riesgos e Impactos del Cambio Climático en España (ERICC) alerten que aquests riscos no només s’intensifiquen, sinó que afecten de manera transversal sectors clau del territori.

Més enllà del que fa temps que apunta la ciència, cada vegada és més evident que la crisi climàtica no és només ambiental, sinó també econòmica i de planificació estratègica. Els impactes associats als fenòmens extrems ja comporten costos recurrents que tensionen els pressupostos públics i condicionen el desenvolupament dels territoris.

Davant d’aquest escenari, en els últims anys l’adaptació climàtica ha evolucionat des d’una línia d’acció complementària cap a un pilar estructural de les polítiques públiques, requerint un canvi de paradigma: passar d’un enfocament reactiu, centrat en la resposta a danys, a un enfocament proactiu orientat a anticipar riscos i reduir vulnerabilitats.

Aquest enfocament proactiu d’anticipació i planificació també s’està consolidant a les agendes públiques a escala europea, amb un creixent enfocament en l’acceleració de l’acció climàtica en àmbits com la salut, l’aigua o les infraestructures, així com en la preparació davant riscos cada vegada més interconnectats. La Unió Europea, per exemple, està impulsant iniciatives com la Missió d’Adaptació al Canvi Climàtic o, dins d’aquesta, el programa Pathways2Resilience, que promouen models de planificació més integrats i amb un enfoc més orientat a la implementació.

L’adaptació climàtica esdevé, per tant, una oportunitat per garantir benestar, competitivitat i resiliència en un context de clima canviant. A continuació, t’expliquem en què consisteix l’adaptació, com se’n poden beneficiar les ciutats, els diferents marcs d’acció i els àmbits clau d’actuació.

Què entenem per adaptació climàtica?

L’adaptació climàtica fa referència al conjunt d’estratègies, mesures i decisions orientades a reduir la vulnerabilitat dels ciutats, territoris i sistemes davant dels impactes actuals i futurs del canvi climàtic. Això implica anticipar riscos, ajustar sistemes urbans i territorials, i reforçar la capacitat de resposta de les ciutats i regions davant fenòmens cada vegada més freqüents i intensos.

Ara bé, l’adaptació no es pot entendre de manera aïllada. Per ser efectiva, ha d’anar de la mà de la mitigació del canvi climàtic, és a dir, de la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquesta doble mirada és clau per evitar solucions que redueixin riscos a curt termini però generin impactes no desitjats a llarg termini (maladaptació) o comprometin els objectius climàtics globals.

Integrar adaptació i mitigació és, per tant, una condició necessària per a una acció climàtica coherent i sostinguda en el temps.

Adaptar-se per protegir el territori: per què és clau per a ciutats i regions

Els impactes del canvi climàtic no es manifesten de manera aïllada, sinó que afecten de forma transversal els sistemes que sostenen el funcionament dels territoris. La salut de les persones, la disponibilitat d’aigua, el rendiment de sectors productius o la fiabilitat de les infraestructures es veuen cada vegada més condicionats per fenòmens extrems.

A més, aquests impactes no actuen de manera independent: sovint es combinen i es reforcen entre si, generant efectes en cadena que amplifiquen els riscos i dificulten la resposta. Per exemple, episodis prolongats de calor extrema en entorns urbans poden incrementar la demanda energètica per refrigeració, posar en risc la capacitat de les xarxes elèctriques i afectar especialment la salut de les persones més vulnerables, generant alhora impactes socials i econòmics que es retroalimenten. En aquest sentit, informes com l’ERICC evidencien que el risc climàtic té una naturalesa cada vegada més sistèmica, amb implicacions directes sobre el desenvolupament social i econòmic.

Davant d’aquest escenari, les ciutats i, especialment, les regions emergeixen com a escales clau per abordar l’adaptació de manera efectiva. Mentre que les ciutats concentren exposició i activitat, les regions permeten una planificació integrada, la gestió de recursos estratègics i la coordinació entre actors. Aquesta visió facilita respostes més coherents i amb major capacitat d’impacte.

Alhora, també cal llegir l’adaptació com una decisió estratègica des del punt de vista econòmic. Els impactes climàtics comporten costos creixents (danys a infraestructures, interrupcions en l’activitat econòmica, pressió sobre els serveis públics) que afecten directament la capacitat dels territoris per generar i sostenir valor. En aquest context, l’adaptació es consolida com una inversió orientada a reduir riscos futurs, evitar costos de reparació i protegir actius clau, tant públics com privats.

Més enllà de la lògica del retorn immediat, es tracta d’incorporar el risc climàtic en la presa de decisions econòmiques i de planificació, assegurant la viabilitat i competitivitat dels territoris a mitjà i llarg termini.

Situar l’adaptació al centre de l’agenda no respon només a una qüestió ambiental, sinó a la necessitat de garantir uns sistemes urbans i territorials capaços de funcionar, evolucionar i prosperar en un context climàtic cada vegada més incert.

L’evolució cap a nous marcs d’acció

La creixent complexitat del risc climàtic posa en evidència les limitacions dels enfocaments tradicionals de planificació. Models estàtics o sectorials resulten insuficients davant d’un context marcat per la incertesa, la interdependència entre sistemes i l’aparició de riscos compostos. Això obre la porta a noves formes de planificació més flexibles, adaptatives i orientades a l’acció.

Aquest canvi de paradigma es tradueix, en primer lloc, en una clara necessitat de superar la lògica de treball en silos i integrar l’adaptació en totes les polítiques públiques. Alhora, es fa imprescindible reforçar la governança multiactor, un enfoc que reuneix governs, sector privat, societat civil i acadèmia per promoure processos de co-disseny, corresponsabilització i participació activa dels diferents agents implicats. En aquest escenari, guanyen rellevància enfocaments com els living labs o els ecosistemes d’innovació, que permeten testar solucions en entorns reals i generar aprenentatge i empoderament col·lectiu vers el repte climàtic.

En paral·lel, també estan emergint nous instruments per planificar i desplegar l’adaptació de manera més efectiva. Conceptes com els itineraris d’adaptació (adaptation pathways) o els portfolios d’acció permeten estructurar la resposta al risc climàtic com un procés dinàmic i evolutiu, combinant mesures a curt, mitjà i llarg termini i facilitant la presa de decisions sota incertesa. Aquest enfocament ajuda a evitar bloquejos prematurs i a reduir el risc de maladaptació, alhora que permet identificar oportunitats de transformació.

Finalment, l’experiència acumulada en l’abordatge de reptes complexos de sostenibilitat ha posat de manifest que les inversions necessàries per avançar no poden dependre únicament dels recursos públics. Per tal de garantir que les estratègies es tradueixin en accions reals i efectives es fa imprescindible explorar nous mecanismes de finançament i dissenyar intervencions capaces d’atraure inversió, tant pública com privada. Això implica avançar cap a projectes viables i estructurats, amb capacitat de generar impacte i de ser implementats en el temps. En aquest sentit, el repte no és només mobilitzar recursos, sinó també prioritzar aquelles actuacions amb major capacitat de transformació i assegurar que existeixen les condicions per portar-les a terme de manera efectiva.

Àmbits clau d’actuació urbana i territorial

No existeix una única manera d’abordar l’adaptació climàtica: cada context requereix respostes específiques en funció dels seus riscos, capacitats i prioritats. Tot i així, hi ha àmbits on l’acció resulta especialment rellevant:

  • Planificació urbana i territorial: integrar el risc climàtic en la planificació per reduir l’exposició, evitar noves vulnerabilitats i orientar el desenvolupament cap a models més resilients.
  • Gestió de l’aigua i resiliència hídrica: adaptar la gestió del cicle de l’aigua davant episodis de sequera i inundació, millorant l’eficiència, la reutilització i la capacitat de resposta dels sistemes hídrics.
  • Solucions basades en la natura i infraestructura verda: incorporar solucions que treballin amb els processos naturals (com la renaturalització urbana) per reduir impactes climàtics i millorar el benestar.
  • Salut, confort tèrmic i habitabilitat: reduir els impactes de la calor extrema mitjançant mesures com la creació de refugis climàtics, la millora de les condicions d’habitabilitat dels edificis i el disseny d’espais urbans més confortables, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables.
  • Infraestructures i serveis crítics: garantir la resiliència de les infraestructures essencials i la continuïtat dels serveis davant fenòmens extrems.

Més enllà dels àmbits concrets, el repte és abordar-los des d’una visió integrada i sostinguda en el temps. Això implica treballar en clau de planificació estratègica, capaç d’articular una visió compartida de la resiliència i d’alinear actuacions diverses cap a objectius comuns, evitant respostes aïllades i maximitzant l’impacte de les accions.

Alhora, avançar en aquests àmbits requereix implicar un ecosistema ampli d’agents que han de veure’s interpel·lats i motivats a contribuir activament a la construcció de resiliència.

Resum: claus per avançar

Avançar de manera efectiva en pro de l’adaptació climàtica requereix anar més enllà del diagnòstic i activar canvis reals en la manera de planificar, decidir i actuar. A partir del recorregut fet fins avui, es poden identificar algunes “claus per avançar:

  • Internalitzar el risc climàtic com a variable estructural en la presa de decisions
  • Treballar des d’una visió sistèmica i integrada
  • Prioritzar i focalitzar l’acció a les actuacions amb major capacitat d’impacte i transformació
  • Activar la governança i la corresponsabilitat en un ecosistema ampli d’agents
  • Assegurar les condicions necessàries per a la implementació

Com podem ajudar des d’Anthesis?

En aquest camí, el repte no és només saber què cal fer, sinó com fer-ho possible en contextos complexos, amb múltiples actors i interessos en joc. És precisament aquí on des d’Anthesis acompanyem a administracions i organitzacions de diferents àmbits i escales, combinant rigor tècnic, visió estratègica i capacitat d’activació.

La nostra experiència inclou:

  • Identificació i avaluació de riscos i oportunitats climàtiques a escala urbana i territorial, com a base per a la presa de decisions informada.
  • Alineament d’estratègies i polítiques públiques, assegurant coherència entre marcs existents i objectius de resiliència.
  • Articulació de marcs estratègics compartits, capaços de fer convergir mirades diverses i generar una visió comuna.
  • Co-disseny de porfolis d’acció, integrant expertesa temàtica per definir mesures realistes, prioritzades i connectades entre si.
  • Definició d’esquemes de governança multiactor i multinivell, orientats a facilitar la implementació i la coordinació efectiva.
  • Desenvolupament de condicions habilitadores, especialment en termes de capacitació i comunicació activadora, per mobilitzar els actors implicats.
  • Acompanyament en la identificació de vies de finançament i estructuració de projectes, per avançar cap a iniciatives viables i implementables.

En un context climàtic cada vegada més exigent, avançar cap a la resiliència implica prendre decisions informades i construir aliances. El repte és complex, però també és una oportunitat per repensar com planifiquem i gestionem els nostres sistemes urbans i territorials.

L’equip d’Anthesis acompanya als actors clau des del diagnòstic de riscos i amenaces fins a la implementació efectiva de l’adaptació climàtica, sense perdre de vista les metes de descarbonització. El nostre objectiu és dotar les ciutats i les regions de les eines i capacitats necessàries perquè l’acció passi i se sostingui en el temps. Impulsem transicions, entenent que cada territori és únic i que ha d’avançar al ritme propi.

Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a assolir els teus objectius de sostenibilitat.

Contacta amb nosaltres

Contingut relacionat